Estates General (France) (original) (raw)
Generální stavy byl legislativní sněm tří francouzských stavů (šlechty, duchovenstva a třetího stavu), který fungoval jako poradní sbor francouzských králů bez výraznějších vlastních pravomocí. Sněm sehrál rozhodující úlohu při vypuknutí Velké francouzské revoluce.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors, redactat en forma de quaderns de queixes (els anomenats cahiers de doléances) dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per "braços", és a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot. Aquesta particularitat va ser una de les que es van discutir en la seva última reunió, el maig de 1789, a l'inici de la Revolució Francesa. Els esmentats estaments es reunien separadament; cadascun incloïa 300 representants, tret del tercer, que en tenia sis-cents, dels quals dos terços havien de disposar de coneixements legals i tres quartes parts provenir de ciutats de més de dos mil habitants. El sistema de vot utilitzat era estamental, comptant un vot per a cada una de les cambres. La funció d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. El maig de 1789 el rei Lluís XVI, ofegat pels deutes de l'ajut francès a la Guerra de la Independència dels Estats Units, es veié obligat a convocar una d'aquestes assemblees, la primera que es reunia en cent setanta-quatre anys, per cercar suport econòmic. Va ser molt controvertida pels problemes que es van suscitar entre els representants dels estaments superiors i els que anaven en representació del poble, i es queixaven aquests darrers dels enormes privilegis que posseïen els primers i dels acords que prenien per seguir-los tenint. Aquestes disputes desembocaran en l'aparició d'una gran quantitat de pamflets que van recórrer totes les ciutats i pobles de França. El descontentament popular va donar lloc, el 14 de juliol de 1789, a l'esclat de la Revolució Francesa amb la presa de la Bastilla. El 17 de juliol de 1789, els estats generals són transformats en . (ca) Generální stavy byl legislativní sněm tří francouzských stavů (šlechty, duchovenstva a třetího stavu), který fungoval jako poradní sbor francouzských králů bez výraznějších vlastních pravomocí. Sněm sehrál rozhodující úlohu při vypuknutí Velké francouzské revoluce. (cs) Als Generalstände (französisch États généraux) bezeichnet man in Frankreich die erstmals 1302 von König Philipp IV. einberufene Versammlung von Vertretern der drei Stände (siehe auch: Pierre Flote). Diese bestanden aus Klerus, Adel sowie dem Dritten Stand (Tiers État). Jeder dieser Stände verfügte über ca. 300 Abgesandte. (de) En la malnova franca monarkio, la Francaj Ĝeneralaj Statoj (france: États Généraux) estis asembleo de la tri "Statoj", la tri klasoj de la franca socio: La nobelaro, la klerikaro, kaj la nenobela kaj neeklezia tiel-nomita 'Tria Stato", kiu reprezentis ĉefe la burĝojn. La Francaj Ĝeneralaj Statoj estis kreitaj en 1302, kaj estis kunvokitaj nur ĉe gravegaj okazoj, 22 fojojn en la daŭro de 487 jaroj. La lasta kunigo de la Ĝeneralaj Statoj estis tiu en 1789, kiu kondukis al la Franca Revolucio. (eo) In France under the Ancien Régime, the Estates General (French: États généraux [eta ʒeneʁo]) or States-General was a legislative and consultative assembly of the different classes (or estates) of French subjects. It had a separate assembly for each of the three estates (clergy, nobility and commoners), which were called and dismissed by the king. It had no true power in its own right as, unlike the English Parliament, it was not required to approve royal taxation or legislation. It served as an advisory body to the king, primarily by presenting petitions from the various estates and consulting on fiscal policy. The Estates General first met in 1302 and 1303 in relation to King Philip IV's conflict with the papacy. They met intermittently until 1614 and only once afterward, in 1789, but were not definitively dissolved until after the French Revolution. The Estates General were distinct from the parlements (the most powerful of which was the Parliament of Paris), which started as appellate courts but later used their powers to decide whether to publish laws to claim a legislative role. The Estates General had similarities with institutions in other European polities, generally known as the Estates, such as the States General of the Netherlands, the Parliament of England, the Estates of Parliament of Scotland, the Sejm of Poland-Lithuania, the Cortes of Portugal or Spain, the Imperial Diet (Reichstag) of the Holy Roman Empire, the Diets (German: Landtage) of the "Lands", the Parliamentum Publicum of Hungary, and the Swedish Riksdag of the Estates. Unlike some of these institutions, however, France's Estates General were only summoned at irregular intervals by the king, and never grew into a permanent legislative body. (en) Estatu Orokorrak (frantsesez, États Généraux) Antzinako Erregimeneko Frantzian erresumako estamentu (klase) guztien biltzarra zen. Erregeak ezohiko egoeretan biltzen zituen, krisialdi politikoren bati edo gerraren bati aurre egiteko, edota arlo militarrean edo zergetan laguntzeko. Parlamentuek ez bezala, Estatu Orokorrek ez zuten inolako gaitasunik legeen edo justiziaren arloan, eta ez dira biak nahastu behar. Frantziako Filipe IV.ak sortu zituen 1302an, bere erabakiek legitimazio handiagoa izan zezaten, Aita santuak emandako izeneko buldaren aurka. Hastapenean, apaizteria, noblezia eta hiri onen ordezkariak biltzen zituzten eta, 1484ra arte, oïl hizkuntzako eta oc hizkuntzako lurraldeek Estatu Orokor bereziak zituzten. Frantzian 1789ra arte segitu zuten biltzen. Azkenak, Luis XVI.ak deitu zituen Estatuaren zorra kitatzeko, baina ekainaren 27ko Pilotalekuko Zinaren ostean, Biltzar Nazionalak ordeztu zituen Estatu Orokorrak. Antzeko biltzarrak Herbeheretan, Ingalaterran, Eskozian (Parlamentua), Nafarroan (Gorteak) edo Germaniako Erromatar Inperio Santuan, besteak beste, sortu ziren zio berdintsuak zirela medio. Izan ere, erregeen (edo nobleen) botereak zabaltzean, sistema feudalaren oztopoa topatu zuen. Feudalismoaren indarrekin elkarlanean aritu behar izan zuten haiengandik laguntza eta aholkua (auxilium et consilium latinez) lortzeko. (eu) Los Estados generales (en francés, États généraux) en la Francia del Antiguo Régimen, eran asambleas convocadas por el rey de manera excepcional y a la que acudían representantes de los llamados tres estamentos: el clero que conformaba el Primer Estado, la nobleza que constituía el Segundo Estado y los representantes de las ciudades que disponían de consistorio, es decir; el Tercer estado. Fueron creados en 1302 por Felipe IV de Francia, el Hermoso, después de que el papa Bonifacio VIII convocase al rey y al clero francés a un sínodo a celebrar en Roma, el 1 de noviembre de 1302, para definir de manera definitiva la relación entre el poder temporal y la Iglesia; y también para juzgar al rey, bajo la acusación de abusos inauditos contra la iglesia, por lo que el Felipe IV respondió inmediatamente. El rey procedió a su vez a acusar de herejía al papa, ante la reunión de los representantes del clero y de la nobleza, y por primera vez, de representantes de la ciudad de París, y constituyó el nacimiento de los Estados generales de Francia, además de convocar a un concilio general para juzgar al papa, así como prohibir al clero francés a asistir al sínodo convocado por Bonifacio VIII. Los últimos Estados generales fueron convocados por Luis XIII en 1614, y convocados de nuevo por Luis XVI en 1789, habiéndose reunido más de una treintena de veces en 487 años. Eran una asamblea excepcional, y su reunión solía significar la respuesta a una crisis política o financiera, que obligaba a conocer la opinión de los representantes de los principales poderes del país para confirmar una decisión real, particularmente en materia fiscal. Estaban compuestos por diputados elegidos con un mandato de sus electores, y la orden del día se redactaba con base en los cuadernos de quejas (cahiers de doléances), establecidos por los notables provinciales de los tres órdenes o estamentos. Dichos estamentos se reunían por separado y contaban cada uno con un número igual de representantes. El sistema de voto utilizado era estamental: un voto contaba para cada una de las cámaras, con lo que el clero y la nobleza, tradicionalmente aliados, no dejaban opción al Tercer Estado para que se oyese su voz. En su última reunión, en mayo de 1789, el Tercer Estado pidió sin éxito el voto por cabeza. Estas disputas fueron reflejadas en la aparición de una gran cantidad de panfletos que recorrieron todas las ciudades y poblaciones de Francia, en los cuales se ponía de manifiesto el descontento popular. El 17 de junio de 1789, el Tercer estado y el bajo clero presentes en los Estados generales se constituyeron en Asamblea Nacional y prometieron no separarse hasta haber redactado una Constitución para Francia, dando así comienzo a la Revolución francesa. (es) Dans le système politique du royaume de France, les états généraux du royaume (ou États-Généraux) étaient une assemblée réunissant les trois ordres (les états) de la société : la noblesse, le clergé et le tiers état. Ils étaient convoqués, sur ordre du roi, dans des circonstances exceptionnelles (crise politique ou financière, guerre ou question diplomatique majeure). Cette assemblée était, entre autres, seule habilitée à réformer la fiscalité générale ou, dans une moindre mesure, à statuer sur des problèmes dynastiques, en vue de traiter la crise rencontrée. L'institution est créée en 1302 par le roi Philippe le Bel pour donner une apparente légitimité à ses décisions, en réaction à la bulle Ausculta fili du pape Boniface VIII. À l'origine, ils réunissaient le clergé, la noblesse et la bourgeoisie des bonnes villes (que l'on nommera rétrospectivement, à partir de la Révolution, troisième état puis tiers état). Cette sorte d'assemblée « nationale » avant l'heure est fondée sur les lois fondamentales du royaume de France selon lesquelles : * les peuples de France ne sont pas tributaires mais libres ; aucune contribution ne peut être exigée d'eux sans leur consentement ; * le gouvernement du roi se fait toujours par conseils (les états généraux étant le conseil le plus large qu'un souverain puisse réunir autour de lui). Cette assemblée n'avait en revanche aucun rôle réglementaire ou juridictionnel : ces compétences relevaient des parlements avec lesquels elle ne doit pas être confondue, et qui n'avaient pas non plus de pouvoir législatif, lequel appartenait au roi. Les députés des états généraux, quel que soit leur ordre respectif, étaient investis d'un mandat impératif et non représentatif : ils étaient porteurs des doléances des habitants de leur circonscriptions (bailliages et sénéchaussées) et ne pouvaient nullement s'arroger le droit de parler en leur nom (règle que les députés des états généraux de 1789 n'ont pas respectée puisqu'ils se sont arrogé un mandat représentatif sans avoir été élus pour cela). Ils se réunirent sur une période de 487 ans, jusqu'en 1789. Les derniers états réunis, convoqués le 5 mai 1789 par Louis XVI pour résoudre la crise financière due aux dettes du Royaume, évoluèrent, à la suite du serment du Jeu de paume et à la réunion des trois ordres le 27 juin, en une Assemblée nationale constituante qui décida de rédiger une constitution écrite qui marqua le commencement de la Révolution française. Ce coup de force politique ne vient pas de nulle part et résulte de propositions déjà avancées : en 1789, le Comte d'Artois, frère du roi Louis XVI (futur Charles X) proposa que les états généraux devinssent permanents et ne se séparassent plus, formant ainsi une sorte d'Assemblée nationale avant l'heure, mais où les trois ordres resteraient séparés et la monarchie de droit divin ne serait pas remise en question. Cependant, les députés du tiers en ont jugé autrement. La même institution est apparue dans les États des ducs de Bourgogne Philippe le Bon et Charles le Téméraire — groupant la Bourgogne, la Franche-Comté et les Pays-Bas du Nord et du Sud — et sera prolongée sous leur héritier Charles Quint, avant de connaître une division à l'époque de Guillaume le Taciturne durant la guerre de Quatre-Vingts Ans (1568-1648), certaines provinces du sud des Pays-Bas finissant par être soumises au royaume de France. (fr) Di Prancis pada masa Ancien Régime, états généraux (bahasa Inggris: Estates General atau States-General) adalah majelis legislatif dan konsultatif yang terdiri dari tiga kelas sosial (atau états), yaitu bangsawan, rohaniwan dan états ketiga yang terdiri dari para pekerja yang berada di luar kedua kelompok di atasnya. Pertemuan majelis ini dihimpunkan dan dibubarkan oleh raja. Badan ini tidak memiliki wewenangnya sendiri, dan raja tidak membutuhkan persetujuan dari badan ini untuk memungut pajak baru. Badan ini hanya berfungsi untuk menyampaikan aspirasi dari kelas-kelas sosial yang berbeda dan juga untuk memberikan nasihat mengenai kebijakan keuangan. Badan ini berkumpul sekali-sekali hingga tahun 1614, dan sesudah itu hanya bertemu sekali pada tahun , tetapi badan ini barudibubarkan setelah meletusnya Revolusi Prancis. Institusi ini pertama kali didirikan pada tahun 1302 oleh Raja Philippe IV dari Prancis dengan tujuan untuk memberikan legitimasi terhadap keputusan-keputusannya sebagai reaksi terhadap bula kepausan Ausculta fili. (in) De Staten-Generaal (Frans États-Généraux) waren in Frankrijk van 1302 tot 1789 een vergadering van de drie verschillende standen, die de Franse koning bijeenriep als vertegenwoordigers van zijn onderdanen. De eerste stand bestond uit de geestelijken, de tweede uit de adel en de derde uit het volk. De Staten-Generaal werden slechts bijeengeroepen wanneer het de koning beliefde, meestal om het koninklijk gezag te bevestigen. In Frankrijk spreekt men bijgevolg steeds van de Staten-Generaal van een bepaald jaar, met andere woorden: het werd er nooit een permanente assemblee, zoals de Staten-Generaal van de Nederlanden. (nl) 삼부회(三部會, 프랑스어: États généraux)는 프랑스 세 신분(귀족, 가톨릭 고위 성직자, 평민)의 대표자가 모여 중요 의제에 관하여 토론하는 장으로써, 근대에 이르기까지 존재했던 신분제 의회다. 1302년 4월 10일 프랑스 왕 필리프 4세는 교황 보니파시오 8세와의 분쟁시 필요했던 국민의 지지를 얻을 수 있도록 파리의 가톨릭 성당인 노트르담 대성당에 각 신분의 대표를 소집시킨 것이 삼부회의 시초가 되고 있다. 1614년을 마지막으로 하여 이후 175년이나 열리지 않았으며, 1789년 세금 징수 문제로 국왕 루이 16세에 의해 다시 소집되었다. 하지만 평민대표인 부르주아(제3신분)들이 머릿수에 따른 표결을 주장하면서 삼부회는 사실상 해산되고 말았다. (ko) 三部会（さんぶかい）は、通常は全国三部会（フランス語: États généraux、エタ・ジェネロ）を指し、これはフランス国内の三つの身分の代表者が重要議題を議論する場として、中世から近世にかけて存在した身分制議会のことである。他にも地方三部会（州三部会：États provinciaux、エタ・プロヴァンショ）もあった。全国三部会は全三身分会議とも日本語訳される。以下、単に「三部会」という。 (ja) Con Stati generali si indica un organo di rappresentanza dei tre ceti sociali - clero (vescovi, abati, cardinali); nobiltà (feudatari); terzo stato (alto: grandi proprietari, funzionari di stato, finanziari e banchieri; medio: commercianti all'ingrosso, imprenditori, impiegati e intellettuali; basso: piccoli proprietari, contadini benestanti, preti e braccianti) - esistenti nello Stato francese prima della rivoluzione francese del 1789 (États généraux). L'assemblea, di origine feudale, disponeva della funzione di limitare il potere monarchico. Gli Stati generali si riunivano quando incombevano sul paese pericoli imminenti. (it) A Assembleia dos Estados Gerais (em francês, États Généraux) foi uma assembleia representativa e consultiva do Antigo Regime francês. Era composta por representantes de cada um dos Três Estados e configurava-se como o único órgão francês que representava o corpo da nação. A Assembleia dos Estados Gerais acontecia ocasionalmente, apenas quando convocada pelo rei em casos julgados necessários, como em momentos de crise ou guerra, por exemplo. Ainda que os Estados Gerais não fossem soberanos, configuravam-se como uma força representativa das Três Ordens, tendo como função, por exemplo, o aconselhamento do rei. Os Estados Gerais se reuniram intermitentemente até 1614 e apenas mais uma vez em 1789, sendo dissolvida posteriormente pela Revolução Francesa. Até à convocação de 1614, a votação ocorria da seguinte maneira: os representantes de cada um dos Três Estados (Estados do reino) deliberavam sobre as pautas da Assembleia de forma separada, dando somente um voto em uníssono. O Primeiro Estado correspondia ao clero, o Segundo, à nobreza e o Terceiro, em linhas gerais, ao povo ou plebeus. Sendo assim, o voto de cada Estado correspondia a um terço do total. (pt) Stany Generalne (fr. États-Généraux) – zgromadzenie reprezentujące przedstawicieli 3 stanów Francji: szlachty, duchowieństwa i stanu trzeciego, czyli reszty społeczeństwa zwoływane jako doradczy organ króla, zwłaszcza w sprawach ustalania podatków. (pl) Frankrikes generalständer (franska: États généraux) var en lagstiftande ståndsförsamling under ancien régime i Frankrikes tidigmoderna historia. Till skillnad från andra liknande ständerförsamlingar, var inte generalständernas medverkan nödvändig för att kungen skulle kunna stifta lagar eller driva in nya skatter. Detta ledde till att generalständerna sällan eller aldrig blev inkallade när det gällde betydelsefulla beslut, utan endast när det passade kungens syften. Generalständerna inkallades för sista gången i maj 1789, och hade då inte varit inkallat sedan 1614. Det tredje ståndet hade tillåtits att få ett ökat antal ledamöter, men när man insåg att detta inte skulle leda till något ökat inflytande marscherade man ut och upprättade istället en för att stifta lagar i folkets namn, samtidigt som man riktade en inbjudan till ledamöterna från det första och andra ståndet att ansluta sig. Kungen försökte att upplösa nationalförsamlingen, men detta ledde till att ledamöterna genom Eden i Bollhuset svor att man inte skulle skiljas åt innan man tagit fram en och detta var upptakten till det som blev den franska revolutionen. (sv) Генера́льные шта́ты во Франции (фр. États Généraux) — высшее совещательное учреждение сословного представительства страны в 1302—1789 годах. Предшественниками Генеральных штатов были расширенные заседания (с привлечением городских верхов), а также провинциальные ассамблеи сословий (положившие начало провинциальным штатам). Первые Генеральные штаты были созваны в 1302 году, в период конфликта Филиппа IV Красивого с папой римским Бонифацием VIII. Генеральные штаты являлись представительным органом, созываемым по инициативе королевской власти в критические моменты для оказания помощи правительству. Основной их функцией было вотирование налогов. Каждое сословие — первое (духовенство), второе (дворянство), третье сословие — заседало в Генеральных штатах отдельно от других и имело по одному голосу (независимо от числа представителей). Третье сословие было представлено верхушкой горожан. Значение Генеральных штатов возросло во времена Столетней войны 1337—1453 годов, когда королевская власть особенно нуждалась в деньгах. В период народных восстаний XIV века (Парижское восстание 1357—1358, Жакерия 1358) Генеральные штаты претендовали на активное участие в управлении страной (подобные требования выразили Генеральные штаты 1357 года в «Великом мартовском ордонансе»). Однако отсутствие единства между городами и их непримиримая вражда с дворянством делали бесплодными попытки французскими Генеральными штатами добиться прав, которые сумел завоевать английский парламент. В конце XIV века Генеральные штаты созывались всё реже и часто заменялись собраниями нотаблей. С конца XV века институт Генеральных штатов пришёл в упадок в связи с начавшимся развитием абсолютизма, с начала XVI века они вообще не созывались (известное оживление их деятельности наблюдалось в период Религиозных войн — Генеральные штаты созывались в 1560, 1576, 1588, и 1593 годах). С 1614 до 1789 года Генеральные штаты снова ни разу не собирались. Лишь 5 мая 1789 года в условиях острого политического кризиса накануне Великой французской революции король Людовик XVI созвал Генеральные штаты 1789 года. 17 июня 1789 года депутаты третьего сословия объявили себя Национальным собранием, 9 июля Национальное собрание провозгласило себя Учредительным собранием, ставшим высшим представительным и законодательным органом революционной Франции. Всего за пять веков существования института Генеральных штатов было проведено 34 созыва, причём 21 из них — в течение XIV века. В XX веке название Генеральные штаты принимали некоторые представительские собрания, рассматривающие актуальные политические вопросы и выражающие широкое общественное мнение (например, ассамблея Генеральных штатов за разоружение, май 1963 года). (ru) Генеральні штати — вища дорадча представницька рада в Королівстві Франція між 1337 та 1789 роками. Генеральні штати скликалися королем для вирішення важливих державних питань у випадку політичних криз: військових, дипломатичних або фінансових. Скликання Генеральних штатів проводилося, виходячи із загального принципу, за яким піддані корони не тільки платники податків, а й вільні люди, а тому без їхньої згоди неможливо вимагати від них додаткових внесків. На відміну від парламенту Генеральні штати не мали законодавчої влади. Король не повинен був скликати їх регулярно. Інститут Генеральних штатів вперше скликав король Філіпп IV Красивий у 1302 році з метою забезпечити легітимність рішень проти булли Папи Римського Боніфація VIII Ausculta fili. В перших Генеральних штатах були представлені духівництво, дворянство та буржуазія значних міст. Останні Генеральні штати скликав у 1789 році король Людовик XVI для розв'язання фінансової кризи, зв'язаної з великим державним боргом.Генеральні штати 1789 року завершилися створенням Національних установчих зборів, які поставили перед собою мету дати Королівству Франція конституцію. Духовенство і дворяни належали до привілейованих станів. Вони мали ряд переваг над іншими, були, зокрема, звільнені від сплати податків. Решта населення — селяни, ремісники, міщани — належали до непривілейованого третього стану. Вони працювали, сплачували податки і не мали ніяких переваг. До участі в Генеральних штатах від третього стану король запросив лише багатих міщан. Кожен стан мав один голос. Часто виникали суперечки, бо представники третього стану мали лише один голос, а феодали — духівництво і дворяни — два голоси. (uk) 在法国旧制度中，三级議會（法語：États généraux）指的是法国全国人民的代表应国王的召集而举行的会议。参加者共由三個級別人士組成：第一級為神職人員、第二級為贵族、第三級為除前兩個級別以外的其他所有人，即平民。議會通常是在国家遇到困难时，国王为寻求援助而召开，因此是不定期的。1302年，腓力四世因向教会增税而与教皇博尼法斯八世冲突。为了与教廷对抗，腓力四世于1302年5月10日召开了第一次三级議會，除了教会和贵族的代表之外，还第一次召集每个城市的两名市民代表参加会议。后来各省也模仿全国的三级議會，召开自己的三级議會。在此后的487年中，三级議會还召开过21次，每次都是在国家遇到财政或政治上的困难时召开的特殊会议，目的是在重大问题上询问民众的看法，或通过某些重大决议。三级議會的代表自首次召开时就分为三个等级，分别是教士、贵族以及平民。百年战争时期，为了抵抗外敌，三级会议有权监督政府。16至17世纪初，专制王权加强，三级議會的权力被削弱。从1614年到路易十六统治时期，三级議會中断了175年。1789年，路易十六召开了最后一次三级議會，这次会议导致了法国大革命。大革命后，三级会议随着旧制度一道被废除，不复存在。 (zh) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Estatesgeneral.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | https://archive.org/details/encyclopediaofwo0000unse_m4x6 |
| dbo:wikiPageID | 208202 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 27401 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1120791130 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Canon_(priest) dbr:Scotland dbr:Monk dbr:Parliament_of_Paris dbr:Bishop dbr:Blois dbr:Bourges dbc:Kingdom_of_France dbr:Holy_Roman_Empire dbr:Hugh_Capet dbr:Hundred_Years'_War dbr:Versailles,_Yvelines dbr:Indirect_tax dbr:Liberalism dbr:List_of_historic_states_of_Germany dbr:Compiègne dbr:Constitution dbr:Cortes_Generales dbr:Meaux dbc:Tricameral_legislatures dbr:Estates_General_of_1560-1 dbr:Estates_General_of_1789 dbr:Estates_General_of_French_Canada dbr:Estates_of_the_realm dbr:National_Assembly_(French_Revolution) dbr:National_Constituent_Assembly_(France) dbr:Nationality dbr:Nobility dbr:Château_de_Blois dbr:Emmanuel_Joseph_Sieyès dbr:François_Fénelon dbr:French_Revolution dbr:French_Wars_of_Religion dbr:Government dbr:Convent dbr:Crown_lands_of_France dbr:Anne_of_France dbc:1789_disestablishments_in_France dbr:Louis_XIII dbr:Louis_XII_of_France dbr:Louis_XI_of_France dbr:Louis_XVI dbr:Louis_de_Rouvroy,_duc_de_Saint-Simon dbr:Louvre_Palace dbr:Lyon dbr:States_General_of_the_Netherlands dbr:Subsidies dbr:Clergy dbr:Committee dbr:Patriotism dbr:Taille dbr:Catholic_League_(French) dbr:Toulouse dbr:Tours dbr:Gabelle dbr:Amiens dbr:Ancien_Régime dbr:France dbr:Notre-Dame_de_Paris dbr:Palais_de_la_Cité dbr:Paris dbr:Parlement dbr:Parlements dbr:Parliament_of_England dbr:Parliament_of_Scotland dbr:Direct_tax dbr:Legislation dbr:Legislature dbr:Stamp_duty dbr:The_Estates dbr:Realm dbr:Riksdag_of_the_Estates dbr:Roman_Catholic_Church dbr:Généralité dbr:Henry_III_of_France dbr:Henry_IV_of_France dbr:High,_middle_and_low_justice dbr:Jacques_Necker dbr:Coup_d'état dbr:Tennis_Court_Oath dbr:The_Crown dbr:States_provincial_(France) dbr:Abbey dbc:1300s_establishments_in_France dbc:Political_history_of_the_Ancien_Régime dbr:Chancellor dbr:Chapter_(religion) dbr:Charles_IV_of_France dbr:Charles_IX_of_France dbr:Charles_VIII_of_France dbr:Charles_VII_of_France dbr:Charles_VI_of_France dbr:Charles_V_of_France dbr:John_II_of_France dbr:Georges_Picot dbr:Tax dbr:Assembly_of_Notables dbc:Historical_legislatures_in_France dbr:Philip_IV_of_France dbr:Philip_VI_of_France dbr:Philip_V_of_France dbr:Poitiers dbr:Polish–Lithuanian_Commonwealth dbr:Pontoise dbr:Pope_Boniface_VIII dbr:Portugal dbr:Spain dbr:French_nobility dbr:English_Parliament dbr:Orléans dbc:1302_establishments_in_Europe dbr:Cathedral dbr:Ransom_of_King_John_II_of_France dbr:Sejm_of_the_Polish–Lithuanian_Commonwealth dbr:Vassal dbr:Vingtième dbr:Commoners dbr:Hôtel_Saint-Pol dbr:Hôtel_du_Petit-Bourbon dbr:Imperial_Diet_(Holy_Roman_Empire) dbr:Louis_XIII_of_France dbr:Tax_per_head dbr:Fiscal_policy dbr:Chambers_of_parliament dbr:Power_of_the_purse dbr:Francois_Fénelon dbr:Third_Estate dbr:Cours_des_aides dbr:Taxation dbr:François_II_of_France dbr:Papacy dbr:Regent_Orléans dbr:Code_Michau dbr:Louis,_Dauphin_of_France_(1682-1712) dbr:File:Estatesgeneral.jpg dbr:File:Troisordres.jpg dbr:Aids_(French_tax) dbr:Bonnes_villes dbr:Dixième dbr:Hôtel_des_Menus_Plaisirs dbr:Plat_pays dbr:Procureurs |
| dbp:authorLink | Adhémar Esmein (en) |
| dbp:first | Jean Paul Hippolyte Emmanuel Adhémar (en) |
| dbp:header | Click to see Category Tree for: (en) |
| dbp:hideroot | off (en) |
| dbp:last | Esmein (en) |
| dbp:mode | pages (en) |
| dbp:pages | 803 (xsd:integer) |
| dbp:showcount | off (en) |
| dbp:volume | 25 (xsd:integer) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Authority_control dbt:Cite_book dbt:Commons_category dbt:EB1911 dbt:IPA-fr dbt:Main_article dbt:Portal_bar dbt:Reflist dbt:Sfn dbt:Short_description dbt:Category_tree_all |
| dbp:wstitle | States-General (en) |
| dcterms:subject | dbc:Kingdom_of_France dbc:Tricameral_legislatures dbc:1789_disestablishments_in_France dbc:1300s_establishments_in_France dbc:Political_history_of_the_Ancien_Régime dbc:Historical_legislatures_in_France dbc:1302_establishments_in_Europe |
| gold:hypernym | dbr:Assembly |
| schema:sameAs | http://viaf.org/viaf/134833619 |
| rdf:type | owl:Thing yago:WikicatTricameralLegislatures yago:Abstraction100002137 yago:Assembly108163792 yago:Gathering107975026 yago:Group100031264 yago:Legislature108163273 yago:WikicatHistoricalLegislatures dbo:Legislature yago:SocialGroup107950920 |
| rdfs:comment | Generální stavy byl legislativní sněm tří francouzských stavů (šlechty, duchovenstva a třetího stavu), který fungoval jako poradní sbor francouzských králů bez výraznějších vlastních pravomocí. Sněm sehrál rozhodující úlohu při vypuknutí Velké francouzské revoluce. (cs) Als Generalstände (französisch États généraux) bezeichnet man in Frankreich die erstmals 1302 von König Philipp IV. einberufene Versammlung von Vertretern der drei Stände (siehe auch: Pierre Flote). Diese bestanden aus Klerus, Adel sowie dem Dritten Stand (Tiers État). Jeder dieser Stände verfügte über ca. 300 Abgesandte. (de) En la malnova franca monarkio, la Francaj Ĝeneralaj Statoj (france: États Généraux) estis asembleo de la tri "Statoj", la tri klasoj de la franca socio: La nobelaro, la klerikaro, kaj la nenobela kaj neeklezia tiel-nomita 'Tria Stato", kiu reprezentis ĉefe la burĝojn. La Francaj Ĝeneralaj Statoj estis kreitaj en 1302, kaj estis kunvokitaj nur ĉe gravegaj okazoj, 22 fojojn en la daŭro de 487 jaroj. La lasta kunigo de la Ĝeneralaj Statoj estis tiu en 1789, kiu kondukis al la Franca Revolucio. (eo) De Staten-Generaal (Frans États-Généraux) waren in Frankrijk van 1302 tot 1789 een vergadering van de drie verschillende standen, die de Franse koning bijeenriep als vertegenwoordigers van zijn onderdanen. De eerste stand bestond uit de geestelijken, de tweede uit de adel en de derde uit het volk. De Staten-Generaal werden slechts bijeengeroepen wanneer het de koning beliefde, meestal om het koninklijk gezag te bevestigen. In Frankrijk spreekt men bijgevolg steeds van de Staten-Generaal van een bepaald jaar, met andere woorden: het werd er nooit een permanente assemblee, zoals de Staten-Generaal van de Nederlanden. (nl) 삼부회(三部會, 프랑스어: États généraux)는 프랑스 세 신분(귀족, 가톨릭 고위 성직자, 평민)의 대표자가 모여 중요 의제에 관하여 토론하는 장으로써, 근대에 이르기까지 존재했던 신분제 의회다. 1302년 4월 10일 프랑스 왕 필리프 4세는 교황 보니파시오 8세와의 분쟁시 필요했던 국민의 지지를 얻을 수 있도록 파리의 가톨릭 성당인 노트르담 대성당에 각 신분의 대표를 소집시킨 것이 삼부회의 시초가 되고 있다. 1614년을 마지막으로 하여 이후 175년이나 열리지 않았으며, 1789년 세금 징수 문제로 국왕 루이 16세에 의해 다시 소집되었다. 하지만 평민대표인 부르주아(제3신분)들이 머릿수에 따른 표결을 주장하면서 삼부회는 사실상 해산되고 말았다. (ko) 三部会（さんぶかい）は、通常は全国三部会（フランス語: États généraux、エタ・ジェネロ）を指し、これはフランス国内の三つの身分の代表者が重要議題を議論する場として、中世から近世にかけて存在した身分制議会のことである。他にも地方三部会（州三部会：États provinciaux、エタ・プロヴァンショ）もあった。全国三部会は全三身分会議とも日本語訳される。以下、単に「三部会」という。 (ja) Con Stati generali si indica un organo di rappresentanza dei tre ceti sociali - clero (vescovi, abati, cardinali); nobiltà (feudatari); terzo stato (alto: grandi proprietari, funzionari di stato, finanziari e banchieri; medio: commercianti all'ingrosso, imprenditori, impiegati e intellettuali; basso: piccoli proprietari, contadini benestanti, preti e braccianti) - esistenti nello Stato francese prima della rivoluzione francese del 1789 (États généraux). L'assemblea, di origine feudale, disponeva della funzione di limitare il potere monarchico. Gli Stati generali si riunivano quando incombevano sul paese pericoli imminenti. (it) Stany Generalne (fr. États-Généraux) – zgromadzenie reprezentujące przedstawicieli 3 stanów Francji: szlachty, duchowieństwa i stanu trzeciego, czyli reszty społeczeństwa zwoływane jako doradczy organ króla, zwłaszcza w sprawach ustalania podatków. (pl) 在法国旧制度中，三级議會（法語：États généraux）指的是法国全国人民的代表应国王的召集而举行的会议。参加者共由三個級別人士組成：第一級為神職人員、第二級為贵族、第三級為除前兩個級別以外的其他所有人，即平民。議會通常是在国家遇到困难时，国王为寻求援助而召开，因此是不定期的。1302年，腓力四世因向教会增税而与教皇博尼法斯八世冲突。为了与教廷对抗，腓力四世于1302年5月10日召开了第一次三级議會，除了教会和贵族的代表之外，还第一次召集每个城市的两名市民代表参加会议。后来各省也模仿全国的三级議會，召开自己的三级議會。在此后的487年中，三级議會还召开过21次，每次都是在国家遇到财政或政治上的困难时召开的特殊会议，目的是在重大问题上询问民众的看法，或通过某些重大决议。三级議會的代表自首次召开时就分为三个等级，分别是教士、贵族以及平民。百年战争时期，为了抵抗外敌，三级会议有权监督政府。16至17世纪初，专制王权加强，三级議會的权力被削弱。从1614年到路易十六统治时期，三级議會中断了175年。1789年，路易十六召开了最后一次三级議會，这次会议导致了法国大革命。大革命后，三级会议随着旧制度一道被废除，不复存在。 (zh) Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. El 17 de juliol de 1789, els estats generals són transformats en . (ca) In France under the Ancien Régime, the Estates General (French: États généraux [eta ʒeneʁo]) or States-General was a legislative and consultative assembly of the different classes (or estates) of French subjects. It had a separate assembly for each of the three estates (clergy, nobility and commoners), which were called and dismissed by the king. It had no true power in its own right as, unlike the English Parliament, it was not required to approve royal taxation or legislation. It served as an advisory body to the king, primarily by presenting petitions from the various estates and consulting on fiscal policy. (en) Estatu Orokorrak (frantsesez, États Généraux) Antzinako Erregimeneko Frantzian erresumako estamentu (klase) guztien biltzarra zen. Erregeak ezohiko egoeretan biltzen zituen, krisialdi politikoren bati edo gerraren bati aurre egiteko, edota arlo militarrean edo zergetan laguntzeko. Parlamentuek ez bezala, Estatu Orokorrek ez zuten inolako gaitasunik legeen edo justiziaren arloan, eta ez dira biak nahastu behar. (eu) Los Estados generales (en francés, États généraux) en la Francia del Antiguo Régimen, eran asambleas convocadas por el rey de manera excepcional y a la que acudían representantes de los llamados tres estamentos: el clero que conformaba el Primer Estado, la nobleza que constituía el Segundo Estado y los representantes de las ciudades que disponían de consistorio, es decir; el Tercer estado. Fueron creados en 1302 por Felipe IV de Francia, el Hermoso, después de que el papa Bonifacio VIII convocase al rey y al clero francés a un sínodo a celebrar en Roma, el 1 de noviembre de 1302, para definir de manera definitiva la relación entre el poder temporal y la Iglesia; y también para juzgar al rey, bajo la acusación de abusos inauditos contra la iglesia, por lo que el Felipe IV respondió inmedia (es) Di Prancis pada masa Ancien Régime, états généraux (bahasa Inggris: Estates General atau States-General) adalah majelis legislatif dan konsultatif yang terdiri dari tiga kelas sosial (atau états), yaitu bangsawan, rohaniwan dan états ketiga yang terdiri dari para pekerja yang berada di luar kedua kelompok di atasnya. Pertemuan majelis ini dihimpunkan dan dibubarkan oleh raja. Badan ini tidak memiliki wewenangnya sendiri, dan raja tidak membutuhkan persetujuan dari badan ini untuk memungut pajak baru. Badan ini hanya berfungsi untuk menyampaikan aspirasi dari kelas-kelas sosial yang berbeda dan juga untuk memberikan nasihat mengenai kebijakan keuangan. Badan ini berkumpul sekali-sekali hingga tahun 1614, dan sesudah itu hanya bertemu sekali pada tahun , tetapi badan ini barudibubarkan setel (in) Dans le système politique du royaume de France, les états généraux du royaume (ou États-Généraux) étaient une assemblée réunissant les trois ordres (les états) de la société : la noblesse, le clergé et le tiers état. Ils étaient convoqués, sur ordre du roi, dans des circonstances exceptionnelles (crise politique ou financière, guerre ou question diplomatique majeure). Cette assemblée était, entre autres, seule habilitée à réformer la fiscalité générale ou, dans une moindre mesure, à statuer sur des problèmes dynastiques, en vue de traiter la crise rencontrée. (fr) A Assembleia dos Estados Gerais (em francês, États Généraux) foi uma assembleia representativa e consultiva do Antigo Regime francês. Era composta por representantes de cada um dos Três Estados e configurava-se como o único órgão francês que representava o corpo da nação. A Assembleia dos Estados Gerais acontecia ocasionalmente, apenas quando convocada pelo rei em casos julgados necessários, como em momentos de crise ou guerra, por exemplo. Ainda que os Estados Gerais não fossem soberanos, configuravam-se como uma força representativa das Três Ordens, tendo como função, por exemplo, o aconselhamento do rei. (pt) Frankrikes generalständer (franska: États généraux) var en lagstiftande ståndsförsamling under ancien régime i Frankrikes tidigmoderna historia. Till skillnad från andra liknande ständerförsamlingar, var inte generalständernas medverkan nödvändig för att kungen skulle kunna stifta lagar eller driva in nya skatter. Detta ledde till att generalständerna sällan eller aldrig blev inkallade när det gällde betydelsefulla beslut, utan endast när det passade kungens syften. (sv) Генера́льные шта́ты во Франции (фр. États Généraux) — высшее совещательное учреждение сословного представительства страны в 1302—1789 годах. Предшественниками Генеральных штатов были расширенные заседания (с привлечением городских верхов), а также провинциальные ассамблеи сословий (положившие начало провинциальным штатам). Первые Генеральные штаты были созваны в 1302 году, в период конфликта Филиппа IV Красивого с папой римским Бонифацием VIII. Всего за пять веков существования института Генеральных штатов было проведено 34 созыва, причём 21 из них — в течение XIV века. (ru) Генеральні штати — вища дорадча представницька рада в Королівстві Франція між 1337 та 1789 роками. Генеральні штати скликалися королем для вирішення важливих державних питань у випадку політичних криз: військових, дипломатичних або фінансових. Скликання Генеральних штатів проводилося, виходячи із загального принципу, за яким піддані корони не тільки платники податків, а й вільні люди, а тому без їхньої згоди неможливо вимагати від них додаткових внесків. На відміну від парламенту Генеральні штати не мали законодавчої влади. Король не повинен був скликати їх регулярно. (uk) |
| rdfs:label | Estats Generals (ca) Generální stavy (cs) Generalstände (de) Francaj Ĝeneralaj Statoj (eo) Estados generales de Francia (es) Frantziako Estatu Orokorrak (eu) Estates General (France) (en) États généraux (in) Stati generali (Francia) (it) États généraux (France) (fr) 삼부회 (ko) 三部会 (ja) Staten-Generaal (Frankrijk) (nl) Stany Generalne (Francja) (pl) Assembleia dos Estados Gerais (pt) Генеральные штаты (Франция) (ru) Frankrikes generalständer (sv) Генеральні штати (uk) 法国三级会议 (zh) |
| owl:sameAs | freebase:Estates General (France) http://viaf.org/viaf/134833619 yago-res:Estates General (France) http://d-nb.info/gnd/4071392-1 http://d-nb.info/gnd/212555-9 http://viaf.org/viaf/133132349 wikidata:Estates General (France) dbpedia-als:Estates General (France) dbpedia-az:Estates General (France) dbpedia-be:Estates General (France) dbpedia-bg:Estates General (France) dbpedia-ca:Estates General (France) dbpedia-cs:Estates General (France) dbpedia-de:Estates General (France) dbpedia-eo:Estates General (France) dbpedia-es:Estates General (France) dbpedia-et:Estates General (France) dbpedia-eu:Estates General (France) dbpedia-fi:Estates General (France) dbpedia-fr:Estates General (France) dbpedia-gl:Estates General (France) dbpedia-he:Estates General (France) dbpedia-hr:Estates General (France) http://hy.dbpedia.org/resource/Գլխավոր_շտատներ dbpedia-id:Estates General (France) dbpedia-io:Estates General (France) dbpedia-it:Estates General (France) dbpedia-ja:Estates General (France) dbpedia-ko:Estates General (France) dbpedia-lb:Estates General (France) http://lt.dbpedia.org/resource/Prancūzijos_Generaliniai_luomai dbpedia-nl:Estates General (France) dbpedia-nn:Estates General (France) dbpedia-no:Estates General (France) dbpedia-oc:Estates General (France) dbpedia-pl:Estates General (France) dbpedia-pt:Estates General (France) dbpedia-ro:Estates General (France) dbpedia-ru:Estates General (France) dbpedia-sk:Estates General (France) dbpedia-sl:Estates General (France) dbpedia-sr:Estates General (France) dbpedia-sv:Estates General (France) dbpedia-th:Estates General (France) dbpedia-tr:Estates General (France) dbpedia-uk:Estates General (France) http://uz.dbpedia.org/resource/General_shtatlar_(Fransiya) http://vec.dbpedia.org/resource/Stati_Zenerałi_de_Fransa dbpedia-zh:Estates General (France) https://global.dbpedia.org/id/yDz5 |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Estates_General_(France)?oldid=1120791130&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Estatesgeneral.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Troisordres.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Estates_General_(France) |
| is dbo:legislature of | dbr:Early_modern_France dbr:France_in_the_Middle_Ages |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:States_of_Blois dbr:Etats_Generaux dbr:French_states-general dbr:French_Estates-General dbr:French_Estates_General dbr:French_States-General dbr:French_States_General dbr:Estates-General_of_France dbr:États_Généraux dbr:États_généraux |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Cardinal_Richelieu dbr:Rubber_stamp_(politics) dbr:Scientific_racism dbr:List_of_United_States_political_families_(D) dbr:Montesquiou_family dbr:Paris_in_the_Middle_Ages dbr:Parliament_of_Paris dbr:Battle_of_Poitiers dbr:Battle_of_Saint-Denis_(1567) dbr:Beauharnais dbr:Bertrand_Barère dbr:Black_Prince's_chevauchée_of_1356 dbr:Blois dbr:Bourgeoisie dbr:Alfred_Sauvy dbr:Antoine_Balthazar_Joachim_d'André dbr:Antoine_Christophe_Saliceti dbr:Antoine_Marie_Roederer dbr:Honoré_Armand_de_Villars dbr:House_of_Bourbon dbr:House_of_Valois dbr:Hundred_Years'_War dbr:Hundred_Years'_War,_1415–1453 dbr:Joseph_Martin-Dauch dbr:Joseph_de_Maistre dbr:List_of_political_systems_in_France dbr:Reims_campaign dbr:Relations_between_the_Catholic_Church_and_the_state dbr:Right-wing_politics dbr:Charles_Claude_Christophe_Gourdan dbr:Charles_César_de_Fay_de_La_Tour-Maubourg dbr:Charles_François,_Marquis_de_Bonnay dbr:Charles_II_de_Bourbon-Vendôme dbr:Charles_Loyseau dbr:César-Constantin-François_de_Hoensbroeck dbr:Velay dbr:Victor_Destutt_de_Tracy dbr:Viscounty_of_Béarn dbr:Voltaire dbr:Debate_chamber dbr:Early_modern_France dbr:Jacquerie dbr:Jacques_Davy_Duperron dbr:Jacques_Guillaume_Thouret dbr:Johann_von_Türckheim dbr:Lettres_de_cachet dbr:Levée_en_masse dbr:List_of_members_of_the_National_Constituent_Assembly_of_1789 dbr:List_of_people_associated_with_the_French_Revolution dbr:Timeline_of_German_history dbr:Timeline_of_the_French_Revolution dbr:1302 dbr:1347 dbr:1350s_in_England dbr:1357 dbr:1359 dbr:1593_in_France dbr:Compagnie_d'ordonnance dbr:Coullemelle dbr:An_Essay_on_the_Inequality_of_the_Human_Races dbr:Mathieu_de_Montmorency dbr:Estates_General_of_1789 dbr:Louis_Bénigne_François_Bertier_de_Sauvigny dbr:National_Assembly_(French_Revolution) dbr:National_Constituent_Assembly_(France) dbr:Philippe-Antoine_Merlin_de_Douai dbr:1789_in_France dbr:Christophe_de_Chabrol_de_Crouzol dbr:Château_de_Montal dbr:Claude_Ambroise_Régnier dbr:Emmanuel_Joseph_Sieyès dbr:Emmanuel_Marie_Michel_Philippe_Fréteau_de_Saint-Just dbr:François_Denis_Tronchet dbr:French_Constitution_of_1791 dbr:French_Revolution dbr:French_Revolution_from_the_summer_of_1...blishment_of_the_Legislative_Assembly dbr:French_Wars_of_Religion dbr:French_franc dbr:Georges_Vacher_de_Lapouge dbr:Gilbert_Motier_de_La_Fayette dbr:Gilbert_du_Motier,_Marquis_de_Lafayette dbr:Miscegenation dbr:Monarchiens dbr:Montesquieu dbr:Montmeyan dbr:Muret dbr:Coppet_group dbr:Anne-Pierre,_marquis_de_Montesquiou-Fézensac dbr:Anne_of_France dbr:Antoine_Barnave dbr:Antoine_de_Chabannes dbr:Armand,_duc_d'Aiguillon dbr:Armand-Gaston_Camus dbr:Army dbr:Bastille_Day dbr:Louis-Alexandre_de_Launay,_comte_d'Antraigues dbr:Louis-René_Levassor_de_Latouche_Tréville dbr:Louis_Le_Fèvre_d'Ormesson_de_Noyseau dbr:Louis_XII dbr:Louis_XIII dbr:Louis_XVI dbr:Louis_XVIII dbr:Louis_de_Buade_de_Frontenac dbr:Louise_of_Lorraine dbr:Louvre_Castle dbr:Louvre_Palace dbr:Siege_of_Orléans dbr:States_General_of_the_Netherlands dbr:States_of_Blois dbr:Écu dbr:Étienne_Charles_de_Loménie_de_Brienne dbr:Étienne_Deprez-Crassier dbr:Empire_of_Charles_V dbr:François-Xavier-Marc-Antoine_de_Montesquiou-Fézensac dbr:François_Gaffori dbr:François_Henri,_comte_de_Virieu dbr:François_II_d'Allonville_d'Oysonville dbr:François_II_de_Beauharnais dbr:François_Laborde_de_Méreville dbr:François_de_Tournon dbr:Parliament dbr:States-General dbr:Massacre_of_Sens dbr:Michelade dbr:Avignon_Papacy dbr:Badens dbr:Catholic_League_(French) dbr:Timeline_of_Paris dbr:Timeline_of_Tours dbr:Treaty_of_Brétigny dbr:Treaty_of_London_(1359) dbr:Truce_of_Calais dbr:Fête_de_la_Fédération dbr:Gallicanism dbr:Giuseppe_Cerutti dbr:Etats_Generaux dbr:Livre_de_Politiques dbr:Abbeville dbr:Ancien_Régime dbr:2_+_2_=_5 dbr:César_Guillaume_de_La_Luzerne dbr:Dagobert_Sigmund_von_Wurmser dbr:Estates_of_Navarre dbr:Fourth_Estate dbr:France dbr:France_in_the_Middle_Ages dbr:France_in_the_long_nineteenth_century dbr:Notre-Dame_de_Paris dbr:Parlement dbr:Château_de_Béduer dbr:Château_of_Blois dbr:Edmond_Louis_Alexis_Dubois-Crancé dbr:Fanny_Dillon dbr:Forty-five_guards dbr:Glossary_of_the_French_Revolution dbr:History_of_anthropometry dbr:History_of_colonialism dbr:History_of_liberalism dbr:Left-wing_politics dbr:French_states-general dbr:The_Estates dbr:Gévaudan dbr:History_of_Brittany dbr:History_of_France dbr:Isaac_de_Larrey dbr:Jacques-François_Menou dbr:Jacques_Defermon_des_Chapelieres dbr:Jacques_Necker dbr:James_IV_of_Scotland dbr:Jean-Baptiste_Belley dbr:Jean-Joseph_de_Laborde dbr:Jean_Baptiste_Treilhard dbr:Jean_Bassal dbr:Jean_Gerson dbr:Tennis_Court_Oath dbr:The_Fronde dbr:Smuggling_in_pre-revolutionary_France dbr:Stanislas_Marie_Adélaïde,_comte_de_Clermont-Tonnerre dbr:Abbé_de_Coulmier dbr:Charles-François_Lebrun dbr:Charles_Armand_Tuffin,_marquis_de_la_Rouërie dbr:Charles_II_of_Navarre dbr:Charles_Maurice_de_Talleyrand-Périgord dbr:Charles_V_of_France dbr:Charter_of_1814 dbr:Chevalier_de_Saint-Georges dbr:Karl_Aloys_zu_Fürstenberg dbr:Lauzerte dbr:Jean-Baptiste_Massieu dbr:Jean-Baptiste_de_Nompère_de_Champagny dbr:Jean-François_Honoré,_baron_Merlet dbr:Jean-Jacques_Duval_d'Eprémesnil dbr:Jean-Louis_Gouttes dbr:Jean-Martin_Moye dbr:Jean-Nicolas_Démeunier dbr:Jean_Bilhères_de_Lagraulas dbr:Jean_Bodin dbr:Dominique-Vincent_Ramel-Nogaret dbr:Dominique_de_La_Rochefoucauld dbr:Assembly_of_the_French_clergy dbr:Augustin_Thierry dbr:Margaret_of_Valois dbr:Marie_Antoinette dbr:Marie_de'_Medici dbr:Bon-Albert_Briois_de_Beaumetz dbr:Philip_II_of_Spain dbr:Philip_IV_of_France dbr:Philip_VI_of_France dbr:Philip_V_of_France dbr:Pope_Boniface_VIII dbr:French_Basque_Country dbr:Great_Ordinance_of_1357 dbr:Gui-Jean-Baptiste_Target dbr:Guillaume_Cousinot_de_Montreuil dbr:Guillaume_de_Gadagne dbr:Guillaume_de_Rochefort dbr:Human_rights_in_France dbr:Hôtel_d'Alluye dbr:Kingdom_of_France dbr:Olympe_de_Gouges dbr:One_Nation,_One_King dbr:Orléans dbr:Racism dbr:Simon_Caboche dbr:Middle_Ages dbr:Étienne_Marcel dbr:Union_of_Brittany_and_France dbr:Guy_Coquille dbr:Hôtel_du_Petit-Bourbon dbr:List_of_treaties dbr:Vidame_de_Chartres dbr:White_tie dbr:Pierre_d'Orgemont dbr:Nobles_of_the_Robe dbr:Nobles_of_the_Sword dbr:Saboulin_Bollena dbr:Ségur_Ordinance dbr:Richard_Olivier_de_Longueil dbr:Ransom_of_John_II_of_France dbr:French_Estates-General dbr:French_Estates_General dbr:French_States-General dbr:French_States_General dbr:Estates-General_of_France dbr:États_Généraux dbr:États_généraux |
| is dbp:legislature of | dbr:France_in_the_Middle_Ages |
| is dbp:office of | dbr:Bertrand_Barère dbr:Emmanuel_Joseph_Sieyès dbr:Charles-François_Lebrun |
| is dbp:parliamentarygroup of | dbr:Johann_von_Türckheim |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Estates_General_(France) |
