Extortion (original) (raw)

dbo:abstract

Vydírání spočívá v použití násilí, případně jen pohrůžky násilí či jiné těžké, např. psychické újmy tak, že oběť je donucena něco konat, opominout nebo strpět. Tím je omezena ve svém svobodném rozhodování, které je objektem trestného činu. V českém právu jde o trestný čin podle § 175 českého trestního zákoníku, který patří mezi trestné činy proti svobodě podobně jako omezování osobní svobody (§ 171 TrZ), loupež (§ 173 TrZ), porušování domovní svobody (§ 178 TrZ) aj. Na rozdíl od loupeže stačí u vydírání pohrůžka násilí nikoli bezprostředního (např. dopisem) anebo pohrůžka jiné těžké újmy. Ustanovení o loupeži je tedy speciální vůči vydírání, neboť prostředky a cíl jsou užší. (cs)
L'extorsió és la pràctica d'obtenir beneficis mitjançant la coacció. En termes generals consisteix a obligar a una persona, amb violència o , a realitzar o ometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni o del de tercers. A la majoria de jurisdiccions pot constituir un delicte penal. El robatori és la forma d'extorsió més senzilla i comuna, encara que amenaçar de maner infundada per aconseguir un avantatge comercial injust també és una forma d'extorsió. L'extorsió de vegades s'anomena "xarxa de protecció" quan els delinqüents formulen les seves demandes oferint a canvi "protecció" davant amenaces reals o hipotètiques d'altres parts no especificades. Gairebé sempre aquesta "protecció" és simplement l'abstinència de danys de la mateixa part, i això està implícit en l'oferta de "protecció". L'extorsió és practicada habitualment pel crim organitzat. En algunes jurisdiccions, l'obtenció del benefici no és necessari per cometre el delicte, i amenaçar amb violència reclamant un pagament de diners o béns per aturar la violència futura és suficient per cometre el delicte. Perquè es consideri delicte l'extorsió per diverses jurisdiccions ha de contenir l'exigència i obtenció d'alguna cosa mitjançant la força, i ha d'incloure dolor, sofriment o alguna cosa desagradable. El terme extorsió s'utilitza sovint metafòricament per referir-se a la usura o a l'augment de preus, encara que cap dels dos es considera legalment extorsió. També s'utilitza sovint de manera laxa per referir-se a situacions quotidianes en què una persona se sent endeutada contra la seva voluntat, amb una altra, per tal de rebre un servei essencial o evitar conseqüències legals. Ni l'extorsió ni el xantatge requereixen una amenaça d'un acte delictiu, com ara la violència, només una amenaça utilitzada per obtenir accions, diners o béns de l'objecte de l'extorsió. Aquestes amenaces inclouen la presentació d'informes (veritables o no) de comportament delictiu a la policia, la revelació de fets perjudicials (com ara imatges de l'objecte de l'extorsió en una posició comprometedora), etc. En la llei, l'extorsió pot referir-se a la corrupció política, com ara el suborn o el tràfic d'influències, però en el vocabulari general la paraula sol portar primer a la ment el xantatge o les estafes de protecció. La connexió lògica entre el sentit de corrupció de la paraula i els altres sentits és que exigir suborns en la seva capacitat oficial és en essència xantatge o extorsió (és a dir, "cal accedir a aquest recurs, el govern hi restringeix l'accés a través del meu despatx), i us cobraré de manera injusta i il·legal per aquest accés"). (ca)
Bei der Erpressung versucht jemand, sich selbst oder Dritte rechtswidrig durch Gewalt oder durch Androhung eines empfindlichen Übels zu Lasten eines anderen zu bereichern. Insofern ist die Erpressung von der Nötigung zu unterscheiden, die keine Bereicherungsabsicht oder Vermögensschädigung voraussetzt. Als rechtswidrig gilt die Tat, wenn die Zweck-Mittel-Relation zwischen der Nötigungshandlung, also der Gewalt oder der Drohung und dem angestrebten Nötigungszweck, als verwerflich anzusehen ist. (de)
Extortion is the practice of obtaining benefit through coercion. In most jurisdictions it is likely to constitute a criminal offense; the bulk of this article deals with such cases. Robbery is the simplest and most common form of extortion, although making unfounded threats in order to obtain an unfair business advantage is also a form of extortion. Extortion is sometimes called the "protection racket" because the racketeers often phrase their demands as payment for "protection" from (real or hypothetical) threats from unspecified other parties; though often, and almost always, such "protection" is simply abstinence of harm from the same party, and such is implied in the "protection" offer. Extortion is commonly practiced by organized crime. In some jurisdictions, actually obtaining the benefit is not required to commit the offense, and making a threat of violence which refers to a requirement of a payment of money or property to halt future violence is sufficient to commit the offense. Exaction refers not only to extortion or the demanding and obtaining of something through force, but additionally, in its formal definition, means the infliction of something such as pain and suffering or making somebody endure something unpleasant. The term extortion is often used metaphorically to refer to usury or to price-gouging, though neither is legally considered extortion. It is also often used loosely to refer to everyday situations where one person feels indebted against their will, to another, in order to receive an essential service or avoid legal consequences. Neither extortion nor blackmail requires a threat of a criminal act, such as violence, merely a threat used to elicit actions, money, or property from the object of the extortion. Such threats include the filing of reports (true or not) of criminal behavior to the police, revelation of damaging facts (such as pictures of the object of the extortion in a compromising position), etc. In law extortion can refer to political corruption, such as selling one's office or influence peddling, but in general vocabulary the word usually first brings to mind blackmail or protection rackets. The logical connection between the corruption sense of the word and the other senses is that to demand bribes in one's official capacity is blackmail or racketeering in essence (that is, "you need access to this resource, the government restricts access to it through my office, and I will charge you unfairly and unlawfully for such access"). Extortion is also known as shakedown, and occasionally exaction. (en)
Zigor zuzenbidean, estortsioa indarkeriaz edo mehatxupean beste pertsona bat zerbait egitera behartzea da, pertsona horrengandik dirua edo ondasunak eskuratzeko asmoarekin. (eu)
La extorsión es un delito que consiste en obligar a una persona, a través de la utilización de violencia o intimidación, a realizar u omitir un acto jurídico o negocio jurídico con ánimo de lucro y con la intención de producir un perjuicio de carácter patrimonial o bien del sujeto pasivo y bien normalizado. (es)
L'extorsion est l'action d'obtenir quelque chose de force d’une personne. On utilise couramment le terme de racket qui renvoie à la même infraction. La pratique consiste surtout à obtenir un avantage par la coercition. Dans la plupart des juridictions, l'extorsion est susceptible de constituer une infraction pénale. Le vol qualifié est la forme d'extorsion la plus simple et la plus courante, bien que le fait de proférer des menaces infondées dans le but d'obtenir un avantage commercial déloyal soit également une forme d'extorsion. (fr)
Pungutan liar atau pungli adalah pengenaan biaya di tempat yang tidak seharusnya biaya dikenakan atau dipungut. Kebanyakan pungli dipungut oleh pejabat atau aparat, walaupun pungli termasuk ilegal dan digolongkan sebagai KKN, tetapi kenyataannya hal ini jamak terjadi di Indonesia. Menurut hasil studi dari Pusat Studi Asia Pasifik Universitas Gadjah Mada bekerja sama dengan United State Agency for International Development (USAID) pada tahun 2004, biaya pungli yang dikeluarkan oleh para pengusaha di sektor industri manufaktur berorientasi ekspor saja, pertahunnya bisa mencapai 3 triliun rupiah.[1] (in)
강요죄(強要罪) 또는 폭력에 의한 권리행사방해죄(暴力－權利行使妨害罪)는 폭행 또는 협박으로 사람의 권리행사를 방해하는 죄이다. 5년 이하의 징역에 처한다(324조). 본죄의 보호법익은 의사결정 내지 행동의 자유이다. 폭행 또는 협박은 각각 폭행죄 또는 협박죄에 해당할 만한 것이면 충분하고, 피해자의 반항을 억압할 정도의 것임을 요하지 아니한다. “권리행사를 방해한다”라는 말은 법률상 허용된 작위 또는 부작위를 방해하는 것. 즉 법률상 허용된 행위를 행하지 못하게 하거나 법률상 의무 없는 행위를 행하게 하는 것을 말한다. 그 행위가 법률행위이든 사실행위이든 묻지 아니한다. 폭행·협박과 권리행사 방해와의 사이에 인과관계가 있음을 요한다. (ko)
強要罪（きょうようざい）とは、刑法で規定された個人的法益に対する犯罪。権利の行使を妨害し、義務なきことを強制することで成立する。保護法益は、意思の自由。「刑法第二編罪第三十二章脅迫の罪」に、脅迫罪とともに規定されている。人を逮捕・監禁して第三者に義務なき行為を要求した場合には、特別法である人質による強要行為等の処罰に関する法律により重く処罰される。 (ja)
Wymuszenie rozbójnicze – występek polegający na doprowadzeniu innej osoby do rozporządzenia mieniem własnym lub cudzym albo do zaprzestania działalności gospodarczej poprzez zastosowanie wobec niej przemocy, groźby zamachu na życie, zdrowie lub groźby gwałtownego zamachu na mienie. Sprawca musi działać w celu osiągnięcia korzyści majątkowej dla siebie lub dla kogoś innego. Wymuszenie rozbójnicze różni się od rozboju odstępem czasowym pomiędzy działaniem sprawcy a reakcją pokrzywdzonego, podczas którego pokrzywdzony nie pozostaje pod bezpośrednim wpływem zmuszającego. Wyjątkowo tylko zachowania te mogą występować równocześnie a to w wypadku niszczenia mienia pokrzywdzonego przez sprawcę lub grożenia takimi zniszczeniami w celu zmuszenia pokrzywdzonego do działań o wskazanym charakterze. (pl)
Afpersing is een bijzondere vorm van diefstal met geweld en/of bedreigingen. Het onderscheid bestaat erin dat de dader van dit misdrijf de goederen niet wegneemt maar doet afgeven, als gevolg van geweld of bedreiging. Het betreft hier overhandigen van gelden, waarden, roerende voorwerpen, schuldbrieven, biljetten, promessen, kwijtingen, ofwel de ondertekening of de afgifte van enig stuk dat een verbintenis, beschikking of schuldbevrijding inhoudt of teweegbrengt (artikel 470 Belgisch Strafwetboek). Het wordt gestraft alsof de dader een diefstal met geweld of bedreiging had gepleegd. In het dagelijkse spraakgebruik wordt afpersing vaak als synoniem voor chantage gebruikt. Het onwettig afdwingen van iets door bedreiging met openbaarmaking van ware of verzonnen feiten die de goede naam schade kunnen doen, in juridische zin (voor het Nederlandse Strafrecht) valt dit echter onder het delict afdreiging. (nl)
Extorsão é o ato de obrigar alguém a tomar um determinado comportamento, por meio de ameaça ou violência, com a intenção de obter vantagem econômica. É crime tipificado no artigo 158 do Código Penal Brasileiro: Art. 158 - Constranger alguém, mediante violência ou grave ameaça, e com o intuito de obter para si ou para outrem indevida vantagem econômica, a fazer, tolerar que se faça ou deixar fazer alguma coisa: Pena - reclusão, de 4 (quatro) a 10 (dez) anos, e multa. § 1.º - Se o crime é cometido por duas ou mais pessoas, ou com emprego de arma, aumenta-se a pena de um terço até metade. § 2.º - Aplica-se à extorsão praticada mediante violência o disposto no § 3.º do artigo anterior. § 3.º Se o crime é cometido mediante a restrição da liberdade da vítima, e essa condição é necessária para a obtenção da vantagem econômica, a pena é de reclusão, de 6 (seis) a 12 (doze) anos, além da multa; se resulta lesão corporal grave ou morte, aplicam-se as penas previstas no art. 159, §§ 2.º e 3.º, respectivamente. (Acrescentado pelo L-011.923-2009). Exemplo: Um empresário, político ou funcionário público é descoberto em um esquema de corrupção por seus colegas, que passam a exigir dinheiro ou ajuda de qualquer natureza para que não o denunciem. Esta é a prática mais comumente conhecida e que na verdade torna o chantagista cúmplice do mesmo crime, que como é visível a pena é 4 a 10 anos. Existe também a extorsão mediante sequestro: Artigo 159 - Sequestrar pessoa com o fim de obter, para si ou para outrem, qualquer vantagem, como condição ou preço do resgate. Nesse caso, exige-se certa quantia em dinheiro, em troca da vida ou da liberdade da pessoa mantida em cativeiro. A conduta consiste em constranger mediante violência física (contra a pessoa) ou grave ameaça (promessa de causar mal sério e verossímil). O constrangimento deve ser para coagir a fazer (certa coisa), tolerar que se faça (obrigar a permitir) ou deixar de fazer (não fazer). O comportamento deve ter o intuito de obter indevida vantagem econômica. A vantagem que o agente pretende conseguir deve ser indevida (elemento normativo) e econômica; ausente algum destes dois requisitos, o crime poderá ser outro, mas não o do artigo 158. Como economicamente apreciável, considera-se o ato, de caráter patrimonial ou não, capaz de produzir efeitos de natureza econômica em proveito do agente ou de terceira pessoa; por isso o ato juridicamente nulo, não tipificará a extorsão. (pt)
Вымогательство — получение противозаконной имущественной выгоды посредством принуждения, воздействия на волю потерпевшего. При этом преступник не сам лишает потерпевшего владения похищаемою вещью, а заставляет его передать владение ею. Одним из способов вымогательства является шантаж — угроза разоблачения либо распространения позорящих сведений. Обычно шантажист подводит и "загоняет" жертву путем различных манипуляций в патовую ситуацию. Его расчёт чаще всего при этом заключается в том, что последствия являются более тяжёлыми и неприемлемыми, чем выполнение его требований, и тогда шантажируемая сторона может пойти на их выполнение как на меньшее зло или неприятность. Жертвами вымогателей-одиночек или небольших групп часто становятся случайные лица, выбор жертв при этом основан не на их состоятельности, а на их предполагаемой физической и моральной слабости. Вымогательство, осуществляемое организованными преступными группировками, обычно предполагает выбор жертв с учетом их материального положения, а также нередко наличие обстоятельств, позволяющих исключить возможность их обращения в правоохранительные органы (так как жертвы сами занимаются незаконной деятельностью). Такие вымогатели обычно требуют не разовых, а постоянных, систематических выплат. При этом возможен захват заложников из числа родных или близких потерпевшего, а также вывоз самой жертвы в какое-либо укромное место для предъявления ей требований. (ru)
Вимага́ння (згідно з КК; питомий український відповідник: «здирство») — згідно з ч.1 ст.189 КК це вимога передачі чужого майна чи або вчинення будь-яких дій майнового характеру з погрозою насильства над потерпілим чи його близькими родичами, обмеження прав або законних інтересів цих осіб, пошкодження чи знищення їхнього майна або майна, що перебуває в їхньому віданні чи під охороною, або розголошення відомостей, які потерпілий чи його близькі родичі бажають зберегти в таємниці. Вимагання (здирництво) часто називають рекетом. (uk)

dbp:wikiPageUsesTemplate

rdfs:comment

Bei der Erpressung versucht jemand, sich selbst oder Dritte rechtswidrig durch Gewalt oder durch Androhung eines empfindlichen Übels zu Lasten eines anderen zu bereichern. Insofern ist die Erpressung von der Nötigung zu unterscheiden, die keine Bereicherungsabsicht oder Vermögensschädigung voraussetzt. Als rechtswidrig gilt die Tat, wenn die Zweck-Mittel-Relation zwischen der Nötigungshandlung, also der Gewalt oder der Drohung und dem angestrebten Nötigungszweck, als verwerflich anzusehen ist. (de)
Zigor zuzenbidean, estortsioa indarkeriaz edo mehatxupean beste pertsona bat zerbait egitera behartzea da, pertsona horrengandik dirua edo ondasunak eskuratzeko asmoarekin. (eu)
La extorsión es un delito que consiste en obligar a una persona, a través de la utilización de violencia o intimidación, a realizar u omitir un acto jurídico o negocio jurídico con ánimo de lucro y con la intención de producir un perjuicio de carácter patrimonial o bien del sujeto pasivo y bien normalizado. (es)
L'extorsion est l'action d'obtenir quelque chose de force d’une personne. On utilise couramment le terme de racket qui renvoie à la même infraction. La pratique consiste surtout à obtenir un avantage par la coercition. Dans la plupart des juridictions, l'extorsion est susceptible de constituer une infraction pénale. Le vol qualifié est la forme d'extorsion la plus simple et la plus courante, bien que le fait de proférer des menaces infondées dans le but d'obtenir un avantage commercial déloyal soit également une forme d'extorsion. (fr)
Pungutan liar atau pungli adalah pengenaan biaya di tempat yang tidak seharusnya biaya dikenakan atau dipungut. Kebanyakan pungli dipungut oleh pejabat atau aparat, walaupun pungli termasuk ilegal dan digolongkan sebagai KKN, tetapi kenyataannya hal ini jamak terjadi di Indonesia. Menurut hasil studi dari Pusat Studi Asia Pasifik Universitas Gadjah Mada bekerja sama dengan United State Agency for International Development (USAID) pada tahun 2004, biaya pungli yang dikeluarkan oleh para pengusaha di sektor industri manufaktur berorientasi ekspor saja, pertahunnya bisa mencapai 3 triliun rupiah.[1] (in)
강요죄(強要罪) 또는 폭력에 의한 권리행사방해죄(暴力－權利行使妨害罪)는 폭행 또는 협박으로 사람의 권리행사를 방해하는 죄이다. 5년 이하의 징역에 처한다(324조). 본죄의 보호법익은 의사결정 내지 행동의 자유이다. 폭행 또는 협박은 각각 폭행죄 또는 협박죄에 해당할 만한 것이면 충분하고, 피해자의 반항을 억압할 정도의 것임을 요하지 아니한다. “권리행사를 방해한다”라는 말은 법률상 허용된 작위 또는 부작위를 방해하는 것. 즉 법률상 허용된 행위를 행하지 못하게 하거나 법률상 의무 없는 행위를 행하게 하는 것을 말한다. 그 행위가 법률행위이든 사실행위이든 묻지 아니한다. 폭행·협박과 권리행사 방해와의 사이에 인과관계가 있음을 요한다. (ko)
強要罪（きょうようざい）とは、刑法で規定された個人的法益に対する犯罪。権利の行使を妨害し、義務なきことを強制することで成立する。保護法益は、意思の自由。「刑法第二編罪第三十二章脅迫の罪」に、脅迫罪とともに規定されている。人を逮捕・監禁して第三者に義務なき行為を要求した場合には、特別法である人質による強要行為等の処罰に関する法律により重く処罰される。 (ja)
Вимага́ння (згідно з КК; питомий український відповідник: «здирство») — згідно з ч.1 ст.189 КК це вимога передачі чужого майна чи або вчинення будь-яких дій майнового характеру з погрозою насильства над потерпілим чи його близькими родичами, обмеження прав або законних інтересів цих осіб, пошкодження чи знищення їхнього майна або майна, що перебуває в їхньому віданні чи під охороною, або розголошення відомостей, які потерпілий чи його близькі родичі бажають зберегти в таємниці. Вимагання (здирництво) часто називають рекетом. (uk)
L'extorsió és la pràctica d'obtenir beneficis mitjançant la coacció. En termes generals consisteix a obligar a una persona, amb violència o , a realitzar o ometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni o del de tercers. A la majoria de jurisdiccions pot constituir un delicte penal. El robatori és la forma d'extorsió més senzilla i comuna, encara que amenaçar de maner infundada per aconseguir un avantatge comercial injust també és una forma d'extorsió. (ca)
Vydírání spočívá v použití násilí, případně jen pohrůžky násilí či jiné těžké, např. psychické újmy tak, že oběť je donucena něco konat, opominout nebo strpět. Tím je omezena ve svém svobodném rozhodování, které je objektem trestného činu. V českém právu jde o trestný čin podle § 175 českého trestního zákoníku, který patří mezi trestné činy proti svobodě podobně jako omezování osobní svobody (§ 171 TrZ), loupež (§ 173 TrZ), porušování domovní svobody (§ 178 TrZ) aj. (cs)
Extortion is the practice of obtaining benefit through coercion. In most jurisdictions it is likely to constitute a criminal offense; the bulk of this article deals with such cases. Robbery is the simplest and most common form of extortion, although making unfounded threats in order to obtain an unfair business advantage is also a form of extortion. (en)
Extorsão é o ato de obrigar alguém a tomar um determinado comportamento, por meio de ameaça ou violência, com a intenção de obter vantagem econômica. É crime tipificado no artigo 158 do Código Penal Brasileiro: Art. 158 - Constranger alguém, mediante violência ou grave ameaça, e com o intuito de obter para si ou para outrem indevida vantagem econômica, a fazer, tolerar que se faça ou deixar fazer alguma coisa: Pena - reclusão, de 4 (quatro) a 10 (dez) anos, e multa. § 1.º - Se o crime é cometido por duas ou mais pessoas, ou com emprego de arma, aumenta-se a pena de um terço até metade. (pt)
Afpersing is een bijzondere vorm van diefstal met geweld en/of bedreigingen. Het onderscheid bestaat erin dat de dader van dit misdrijf de goederen niet wegneemt maar doet afgeven, als gevolg van geweld of bedreiging. Het betreft hier overhandigen van gelden, waarden, roerende voorwerpen, schuldbrieven, biljetten, promessen, kwijtingen, ofwel de ondertekening of de afgifte van enig stuk dat een verbintenis, beschikking of schuldbevrijding inhoudt of teweegbrengt (artikel 470 Belgisch Strafwetboek). Het wordt gestraft alsof de dader een diefstal met geweld of bedreiging had gepleegd. (nl)
Wymuszenie rozbójnicze – występek polegający na doprowadzeniu innej osoby do rozporządzenia mieniem własnym lub cudzym albo do zaprzestania działalności gospodarczej poprzez zastosowanie wobec niej przemocy, groźby zamachu na życie, zdrowie lub groźby gwałtownego zamachu na mienie. Sprawca musi działać w celu osiągnięcia korzyści majątkowej dla siebie lub dla kogoś innego. (pl)
Вымогательство — получение противозаконной имущественной выгоды посредством принуждения, воздействия на волю потерпевшего. При этом преступник не сам лишает потерпевшего владения похищаемою вещью, а заставляет его передать владение ею. Одним из способов вымогательства является шантаж — угроза разоблачения либо распространения позорящих сведений. Обычно шантажист подводит и "загоняет" жертву путем различных манипуляций в патовую ситуацию. Его расчёт чаще всего при этом заключается в том, что последствия являются более тяжёлыми и неприемлемыми, чем выполнение его требований, и тогда шантажируемая сторона может пойти на их выполнение как на меньшее зло или неприятность. (ru)

owl:sameAs

is dbo:wikiPageWikiLink of