Mataró i el cinema. 1897-1905. Les beceroles del setè art a Mataró (original) (raw)
Related papers
Mataró, a cavall dels segles XIX i XX (1900-1901)
2008
Fa cent anys tot el país-i Mataró-celebrà el canvi de segle, que es produí a la mitjanit del 31 de desembre de 1900 a I'l de gener de 1901. En aquest treball, el periodista Manuel Cusachs i Corredor dóna una pinzellada del Mataró d'aleshores, a cavall dels segles xix i xx. ^^^^. iwHBS^.,-^1^^ É*tlí'™^*S
La Casa Patuel de Mataró i el teatre
La Casa Patuel de Mataró té més d’un segle de vida i gairebé sempre ha estat vinculada amb el teatre. En aquest article es ressegueix la seva dilatada existència, des dels seus inicis com a perruqueria fins a la seva conversió en botiga de vestits de teatre i d’utillatge, i també en llibreria i arxiu teatrals. Alhora, es fa un esbós de retrat de la família Patuel, en què destacà l’impulsor de l’establiment, Marià Patuel.
Un viatge a través del temps per conèixer la ciutat de Mataró tal com era el segle divuit. Hi trobareu aspectes de la vida quotidiana dels mataronins d'aleshores, una gent que se les van haver amb diversos conflictes bèl·lics, i que van donar el millor d'ells mateixos sembrant els camps, pescant, navegant, i en l'activitat tèxtil, uns productes que exportaven a Amèrica. Segona edició ampliada del meu llibre "Mataró al segle XVIII" publicat l'any 1988.
Filmhistoria online, ISSN-e 2014-668X, Vol. 20, Nº. 2, 2010
Veure l'Edat Mitjana. El cinema com a espai de representació del món medieval
Ars Longa. Cuadernos de Arte, 19, pp. 221-231, 2010
Marc FERRO, "Le film, une contre-analyse de la société?". Annales E.S.C., 1973, p. 109 Ma perché i capolavori di un regista interessano tanto il nostro piccolo mondo di storici e di medievisti? Beh, ragazzi, ve lo dico in un orecchio e non andatelo a raccontare in giro: ho la sensazione che da un po' di tempo gli unici que fanno ancora storia vera sono gli artisti e in particolare i registi cinematografici... Fabio TRONCARELLI, "Il filme falado di Manoel de Oliveira", Quaderni Medievali, 57, 2004, p. 91 De segur que tots conservem a la memòria l'instant, la breu imatge, en què l'espasa Excalibur surt de l'aigua a poc a poc, erguida, com a potent símbol de masculinitat i victòria, tot enlluernant amb el seu poderós fil argentat els ulls de l'espectador. Tampoc no hem oblidat segurament la visió que el jove Adso de Melk rep -visió que per altra banda és també la nostra, en eixe joc de subjecti-vitat al qual contínuament ens remet el cinemadels poderosos murs del monestir que els acollirà tot seguit: les pesades portes que s'obrin a poc a poc i alguns captaires que s'acosten per rebre l'ajut dels monjos.
Del panòptic al sifó: Mataró, laboratori de la Modernitat urbana a finals del segle XIX
Mallart, Lucila, ‘Del panòptic al sifó: Mataró, laboratori de la Modernitat urbana a finals del segle XIX’, a Josep Puig i Cadafalch: visió, identitats, cosmopolitisme, ed. Lucila Mallart. Mataró: Ajuntament de Mataró; Direcció de Cultura, 2018
Mataró és coneguda, entre d’altres fites, per ser la ciutat natal de Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), arquitecte que hi va deixar algunes de les obres més importants de l’etapa modernista com ara la Casa Coll i Regàs (1898). Puig també va ser responsable, tanmateix del projecte de reforma del clavegueram de la ciutat (1895), un dels primers a introduir a Catalunya les innovacions britàniques sobre la higiene público-privada. L’historiador Chris Otter va destacar, en un article molt influent, el paper de les noves formes de gestió de les aigües brutes en la configuració de la ciutat i del ciutadà contemporanis. Aquest article pretén dur la lectura d’Otter sobre els espais urbans victorians al cas mataroní, tot vinculant el projecte del clavegueram amb un altre desenvolupament molt significatiu però també força desconegut: la presó construïda per Elies Rogent el 1851, que fou la primera de l’Estat en seguir el model del panòptic. Així, tot evocant les visions de Foucault sobre formes de control i llibertat en les societats contemporànies, aquesta article vol oferir una lectura de Mataró com un espai on Elies Rogent primer, i Puig i Cadafalch després, van assajar fórmules de renovació urbana que després s’implantarien amb èxit a la capital, Barcelona. En fer-ho, s’assenyala també el paper protagonista de les anomenades “segones ciutats” en la creació i desenvolupament de la Modernitat urbana.
Pedralbes Revista D Historia Moderna, 1986
Durant els Últims anys, el terreny de la historiografia modernista ha ampliat el seu horitzó considerablement. L'obertura de nous dominis a l'acció de l'investigador de les ciencies socials ve donada per l'evolució experimentada en diferents ambits de treball. A partir de I'aparició d'un seguit de publiacions que donaren una nova orientació a la historia social es replanteja la necessitat, estretament lligada a aquest fet, de passar d'aquesta historia de les estructures socials al nivell de la interpretació de les actituds i els comportaments col4ectius com a mitja per a seguir progressant.
[Artículo] Quan el cinema s’explicava: el cas de Girona
RESUMEN El presente artículo, sobre historia del cine, tiene un múltiple objetivo. De entrada busca explicar el paso del cine mudo al sonoro a partir del estudio de los explicadores como figu-ra bisagra en este cambio. Esos profesionales, ahora desaparecidos, contaban las pelícu-las a un público mayoritariamente analfabeto, con la finalidad de facilitar su comprensión. La metodología usada, focalizada en Girona, apoyada en entrevistas en profundidad y una extensa revisión bibliográfica, ha echo posible categorizar ese desaparecido oficio, seguir el rastro de las sagas cinematográficas gerundenses y dejar por escrito un patrimonio memorable que explica, en primera persona, cómo fue el paso del cine mudo al sonoro, un RESUM Aquest és un article sobre la història del cinema i neix amb la intenció de posar un comple-mentari granet de sorra al relat cronològic del cine del nostre país, incorporant-hi el punt de vista d'uns professionals que fins ara no han tingut massa repercussió. El treball té un ambiciós objectiu. En primer lloc busca explicar la convivència del cinema sonor amb el mut a partir dels explicadors, unes figures emblemàtiques i desaparegudes que comen-taven les pel • lícules per facilitar la seva comprensió. La metodologia pròpia de la recerca ha permès poder categoritzar les diferents tipologies de professionals d'aquest ofici i tan-mateix, focalitzant en Girona com a cas, convertir en patrimoni escrit les primeres i més infantils memòries cinematogràfiques dels pioners del cinema a la demarcació de Girona. A partir d'entrevistes realitzades a alguns dels protagonistes dels annals del cinema, s'ha pogut resseguir el rastre de les primeres mostres de cine i observar el rol que hi van tenir els narradors de cintes, per relatar des d'aquesta òptica, com es va produir un canvi tan cabdal per a la història de la indústria cinematogràfica. PARAULES CLAU: cinema; cinema mut; cinema sonor; efectes en directe; explicadors; història.