Un modelo, tres enfoques. Las aportaciones metodológicas de los Planes Directores Urbanísticos para la ordenación de las áreas urbanas en las Comarcas Centrales de Cataluña (original) (raw)
Related papers
Planeamiento urbanístico y forma urbana en Cataluña. El caso de la Región de Girona (1979-2006)
Urbanisation and transformations of the urban landscape in Catalonia and Spain were enormous in the recent years. This article demonstrates this through the case study of Girona region (1979-2006). The results point to the consolidation of the dispersed city phenomenon and the emergence of a new landscape comprising three morphological types: urban extensions, low density residential estates and industrial zones. This reveals shortcomings of planning for urban growth and a degradation of the Mediterranean territorial model.
La participación en el urbanismo: los planes de ordenación urbanística municipal en Cataluña
Gestion Y Analisis De Politicas Publicas, 2013
El artículo analiza la participación ciudadana en los Planes de Ordenación Urbanística Municipal (POUM) aprobados en Cataluña. Los resultados constatan, a pesar de los avances en esta materia de la legislación urbanística de Cataluña, una gran diversidad de situaciones entre municipios. En concreto, se detectan debilidades importantes en los municipios de menos de 10.000 habitantes por lo que se refiere a la planificación de la participación y a la realización de acciones informativas y talleres deliberativos. En términos generales, se pone de manifiesto una participación de mínimos, mientras que los municipios que apuestan por una plantificación más colaborativa y deliberativa en el proceso de elaboración de los POUM son aún una minoría.
Paràmetres urbanístics dels districtes de Barcelona
Al llarg d'aquests anys s'ha desenvolupat una metodologia d'estudi i seguiment continuat de les dinàmiques urbanes i immobiliàries de la ciutat encaminada al desplegament i millora de les polítiques públiques en matèria de sòl, habitatge i desenvolupament de l'activitat econòmica de Barcelona. En l'any 2007, s'ha completat amb la realització d'estudis específics en relació a les característiques físiques, econòmiques i socials dels teixits urbans de la ciutat i la creació de les bases d'un sistema d'informació geogràfica que permeti disposar de la distribució espacial dels paràmetres determinants de la seva estructura. L'objecte de l'estudi que aquí es presenta és el de realitzar un sistema d'informació geogràfica que permeti disposar d'informació a tall d'illa o de barri, de les característiques dels teixits de la ciutat des del punt de vista dels paràmetres urbanístics que els defineixen com són l'edificabilitat, l'ocupació de l'edificació, la proporció dels diferents sistemes, la densitat d'habitatges, etc. Després d'un primer assaig en el qual es va estudiar el teixit de l'Eixample de Barcelona (com a àmbit homogeni i no com a unitat administrativa-el districte-), s'ha procedit a l'estudi dels diferents districtes per abastar el conjunt de la ciutat, a més d'alguns àmbits homogenis de teixit urbà. Aquests estudis tenen com a base la informació digital que disposen el Gabinet d'Estudis Urbanístics i l'Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona. Informació relativa al planejament urbanístic; la base topogràfica de les illes, les parcel•les, la volumetría edificada; la base cadastral amb informació per finques, edificació, locals i serveis; i el padró d'habitants. La metodologia emprada, es basa en els mètodes i procediments que han servit per a mesurar les diferències en la distribució de les característiques socioresidencials de les ciutats en els estudis de ciències socials, geografia, sociologia i economia urbana. Ha consistit en el disseny i l'estructuració d'un Sistema d'Informació Geogràfica que permet un accés fàcil i organitzat a la informació referida a les illes i als districtes de la ciutat. D'aquesta forma s'han pogut establir alguns dels principals indicadors numèrics com ara: 1) Edificabilitat bruta real: expressa la densitat de sostre edificat sobre rasant materialitzat, incloent tots els usos referit al conjunt de l'àmbit. 2) Coeficient d'illa: expressa la densitat de sostre edificat sobre rasant materialitzat, incloent tots els usos referit a cada illa (no aplicable a àmbits). 3) Edificabilitat neta real: expressa l'índex o coeficient de sostre edificat en relació al sòl que té qualificació de zona o de sistema no executat (sòl edificat o edificable). 4) Edificabilitat neta real referida al sòl edificat: expressa el nivell de consolidació i la densitat de sostre construït sobre rasant sobre el sòl ocupat en planta baixa. 5) Ocupació de l'edificació: indica el percentatge de sòl edificat o edificable ocupat per l'edificació. És la relació entre la superfície ocupada per l'edificació (superfície de la planta baixa) i la superfície de sòl qualificat d'edificable (zona) o que està edificat (sistema no executat), inclòs dins l'àmbit del que es tracti. 6) Compacitat del teixit: és la relació entre el sòl edificat i el sòl total. Equival a la superfície ocupada per l'edificació (superfície de la planta baixa) dividida per la superfície total de sòl, inclòs dins l'àmbit del que es tracti. 7) Densitat bruta real d'habitatges: es tracta d'un índex que representa la major o menor concentració d'habitatges en el conjunt de l'àmbit. 8) Densitat d'habitatges per illa: representa la major o menor concentració d'habitatges dins l'illa (no aplicable a àmbits).. 9) Densitat neta real d'habitatges: expressa la major o menor concentració d'habitatges en el conjunt de sòl qualificat de zona o de sistema no executat de l'àmbit. Cal destacar les limitacions de les bases d'informació en continguts i actualització d'acord a l'abast i a la utilitat que tenen per a la gestió de la fiscalitat, el seguiment del planejament urbanístic i d'altres. Les mancances d'informació que s'han observat s'han intentat resoldre cercant informacions complementàries, o verificant algunes de les bases d'informació quan ha estat possible. Especialment complicat ha estat poder accedir a informació relativa als equipaments i a sostre edificat per cadascun d'ells. S'ha hagut d'abandonar l'estudi dels índexs d'equipaments dels districtes, a l'espera que properament es disposi d'una major informació.
Repensar la urbanización del litoral. El plan director urbanístico del sistema costero de Cataluña
Tria. Rivista internazionale di cultura urbanistica , 2009
Resumen: La urbanización de las áreas costeras constituye, sin duda, uno de los rasgos más característicos de la transformación del territorio en los países del sur de Europa durante las últimas décadas. La contención y ordenación de este proceso, que genera costes ambientales, urbanísticos y económicos, requiere de la adopción de nuevos instrumentos de planeamiento y gestión urbanística. El artículo analiza esta problemática a partir del ejemplo del Plan Director Urbanístico del Sistema Costero de Cataluña (PDUSC) en vigor desde el año 2005. El trabajo se divide en 4 apartados: en el primero se describe el proceso de urbanización del litoral catalán, en el segundo se expone la necesidad de disponer de instrumentos de planeamiento supramunicipal para orientar y corregir este proceso, en el tercero se detallan los objetivos y el método del PDUSC y en el cuarto se analizan cuáles han sido sus resultados tras cuatro años de vigencia. Unas conclusiones de carácter metodológico sobre la utilidad de los instrumentos de planeamiento supramunicipal en la fase actual del proceso de urbanización cierran el artículo.
Planificacion urbana participacion Cataluña
Se analiza la incorporación de la participación ciudadana en los instrumentos de planificación urbana y de regeneración urbana integral de Cataluña a lo largo de los últimos años. En este sentido, se aborda el análisis de la participación ciudadana y su papel en el fomento de una nueva cultura del urbanismo, y se realiza una valoración del estado de la participación ciudadana en los instrumentos de planificación urbanística y de regeneración urbana integrada en Cataluña, que puede sintetizarse en:
Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 2013
El artículo analiza la participación ciudadana en los Planes de Ordenación Urbanística Municipal (POUM) aprobados en Cataluña. Los resultados constatan, a pesar de los avances en esta materia de la legislación urbanística de Cataluña, una gran diversidad de situaciones entre municipios. En concreto, se detectan debilidades importantes en los municipios de menos de 10.000 habitantes por lo que se refiere a la planificación de la participación y a la realización de acciones informativas y talleres deliberativos. En términos generales, se pone de manifiesto una participación de mínimos, mientras que los municipios que apuestan por una plantificación más colaborativa y deliberativa en el proceso de elaboración de los POUM son aún una minoría. The article analyzes citizen participation in local urban planning (Plans d’ordenació urbanística municipal) approved in Catalonia. The results confirm, despite progress in Catalonia’s urban legislation, that there is a great disparity in the application of this legislation in different municipalities. Significant deficiencies have been detected in terms of participation planning, informational activities and in the conducting of collaborative workshops, especially in the municipalities of less than 10,000 inhabitants. In general, we find poor quality and minimum participation in the most of plans; the models that look for a more collaborative and deliberative planning are still a minority.