Les confraries i germandats de treballadors del camp de Catalunya a través de l’Expediente general de cofradías (1769-1784) (original) (raw)
2022, Quaderns Agraris 53
El 1769 Pedro Rodríguez de Campomanes inicià un procés reformista que anava destinat a, en primer terme, conèixer el total de confraries, gremis i germandats existents als territoris peninsulars de la monarquia espanyola i que culminà, el 1784, amb una reial ordre que suprimia bona part d’aquests col·lectius, a partir dels informes que es reberen, remesos a l’autoritat central per part de les autoritats civils locals. L’Archivo Histórico Nacional (AHN) conserva els informes tramesos pels corregidors destinats a Catalunya. Aquests informes han estat la base sobre la qual hem treballat per detectar la presència de confraternitats en què s’agrupessin llauradors, jornalers i altres oficis vinculats amb el treball del camp, per veure quines eren les seves advocacions, quines festivitats organitzaven i quins eren els seus mecanismes de finançament.
Related papers
Estudis d'Història Agrària, 2019
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/issue/view/2456 This paper deals with the taxes on a wide range of incomes, developed in Catalonia from the mid-14th century onwards as an alternative to traditional direct taxes on patrimony and indirect taxes on the consumption and trade of different products. After reviewing our current knowledge of this fiscal resource, we analyse a sample of one hundred examples from the diocese of Girona from approximately 1350 to 1500, documented mainly through notary records. The paper describes common features and differences among diverse cases, as well as the way they were levied. Additionally, it underlines how the design and implementation of these taxes provides a glimpse of the range of activities and incomes registered in small towns and eminently rural parishes
La terra en comú. La col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939
Segle XX: Revista catalana d’història, n. 13, 2020
A partir de l’esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l’organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d’ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d’una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s’expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d’un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l’acció política de les diverses formacions antifeixistes.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Related papers
Recerques. Història, Economia, Cultura, 2020