Post-Marxism (original) (raw)
Le post-marxisme est un courant en philosophie et théorie sociale reposant sur les écrits de Karl Marx et sur le marxisme pur, contournant le marxisme orthodoxe. Sur le plan philosophique, le post-marxisme va à l'encontre du dérivationnisme et de l'essentialisme (par exemple, il ne voit pas dans l'État un instrument qui « fonctionne » de façon univoque et autonome au nom des intérêts d'une classe donnée). De récentes vues sur le post-marxisme se rencontrent chez , et .
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | El post marxisme és un corrent de pensament que explora en les diferents interpretacions de la tradició marxista i es proposa una teoria del social construït de manera discursiva, cosa que no significaria una reducció idealista del social i material al llenguatge o al pensament. Els postmarxistes es consideren realistes i materialistes, i amb una certa relació de continuïtat i superació respecte del materialisme històric de Karl Marx, amb el qual es proposa l'existència independent de l'home, d'un mon exterior al pensament. A nivell filosòfic, el post-marxisme va en contra del derivacionisme i de l'essencialisme (per exemple, no veu en l'estat un instrument que "funciona" de manera inequívoca i autònoma en nom dels interessos d'una classe determinada). Les visions recents del post-marxisme es poden trobar a , Göran Therborn i . (ca) Postmarxismus je směr v politické filozofii a sociální teorii, který vychází z některých myšlenek Karla Marxe, ale obchází ortodoxní marxismus, staví se zejména proti derivacionismu a esencialismu (např. nevnímá ekonomiku jako základ politiky a stát jako nástroj, který funguje vždy jen ve prospěch vládnoucí třídy). Termín postmarxismus se poprvé objevil v teoretické práci Ernesta Laclaua a Chantal Mouffeové Hegemonie a socialistická strategie z roku 1985. Právě tito dva autoři jsou se směrem nejčastěji spojováni, časem k němu byli přiřazeni někteří další filozofové, zejména Alain Badiou a Slavoj Žižek, také proto, že pojem neomarxismus začal být vnímán jako historický a vyhrazený pro filozofy frankfurtské školy (Theodor Adorno, Herbert Marcuse) a jiné neortodoxní marxisty 2. poloviny 20. století (Louis Althusser aj.). Neomarxismus a postmarxismus spojuje opuštění teorie základny a nadstavby, postmarxismus navíc reaguje na poststrukturalismus a zvláště jeho kritiku esencialismu marxismu (např. Jean Baudrillard) a částečně jí ustupuje. Zříká se tudíž do značné míry teorie hodnoty a nadhodnoty. Zatímco neomarxisté do marxismu integrovaly zvláště sémiotiku, existencialismus a psychoanalýzu, postmarxisté zejména Derridovu metodu dekonstrukce. Opouští také, jako již neomarxisté, teze z Marxovy Kritiky gothajského programu o diktatuře proletariátu jako nezbytné fázi cesty ke svobodné společnosti. Hlásí se naopak k údajnému humanistickému základu Marxovy teorie. (cs) Der seit den 1980er-Jahren verwendete Begriff Postmarxismus in einem weiteren Sinne steht nicht für eine bestimmte philosophische oder soziologische Schule, sondern bezeichnet eine Tendenz in der weitergeführten gesellschaftskritischen, in vielen Fällen auch innerhalb des Poststrukturalismus entstandenen Theorieentwicklung nach Karl Marx, der sich unter anderem Philosophen und Sozialwissenschaftler wie Theodor W. Adorno, Hannah Arendt, Judith Butler, Cornelius Castoriadis, Ernesto Laclau, Chantal Mouffe, Jacques Rancière zuordnen lassen. In einem engeren Sinn bezeichnet Postmarxismus im Anschluss an Ernesto Laclau und Chantal Mouffe eine Position, die den traditionellen Marxismus hinter sich gelassen hat und dennoch dem Marx’schen Werk in bestimmten Punkten verbunden bleibt. Unter dem (überwundenen) Marxismus wird dabei zum einen teilweise die Marx’sche Lehre verstanden, aber zum anderen besonders die Aus- und Umformung, welche die Ideen von Marx nach dessen Tod insbesondere in der marxistisch-leninistischen Weltanschauung der staatssozialistischen Länder erfahren habe. In dieser Hinsicht ist postmarxistisch streng von der Bezeichnung ex-marxistisch zu unterscheiden. Postmarxisten üben Kritik am marxistischen Reduktionismus und seinen Spielformen: ökonomistischer Determinismus und Klassenkampf, dem hegel-marxistischen Totalitätskonzept wie auch dessen Revolutionstheorie. Die teleologische Vorstellung eines radikalen Bruchs (und nicht einer prozesshaften Transformation), die Annahme eines (vorbestimmten) revolutionären Subjekts und die Ideen einer proletarischen Revolution zur Machtübernahme werden auf ihre Gefahren und Probleme hin hinterfragt, von manchen sogar ganz aufgegeben. Ausgangspunkt der Diskussionen ist oft die „alles begründende“ evolutionäre Rolle der Arbeit bei Marx und Engels, die als vermeintliche Fortführung der Philosophie Hegels abgelehnt wird. Kritiker, insbesondere aus traditionell-marxistischer Richtung, werfen den Vertretern derartiger Strömungen häufig vor, dass deren Marx-Bezug eine Farce sei, da sie die meisten Kernpunkte der Marx’schen Theorie außer Acht ließen und sich nur einige wenige Dinge so zurechtlegten, wie sie sie in ihrer eigenen Theorie verwenden könnten. Kern dieses Streits ist die Frage, wie Marx zu interpretieren sei. Die Protagonisten der als Postmarxismus zusammenfassbaren Strömungen vertreten dabei keine einheitliche Marx-Interpretation, sie stimmen jedoch darin überein, dass Marx neu interpretiert werden müsse, weil der traditionelle Marxismus dies über die Jahrhunderte falsch gemacht habe. Zentral ist vor allem das Verhältnis zwischen Postmarxismus und radikaler Demokratie. Als Postmarxismus wird nach Robert Kurz auch eine bestimmte Strömung der Wertkritik bezeichnet. (de) El posmarxismo o postmarxismo explora en las distintas interpretaciones de la tradición marxista; se propone una teoría de lo social como constituido discursivamente, lo que no significaría una reducción idealista de lo social y material al lenguaje o al pensamiento. Se considera a su teoría realista y materialista, y en cierta relación de continuidad y superación respecto del materialismo histórico de Karl Marx, con el que se propone la existencia independiente del hombre, de "un mundo exterior al pensamiento". Pero, también con Marx y gran parte de la filosofía contemporánea, rechazan todo dualismo o "esencialismo" que implique la incomunicación entre hombre y mundo, sujeto y objeto, discurso y realidad. El posmarxismo es, sin embargo, una revisión del pensamiento marxista y no su actualización. De hecho, en algunos aspectos corre en una dirección opuesta como, por ejemplo, la superposición de lo político frente a la importancia que tuvo lo científico para gran parte del marxismo clásico. La crítica a esta corriente, que tiene entre sus mayores representantes a Ernesto Laclau y Chantal Mouffe, está justamente en la desconexión con áreas centrales de lo que fue el marxismo clásico. Algunas características propias del posmarxismo son: * Revisión de la categoría de totalidad "abstracta" o rígida propia de cierto tipo de marxismo estructuralista o de versiones dogmáticas del marxismo original. * Fin de la superposición abstracta del conflicto de clases sobre otros conflictos para efectos del quehacer político concreto. Se atiende así a las luchas de género, étnicas, culturales, etc. No significa que la lucha de clases desaparece del capitalismo. * Promoción de la apertura de las sociedades civiles y defensa de la teoría democrática como valor universal de la modernidad política. Con la crítica a la ideología, también se promueve el valor de la multitud. Algunos identifican gran parte de estas tesis con la deconstrucción de Jacques Derrida, otros con los aportes de Lacan, etc. Concuerdan en que crean un enlace con las transformaciones múltiples que afectan a la llamada sociedad del Capitalismo Tardío y de su "Financierización" productiva, y cuyo aspecto más visible es la globalización y la sociedad del riesgo. Desde luego, hay gran influencia del posestructuralismo de Foucault y otros, pero no hay vínculo discursivo con los llamados pensadores escépticos posmodernos. (es) Le post-marxisme est un courant en philosophie et théorie sociale reposant sur les écrits de Karl Marx et sur le marxisme pur, contournant le marxisme orthodoxe. Sur le plan philosophique, le post-marxisme va à l'encontre du dérivationnisme et de l'essentialisme (par exemple, il ne voit pas dans l'État un instrument qui « fonctionne » de façon univoque et autonome au nom des intérêts d'une classe donnée). De récentes vues sur le post-marxisme se rencontrent chez , et . (fr) Post-Marxism is a trend in political philosophy and social theory which deconstructs Karl Marx's writings and Marxism itself, bypassing orthodox Marxism. The term "post-Marxism" first appeared in Ernesto Laclau and Chantal Mouffe's theoretical work Hegemony and Socialist Strategy. It can be said that post-Marxism as a political theory was conceived at the University of Essex by Laclau and Mouffe, and was further developed by Louis Althusser and Slavoj Žižek. Philosophically, post-Marxism counters derivationism and essentialism (for example, it does not see economy as a foundation of politics and the state as an instrument that functions unambiguously and autonomously on behalf of the interests of a given class). Recent overviews of post-Marxism are provided by Ernesto Screpanti, Göran Therborn, and Gregory Meyerson. (en) Post-Marxisme merupakan salah satu sudut pandang teoretis yang mengungkapkan pembagian seksual, ras, kelas, dan etnik dari masyarakat Barat modern. Post-Marxisme juga mempertanyakan ciri Marxisme yang reduktif dan antidemokratis, serta semua gerakan politik yang berupaya menjelaskan segala perubahan dalam sejarah di dalam kerangka peranan satu kelas atau pelaku istimewa tertentu. Post-Marxisme menerima ilham yang datang dari keterlibatan politik Marx, tetapi menolak penekanan Marx bahwa ekonomi adalah aspek yang paling menentukan, atau pada gagasan tentang adanya satu kelas universal. Sekarang Post-Marxisme mengusulkan adanya demokrasi radikal. Demokrasi radikal adalah demokrasi yang bertumpu pada ekuivalensi antar warganya, pada kesetaraan yang terbentuk lewat proses ekuivalensi diskursif (misalnya, pengakuan akan keseluruhan masyarakat sebagai sebuah masyarakat warga).Post-Marxisme menjadi paham intelektual yang sesuai dengan menang atas neo-liberalism dan mundurnya kelas-kelas pekerja. Kemenangan ini senantiasa diawali oleh Amerika latin yang berjuang penuh melawan kapitalisme, selain itu semakin didukung dengan besarnya suara teologi pembebasan yang berdengung di Amerika latin. Secara teoretis, post-marxisme banyak mengubah tradisi dan metode keilmuan yang telah ada sebelumnya, tetapi secara praktis, pemikir-pemikir post-marxisme menolak untuk membuat gerakan masif yang terstruktur. Berbeda dengan marxisme yang menekankan perjuangan kelas dan humanitas kelompok-kelompok yang terepresi, para pemikir post-marxisme mempersoalkan mengenai seksualitas, ras, kelas, pemisahan atau segregasi ras, dan gerakan progresif untuk menentang bentuk-bentuk eksklusivitas sumber daya. (in) Postmarxisme is de antikapitalistische maatschappijkritiek die geworteld is in het denken van Karl Marx, maar die het theoretische kader van het marxisme overstijgt. Het postmarxisme wordt geassocieerd met het poststructuralisme en kenmerkt zich door een nadruk op pluriforme machtsuitoefening door het kapitaal en op subjectiviteit. Filosofisch gezien werkt postmarxisme essentialisme tegen (bijvoorbeeld de staat is niet een instrument dat eenduidig en autonoom 'functioneert' ten behoeve van de belangen van één bepaalde klasse). Postmarxisme dateert uit de late jaren 60. De ontwikkeling ervan werd beïnvloed door verschillende ontwikkelingen en gebeurtenissen van die periode. De zwakte van het Russische communistische Sovjetmodel werd duidelijk buiten de Sovjet-Unie. Dit gebeurde gelijktijdig met de internationale studentenrellen in 1968, opkomst van de maoïstische theorie, en de komst van commerciële televisie, die in haar uitzendingen de Vietnamoorlog behandelde. (nl) Postmarksizm − nurt w myśli lewicowej tzw. zachodniego marksizmu postulujący przeformułowanie, a nawet odrzucenie, wielu tez klasycznego marksizmu, jako nieprzystających do nowych warunków i powodujących spychanie nurtu lewicowego na margines, na korzyść idei nowej prawicy. (pl) Postmarxism är en paraplyterm för tänkare och rörelser som på olika sätt omformulerat marxismen och västerländsk marxism. En del av dessa har inspirerats av poststrukturalism, postmodernism, feminism och postkolonial teori. Postmarxister har gemensamt att vara kritiska till auktoritarism, , att framställa Marx som en "profet", att ställa individen under systemet, historisk materialism, ekonomism, historisk determinism, antihumanism och . Post-marxister förespråkar pluralism, olikhet, skepticism mot auktoriteter, politisk spontanitet och är i regel positiva till moderna proteströrelser som HBTQ-rörelsen, feministrörelsen och miljörörelsen. Termen kan även löst avse personer som tidigare varit marxister men som av diverse skäl tagit avstånd från marxismen. Skillnaden mellan dessa två definitioner kan uttryckas som en skillnad mellan postmarxism respektive postmarxism. Postmarxism har enligt varit inflytelserik inom samhällsvetenskap, , religionsvetenskap, afrikanska litteraturstudier, genusvetenskap, kulturvetenskap med flera vetenskapliga fält. (sv) O pós-marxismo é uma corrente de pensamento que propõe a teoria de que o social é constituído discursivamente. Contudo, para seus representantes, isso não significaria uma redução idealista do social e material à linguagem ou ao pensamento, que a consideram uma teoria realista e materialista, e em certa relação de continuidade e superação com relação ao materialismo histórico de Karl Marx, ao propor a inexistência independente do homem de "um mundo exterior ao pensamento". Mas, com Marx e grande parte da filosofia contemporânea, rejeitam todo dualismo ou "essencialismo" que implique a incomunicação entre homem e mundo, sujeito e objeto, discurso e realidade. O pós-marxismo é, contudo, uma revisão do pensamento marxista e não sua atualização. De fato, em alguns aspectos vai na direção oposta como, por exemplo, a superposição do político diante da importância que teve a ciência para grande parte do marxismo clássico. As críticas a essa corrente, que possui entre seus maiores representantes Ernesto Laclau e Chantal Mouffe, residem justamente em sua desconexão com áreas centrais do que foi o marxismo clássico. Algumas delas: * Renúncia à ideia de totalidade, presente no marxismo estrutural. * Fim da superposição do conflito de classes sobre outros conflitos como as lutas de gênero, étnicas, culturais, etc. * Promoção da abertura das sociedades civis e defesa da democracia como valor universal. Com a crítica à ideologia, também se promove o valor da multitude. Alguns identificam grande parte dessas teses com a desconstrução de Jacques Derrida. Significaria uma ligação com as transformações múltiplas que afetam a chamada sociedade pós-moderna e cujo aspecto mais visível é a globalização e a sociedade de risco. (pt) Постмарксизм — социофилософское течение, основывающееся на трудах и идеях, предложенных Карлом Марксом, однако ставящее под критическое рассмотрение ключевые элементы марксистской теории. Своё развитие постмарксизм начинает от событий «красного мая» 1968 г., когда «официальный марксизм» традиционных левых был дискредитирован и появилась необходимость поиска новых путей развития. (ru) 後馬克思主義（英語：Post-Marxism）是在20世纪70年代兴起于西方的政治理论，在批判和解构正统马克思主义的基礎上重新建構的政治理論。 代表人物厄尼斯特·拉克劳和尚塔尔·墨菲。 (zh) Постмарксизм, або постструктуралістський марксизм — теоретична позиція, що ґрунтується на працях Луї Альтюсера та Мішеля Фуко. Формується у 1970-х роках, коли ряд теоретиків спробували продемонструвати зв'язок між реальністю нових соціальних рухів та плюральністю сексуальних, расових, класових та етнічних антагонізмів у сучасних суспільствах з основними положеннями марксистської теорії. Постмарксизм не є ані окремим напрямком, ані школою. (uk) |
| dbo:wikiPageExternalLink | http://www.victoria.ac.nz/atp/articles/pdf/ElOjeili-2011.pdf http://www.trend.infopartisan.net/trd1103/t101103.html https://web.archive.org/web/20081112101246/http:/www.cdi.org/russia/johnson/2008-204.cfm https://web.archive.org/web/20130503073251/http:/www.victoria.ac.nz/atp/articles/pdf/ElOjeili-2011.pdf https://web.archive.org/web/20160521095526/http:/sammelpunkt.philo.at:8080/65/1/postm.htm http://www.cdi.org/russia/johnson/2008-204.cfm |
| dbo:wikiPageID | 40626900 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 7767 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1114047551 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Routledge dbc:Critical_theory dbc:Eponymous_political_ideologies dbr:University_of_Essex dbr:Vietnam_War dbr:Eastern_Bloc_politics dbc:Marxist_schools_of_thought dbr:Ernesto_Screpanti dbr:Orthodox_Marxism dbr:The_Sublime_Object_of_Ideology dbr:Rethinking_Marxism dbr:Louis_Althusser dbr:Slavoj_Žižek dbr:Frankfurt_School dbr:1960s dbr:Budapest_School_(Lukács) dbr:Göran_Therborn dbr:Hegemony_and_Socialist_Strategy dbr:Ernesto_Laclau dbr:Essentialism dbc:Social_theories dbr:Chantal_Mouffe dbr:Karl_Marx dbr:Autonomism dbr:Maoism dbr:Marxism dbr:Marxist_philosophy dbr:Political_philosophy dbr:Poststructuralism dbr:Social_theory dbr:Soviet_Union dbr:New_Left_Review dbr:New_Political_Science dbr:Second_International dbr:Marxism–Leninism–Maoism dbr:Neo-Marxian_economics dbr:Neo-Marxism dbr:Open_Marxism dbr:The_Mirror_of_Production dbr:Specters_of_Marx dbr:French_May dbr:Arena_(first_series) dbr:Commercial_television dbr:Humanities_Press |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Cite_book dbt:Cite_journal dbt:Cite_web dbt:Colend dbt:Distinguish dbt:In_lang dbt:Refimprove dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Vague dbt:Postmodernism dbt:Marxism dbt:Cols |
| dct:subject | dbc:Critical_theory dbc:Eponymous_political_ideologies dbc:Marxist_schools_of_thought dbc:Social_theories |
| rdf:type | owl:Thing yago:WikicatSocialTheories yago:Abstraction100002137 yago:Cognition100023271 yago:EconomicTheory105994935 yago:Explanation105793000 yago:HigherCognitiveProcess105770664 yago:Process105701363 yago:PsychologicalFeature100023100 yago:Theory105989479 yago:Thinking105770926 yago:WikicatEconomicTheories |
| rdfs:comment | Le post-marxisme est un courant en philosophie et théorie sociale reposant sur les écrits de Karl Marx et sur le marxisme pur, contournant le marxisme orthodoxe. Sur le plan philosophique, le post-marxisme va à l'encontre du dérivationnisme et de l'essentialisme (par exemple, il ne voit pas dans l'État un instrument qui « fonctionne » de façon univoque et autonome au nom des intérêts d'une classe donnée). De récentes vues sur le post-marxisme se rencontrent chez , et . (fr) Postmarksizm − nurt w myśli lewicowej tzw. zachodniego marksizmu postulujący przeformułowanie, a nawet odrzucenie, wielu tez klasycznego marksizmu, jako nieprzystających do nowych warunków i powodujących spychanie nurtu lewicowego na margines, na korzyść idei nowej prawicy. (pl) Постмарксизм — социофилософское течение, основывающееся на трудах и идеях, предложенных Карлом Марксом, однако ставящее под критическое рассмотрение ключевые элементы марксистской теории. Своё развитие постмарксизм начинает от событий «красного мая» 1968 г., когда «официальный марксизм» традиционных левых был дискредитирован и появилась необходимость поиска новых путей развития. (ru) 後馬克思主義（英語：Post-Marxism）是在20世纪70年代兴起于西方的政治理论，在批判和解构正统马克思主义的基礎上重新建構的政治理論。 代表人物厄尼斯特·拉克劳和尚塔尔·墨菲。 (zh) Постмарксизм, або постструктуралістський марксизм — теоретична позиція, що ґрунтується на працях Луї Альтюсера та Мішеля Фуко. Формується у 1970-х роках, коли ряд теоретиків спробували продемонструвати зв'язок між реальністю нових соціальних рухів та плюральністю сексуальних, расових, класових та етнічних антагонізмів у сучасних суспільствах з основними положеннями марксистської теорії. Постмарксизм не є ані окремим напрямком, ані школою. (uk) El post marxisme és un corrent de pensament que explora en les diferents interpretacions de la tradició marxista i es proposa una teoria del social construït de manera discursiva, cosa que no significaria una reducció idealista del social i material al llenguatge o al pensament. Els postmarxistes es consideren realistes i materialistes, i amb una certa relació de continuïtat i superació respecte del materialisme històric de Karl Marx, amb el qual es proposa l'existència independent de l'home, d'un mon exterior al pensament. A nivell filosòfic, el post-marxisme va en contra del derivacionisme i de l'essencialisme (per exemple, no veu en l'estat un instrument que "funciona" de manera inequívoca i autònoma en nom dels interessos d'una classe determinada). Les visions recents del post-marxisme (ca) Postmarxismus je směr v politické filozofii a sociální teorii, který vychází z některých myšlenek Karla Marxe, ale obchází ortodoxní marxismus, staví se zejména proti derivacionismu a esencialismu (např. nevnímá ekonomiku jako základ politiky a stát jako nástroj, který funguje vždy jen ve prospěch vládnoucí třídy). Termín postmarxismus se poprvé objevil v teoretické práci Ernesta Laclaua a Chantal Mouffeové Hegemonie a socialistická strategie z roku 1985. Právě tito dva autoři jsou se směrem nejčastěji spojováni, časem k němu byli přiřazeni někteří další filozofové, zejména Alain Badiou a Slavoj Žižek, také proto, že pojem neomarxismus začal být vnímán jako historický a vyhrazený pro filozofy frankfurtské školy (Theodor Adorno, Herbert Marcuse) a jiné neortodoxní marxisty 2. poloviny 20. s (cs) Der seit den 1980er-Jahren verwendete Begriff Postmarxismus in einem weiteren Sinne steht nicht für eine bestimmte philosophische oder soziologische Schule, sondern bezeichnet eine Tendenz in der weitergeführten gesellschaftskritischen, in vielen Fällen auch innerhalb des Poststrukturalismus entstandenen Theorieentwicklung nach Karl Marx, der sich unter anderem Philosophen und Sozialwissenschaftler wie Theodor W. Adorno, Hannah Arendt, Judith Butler, Cornelius Castoriadis, Ernesto Laclau, Chantal Mouffe, Jacques Rancière zuordnen lassen. (de) El posmarxismo o postmarxismo explora en las distintas interpretaciones de la tradición marxista; se propone una teoría de lo social como constituido discursivamente, lo que no significaría una reducción idealista de lo social y material al lenguaje o al pensamiento. Se considera a su teoría realista y materialista, y en cierta relación de continuidad y superación respecto del materialismo histórico de Karl Marx, con el que se propone la existencia independiente del hombre, de "un mundo exterior al pensamiento". Pero, también con Marx y gran parte de la filosofía contemporánea, rechazan todo dualismo o "esencialismo" que implique la incomunicación entre hombre y mundo, sujeto y objeto, discurso y realidad. (es) Post-Marxisme merupakan salah satu sudut pandang teoretis yang mengungkapkan pembagian seksual, ras, kelas, dan etnik dari masyarakat Barat modern. Post-Marxisme juga mempertanyakan ciri Marxisme yang reduktif dan antidemokratis, serta semua gerakan politik yang berupaya menjelaskan segala perubahan dalam sejarah di dalam kerangka peranan satu kelas atau pelaku istimewa tertentu. Post-Marxisme menerima ilham yang datang dari keterlibatan politik Marx, tetapi menolak penekanan Marx bahwa ekonomi adalah aspek yang paling menentukan, atau pada gagasan tentang adanya satu kelas universal. Sekarang Post-Marxisme mengusulkan adanya demokrasi radikal. Demokrasi radikal adalah demokrasi yang bertumpu pada ekuivalensi antar warganya, pada kesetaraan yang terbentuk lewat proses ekuivalensi diskursif (in) Post-Marxism is a trend in political philosophy and social theory which deconstructs Karl Marx's writings and Marxism itself, bypassing orthodox Marxism. The term "post-Marxism" first appeared in Ernesto Laclau and Chantal Mouffe's theoretical work Hegemony and Socialist Strategy. It can be said that post-Marxism as a political theory was conceived at the University of Essex by Laclau and Mouffe, and was further developed by Louis Althusser and Slavoj Žižek. Philosophically, post-Marxism counters derivationism and essentialism (for example, it does not see economy as a foundation of politics and the state as an instrument that functions unambiguously and autonomously on behalf of the interests of a given class). Recent overviews of post-Marxism are provided by Ernesto Screpanti, Göran Ther (en) Postmarxisme is de antikapitalistische maatschappijkritiek die geworteld is in het denken van Karl Marx, maar die het theoretische kader van het marxisme overstijgt. Het postmarxisme wordt geassocieerd met het poststructuralisme en kenmerkt zich door een nadruk op pluriforme machtsuitoefening door het kapitaal en op subjectiviteit. Filosofisch gezien werkt postmarxisme essentialisme tegen (bijvoorbeeld de staat is niet een instrument dat eenduidig en autonoom 'functioneert' ten behoeve van de belangen van één bepaalde klasse). (nl) O pós-marxismo é uma corrente de pensamento que propõe a teoria de que o social é constituído discursivamente. Contudo, para seus representantes, isso não significaria uma redução idealista do social e material à linguagem ou ao pensamento, que a consideram uma teoria realista e materialista, e em certa relação de continuidade e superação com relação ao materialismo histórico de Karl Marx, ao propor a inexistência independente do homem de "um mundo exterior ao pensamento". Mas, com Marx e grande parte da filosofia contemporânea, rejeitam todo dualismo ou "essencialismo" que implique a incomunicação entre homem e mundo, sujeito e objeto, discurso e realidade. (pt) Postmarxism är en paraplyterm för tänkare och rörelser som på olika sätt omformulerat marxismen och västerländsk marxism. En del av dessa har inspirerats av poststrukturalism, postmodernism, feminism och postkolonial teori. Postmarxister har gemensamt att vara kritiska till auktoritarism, , att framställa Marx som en "profet", att ställa individen under systemet, historisk materialism, ekonomism, historisk determinism, antihumanism och . (sv) |
| rdfs:label | Postmarxisme (ca) Postmarxismus (cs) Postmarxismus (de) Post-Marxism (en) Posmarxismo (es) Post-Marxisme (in) Post-marxisme (fr) Postmarxisme (nl) Postmarksizm (pl) Pós-marxismo (pt) Постмарксизм (ru) Postmarxism (sv) Постмарксизм (uk) 後馬克思主義 (zh) |
| owl:differentFrom | dbr:Postsocialism dbr:Postmodern_philosophy |
| owl:sameAs | freebase:Post-Marxism yago-res:Post-Marxism wikidata:Post-Marxism dbpedia-ca:Post-Marxism dbpedia-cs:Post-Marxism dbpedia-de:Post-Marxism dbpedia-es:Post-Marxism dbpedia-fa:Post-Marxism dbpedia-fr:Post-Marxism dbpedia-hr:Post-Marxism dbpedia-id:Post-Marxism dbpedia-nl:Post-Marxism dbpedia-pl:Post-Marxism dbpedia-pt:Post-Marxism dbpedia-ru:Post-Marxism dbpedia-sk:Post-Marxism dbpedia-sv:Post-Marxism dbpedia-tr:Post-Marxism dbpedia-uk:Post-Marxism http://ur.dbpedia.org/resource/مابعد_مارکسیت dbpedia-vi:Post-Marxism dbpedia-zh:Post-Marxism https://global.dbpedia.org/id/Nf6q |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Post-Marxism?oldid=1114047551&ns=0 |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Post-Marxism |
| is dbo:ideology of | dbr:Patriotic_Union_(Colombia) dbr:Communist_Party_of_Réunion dbr:Awami_National_Party__Awami_National_Party__1 |
| is dbo:mainInterest of | dbr:Jacques_Camatte |
| is dbo:philosophicalSchool of | dbr:Cornelius_Castoriadis dbr:Félix_Guattari dbr:Gilles_Deleuze dbr:Slavoj_Žižek dbr:Étienne_Balibar dbr:Ernesto_Laclau dbr:Jean-François_Lyotard dbr:Jean_Baudrillard dbr:Chantal_Mouffe |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Post-Marxist dbr:Post-marxism dbr:Post-Marxian dbr:Postmarxism |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Progressive_Democratic_Party_of_Guadeloupe dbr:Engaged_theory dbr:List_of_contributors_to_Marxist_theory dbr:List_of_communist_ideologies dbr:List_of_political_ideologies dbr:List_of_political_parties_in_France dbr:Patriotic_Union_(Colombia) dbr:University_of_Buenos_Aires dbr:Index_of_continental_philosophy_articles dbr:Index_of_philosophy_articles_(I–Q) dbr:Index_of_social_and_political_philosophy_articles dbr:Post-industrial_society dbr:Communist_Party_of_Réunion dbr:Cornelius_Castoriadis dbr:Racial_capitalism dbr:Cody_Wilson dbr:Empire_(Hardt_and_Negri_book) dbr:Félix_Guattari dbr:Gianni_Vattimo dbr:Gilles_Deleuze dbr:Glossary_of_philosophy dbr:Moishe_Postone dbr:Critical_mathematics_pedagogy dbr:Slavoj_Žižek dbr:Stephen_Resnick dbr:Étienne_Balibar dbr:Feminist_geography dbr:Franco_Berardi dbr:From_Bakunin_to_Lacan dbr:Awami_National_Party dbr:Why_Marx_Was_Right dbr:William_K._Carroll dbr:Göran_Therborn dbr:Hegemony_and_Socialist_Strategy dbr:Jason_Barker dbr:Ljubljana_school_of_psychoanalysis dbr:Alexander_Tarasov dbr:Ernesto_Laclau dbr:Faculty_of_Philosophy_and_Letters,_University_of_Buenos_Aires dbr:Value-form dbr:Jacques_Camatte dbr:Jean-François_Lyotard dbr:Jean_Baudrillard dbr:Jean_Marc_Rouillan_Armed_and_Heartless_Columns dbr:The_Bathing_Pool dbr:Jie-Hyun_Lim dbr:Marxist_cultural_analysis dbr:Marxist_schools_of_thought dbr:Accelerationism dbr:Chantal_Mouffe dbr:Tiziana_Terranova dbr:Autonomism dbr:Mark_Poster dbr:Marxism dbr:Marxist_philosophy dbr:Budapest_School dbr:Neo-Communist_Party_of_the_Soviet_Union dbr:Neozapatismo dbr:New_Ecological_and_Social_People's_Union dbr:Neo-Marxism dbr:Open_Marxism dbr:Schwarzbuch_Kapitalismus dbr:Relativism dbr:Philippe_Corcuff dbr:Theories_of_imperialism dbr:Outline_of_political_science dbr:Specters_of_Marx dbr:Post-Marxist dbr:Post-marxism dbr:Post-Marxian dbr:Postmarxism |
| is dbp:ideology of | dbr:Patriotic_Union_(Colombia) dbr:Communist_Party_of_Réunion dbr:Awami_National_Party dbr:Jean_Marc_Rouillan_Armed_and_Heartless_Columns |
| is dbp:mainInterests of | dbr:Jacques_Camatte |
| is dbp:schoolTradition of | dbr:Félix_Guattari dbr:Slavoj_Žižek dbr:Étienne_Balibar dbr:Ernesto_Laclau dbr:Jean-François_Lyotard dbr:Jean_Baudrillard dbr:Chantal_Mouffe |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Post-Marxism |