El problema universitari al període predemocràtic segons Aranguren: anàlisi sociohistòrica (original) (raw)
Related papers
Universitat i societat del canvi amb elements explicatius d’una crisi institucional
REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació
INTRODUCCIÓ. Enfront dels plantejaments de modernització de la universitat espanyola sovint hi ha diversos qüestionaments, especialment si tenim present l’evolució organitzativa i burocràtica de les estructures universitàries, incloent-hi les acadèmiques, que dificulten, per no dir que impossibiliten, un canvi en la línia que es proposa en el marc de la Unió Europea (espai europeu d’educació superior) i de la societat del coneixement o de la informació en el context de la globalització capitalista i del neoliberalisme. MÈTODE. Es tracta d’un treball de reflexió sociològica teòrica a partir d’autors com Francisco Fernández Palomares, Buenaventura de Santos Sousa, Jaume Carbonell, Henry Giroux, Sheila Slaughter, Gary Rhoades o Derek Bok, que aporten un sentit crític sobre l’educació superior, així com a partir del web del Ministeri d’Universitats. El treball comprèn també una reflexió sobre el funcionament real de la universitat amb les seves contradiccions en el context d’una societa...
Una aportació a la història de les Universitats
Cercles Revista D Historia Cultural, 2012
Des de fa algunes dècades la historiografia sobre les universitats ha experimentat un desenvolupament gens menyspreable a Europa i, més concretament, a l'Estat espanyol. Aquesta certa embranzida de la història de les universitats s'ha produït a l'ensems d'una renovació metodològica-que ha ultrapassat les aportacions sobre la història de les universitats de tarannà positivista-i de la creació d'alguns grups de recerca especialitzats en aquesta temàtica.
L’ensenyament universitari del segle XXI: més enllà del paper
2011
Durant les ultimes decades, en un context en que impera la influencia de les TIC, el model de l’ensenyament universitari ha canviat radicalment. Paral·lelament, els rols de l’estudiant i del professor tambe s’han vist modificats: l’estudiant ha deixat de ser un lector passiu per convertir-se en un lector que participa activament en el proces d’aprenentatge, aportant material complementari i en diferents suports a la informacio que li arriba. Neix, aixi, el concepte de lectura augmentada. La Univer-sitat Oberta de Catalunya (UOC) es un exemple de la tendencia de futur de l’ensenyament universitari, en que l’estudiant pren les regnes de l’aprenentatge i les institucions educatives s’adapten a les noves necessitats de l’usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnologiques imprescindibles per a aquest nou model d’ensenyament.
Problemática de la institución académica contemporánea
La institución académica contemporánea enfrenta una problemática creciente que se caracteriza por los grandes cambios que ha impuesto la globalización, la educación sustentada en medios tecnológicos, la falta de un enfoque filosófico apropiado a la época contemporánea y la necesidad de recuperar la orientación humanística de la educación. A pesar de la urgencia con que debe atenderse esta problemática, no parece haber claridad sobre el paradigma y los argumentos que ayuden a enmendar la situación. En este análisis se revisan algunas opiniones y propuestas al respecto. Abstract The contemporary academic institution faces growing challenges that are characterized by major changes imposed by globalization, education supported by technological means, the lack of an appropriate philosophical approach to the contemporary era and the need to recover the humanistic education. Despite the urgency with which this issues must be addressed. There is no clarity on the paradigm and arguments to help correct the situation. In this study some relevant suggestions are analyzed.
Contribucions a la sociologia de la professi� period�stica a Catalunya
2005
La realitat professional del periodisme català ha canviat en els darrers anys, tant per adaptar-se als nous contextos de producció informativa (derivats dels canvis organitzacionals, tecnològics, econòmics, etc.), com per trobar la seva funció en el concert social, cultural i polític de la Catalunya de principis del segle XXI. El perfil del periodista, les seves condicions sociolaborals i les seves actituds han variat força tres dècades després del procés de transició política. El desenvolupament d'una nova cultura professional, l'aparició de noves i precàries maneres d'exercir la professió, el creixent poder de les fonts en la difusió d'informació, la pseudopresència de les dones a la professió i la incidència de les noves tecnologies són algunes de les més importants i vistoses transformacions de la tasca periodística a Catalunya. Paraules clau: sociologia de la professió periodística, Catalunya, canvi professional, enquestes, entrevistes en profunditat.
MUECA :S -Un model universitari invertit
Temps d'Educació, n.º 58, pp. 63-76 (Universitat de Barcelona), 2020
Resum El present article té com a objecte descriure i analitzar les diferents estratègies en el marc del disseny i de la gestió del màster universitari en Estudis Culturals i Arts Visuals (perspectives feministes i cuir/queer), MUECA, de la Universitat Miguel Hernández (màster oficial d'orientació investigadora, i amb modalitat online/semipresencial). Per això i per a entendre com això definix el seu model peda-gògic i el seu currículum invertits, s'analitzen no sols el statu quo i la batalla d'anomenar-se (deno-minació, descripció i justificació), el seu pla d'estudis i les pedagogies MUECA (planificació de les ensenyances), o els seus recursos humans i materials (persones i màquines), sinó les experiències personals i situades que servixen per a enunciar i analitzar les motivacions inicials que han originat un conjunt de decisions per a la seua posada en marxa i el seu desenvolupament. Els materials que generen estranyament, les pedagogies de contacte i torçudes, les epistemologies situades, les xar-xes d'afectes, la contraproductivitat (qualitat versus quantitat), des d'unes perspectives feministes i cuir/queer, determinen a més dels continguts, altres formes de fer acadèmia i investigació dins de les estratègies marcades per la norma (legislació educativa i normatives pròpies). En este sentit, i en conclusió, considerem que MUECA possibilita una experiència d'Ensenyança-Aprenentatge (E-A) in-novadora en el marc específic, i amb un gran potencial per a la seua intervenció en l'àmbit social i per a eixamplar els marges d'actuació.
Resumen En este trabajo nos proponemos analizar detenidamente el diagnóstico elaborado por el Sector Educación del Consejo Nacional de Desarrollo -Conade -durante la década del sesenta y la repercusión que el mismo tuvo en las políticas universitarias del gobierno de facto de Onganía. Tras una primera etapa represiva, el llamado problema universitario dejó de estar relacionado con la radicalización política de los estudiantes. Junto con una serie de informes elaborados por organismos oficiales y extraoficiales, la cuestión comenzó a plantearse en estrecha relación con las ideas desarrollistas, focalizándose en la organización y el funcionamiento universitario y su imposibilidad para hacer frente a la masificación estudiantil, cuya principal dificultad radicaba en su alta tasa de deserción y, consecuentemente, los magros resultados en la formación de recursos humanos. Palabras-clave: universidad, dictadura, diagnósticos, desarrollo.