La xarxa viària vuitcentista d'Elx segons un manuscrit de 1843 (Ed. 2013). (original) (raw)
Related papers
Evolució de la xarxa viària del territori de Tortosa entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló. 31: 209-228, 2013
"In this study we present a new interpretation on the route of the roads that interconnected the territory of Tortosa in Antiquity and the Middle Ages, understanding this territory in a broad sense. Through the comprehensive study of the written sources and the archaeological evidence available, as well as a biannual archaeological survey campaign, some older statements referring to the itinerary of the Via Augusta between Tarragona and Sagunt and the changes it went through along centuries, has been subtly altered. We also put an emphasis on the methodology used in our research, where Geographical Information Systems have played an important role when it comes to backing the major historical sources."
Elx a la segona meitat del segle XIX: un model distint d'industrialització
La Rella, ISSN 1886-1032, 1989
Aquest article és una derivació de la nostra Memòria de Llicenciatura sobre La in dustrialitzaaón illcitana en el trinsito del agh XIX al XX, per a la realització de la qual hem comptat amb l'ajut econòmic de l'Institut d'Estudis Juan Gll-Albcrt. 1 HOBSBAWN, E. En tor no a los orígenes de la revolu ción industrial, Siglo XXI, Ma drid, 1981, i Las revoluciones burguesas, Guadarrama, Bar celona, 1982, pp. 58-102. 2 CANNADINE, D. Hpre sente y el pasado de la revolución industrial Irtgiesa, 1880 1890, en Debats, IVEI, Valen eia, núm. 13, setembre 1985 3 NADAL, J. i altres. La revolución industrial, Critica. Barcelona, 1988, p. 8.
2018
La xarxa viària és un element clau en l'organització i cohesió d'un territori. Per la seua estabilitat i perdurabilitat, aquest entramat ha quedat fossilitzat al nostre paisatge i ens ajuda a conèixer diversos aspectes del nostre passat. No es tracta, però, d'un camí sense canvis. Mentre poblacions d'arrel antiga com Xàtiva o Dénia han perdurat com a pols d'atracció d'aquestes vies al llarg de la història, l'aparició d'altres nuclis amb origen medieval, com Alcoi, Gandia o Ontinyent, han comportat el sorgiment de nous vials i la desaparició d'altres. Així, proposem apropar-nos a la gènesi viària de les Comarques Centrals Valencianes a partir d'una anàlisi feta des d'òptiques i fonts històriques ben diverses: dels textos àrabs i llatins fins a l'exhaustiu registre arqueològic del nostre territori, tot passant per una rica cartografia històrica que espera a ser revisada als nostres arxius. L'aproximació des de totes aquestes perspectives ens permetrà buscar l'origen de les nostres vies de comunicació i el seu esdevindre a través del temps.
Fins fa relativament pocs anys el perfil urbà de l'Elx antiu posseïa unes característiques multiseculars: danaunt d'un conjunt de cases apinyades que s'estenien per l'esquerra del riu Vinalopó emergien tres edificis singulars: un castell, conegut com a «Palau d'Altamira», una església amb cúpula blava, la basílica de Santa Maria, i una torre, la de l'Ajuntament. Vorejant aquesta imatge, un bosc de palmeres, en una perfecta integració entre arquitectura i paisatge.
La xarxa viària catalana a l’Alta Edat Mitjana. Una aproximació des de la cartografia
Anuario de Estudios Medievales, 2020
Après avoir exposé quels étaient les principaux types de voies existant entre le IX et le XIIeme siècles et les principales caractéristiques de ces chemins, les auteurs tentent d'aborder ce que l'on sait au sujet des différents aspects du réseau de voirie du Haut Moyen-Age en Catalogne. Cela se fait à partir de l'analyse des sources diverses et presque toujours grâce a l'aide complémentaire de la carrographie. Les auteurs font mention de voies qui portent des noms différents (vies francisques, vies cardoneses, etc.) et parlent aussi des chemins les plus importants en relation avec les marchés de l'époque et l'activité mercantile. De même, ils rattachent l'existence des voies a la répartition des domaines monastiques, aux itinéraires que suivaient ceux qui portaient les clochettes mortuaires, à l’existence de fortifications des premiers siècles médiévaux (les cluses) et a la manière dont s'organisait le peuplement dans les différents villages. Ils ...
2012
En els 200 anys compresos entre 1761, data del Pla radial de carreteres d’Espanya, i la segona meitat del segle XX es produeix la modernitzacio del sistema de comunicacions terrestres de Catalunya. Es tracta d’un arc temporal prou llarg en el qual les noves infraestructures de transport evolucionen d’acord amb un model caracteritzat per una planificacio intensiva de la xarxa de carreteres i uns ritmes irregulars de construccio de vies amb una tendencia al retard endemic en relacio als plans d’origen. El contrast entre aquests dos elements principals va condicionar la consecucio de la xarxa viaria moderna i va establir tambe unes relacions especifiques de concurrencia entre els diversos mitjans de transport i la mobilitat que d’aquests es deriva. En l’ambit catala, el reconeixement del model descrit s’adequa perfectament a l’evolucio seguida a la regio de Barcelona, i coincideix en gran part amb la divisio administrativa de la provincia com a marc d’actuacio i gestio de la xarxa de c...