LTV A-7 Corsair II (original) (raw)

dbo:abstract

أيه-7 كورسير II (بالإنجليزية: A-7 Corsair II)‏ هي طائرة هجوم أرضي تحت صوتية (أي لا تطير بسرعات فوق صوتية)، قادرة على الإقلاع من على متن حاملات الطائرات أمريكية. صممت الطائرة بواسطة شركة لينج-تمكو-فاوت. صممت الطائرة لتحل محل الإيه-4 سكاي هوك. دخلت الخدمة خلال حرب فيتنام. كما استخدمها كلا من سلاح الجو الأمريكي لتحل محل الإيه-1 سكاي رايدر والإف-100 سوبر سابر والإف-105 ثاندرشيف. كما صدرت الطائرة لليونان خلال السبعينات، والبرتغال وتايلاند في الثمانينات. جسم الطائرة وتصيمها العام كان مبنيا على الطائرة الفوق صوتية الناجحة . كانت الكورسير من أوائل الطائرات الحربية التي طبقت فيها عدة تقنيات حديثة مثل نظام الملاحة بالقصور الذاتي. (ar)
LTV A-7 Corsair II byl podzvukový lehký útočný letoun, schopný provozu na letadlové lodi, vyráběný společností Ling-Temco-Vought. Původně měl u US Navy nahradit stroje Douglas A-4 Skyhawk. Jeho konstrukce byla odvozena z letounu Vought F-8 Crusader, ale ve srovnání s F-8 byl A-7 menší a omezený na podzvukové rychlosti. Jeho drak byl jednodušší a levnější z hlediska výroby. Následně po nabídce do soutěže na požadavek amerického námořnictva VAL (Heavier-than-air, Attack, Light) byla počáteční smlouva na tento typ vystavena 8. února 1964. Vývoj šel rychle - k prvnímu vzletu došlo 26. září 1965, do služby u námořnictva letoun nastoupil 1. února 1967 a ještě do konce roku byly A-7 nasazeny ve Vietnamu. A-7 byl původně určet pro námořnictvo, ale osvědčil se i jinde. Brzy jej přijalo americké letectvo a letecká národní garda (ANG) a začal nahrazovat letouny Douglas A-1 Skyraider a North American F-100 Super Sabre. Byly by vyvinuty vylepšené modely A-7, obvykle s výkonnějšími motory a lepší avionikou. Americké A-7 byly nasazeny v různých hlavních konfliktech, včetně invaze na Grenadu, a války v Zálivu. Dále byl používán pro krytí letky vybavené letouny Lockheed F-117 Nighthawk. Jejich údajné použití jako testovacích letounů pro vývoj avioniky F-117 byla krycí zástěrka. V 70. letech byl také exportován do Řecka a na konci 80. let i do Portugalska. Americké letectvo a námořnictvo se rozhodly vyřadit své zbývající letouny v roce 1991, v roce 1993 následovala letecká garda a portugalské letectvo v roce 1999. A-7 byl z velké části nahrazen stíhači nové generace jako General Dynamics F-16 Fighting Falcon a McDonnell Douglas F/A-18 Hornet. Poslední provozovatel - řecké letectvo - stáhl z provozu poslední A-7 během roku 2014. (cs)
L'LTV A-7 Corsair II és un avió d'atac lleuger estatunidenc subsònic amb capacitat de transport dissenyat i fabricat per Ling-Temco-Vought (LTV). L'A-7 es va desenvolupar a principis de la dècada de 1960 com a reemplaçament del Douglas A-4 Skyhawk. El seu disseny es va derivar del Vought F-8 Crusader; en comparació amb l'F-8, l'A-7 és alhora més petit i restringit a velocitats subsòniques, la seva cèl·lula és més senzilla i més barata de produir. Després d'una oferta competitiva de Vought en resposta al requisit VAL (Més pesat que l'aire, atac, lleuger) de la Marina dels Estats Units (USN), es va emetre un contracte inicial per al tipus el 8 de febrer de 1964. El desenvolupament va ser ràpid, primer volant el 26 de setembre de 1965 i entrant en servei d'esquadró amb la USN l'1 de febrer de 1967; a finals d'aquell any, els A-7 estaven sent desplegats a l'estranger per a la guerra del Vietnam. Adoptat inicialment per la USN, l'A-7 va resultar atractiu per a altres serveis, aviat va ser adoptat per la Força Aèria dels Estats Units (USAF) i la Guàrdia Nacional Aèria (ANG) per substituir les velles flotes de Douglas i North American F-100 Super Sabre. Es desenvoluparien models millorats de l'A-7, normalment adoptant motors més potents i aviònica cada cop més capaç. Els A-7 nord-americans s'utilitzarien en diversos conflictes importants, com ara la invasió de Grenada, l'operació El Dorado Canyon i la Guerra del Golf. També es va fer servir per donar suport al desenvolupament del . L'A-7 també es va exportar a Grècia a la dècada de 1970 i a Portugal a finals dels 80. L'USAF i la USN van optar per retirar els seus exemplars restants d'aquest tipus el 1991, seguits per l'ANG el 1993 i la Força Aèria Portuguesa el 1999. L'A-7 va ser substituït en gran manera per caces de nova generació com el General Dynamics F-16 Fighting Falcon i el McDonnell Douglas F/A-18 Hornet. L'operador final, la Força Aèria Hel·lènica, va retirar els últims A-7 durant el 2014. (ca)
Die Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II war ein einstrahliges Kampfflugzeug des US-amerikanischen Herstellers Ling-Temco-Vought, das auf der F-8 Crusader basierte. Die A-7 war bei der US Navy und US Air Force im Dienst. Später wurde sie von der Air National Guard bis 1998 eingesetzt. Den Flugzeugtyp übernahmen auch Griechenland (Einsatz bis 2014), Portugal (Einsatz bis 1999) und Thailand. In Griechenland waren A-7 noch bei der 336. Staffel des 116. Kampfgeschwaders in Araxos im Einsatz. Die letzten A-7 wurden im Oktober 2014 außer Dienst gestellt. (de)
Το A-7 Corsair II είναι αμερικάνικης κατασκευής, μονοθέσιο, μονοκινητήριο, μαχητικό αεροσκάφος κρούσης μεγάλης εμβέλειας. Η Αμερικανική πολεμική αεροπορία χρησιμοποίησε ευρέως το Α-7 στον πόλεμο του Βιετνάμ, στις επιχειρήσεις στη Λιβύη, το 1983 στην Αμερικάνικη επέμβαση στη Γρενάδα, το 1989 στον Παναμά και το 1991 στη «Καταιγίδα της Ερήμου» όπου το αεροπλάνο διέπρεψε. Το Α-7 ήταν ένα πρωτοπόρο για την εποχή του αεροπλάνο, με πολύ προηγμένα συστήματα μάχης και ναυσιπλοΐας, τα οποία απουσίαζαν ακόμα και από τα καλύτερα καταδιωκτικά της εποχής. (el)
El LTV A-7 Corsair II fue un avión de ataque creado para portaaviones, diseñado por Ling-Temco-Vought (LTV) y que fue introducido para reemplazar al Douglas A-4 Skyhawk en el servicio naval norteamericano. Está basado en el exitoso caza naval F-8 Crusader producido por Chance Vought, bajo un concepto de David Harold Byrd. El A-7 fue el primer avión de combate en usar las características head-up display (HUD), sistema de navegación inercial basado en Doppler (INS), y un motor turborreactor. Inicialmente entró en servicio con la Armada de los Estados Unidos durante la Guerra de Vietnam, siendo adoptado además por la Fuerza Aérea de Estados Unidos para reemplazar sus aviones de ataque A-1 Skyraider que le fueron transferidos por la Armada y la Guardia Aérea Nacional. Fue exportado a Grecia (en los años 70), Portugal y Tailandia (a finales de los años 80). (es)
The LTV A-7 Corsair II is an American carrier-capable subsonic light attack aircraft designed and manufactured by Ling-Temco-Vought (LTV). The A-7 was developed during the early 1960s as replacement for the Douglas A-4 Skyhawk. Its design was derived from the Vought F-8 Crusader; in comparison with the F-8, the A-7 is both smaller and restricted to subsonic speeds, its airframe being simpler and cheaper to produce. Following a competitive bid by Vought in response to the United States Navy's (USN) VAL (Heavier-than-air, Attack, Light) requirement, an initial contract for the type was issued on 8 February 1964. Development was rapid, first flying on 26 September 1965 and entering squadron service with the USN on 1 February 1967; by the end of that year, A-7s were being deployed overseas for the Vietnam War. Initially adopted by USN, the A-7 proved attractive to other services, soon being adopted by the United States Air Force (USAF) and the Air National Guard (ANG) to replace their aging Douglas A-1 Skyraider and North American F-100 Super Sabre fleets. Improved models of the A-7 would be developed, typically adopting more powerful engines and increasingly capable avionics. American A-7s would be used in various major conflicts, including the Invasion of Grenada, Operation El Dorado Canyon, and the Gulf War. The type was also used to support the development of the Lockheed F-117 Nighthawk. The A-7 was also exported to Greece in the 1970s and to Portugal in the late 1980s. The USAF and USN opted to retire their remaining examples of the type in 1991, followed by the ANG in 1993 and the Portuguese Air Force in 1999. The A-7 was largely replaced by newer generation fighters such as the General Dynamics F-16 Fighting Falcon and the McDonnell Douglas F/A-18 Hornet. The final operator, the Hellenic Air Force, withdrew the last A-7s during 2014. (en)
Le Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II est un avion d'attaque destiné à être embarqué à bord de porte-avions, construit par les États-Unis au milieu des années 1960 et dérivé du F-8 Crusader. Largement utilisé pendant la guerre du Viêt Nam, il s'est révélé être robuste, fiable, avec un rayon d'action et une capacité d'emport très intéressants. L'A-7 a été construit à un peu plus de 1 500 exemplaires, les derniers étant retirés du service en octobre 2014. Les pilotes lui ont attribué le surnom de « SLUF », pour « Short Little Ugly Fucker » (en français : « salaud moche, petit et court »). Il est le troisième avion embarqué fabriqué par Vought (alors regroupé sous le conglomérat Ling-Temco-Vought à partir de 1961) pour l'US Navy à porter le nom de Corsair, après le biplan Vought O2U Corsair de l'entre-deux-guerres et le plus célèbre monoplan Chance Vought F4U Corsair, avion de chasse de la Seconde Guerre mondiale. (fr)
Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II adalah pesawat serangan subsonik ringan kapal induk diperkenalkan untuk menggantikan Douglas A-4 Skyhawk . Desain badan pesawat A-7 didasarkan pada keberhasilan pesawat supersonik Vought F-8 Crusader . Pesawat itu adalah salah satu pesawat tempur pertama untuk fitur head-up display (HUD), sebuah sistem navigasi inersia (INS), dan mesin turbofan.Corsair II awalnya memasuki layanan dengan Angkatan Laut Amerika Serikat selama Perang Vietnam . Pesawat ini kemudian diadopsi oleh Angkatan Udara Amerika Serikat, termasuk Air National Guard, untuk menggantikan Douglas A-1 Skyraider, North American F-100 Super Sabre dan Republic F-105 Thunderchief. Pesawat itu juga diekspor ke Yunani pada 1970-an, dan Portugal pada akhir 1980-an. (in)
Il Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II (corsaro in inglese), è un velivolo imbarcato di costruzione statunitense successore del più contenuto e leggero Douglas A-4 Skyhawk.In servizio dalla metà degli anni sessanta sulle portaerei della USN, venne adottato anche dall'USAF e dall'Air National Guard. Basato sull'F-8 Crusader, costruito dalla Chance Vought, fu il primo velivolo da combattimento a dotarsi di HUD (Head-Up Display), INS (Inertial Navigation System) e ad essere propulso da un motore turboventola; ebbe un discreto successo anche nel mercato d'esportazione essendo stato richiesto dalle aeronautiche militari di Grecia, Portogallo e Thailandia. (it)
A-7 콜세어 II는 최대이륙중량 19톤인 미국의 항공모함 탑재용 공격기이다. 최대이륙중량 11톤인 A-4 스카이호크를 대체하였다. A-7의 생산라인은 1983년에 폐쇄되어 더 이상 생산하지 않고 있으며, 현재 미해군의 콜세어 II 전부 퇴역했다. (ko)
De Chance Vought A-7 Corsair II is een lichte aanvalsjager die vanaf een vliegdek kan opereren; vandaar de typeaanduiding A(van Attack)-7. De A-7 was het eerste toestel dat was uitgerust met een head up display (HUD). Het toestel diende bij de US Navy als vervanger voor de succesvolle A-4 Skyhawk maar het USMC gaf echter de voorkeur aan een ander toestel, de McDonnell Douglas AV-8, de Amerikaanse uitvoering van de Hawker Siddeley Harrier. De eerste vlucht vond plaats in september 1965 en het toestel werd operationeel in februari 1967. Wegens zijn uiterlijk werd de A-7 Corsair II door zijn vliegers snel aangeduid met de spotnaam Sluf (Short Little Ugly Fellow). Het toestel heeft een treffende gelijkenis met de Chance Vought F-8 Crusader en wordt daar vaak mee verward. Ondanks deze gelijkenis is de Corsair een totaal ander toestel dan de Crusader. Vanaf 1985 werd het toestel bij de USN gefaseerd vervangen door de nieuwe F/A-18 Hornet. Bij de laatste operationele eenheden werden de A-7’s vervangen na hun inzet in de Golfoorlog in 1990. Tussentijds werden de uitgefaseerde toestellen verkocht aan de luchtmachten van Griekenland (60 stuks), Portugal (50 stuks) en Thailand (112 stuks). De Air National Guard vloog echter met A-7’s door tot 1993; hierna werd een deel van de overgebleven toestellen geconserveerd en opgeslagen. De rest werd gesloopt. (nl)
A-7は、アメリカ合衆国のLTV社によって開発された艦上攻撃機である。愛称はコルセアII (Corsair II)。 (ja)
LTV A-7 Corsair II – amerykański poddźwiękowy, jednosilnikowy, jednomiejscowy odrzutowy samolot szturmowy przystosowany do operowania z lotniskowców, produkowany przez firmę (LTV). (pl)
Vought A-7 Corsair II utvecklades ur jaktflygplanet Vought F-8 Crusader, som ett attackflygplan för USA:s flotta men användes även av USA:s flygvapen. A-7 kom i operativ tjänst 1967. Totalt tillverkades 1 569 A-7 i tolv olika versioner. 65 st A-7D användes av Grekland och 50 st A-7P av Portugal. Flygplanet fanns även i en tvåsitsig skolversion, TA-7C. A-7E kan ta en stor vapenlast på sex vingpyloner och två kroppspyloner. (sv)
O A-7 Corsair II é um avião monorreactor, trem de triciclo retráctil, asa alta, destinado a missões de ataque a alvos de superfície a partir de um porta-aviões, fabricado pela Ling-Temco-Vought. O modelo baseia-se no F-8 Crusader. Desde 1965 até a produção terminar em 1984 foram fabricados 1,569 aparelhos. O construtor deste avião foi o vencedor de um concurso para a produção deste tipo de aeronave para servir a Marinha dos Estados Unidos da América (USN), em 1964. Os primeiros aviões foram recebidos em Outubro de 1966, os A-7A aos quais se seguiram a versão A-7B mais potente e com capacidade de operar dia ou noite. A USN adquiriu 193 aparelhos A-7A (incluindo 3 protótipos YA-7A) e 196 aparelhos A-7B. A versão A-7C era para ter sido uma versão bilugar para treino, mas foi preterida a favor da versão bilugar TA-4J do Douglas A-4 Skyhawk. Nesse mesmo ano, a Força Aérea dos Estados Unidos da América (USAF) adoptou uma nova versão, o A-7D, para substituir o Douglas A-1 Skyraider na função de apoio aéreo próximo. A USAF exigiu a instalação de um reactor mais potente que o P&W TF30 que equipava as versões da USN, tendo a escolha recaído sobre o reactor Allison TF41 (uma versão do Rolls-Royce Spey fabricada sob licença). Foram introduzidos novos aviónicos, o sistema de reabastecimento em voo probe-and-drogue da marinha foi substituído pelo sistema flying boom da força aérea e o armamento interno passou a ser o canhão do tipo gatling M61 Vulcan. Foram fabricados 459 aparelhos desta versão. A USN ficou tão impressionada pelas melhorias no desempenho proprocionado pelo TF41 que acabou por encomendar a versão A-7E, baseado no A-7D. A produção desta versão totalizou 535 aparelhos. Devido a atrasos na produção do TF41, foi produzido um pequeno lote de 67 aeronaves equipadas com reactores P&W TF30-P-408, que passaram a ser a versão A-7C. O TA-7 era a versão bilugar, usada para treino de conversão dos pilotos destinados a voar as versões monolugares.A versão TA-7C da USN foram convertidos a partir de 24 células A-7A e 36 células A-7B e entraram ao serviço em 1977. 8 aparelhos foram convertidos para treino de guerra electrónica em 1982, com a designação EA-7L. Em 1984 41 células TA-7C e todos os EA-7L foram modernizadas com reactores TF41 e aviónicos do A-7E, sem haver mudança de designação.A USAF adquiriu 30 aparelhos da versão TA-7K, baseada no A-7D, que foram empregues pela Guarda Nacional Aérea. A versão YA-7F, inicialmente designada de A-7D Plus, era uma resposta a um requerimento da USAF para um avião de apoio a solo próximo de elevado desempenho, dado existir a preocupação de que a falta de velocidade do Fairchild A-10 Thunderbolt II o deixasse demasiado vulnerável no campo de batalha moderno. O YA-7F tinha uma fuselagem alongada, uma cauda maior, uma asa reforçada e estava equipado com um reactor P&W F100-PW-220, sendo capaz de voar a velocidades supersónicas. Foram modificados dois A-7D para servirem de protótipos, mas o projecto acabou por ser cancelado. A versão A-7G foi uma versão oferecida à Suíça, que tinha o favor da força aérea, no entanto o governo optou pela aquisição do Northrop F-5E Tiger II. A carreira operacional do A-7 com a USN acabou em 1991 e com a USAF em 1993. No entanto, alguns aparelhos continuaram a operar em apoio a unidades de treino e de investigação até serem finalmente retiradas de serviço em 1994 pela USN e 1998 pela USAF. Além dos EUA e da FAP, o A-7 também foi empregue pela Força Aérea Grega e a Marinha Real Tailandesa.A Grécia adquiriu 60 A-7H e 5 TA-7H, a partir de 1975. Estes aparelhos eram baseados no A-7D, carecendo da capacidade de reabastecimento em vôo. Nos anos noventa a frota foi reforçada com 36 aparelhos A-7E e TA-7C que tinham pertencido à USN.A Tailândia em 1995 adquiriu 16 A-7E e 4 TA-7C em segunda mão da USN. (pt)
Лінг-Темко-Воут A-7 «Корсар» II (англ. Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II) — американський штурмовик, розроблений компанією Лінг-Темко-Воут в середині 1960-х років на базі винищувача F-8 «Крусейдер». Перебував на озброєнні ВМС і ВПС США, активно застосовувався під час В'єтнамської війни, а також ще в декількох збройних конфліктах. У США знятий з озброєння у 1990-ті роки, проте декілька країн продовжували експлуатувати A-7 і пізніше. (uk)
Линг-Темко-Воут A-7 «Корсар» II (англ. Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II) — американский штурмовик, разработанный компанией Линг-Темко-Воут в середине 1960-х годов на базе истребителя F-8 «Крусейдер». Состоял на вооружении ВМС и ВВС США, активно применялся во Вьетнамской войне, а также ещё в нескольких вооружённых конфликтах, включая Войну в Персидском Заливе. В США снят с вооружения в 1993 году, однако несколько стран продолжали эксплуатировать A-7 и позднее. (ru)
A-7海盜二式攻擊機（英語：A-7 Corsair II）是一種以F-8戰鬥機為藍本開發，用以取代A-4天鷹式攻擊機的次音速輕型攻擊機。A-7雖然原本僅針對美國海軍航艦操作而設計，但因其性能優異，後來也獲美國空軍，及美國空中國民兵部隊接納使用，以取代A-1天襲者攻擊機、北美F-100及共和F-105戰轟機隊。自1970年到1980年底為止，本型攻擊機亦外銷希臘、葡萄牙與泰國，做為陸基攻擊機使用。 A-7攻擊機除了機體設計源自於F-8十字軍超音速戰鬥機之外，他也是第一架配備有現代抬頭顯示器(HUD)，慣性導航系統(INS)與渦扇發動機的作戰機種。直到2014年，希臘的A-7是世界上僅存仍在服役的飛機，在當年底退役，至此全球不再有A-7服役。 (zh)

dbp:lists

* List of attack aircraft * List of military aircraft of the United States (en)

dbp:morePerformance

* Sustained maneuvering performance: turning radius at 4.3g and at an All Up Weight of * Take-off run: at (en)

dbp:similarAircraft

* Blackburn Buccaneer * Grumman A-6 Intruder * Mikoyan MiG-27 * Sukhoi Su-17 (en)

dct:subject

rdf:type

rdfs:comment

أيه-7 كورسير II (بالإنجليزية: A-7 Corsair II)‏ هي طائرة هجوم أرضي تحت صوتية (أي لا تطير بسرعات فوق صوتية)، قادرة على الإقلاع من على متن حاملات الطائرات أمريكية. صممت الطائرة بواسطة شركة لينج-تمكو-فاوت. صممت الطائرة لتحل محل الإيه-4 سكاي هوك. دخلت الخدمة خلال حرب فيتنام. كما استخدمها كلا من سلاح الجو الأمريكي لتحل محل الإيه-1 سكاي رايدر والإف-100 سوبر سابر والإف-105 ثاندرشيف. كما صدرت الطائرة لليونان خلال السبعينات، والبرتغال وتايلاند في الثمانينات. جسم الطائرة وتصيمها العام كان مبنيا على الطائرة الفوق صوتية الناجحة . كانت الكورسير من أوائل الطائرات الحربية التي طبقت فيها عدة تقنيات حديثة مثل نظام الملاحة بالقصور الذاتي. (ar)
Die Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II war ein einstrahliges Kampfflugzeug des US-amerikanischen Herstellers Ling-Temco-Vought, das auf der F-8 Crusader basierte. Die A-7 war bei der US Navy und US Air Force im Dienst. Später wurde sie von der Air National Guard bis 1998 eingesetzt. Den Flugzeugtyp übernahmen auch Griechenland (Einsatz bis 2014), Portugal (Einsatz bis 1999) und Thailand. In Griechenland waren A-7 noch bei der 336. Staffel des 116. Kampfgeschwaders in Araxos im Einsatz. Die letzten A-7 wurden im Oktober 2014 außer Dienst gestellt. (de)
Το A-7 Corsair II είναι αμερικάνικης κατασκευής, μονοθέσιο, μονοκινητήριο, μαχητικό αεροσκάφος κρούσης μεγάλης εμβέλειας. Η Αμερικανική πολεμική αεροπορία χρησιμοποίησε ευρέως το Α-7 στον πόλεμο του Βιετνάμ, στις επιχειρήσεις στη Λιβύη, το 1983 στην Αμερικάνικη επέμβαση στη Γρενάδα, το 1989 στον Παναμά και το 1991 στη «Καταιγίδα της Ερήμου» όπου το αεροπλάνο διέπρεψε. Το Α-7 ήταν ένα πρωτοπόρο για την εποχή του αεροπλάνο, με πολύ προηγμένα συστήματα μάχης και ναυσιπλοΐας, τα οποία απουσίαζαν ακόμα και από τα καλύτερα καταδιωκτικά της εποχής. (el)
A-7 콜세어 II는 최대이륙중량 19톤인 미국의 항공모함 탑재용 공격기이다. 최대이륙중량 11톤인 A-4 스카이호크를 대체하였다. A-7의 생산라인은 1983년에 폐쇄되어 더 이상 생산하지 않고 있으며, 현재 미해군의 콜세어 II 전부 퇴역했다. (ko)
A-7は、アメリカ合衆国のLTV社によって開発された艦上攻撃機である。愛称はコルセアII (Corsair II)。 (ja)
LTV A-7 Corsair II – amerykański poddźwiękowy, jednosilnikowy, jednomiejscowy odrzutowy samolot szturmowy przystosowany do operowania z lotniskowców, produkowany przez firmę (LTV). (pl)
Vought A-7 Corsair II utvecklades ur jaktflygplanet Vought F-8 Crusader, som ett attackflygplan för USA:s flotta men användes även av USA:s flygvapen. A-7 kom i operativ tjänst 1967. Totalt tillverkades 1 569 A-7 i tolv olika versioner. 65 st A-7D användes av Grekland och 50 st A-7P av Portugal. Flygplanet fanns även i en tvåsitsig skolversion, TA-7C. A-7E kan ta en stor vapenlast på sex vingpyloner och två kroppspyloner. (sv)
Лінг-Темко-Воут A-7 «Корсар» II (англ. Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II) — американський штурмовик, розроблений компанією Лінг-Темко-Воут в середині 1960-х років на базі винищувача F-8 «Крусейдер». Перебував на озброєнні ВМС і ВПС США, активно застосовувався під час В'єтнамської війни, а також ще в декількох збройних конфліктах. У США знятий з озброєння у 1990-ті роки, проте декілька країн продовжували експлуатувати A-7 і пізніше. (uk)
Линг-Темко-Воут A-7 «Корсар» II (англ. Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II) — американский штурмовик, разработанный компанией Линг-Темко-Воут в середине 1960-х годов на базе истребителя F-8 «Крусейдер». Состоял на вооружении ВМС и ВВС США, активно применялся во Вьетнамской войне, а также ещё в нескольких вооружённых конфликтах, включая Войну в Персидском Заливе. В США снят с вооружения в 1993 году, однако несколько стран продолжали эксплуатировать A-7 и позднее. (ru)
A-7海盜二式攻擊機（英語：A-7 Corsair II）是一種以F-8戰鬥機為藍本開發，用以取代A-4天鷹式攻擊機的次音速輕型攻擊機。A-7雖然原本僅針對美國海軍航艦操作而設計，但因其性能優異，後來也獲美國空軍，及美國空中國民兵部隊接納使用，以取代A-1天襲者攻擊機、北美F-100及共和F-105戰轟機隊。自1970年到1980年底為止，本型攻擊機亦外銷希臘、葡萄牙與泰國，做為陸基攻擊機使用。 A-7攻擊機除了機體設計源自於F-8十字軍超音速戰鬥機之外，他也是第一架配備有現代抬頭顯示器(HUD)，慣性導航系統(INS)與渦扇發動機的作戰機種。直到2014年，希臘的A-7是世界上僅存仍在服役的飛機，在當年底退役，至此全球不再有A-7服役。 (zh)
L'LTV A-7 Corsair II és un avió d'atac lleuger estatunidenc subsònic amb capacitat de transport dissenyat i fabricat per Ling-Temco-Vought (LTV). L'A-7 es va desenvolupar a principis de la dècada de 1960 com a reemplaçament del Douglas A-4 Skyhawk. El seu disseny es va derivar del Vought F-8 Crusader; en comparació amb l'F-8, l'A-7 és alhora més petit i restringit a velocitats subsòniques, la seva cèl·lula és més senzilla i més barata de produir. Després d'una oferta competitiva de Vought en resposta al requisit VAL (Més pesat que l'aire, atac, lleuger) de la Marina dels Estats Units (USN), es va emetre un contracte inicial per al tipus el 8 de febrer de 1964. El desenvolupament va ser ràpid, primer volant el 26 de setembre de 1965 i entrant en servei d'esquadró amb la USN l'1 de febrer de (ca)
LTV A-7 Corsair II byl podzvukový lehký útočný letoun, schopný provozu na letadlové lodi, vyráběný společností Ling-Temco-Vought. Původně měl u US Navy nahradit stroje Douglas A-4 Skyhawk. Jeho konstrukce byla odvozena z letounu Vought F-8 Crusader, ale ve srovnání s F-8 byl A-7 menší a omezený na podzvukové rychlosti. Jeho drak byl jednodušší a levnější z hlediska výroby. Následně po nabídce do soutěže na požadavek amerického námořnictva VAL (Heavier-than-air, Attack, Light) byla počáteční smlouva na tento typ vystavena 8. února 1964. Vývoj šel rychle - k prvnímu vzletu došlo 26. září 1965, do služby u námořnictva letoun nastoupil 1. února 1967 a ještě do konce roku byly A-7 nasazeny ve Vietnamu. (cs)
El LTV A-7 Corsair II fue un avión de ataque creado para portaaviones, diseñado por Ling-Temco-Vought (LTV) y que fue introducido para reemplazar al Douglas A-4 Skyhawk en el servicio naval norteamericano. Está basado en el exitoso caza naval F-8 Crusader producido por Chance Vought, bajo un concepto de David Harold Byrd. Fue exportado a Grecia (en los años 70), Portugal y Tailandia (a finales de los años 80). (es)
The LTV A-7 Corsair II is an American carrier-capable subsonic light attack aircraft designed and manufactured by Ling-Temco-Vought (LTV). The A-7 was developed during the early 1960s as replacement for the Douglas A-4 Skyhawk. Its design was derived from the Vought F-8 Crusader; in comparison with the F-8, the A-7 is both smaller and restricted to subsonic speeds, its airframe being simpler and cheaper to produce. Following a competitive bid by Vought in response to the United States Navy's (USN) VAL (Heavier-than-air, Attack, Light) requirement, an initial contract for the type was issued on 8 February 1964. Development was rapid, first flying on 26 September 1965 and entering squadron service with the USN on 1 February 1967; by the end of that year, A-7s were being deployed overseas for (en)
Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II adalah pesawat serangan subsonik ringan kapal induk diperkenalkan untuk menggantikan Douglas A-4 Skyhawk . Desain badan pesawat A-7 didasarkan pada keberhasilan pesawat supersonik Vought F-8 Crusader . Pesawat itu adalah salah satu pesawat tempur pertama untuk fitur head-up display (HUD), sebuah sistem navigasi inersia (INS), dan mesin turbofan.Corsair II awalnya memasuki layanan dengan Angkatan Laut Amerika Serikat selama Perang Vietnam . (in)
Le Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II est un avion d'attaque destiné à être embarqué à bord de porte-avions, construit par les États-Unis au milieu des années 1960 et dérivé du F-8 Crusader. Largement utilisé pendant la guerre du Viêt Nam, il s'est révélé être robuste, fiable, avec un rayon d'action et une capacité d'emport très intéressants. L'A-7 a été construit à un peu plus de 1 500 exemplaires, les derniers étant retirés du service en octobre 2014. Les pilotes lui ont attribué le surnom de « SLUF », pour « Short Little Ugly Fucker » (en français : « salaud moche, petit et court »). (fr)
Il Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II (corsaro in inglese), è un velivolo imbarcato di costruzione statunitense successore del più contenuto e leggero Douglas A-4 Skyhawk.In servizio dalla metà degli anni sessanta sulle portaerei della USN, venne adottato anche dall'USAF e dall'Air National Guard. (it)
De Chance Vought A-7 Corsair II is een lichte aanvalsjager die vanaf een vliegdek kan opereren; vandaar de typeaanduiding A(van Attack)-7. De A-7 was het eerste toestel dat was uitgerust met een head up display (HUD). Het toestel diende bij de US Navy als vervanger voor de succesvolle A-4 Skyhawk maar het USMC gaf echter de voorkeur aan een ander toestel, de McDonnell Douglas AV-8, de Amerikaanse uitvoering van de Hawker Siddeley Harrier. (nl)
O A-7 Corsair II é um avião monorreactor, trem de triciclo retráctil, asa alta, destinado a missões de ataque a alvos de superfície a partir de um porta-aviões, fabricado pela Ling-Temco-Vought. O modelo baseia-se no F-8 Crusader. Desde 1965 até a produção terminar em 1984 foram fabricados 1,569 aparelhos. O construtor deste avião foi o vencedor de um concurso para a produção deste tipo de aeronave para servir a Marinha dos Estados Unidos da América (USN), em 1964. (pt)

rdfs:label

إيه-7 كورسير (ar)
LTV A-7 Corsair II (ca)
LTV A-7 Corsair II (cs)
Vought A-7 (de)
A-7 Corsair II (el)
LTV A-7 Corsair II (es)
LTV A-7 Corsair II (in)
LTV A-7 Corsair II (fr)
Vought A-7 Corsair II (it)
LTV A-7 Corsair II (en)
A-7 콜세어 II (ko)
A-7 コルセア II (ja)
Chance Vought A-7 Corsair (nl)
LTV A-7 Corsair II (pl)
Vought A-7 Corsair II (pt)
Vought A-7 Corsair II (sv)
LTV A-7 Corsair II (ru)
Ling-Temco-Vought A-7 Corsair II (uk)
A-7海盜二式攻擊機 (zh)

owl:sameAs

foaf:depiction

is dbo:aircraftAttack of

is dbo:wikiPageRedirects of

is dbp:aircraftAttack of