La (in)seguretat lingüística dels jóvens valencians (original) (raw)

Teodor Llorente i la llengua dels valencians

Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 2010

A partir de la decada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans comencaren a bandejar les velles denominacions de «llemosi» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «catala» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominacio historica, ja que a Valencia l’apel·latiu «catala» no gaudia de tradicio terminologica, i a mes creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgue renunciar a un nom secular que, tot i saber etimologicament erroni, considerava socialment mes apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influit per les pressions que li arribaven des de Catalunya, ana substituint progressivament el terme «llemosi» per noms i expressions com ara «valencia», «llengua valenciana», «la llengua comuna», «la llengua d’Ausias March», «la llengua que es parla en Catalunya, Mallorca i Valencia», «la llengua que es...

Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana

Treballs de Sociolingüística Catalana, 2020

Resum Aquest article analitza les actituds dels jóvens valencians d'entre els dinou i els trenta-quatre anys respecte a les llengües oficials-valencià i castellà-segons si han realitzat o no estudis universitaris. La investigació se centra en les modalitats lingüístiques castellà estàndard (CS), valencià estàndard (VS), castellà no estàndard (CNS) i valencià no estàndard (VNS), i interpreta les dades d'acord amb el grau d'identificació i ús que els jóvens han assignat a les interaccions comunicatives, la consideració ideològica dels parlants d'una o altra llengua, així com la identificació de trets personals. Entre les conclusions, se destaca la valoració generalitzada de CS com a modalitat millor puntuada, només superada ocasionalment per VS en determinats àmbits. Quant al grup d'universitaris, la majoria considera CS com a més centralista i VS, com a més catalanista (amb matisos segons el grup poblacional). Un altre resultat és la rellevància dels atributs afectius (de caràcter) en la diferent percepció d'ambdues modalitats estàndard. Finalment, s'exposa la significació estadística dels factors socials àmbit sociocultural i llengua habitual en la caracterització de les quatre modalitats lingüístiques. Paraules clau: actituds lingüístiques, llengües en contacte, estudiants universitaris, àrea metropolitana, anàlisi factorial, ANOVA.

El valencianisme lingüístic. Una contribució per a conéixer-lo

Llibre. València, Editorial Àrbena, 2018

¿Què és el valencianisme lingüístic, i quants n’hi han hagut durant el segle XX? A pesar que el valencià destaca en la personalitat valenciana, són ben escassos els escrits que s’encaren al tema. Este llibre ho fa des de les dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social. L’enfocament social mostra els models lingüístics del segle XX i la seua fonamentació ideològica. Evitant el secessionisme i el catalanisme, l’objectiu és ser pro valencians (i no ser anti res). Lluny de l’essencialisme, l’elitisme i el maximalisme (els uns tindrien tota la raó; els altres, gens), esta obra fa moltes anàlisis i aportacions sobre el model lingüístic valencià que més ens ajudarà als valencians a dirigir la nostra societat amb dignitat, autoestima i solidaritat.

La política lingüística en les eleccions valencianes de 2011

Revista de Llengua i Dret

En aquest article s'analitzen les propostes en matèria de política lingüística dels grups polítics que van obtenir representació a les Corts Valencianes en les eleccions de maig de 2011, gran part de les quals tenen el seu origen en el document Propostes d'Escola Valenciana per als programes electorals. Des d'una perspectiva sociolingüística, s'estudiarà l'abast de les propostes, dins del marc de la política lingüística valenciana de les darreres dècades. En el cas de les coalicions que no han tingut responsabilitats de govern autonòmic, el comparatisme es durà a terme tant amb les propostes dels majoritaris com amb la política lingüística efectiva, dibuixant així el mapa de la política lingüística possible al País Valencià en un termini mitjà. Paraules clau: política lingüística; plurilingüisme; programes electorals; País Valencià.

Unitat o diversitat en el model de llengua dels llibres de text valencians

2010

57 | Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 50 • p. 57-68 • gener 2010 La diversitat de formes en la llengua vehicular dels llibres de text valencians és un fet constatat els darrers anys. La manca de consens en el model de llengua respon a una valoració heterogènia dels criteris de correcció, adequació, propietat i representativitat. El particular procés de normativització i normalització del català al país ha provocat certa inestabilitat en l‘establiment d‘un registre formal escrit. Diverses propostes per als models d‘estàndard oral i escrit no han considerat prou l‘equilibri entre la identificació dels usuaris i la facilitat de la comunicació formal per tot el domini lingüístic. La persistència de tendències diverses ha contribuït a establir la proliferació innecessària de variants en aquests textos. D‘altra banda, el reconeixement normatiu de formes usades en la llengua oral ha provocat interferències en la terminologia dels llenguatges especialitzats dels...

Pardines i l'Orige de la la Llengua Valenciana

Supondre que tots els portadors del sobrenom Pardines en la Comunitat Valenciana vingueren de la localitat de Pardines en Catalunya choca en un bon fum de fets, principalment: Pardines, un nom d'orige llatí, estaria ya prou be establit com a topònim en el sentit de 'ruïnes' en el territori valencià durant l'época islàmica d'ocupació; s'esperaria a lo manco algunes instàncies d'un sobrenom valenciá Pardinas, ya que tal era llavors la pronunciació del topònim en el català oriental, pero en Valéncia trobem només Pardines; al cap, tant la freqüència com la distribució cronològica del llinage Pardines en territori valencià no són cònsones en un orige català. Paraules-clau: antroponímia, toponímia, llengua valenciana.