Principality of Catalonia (original) (raw)

dbo:abstract

إمارة كتالونيا (بالقطلونيه:Principat de Catalunya؛ الإسبانية:Principado de Cataluña؛ الفرنسية: Principauté de Catalogne)، من اللاتينية:Principatus Cathaloniae, هي إقليم تاريخي في شمال شرقي شبه الجزيرة الايبيريه، ومعظمها في إسبانيا مع الجزء المجاور في جنوب فرنسا. تشكلت إمارة كتالونيا من اتحاد العديد من المقاطعات المختلفة خلال الاسترداد في ظل سيادة برشلونة. وفيما بعد بشكل موحد في 1137 مع تاج أراغون، الذي كانت إمارة كتالونيا عضوا مهما فيه.كان مصطلح «إمارة كاتالونيا» لا يزال قيد الاستخدام حتى الجمهورية الإسبانية الثانية، عندما انخفض استعماله لما له من العلاقة التاريخية مع النظام الملكي وما زال مصطلح «امارة كاتالونيا» يستخدم في بعض الأحيان. (ar)
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat creat per la unió dels comtats catalans que estaven sota la jurisdicció del rei d'Aragó Alfons I el Trobador o el Cast des del 1162. Els sobirans del Principat de Catalunya tenen la dignitat de comtes de Barcelona. Catalunya fou definida inicialment com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus») i la seva definitiva configuració territorial no es completà fins al 1491, amb la incorporació del comtat de Pallars Sobirà. Políticament, l'heterogeni grup de comtats agrupats sota la denominació unitària de Catalunya fou cohesionat mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els Usatici Barchinonae (Usatges de Barcelona), el Liber domini regis (Llibre del domini del rei), i la Gesta Comitum Barchinonensium (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval, amb unes fronteres definides, un corpus legislatiu i judicial unificat, i uns referents culturals comuns. Administrativament, Catalunya fou articulada mitjançant una estructura jurisdiccional d'àmbit territorial, les vegueries, al capdavant de les quals hi hauria un representant de l'autoritat reial, el veguer, nomenat personalment pel sobirà i amb plens poders en nom del rei en matèria fiscal i militar. A Catalunya no se li associà inicialment cap denominació nobiliària, ja fos la de comtat, ducat, principat o regne, sinó tan solament Catalunya. A partir del segle xiv s'associà la dignitat de Principat a Catalunya, i esdevingué a partir d'aleshores la denominació oficial de l'estat. Catalunya fou conjuntament amb el Regne d'Aragó estat constituent i fundacional de la Corona d'Aragó, el sobirà de la qual tenia per corona i títol principal ser rei d'Aragó. Tot i no posseir formalment el títol de regne, el Principat es trobava legal i institucionalment equiparat amb els altres estats que conformaven la Corona d'Aragó, particularment amb els regnes d'Aragó i de València . El seu sistema institucional va evolucionar al llarg dels segles, establint-se òrgans polítics (com les Corts, la Generalitat o el Consell de Cent) i la legislació (Constitucions, derivades dels Usatges de Barcelona) que limitaren el poder reial i asseguraren el model polític del pactisme. Catalunya va contribuir a estendre el comerç de la Corona d'Aragó i el seu poder militar, significativament la seva marina. La llengua catalana florí i es va difondre àmpliament a mesura que s'afegiren més territoris a la Corona, incloent València, les Illes Balears, Sardenya, Sicília, Nàpols i Atenes, constituint una talassocràcia al llarg de la Mediterrània. La Crisi del segle xiv, la fi del regnat del Casal de Barcelona (1410) i una guerra civil (1462-1472) van afeblir el paper del Principat en la Corona i en els afers internacionals. El matrimoni de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella el 1469 va establir les bases de la Monarquia d'Espanya. El 1492 va començar la colonització espanyola de les Amèriques, i el poder polític va començar a desplaçar-se cap a Castella. Les tensions entre les institucions catalanes i la monarquia, juntament amb les revoltes dels camperols, van provocar la Guerra dels Segadors (1640-1659), essent breument proclamada una república independent sota la protecció de França. Pel Tractat dels Pirineus, el Rosselló i l'Alta Cerdanya van ser cedits al Regne de França. Durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), la Corona d'Aragó va donar suport a l'arxiduc Carles d'Habsburg. Després de la rendició de Barcelona el 1714, Felip V de Borbó, inspirat pel model de França, va imposar una administració unificada a Espanya, establint l'absolutisme, i va promulgar els Decrets de Nova Planta per a tots els reialmes de la Corona d'Aragó, que van suprimir les institucions principals i els drets polítics catalans, aragonesos, valencians i mallorquins, i es van integrar a la Corona de Castella com a províncies. No obstant, el Principat romangué com a unitat administrativa fins a l'establiment de la divisió provincial espanyola de 1833, que dividí Catalunya en quatre províncies. (ca)
Katalánské knížectví (katalánsky Principat de Catalunya, latinsky Principatus Cathaloniae, okcitánsky Principat de Catalonha, francouzsky Principauté de Catalogne, kastilsky Principado de Cataluña) byla středověká a raná moderní politická entita na severovýchodním Pyrenejském poloostrově. Během většiny své historie to bylo v dynastickém spojení s aragonským královstvím, které společně tvořilo aragonskou korunu. Mezi 13. a 18. stoletím byla ohraničena Aragonským královstvím na západě, Valencijským královstvím na jihu, Francouzským královstvím a feudálním pánem Andorry na severu a Středozemním mořem na východě. Termín Katalánské knížectví zůstal v užívání až do druhé španělské republiky, kdy jeho použití klesalo kvůli jeho historickému vztahu k monarchii. Dnes, termín Principat (knížectví) je používán primárně se odkazovat na autonomní společenství Katalánska ve Španělsku, jak odlišný od jiných katalánských zemí a obvykle včetně historické oblasti Roussillon v jižní Francii. (cs)
Το Πριγκιπάτο της Καταλωνίας (Καταλανικά: Principat de Catalunya, Οξιτανικά: Principautat de Catalonha) είναι ένα ιστορικό έδαφος και μεσαιωνική και πρώιμη σύγχρονη πολιτική οντότητα στη βορειοανατολική Ιβηρική Χερσόνησο, κυρίως στην Ισπανία, με ένα γειτονικό τμήμα, στη νότια Γαλλία. Κατά το μεγαλύτερο μέρος της ιστορίας του βρισκόταν σε δυναστική ένωση με το Βασίλειο της Αραγωνίας αποτελώντας από κοινού το Στέμμα της Αραγωνίας. Μεταξύ του 13ου και του 18ου αιώνα συνόρευε με το Βασίλειο της Αραγωνίας στη δύση, το Βασίλειο της Βαλένθια στο νότο, το Βασίλειο της Γαλλίας και τη φεουδαρχική κυριότητα της Ανδόρρας στα βόρεια, ενώ βρεχόταν από τη Μεσόγειο θάλασσα προς τα ανατολικά. Η πρώτη αναφορά για την Καταλωνία και τους Καταλανούς εμφανίζεται στο Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus, ένα χρονικό της Πίζας (γράφτηκε μεταξύ 1117 και 1125) σχετικά με την κατάκτηση της από μια κοινή δύναμη Ιταλών, Καταλανών, και Οξιτανών. Εκείνη την εποχή η Καταλωνία δεν υπήρχε ως πολιτική οντότητα, αν και με τη χρήση του όρου αυτού φαίνεται πως αναγνωρίζεται η Καταλωνία ως πολιτιστική ή γεωγραφική οντότητα. Οι κομητείες που θα αποτελέσουν τελικά το Πριγκιπάτο της Καταλωνίας, ενώθηκαν σταδιακά υπό από την εξουσία του Κόμη της Βαρκελώνης. Το 1137, η Κομητεία της Βαρκελώνης και το Βασίλειο της Αραγωνίας ενώθηκαν κάτω από μια ενιαία δυναστεία, δημιουργώντας αυτό που οι σύγχρονοι ιστορικοί αποκαλούν το Στέμμα της Αραγωνίας, ωστόσο, η Αραγωνία και η Καταλωνία διατηρούσαν τη δική τους πολιτική δομή και νομικές παραδόσεις. Λόγω αυτών των νομικών διαφορών, αλλά και της χρήσης διαφορετικών γλωσσών — αραγωνικής και καταλανικής — κατέστη αναγκαία μια επίσημη αναγνώριση των καταλανικών κομητειών ως ξεχωριστή πολιτική οντότητα με τους δικούς του θεσμούς, νόμους και πολιτική κοινότητα. Υπό τον Αλφόνσο τον Τροβαδούρο (βασίλεψε 1164-1196), η Καταλωνία θεωρείται για πρώτη φορά ως μια νομική οντότητα. Επίσης, ο όρος «Πριγκιπάτο της Καταλωνίας» δεν είχε χρησιμοποιηθεί νόμιμα μέχρι τον 14ο αιώνα, όταν εφαρμόστηκε στα εδάφη που εξουσιάζονταν από τα Δικαστήρια της Καταλωνίας. Ο όρος «Πριγκιπάτο της Καταλωνίας» παρέμεινε σε χρήση μέχρι τη Δεύτερη ισπανική Δημοκρατία, όταν η χρήση του μειώθηκε λόγω της ιστορικής σχέσης με τη μοναρχία. Σήμερα, ο όρος «Πριγκιπάτο» χρησιμοποιείται κυρίως από τους Καταλανούς εθνικιστές όταν αναφέρονται στην Αυτόνομη Κοινότητα της Καταλωνίας, προς διαφοροποίηση από τις άλλες καταλανικές Χώρες. (el)
Kataluna Princlando (katalune Principat de Catalunya aŭ Principat) estas historia nomo de Katalunio, tio estas la historia kaj kultura teritorio kataluna entenata pli malpli inter la montoj kaj la rivero kaj inter la rivero kaj la Mediteranea Maro. Estas la parto teritorie pli vasta el la tuta Kataluna Landaro. El administra vidpunkto, la parto kiu troviĝas en la Reĝlando de Hispanio konstituiĝis Aŭtonoma Komunumo, dum la norda parto, kiu troviĝas en la Franca Respubliko, ne estas agnoskata kiel aparta jura-administra komunumo, sed formas parton de la francia regiono Orientaj Pireneoj. Ĉi tiu teritorio, tamen, estas ekster-oficiale konata sub la nomo Nord-Katalunio (katalune, Catalunya Nord). Ĝenerale oni ankaŭ inkludas en la Kataluna Princlando la Valojn de Andoro, nuntempe sendependan ŝtaton. La nomoj Katalunio kaj Kataluna Princlando estas uzataj populare (kaj ne-ekzakte) por aludi al la Katalunia teritorio sub hispana administracio. (eo)
Das Fürstentum Katalonien (katalanisch: Principat de Catalunya oder einfach Principat) war ein mittelalterlicher und frühneuzeitlicher Staat im Nordosten der Iberischen Halbinsel. Während des größten Teils seiner Geschichte war es in dynastischer Vereinigung mit dem Königreich Aragon und bildete zusammen die Krone Aragón. Die Staatsgemeinschaft war durch den Heiratsvertrag entstanden, den König Ramiro II. von Aragon 1137 für seine damals einjährige Tochter Petronella mit Raimund Berengar IV., dem Grafen von Barcelona, abschloss. Raimund Berengar übernahm die Regierung im Königreich Aragón für seine Verlobte. Er führte die Titel Comes Barcinonensis (Graf von Barcelona) und Princeps Aragonensis (Fürst von Aragonien). Die Nachfahren waren in Personalunion Könige von Aragón und Grafen von Barcelona, wobei sich die alten Grenzen der Grafschaft zwischenzeitlich verwischt hatten und bereits eine neue territoriale Einheit entstanden war: Katalonien. Von da an findet man den Namen „Fürstentum Katalonien“ zur Bezeichnung der Territorien, die in den vertreten waren. Die Bezeichnung wurde noch unter der Herrschaft der Bourbonen bis weit in das 19. Jahrhundert verwendet. Das „Fürstentum Katalonien“ ist das historische Kernland Kataloniens und umfasst in Spanien die heutige Autonome Gemeinschaft Katalonien und den Landstreifen Franja de Ponent in der heutigen Autonomen Gemeinschaft Aragon sowie in Frankreich das nach dem Pyrenäenfrieden 1659 abgetrennte Nordkatalonien. (de)
Kataluniako Printzerria (katalanez: Principat de Catalunya, latinez: Principatus Cathaloniæ, okzitanieraz: Principautat de Catalonha, frantsesez: Principauté de Catalogne, gaztelaniaz: Principado de Cataluña) Iberiar Penintsulako ipar-ekialdean zegoen Erdi Aroko eta Aro Modernoko entitate politikoa izan zen. Bere historian zehar, gehienetan, bat osatu zuen Aragoiko Erresumarekin, Aragoiko Koroa sortuko zuena. Bartzelonako kondeek epeka-epeka Kataluniako konderriak bereganatu zituzten eta 1137an Raimundo Berenguer IV.a Bartzelonakoak Petronila Aragoikoa ezkondu eta Aragoiko koroa sortu zuten. Era berean, bere sistema instituzionala mendeak joan ahala eboluzionatu zen: gorputz politikoak ezarriz eta Usatgesetatik eratorritako konstituzioak. (eu)
La principauté de Catalogne (en catalan : Principat de Catalunya, en latin : Principatus Cathaloniæ, en occitan : Principat de Catalonha, en castillan : Principado de Cataluña) était un État du Moyen Âge et de l'Époque moderne, sous l'autorité des Corts Catalanes (le Parlement), créé à partir du XIIe siècle par l'union des comtés catalans dont le souverain (en latin : princeps) est Alphonse II d'Aragon et Ier de Barcelone. Même sans être formellement un royaume, la principauté était juridiquement et institutionnellement sur un pied d'égalité avec le reste des États qui composaient la couronne d'Aragon (en particulier les royaumes d'Aragon et de Valence), dont le seul lien commun était la figure du roi. Sa configuration finale ne s'est achevée qu'en 1491. Elle est organisée en vigueries. Sa langue est le catalan. Sa capitale est Barcelone, la Ciutat Vella avec ses propres droits fors et une représentation directe au Parlement, les autres villes importantes étant Perpignan, Gironne, Lleida, Manresa, Vic, Tarragone et Tortosa. Le souverain de l'ensemble de ces comtés unis avait la dignité de comte de Barcelone. Déjà, en 1064, selon les usages de Barcelone, on parle de Raimond-Bérenger Ier et d'Almodis de la Marche comme des principes du principatu, le principatu étant l'ensemble des comtés de Barcelone, Girone et d'Osone. Dans les Corts Catalanes de 1283 on utilise l'expression « université de Catalogne » (en catalan : Universitat de Catalunya) pour se référer à l'ensemble des personnes qui habitent la principauté de Catalogne. Les comtés du Roussillon et Cerdagne ainsi que, occasionnellement, le royaume de Majorque sont considérés alors comme faisant partie de la principauté de Catalogne. À la fin de la guerre de Succession d'Espagne, en 1716, le dernier des décrets de Nueva Planta du roi Philippe V de la maison de Bourbon marqua le début de la monarchie absolue et abolit le système institutionnel catalan. Les Catalans du sud perdirent leurs libertés nationales (voir Monarchie absolue des Bourbons en Espagne). Pourtant, dans ce décret, la principauté de Catalogne désignait encore l'ensemble des territoires cités ci-dessus, à l'exception des comtés de la province de Roussillon, offerts par Philippe IV d'Espagne à la France en 1659. Actuellement on parle du Principat (principauté) comme synonyme de Catalogne. (fr)
El Principado de Cataluña (en catalán Principat de Catalunya; en occitano Principat de Catalonha) fue la entidad política que existió durante gran parte de la Edad Media y de la Edad Moderna en el territorio correspondiente a la actual comunidad autónoma española de Cataluña y al actual departamento francés de los Pirineos Orientales, salvo la comarca de la Fenolleda. Dejó de existir como entidad política con los Decretos de Nueva Planta. La expresión el principado se sigue usando hoy en día para referirse a Cataluña, especialmente cuando contrasta con otros territorios de habla catalana[cita requerida]. Se trata de un término jurídico[cita requerida] (en latín principatus) que se utiliza a partir del siglo XIV para nombrar al territorio bajo jurisdicción de las Cortes Catalanas,[cita requerida] cuyo soberano (en latín, princeps) era el conde de Barcelona, título que coincidió con el de soberano de la Corona de Aragón y posteriormente de la Corona de España durante la mayor parte de la historia del Principado. Aun sin ser formalmente un reino, el principado se hallaba legal e institucionalmente a la par con el resto de estados que integraban la Corona de Aragón (los reinos de Aragón, Mallorca y Valencia, entre otros), cuyo único nexo común era la figura del monarca. Tampoco era un condado, ya que el condado de Barcelona no abarcaba toda Cataluña (historiográficamente también se usa la expresión «condados catalanes»). Los Usatges hacen coincidir el título de princeps con el de conde de Barcelona. A menudo se ha utilizado el título nobiliario de príncipe por el heredero de la corona. En el caso de la Corona de Aragón, el heredero ostentaba el título de duque de Gerona, más tarde cambiado a príncipe de Gerona. No se debe confundir, por tanto, el Principado de Cataluña con un título nobiliario. (es)
The Principality of Catalonia (Catalan: Principat de Catalunya, Latin: Principatus Cathaloniæ, Occitan: Principat de Catalonha, Spanish: Principado de Cataluña) was a medieval and early modern state in the northeastern Iberian Peninsula. During most of its history it was in dynastic union with the Kingdom of Aragon, constituting together the Crown of Aragon. Between the 13th and the 18th centuries, it was bordered by the Kingdom of Aragon to the west, the Kingdom of Valencia to the south, the Kingdom of France and the feudal lordship of Andorra to the north and by the Mediterranean Sea to the east. The term Principality of Catalonia remained in use until the Second Spanish Republic, when its use declined because of its historical relation to the monarchy. Today, the term Principat (Principality) is used primarily to refer to the autonomous community of Catalonia in Spain, as distinct from the other Catalan Countries, and usually including the historical region of Roussillon in Southern France. The first reference to Catalonia and the Catalans appears in the Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus, a Pisan chronicle (written between 1117 and 1125) of the conquest of Majorca by a joint force of Italians, Catalans, and Occitans. At the time, Catalonia did not yet exist as a political entity, though the use of this term seems to acknowledge Catalonia as a cultural or geographical entity. The counties that eventually made up the Principality of Catalonia were gradually unified under the rule of the count of Barcelona. In 1137, the County of Barcelona and the Kingdom of Aragon were unified under a single dynasty, creating what modern historians call the Crown of Aragon; however, Aragon and Catalonia retained their own political structure and legal traditions, developing separate political communities along the next centuries. Under Alfons I the Troubador (reigned 1164–1196), Catalonia was regarded as a legal entity for the first time. Still, the term Principality of Catalonia was not used legally until the 14th century, when it was applied to the territories ruled by the Courts of Catalonia. Its institutional system evolved over the centuries, establishing political bodies analogous to the ones of the other kingdoms of the Crown (such as the Courts, the Generalitat or the Consell de Cent) and legislation (constitutions, derived from the Usages of Barcelona) which largely limited the royal power and secured the political model of . Catalonia contributed to further develop the Crown trade and military, most significantly their navy. Catalan language flourished and expanded as more territories were added to the Crown, including Valencia, the Balearic Islands, Sardinia, Sicily, Naples and Athens, constituting a thalassocracy across the Mediterranean. The crisis of the 14th century, the end of the rule of House of Barcelona (1410) and a civil war (1462–1472) weakened the role of the Principality in Crown and international affairs. The marriage of Ferdinand II of Aragon and Isabella I of Castile in 1469 laid the foundations of the Monarchy of Spain. In 1492 the Spanish colonization of the Americas began, and political power began to shift away towards Castile. Tensions between Catalan institutions and the Monarchy, alongside the peasants' revolts, provoked the Reapers' War (1640–1659). By the Treaty of the Pyrenees the Roussillon was ceded to France. During the War of the Spanish Succession (1701–1714), the Crown of Aragon supported the Archduke Charles of Habsburg. After the surrender of Barcelona in 1714, king Philip V of Bourbon, inspired by the French model, imposed absolutism and a unifying administration across Spain, and enacted the Nueva Planta decrees for every realm of the Crown of Aragon, which suppressed the main Catalan, Aragonese, Valencian and Majorcan political institutions and rights and merged them into the Crown of Castile as provinces. However, the Principality of Catalonia remained as an administrative unit until the establishment of the Spanish provincial division of 1833, which divided Catalonia into four provinces. (en)
Kepangeranan Catalunya (bahasa Katalan: Principat de Catalunya, bahasa Latin: Principatus Cathaloniæ, bahasa Ositan: Principautat de Catalonha, bahasa Spanyol: Principado de Cataluña), adalah sebuah yang terletak di wilayah Semenanjung Iberia timur laut. Entitas ini berdiri dari abad ke-13 hingga ke-18 dan berbatasan dengan Kerajaan Aragon di barat, Kerajaan Valencia di selatan, Kerajaan Prancis dan Andorra di utara serta Laut Mediterania di timur. Wilayah Catalunya pertama kali disebutkan dalam , sebuah kronik Pisa yang ditulis dari tahun 1117 hingga 1125 mengenai penaklukan Minorca. Pada saat itu, entitas politik yang bernama Catalunya masih belum berdiri, walaupun penggunaan istilah ini tampaknya merupakan pengakuan Catalunya sebagai entitas geografi atau budaya. Wilayah-wilayah Kepangeranan Catalunya secara perlahan disatukan oleh Comte Barcelona. Pada tahun 1137, wilayah Comte Barcelona dengan Kerajaan Aragon disatukan oleh satu dinasti, sehingga berdirilah entitas Takhta Aragon. Namun, Aragon dan Catalunya tetap mempertahankan struktur politik dan tradisi hukumnya. Kedua wilayah ini menggunakan bahasa yang berbeda (bahasa Aragon dan ), sehingga wilayah Catalunya perlu diakui sebagai entitas politik yang terpisah. Catalunya pertama kali dianggap sebagai entitas hukum pada masa kekuasaan (berkuasa 1164-1196). Namun, istilah "Kepangeranan Catalunya" baru digunakan secara resmi pada abad ke-14. (in)
Il Principato di Catalogna (in lingua catalana Principat de Catalunya) fu uno Stato del Medioevo e l'età moderna, in unione dinastica con il Regno di Aragona, insieme ad altri regni che formarono la Corona d'Aragona. Attualmente questa denominazione è il titolo storico e tradizionale della Catalogna. (it)
Het vorstendom Catalonië (Catalaans: Principat de Catalunya, Latijn: Principatus Cathaloniæ, Occitaans: Principautat de Catalonha, Spaans: Principado de Cataluña) was een staat in het noordoosten van het Iberisch schiereiland en ook een klein deel in het zuiden van Frankrijk. Gedurende het grootste deel van zijn geschiedenis was het in dynastieke verbintenis met het koninkrijk Aragon, en vormde samen de kroon van Aragon. Tussen de 13de en 18de eeuw grensde het vorstendom aan het koninkrijk Aragon, het koninkrijk Valencia, het koninkrijk Frankrijk en Andorra. De eerste verwijzing naar Catalonië dateert uit het boek Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus dat geschreven werd tussen 1117 en 1125. Catalonië bestond toen nog niet als politieke entiteit. In 1137 werden het graafschap Barcelona en het koninkrijk Aragon verenigd in één dynastie, wat later als de Kroon van Aragón zou bestempeld worden. Aragon en Catalonië bleven wel hun eigen politieke structuur behouden. Vanwege de verschillen in wetten en talen (Aragonees en Catalaans) was er nood aan een officiële erkenning van Catalonië. Onder Alfons de Troubadour (regeerperiode 1164-1196), werd Catalonië voor het eerst erkend als een politieke entiteit. De term vorstendom werd pas in de 14de eeuw gebruikt in de Corts Catalanes. Na de Spaanse Successieoorlog werd Catalonië in 1714 officieel een onderdeel van Spanje, met Filips V als koning (door de ondertekening van de Decretos de Nueva Planta). De term vorstendom bleef echter in gebruikt tot de Tweede Spaanse Republiek. Heden wordt de term nog gebruikt door de Catalaanse nationalisten om de autonome regio Catalonië te onderscheiden van de Catalaanse landen. (nl)
カタルーニャ君主国またはカタルーニャ公国（カタルーニャ語: Principat de Catalunya, アラン語: Principautat de Catalonha, アラゴン語: Prencipato de Catalunya, スペイン語: Principado de Cataluña, フランス語: Principauté de Catalogne, ラテン語: Principatus Cathaloniae）は、イベリア半島北東部にかつて存在した国家。現在は大半がスペインのカタルーニャ州に属し、一部がフランス南部ピレネー＝オリアンタル県となっている。「君主国」ないし「公国」という呼称については。カタルーニャ君主国は、レコンキスタ時代に生じたスペイン辺境領の別々の伯爵領が、バルセロナ伯の支配下で連合したものである。1137年、アラゴン女王ペトロニラ（パルネリャ）とバルセロナ伯ラモン・バランゲー4世の結婚により、アラゴン連合王国の一部と見なされるようになったが、実際はカタルーニャ君主国とアラゴン王国は対等な関係であった。ラモン・バランゲー4世の子アルフォンソ2世は、アラゴンではアラゴン王ではあったが、カタルーニャではバルセロナ伯アルフォンス1世を名乗った。カタルーニャ君主国という呼称はスペイン第二共和政時代まで使用されたが、君主制との歴史的関係を理由に使用されなくなった。現在でも時折使われることがある。 (ja)
Furstendömet Katalonien (katalanska: Principat de Catalunya, latin: Principatus Cathaloniæ, occitanska: Principautat de Catalonha, spanska: Principado de Cataluña) var en medeltida och tidigmodern stat på nordöstra Iberiska halvön. Under det mesta av sin historia var det i dynastisk förening med kungariket Aragonien, som tillsammans utgjorde Aragoniska kronan. Mellan 1400- och 1700-talet gränsade det till kungariket Aragonien i väster, kungariket Valencia i söder, kungariket Frankrike och Andorras feudala herravälde i norr och Medelhavet i öster. Idag används termen också för att referera till det autonoma Katalonien i Spanien och inkludera ibland den historiska regionen Roussillon i södra Frankrike. (sv)
O Principado da Catalunha (em catalão, Principat de Catalunya) é um estado medieval e moderno é o nome histórico e tradicional da Catalunha. É um termo jurídico (em latim principatus) que apareceu no século XIV para designar o território sob jurisdição das Cortes Catalãs, que foram o órgão normativo da Catalunha desde o século XIII até o XVIII e cujo soberano (em latim, princeps) era o rei de Aragão e conde de Barcelona. Durante a maior parte da sua história, esteve em união dinástica com o Reino de Aragão, constituindo conjuntamente a Coroa de Aragão. A primeira referência ao termo Principat de Cathalunya é encontrada na disputa entre Pedro o Cerimonioso e o Reino de Maiorca em 1343, embora no Usatge 65 das Cortes barcelonesas de 1064, nos tempos do conde Raimundo Berengário I, ja se denomina principatus ao conjunto formado pelos condados de Barcelona, e . A primeira definição de limites entre os dois territórios integrantes da Coroa de Aragão data de 1214: ao se declarar uma trégua geral em toda a Catalunha, considera-se que esta chega até o , mas essa fronteira ainda sofrerá várias modificações ao longo do século XIII. Sem ser formalmente um reino, o Principado estava legal e institucionalmente em pé de igualdade com os demais estados que compunham a Coroa de Aragão (particularmente com os reinos de Aragão e Valência), cujo único elo comum era o figura do rei. Tampouco era um condado, já que o condado de Barcelona não abarcava toda a Catalunha (historiograficamente também se usando a expressão "condados catalães"). Os ('usos e costumes') fazem coincidir o título de Princeps com o de Conde de Barcelona. Frequentemente se utilizou o título de príncipe para o herdeiro da coroa. No caso da caso da Coroa de Aragão, o herdeiro usava o título de Duque de Girona, mais tarde mudado para Príncipe de Girona. Não se deve confundir, portanto, o Principado da Catalunha com um título nobiliárquico. O mesmo conde Raimundo Berengário I é chamado "príncipe de Barcelona, conde de Girona e marquês de Osona" (princeps Barchinonensis, comes Gerundensis, marchio Ausonensis) nas Atas de consagração da catedral de Barcelona, em 1058. (pt)
Княжество Каталония (кат. Principat de Catalunya, лат. Principatus Cathaloniæ, окс. Principautat de Catalonha, фр. Principauté de Catalogne, исп. Principado de Cataluña) — государственное образование на северо-востоке Иберийского полуострова в эпохи Средневековья и Раннего Нового Времени. В течение большей части своей истории оно находилось в династической унии с королевством Арагон, составляя вместе с ним Арагонскую корону. Между XIII и XVIII веками княжество граничило с королевством Арагон на западе, королевством Валенсия на юге, королевством Франция и феодальным владением Андорра на севере и Средиземным морем на востоке. Термин «княжество Каталония» продолжал использоваться до Второй Испанской республики, когда его использование уменьшилось из-за его монархического происхождения. Сегодня термин Principat (княжество) используется главным образом в отношении автономного сообщества Каталония в Испании для выделения его среди прочих каталонских земель, обычно с включением исторической области Руссильон на юго-западе Франции. Первое упоминание о Каталонии и каталонцах появляется в , пизанской хронике (написанной между 1117 и 1125 годами) завоевания Менорки объединёнными силами итальянцев, каталонцев и окситанцев. В это время Каталония ещё не существовала как политическое образование, хотя использование термина по-видимому признаёт Каталонию как культурную и географическую общность. Графства, которое в итоге образовали княжество Каталония, были постепенно объединены под властью графов Барселоны. В 1137 году графство Барселоны и королевство Арагон объединились под началом общей династии, образовав таким образом то, что современные историки называют Арагонской короной. Несмотря на это, Арагон и Каталония сохраняли свою собственную политическую структуру и правовые традиции, развивая отдельные политические сообщества в течение последующих веков. При Альфонсо II Целомудренном (правил в 1164—1196) Каталония была впервые обозначена как правовая единица. Однако, термин княжество Каталония в правовом отношении не использовался до XIV века, когда термином стали обозначаться территории, управляемые . Институциональная система княжества изменялась в течение столетий. Были образованы политические органы (такие как Кортесы, Женералитат или ) и выработано законодательство , которые ограничивали королевскую власть и закрепили полическую модель . Каталония внесла вклад в развитие торговли и войск Короны, и особенно её флота. Каталонский язык процветал и распространялся благодаря включению в состав Короны новых территорий, таких как Валенсия, Балеарские острова, Сардиния, Сицилия, Неаполь и Афины, образовывавших талассократию в Средиземном море. Кризис XIV века, конец правления барселонского дома (1410) и (1462—1472) снизили значение княжества для Короны и его роль в международных делах. Брак Фердинанда II Арагонского и Изабеллы I Кастильской в 1469 году стал основанием . В 1492 году началась испанская колонизация Америки, и политическая власть начала переходить в сторону Кастилии. Напряжённые отношения между каталонскими институтами и испанской монархией и крестьянские восстания привели к войне жнецов (1640—1659). По пиренейскому миру Руссильон отошёл к Франции. Во время войны за испанское наследство (1701—1714), Арагонская корона поддержала эрцгерцога Карла Габсбурга. После сдачи Барселоны в 1714 году король Филипп V Бурбон, вдохновлённый французской моделью, навязал абсолютизм и унифицированную администрацию по всей Испании, а также ввёл в каждом владении Арагонской короны декреты Нуэва-Планта, которые отменили политические институты и права Каталонии, Арагона, Валенсии и Мальорки, и объединили их с короной Кастилии в качестве провинций. (ru)
加泰隆尼亞公國（加泰隆尼亞親王國，加泰隆尼亞語：Principat de Catalunya）是位在加泰隆尼亞的公國，在巴塞隆納伯爵的支配之下。 (zh)
(Автономна область Каталонія в складі Іспанії) Каталонія (кат. Principat de Catalunya «князівство Каталонія») — історичний регіон (область) на південному заході Європи, більшою мірою на північному сході Іберійського півострова, етнічні землі каталонців; у теперішній час розділені кордонами Іспанії та Франції. (uk)

dbp:deputy

Berenguer de Cruïlles (en)
Josep de Vilamala (en)

dbp:event

dbr:Generalitat_de_Catalunya
dbr:Treaty_of_the_Pyrenees
First Catalan constitutions (en)
Reign of Charles I (en)

dbp:flagS

Flag of Spain .svg (en)
Royal Standard of the King of France.svg (en)
Bandera antiga de la provincia de Girona.svg (en)
Bandera antiga de la província de Lleida.svg (en)
Arms of Perpignan.svg (en)
Bandera actual de la provincia de Tarragona .svg (en)
Flag of Barcelona province.svg (en)

dbp:religion

Islam (en)
Judaism (en)
Roman Catholicism (en)
(en)

dbp:today

Andorra (en)
France (en)
Spain (en)
(en)
∟ Catalonia (en)

dct:subject

rdf:type

rdfs:comment

Kataluniako Printzerria (katalanez: Principat de Catalunya, latinez: Principatus Cathaloniæ, okzitanieraz: Principautat de Catalonha, frantsesez: Principauté de Catalogne, gaztelaniaz: Principado de Cataluña) Iberiar Penintsulako ipar-ekialdean zegoen Erdi Aroko eta Aro Modernoko entitate politikoa izan zen. Bere historian zehar, gehienetan, bat osatu zuen Aragoiko Erresumarekin, Aragoiko Koroa sortuko zuena. Bartzelonako kondeek epeka-epeka Kataluniako konderriak bereganatu zituzten eta 1137an Raimundo Berenguer IV.a Bartzelonakoak Petronila Aragoikoa ezkondu eta Aragoiko koroa sortu zuten. Era berean, bere sistema instituzionala mendeak joan ahala eboluzionatu zen: gorputz politikoak ezarriz eta Usatgesetatik eratorritako konstituzioak. (eu)
Il Principato di Catalogna (in lingua catalana Principat de Catalunya) fu uno Stato del Medioevo e l'età moderna, in unione dinastica con il Regno di Aragona, insieme ad altri regni che formarono la Corona d'Aragona. Attualmente questa denominazione è il titolo storico e tradizionale della Catalogna. (it)
加泰隆尼亞公國（加泰隆尼亞親王國，加泰隆尼亞語：Principat de Catalunya）是位在加泰隆尼亞的公國，在巴塞隆納伯爵的支配之下。 (zh)
(Автономна область Каталонія в складі Іспанії) Каталонія (кат. Principat de Catalunya «князівство Каталонія») — історичний регіон (область) на південному заході Європи, більшою мірою на північному сході Іберійського півострова, етнічні землі каталонців; у теперішній час розділені кордонами Іспанії та Франції. (uk)
إمارة كتالونيا (بالقطلونيه:Principat de Catalunya؛ الإسبانية:Principado de Cataluña؛ الفرنسية: Principauté de Catalogne)، من اللاتينية:Principatus Cathaloniae, هي إقليم تاريخي في شمال شرقي شبه الجزيرة الايبيريه، ومعظمها في إسبانيا مع الجزء المجاور في جنوب فرنسا. (ar)
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat creat per la unió dels comtats catalans que estaven sota la jurisdicció del rei d'Aragó Alfons I el Trobador o el Cast des del 1162. Els sobirans del Principat de Catalunya tenen la dignitat de comtes de Barcelona. (ca)
Katalánské knížectví (katalánsky Principat de Catalunya, latinsky Principatus Cathaloniae, okcitánsky Principat de Catalonha, francouzsky Principauté de Catalogne, kastilsky Principado de Cataluña) byla středověká a raná moderní politická entita na severovýchodním Pyrenejském poloostrově. Během většiny své historie to bylo v dynastickém spojení s aragonským královstvím, které společně tvořilo aragonskou korunu. Mezi 13. a 18. stoletím byla ohraničena Aragonským královstvím na západě, Valencijským královstvím na jihu, Francouzským královstvím a feudálním pánem Andorry na severu a Středozemním mořem na východě. Termín Katalánské knížectví zůstal v užívání až do druhé španělské republiky, kdy jeho použití klesalo kvůli jeho historickému vztahu k monarchii. Dnes, termín Principat (knížectví) j (cs)
Το Πριγκιπάτο της Καταλωνίας (Καταλανικά: Principat de Catalunya, Οξιτανικά: Principautat de Catalonha) είναι ένα ιστορικό έδαφος και μεσαιωνική και πρώιμη σύγχρονη πολιτική οντότητα στη βορειοανατολική Ιβηρική Χερσόνησο, κυρίως στην Ισπανία, με ένα γειτονικό τμήμα, στη νότια Γαλλία. Κατά το μεγαλύτερο μέρος της ιστορίας του βρισκόταν σε δυναστική ένωση με το Βασίλειο της Αραγωνίας αποτελώντας από κοινού το Στέμμα της Αραγωνίας. Μεταξύ του 13ου και του 18ου αιώνα συνόρευε με το Βασίλειο της Αραγωνίας στη δύση, το Βασίλειο της Βαλένθια στο νότο, το Βασίλειο της Γαλλίας και τη φεουδαρχική κυριότητα της Ανδόρρας στα βόρεια, ενώ βρεχόταν από τη Μεσόγειο θάλασσα προς τα ανατολικά. (el)
Das Fürstentum Katalonien (katalanisch: Principat de Catalunya oder einfach Principat) war ein mittelalterlicher und frühneuzeitlicher Staat im Nordosten der Iberischen Halbinsel. Während des größten Teils seiner Geschichte war es in dynastischer Vereinigung mit dem Königreich Aragon und bildete zusammen die Krone Aragón. (de)
Kataluna Princlando (katalune Principat de Catalunya aŭ Principat) estas historia nomo de Katalunio, tio estas la historia kaj kultura teritorio kataluna entenata pli malpli inter la montoj kaj la rivero kaj inter la rivero kaj la Mediteranea Maro. Estas la parto teritorie pli vasta el la tuta Kataluna Landaro. La nomoj Katalunio kaj Kataluna Princlando estas uzataj populare (kaj ne-ekzakte) por aludi al la Katalunia teritorio sub hispana administracio. (eo)
El Principado de Cataluña (en catalán Principat de Catalunya; en occitano Principat de Catalonha) fue la entidad política que existió durante gran parte de la Edad Media y de la Edad Moderna en el territorio correspondiente a la actual comunidad autónoma española de Cataluña y al actual departamento francés de los Pirineos Orientales, salvo la comarca de la Fenolleda. Dejó de existir como entidad política con los Decretos de Nueva Planta. La expresión el principado se sigue usando hoy en día para referirse a Cataluña, especialmente cuando contrasta con otros territorios de habla catalana[cita requerida]. (es)
The Principality of Catalonia (Catalan: Principat de Catalunya, Latin: Principatus Cathaloniæ, Occitan: Principat de Catalonha, Spanish: Principado de Cataluña) was a medieval and early modern state in the northeastern Iberian Peninsula. During most of its history it was in dynastic union with the Kingdom of Aragon, constituting together the Crown of Aragon. Between the 13th and the 18th centuries, it was bordered by the Kingdom of Aragon to the west, the Kingdom of Valencia to the south, the Kingdom of France and the feudal lordship of Andorra to the north and by the Mediterranean Sea to the east. The term Principality of Catalonia remained in use until the Second Spanish Republic, when its use declined because of its historical relation to the monarchy. Today, the term Principat (Princip (en)
Kepangeranan Catalunya (bahasa Katalan: Principat de Catalunya, bahasa Latin: Principatus Cathaloniæ, bahasa Ositan: Principautat de Catalonha, bahasa Spanyol: Principado de Cataluña), adalah sebuah yang terletak di wilayah Semenanjung Iberia timur laut. Entitas ini berdiri dari abad ke-13 hingga ke-18 dan berbatasan dengan Kerajaan Aragon di barat, Kerajaan Valencia di selatan, Kerajaan Prancis dan Andorra di utara serta Laut Mediterania di timur. (in)
La principauté de Catalogne (en catalan : Principat de Catalunya, en latin : Principatus Cathaloniæ, en occitan : Principat de Catalonha, en castillan : Principado de Cataluña) était un État du Moyen Âge et de l'Époque moderne, sous l'autorité des Corts Catalanes (le Parlement), créé à partir du XIIe siècle par l'union des comtés catalans dont le souverain (en latin : princeps) est Alphonse II d'Aragon et Ier de Barcelone. Même sans être formellement un royaume, la principauté était juridiquement et institutionnellement sur un pied d'égalité avec le reste des États qui composaient la couronne d'Aragon (en particulier les royaumes d'Aragon et de Valence), dont le seul lien commun était la figure du roi. Sa configuration finale ne s'est achevée qu'en 1491. Elle est organisée en vigueries. Sa (fr)
Het vorstendom Catalonië (Catalaans: Principat de Catalunya, Latijn: Principatus Cathaloniæ, Occitaans: Principautat de Catalonha, Spaans: Principado de Cataluña) was een staat in het noordoosten van het Iberisch schiereiland en ook een klein deel in het zuiden van Frankrijk. Gedurende het grootste deel van zijn geschiedenis was het in dynastieke verbintenis met het koninkrijk Aragon, en vormde samen de kroon van Aragon. Tussen de 13de en 18de eeuw grensde het vorstendom aan het koninkrijk Aragon, het koninkrijk Valencia, het koninkrijk Frankrijk en Andorra. (nl)
カタルーニャ君主国またはカタルーニャ公国（カタルーニャ語: Principat de Catalunya, アラン語: Principautat de Catalonha, アラゴン語: Prencipato de Catalunya, スペイン語: Principado de Cataluña, フランス語: Principauté de Catalogne, ラテン語: Principatus Cathaloniae）は、イベリア半島北東部にかつて存在した国家。現在は大半がスペインのカタルーニャ州に属し、一部がフランス南部ピレネー＝オリアンタル県となっている。「君主国」ないし「公国」という呼称については。カタルーニャ君主国は、レコンキスタ時代に生じたスペイン辺境領の別々の伯爵領が、バルセロナ伯の支配下で連合したものである。1137年、アラゴン女王ペトロニラ（パルネリャ）とバルセロナ伯ラモン・バランゲー4世の結婚により、アラゴン連合王国の一部と見なされるようになったが、実際はカタルーニャ君主国とアラゴン王国は対等な関係であった。ラモン・バランゲー4世の子アルフォンソ2世は、アラゴンではアラゴン王ではあったが、カタルーニャではバルセロナ伯アルフォンス1世を名乗った。 (ja)
O Principado da Catalunha (em catalão, Principat de Catalunya) é um estado medieval e moderno é o nome histórico e tradicional da Catalunha. É um termo jurídico (em latim principatus) que apareceu no século XIV para designar o território sob jurisdição das Cortes Catalãs, que foram o órgão normativo da Catalunha desde o século XIII até o XVIII e cujo soberano (em latim, princeps) era o rei de Aragão e conde de Barcelona. Durante a maior parte da sua história, esteve em união dinástica com o Reino de Aragão, constituindo conjuntamente a Coroa de Aragão. (pt)
Княжество Каталония (кат. Principat de Catalunya, лат. Principatus Cathaloniæ, окс. Principautat de Catalonha, фр. Principauté de Catalogne, исп. Principado de Cataluña) — государственное образование на северо-востоке Иберийского полуострова в эпохи Средневековья и Раннего Нового Времени. В течение большей части своей истории оно находилось в династической унии с королевством Арагон, составляя вместе с ним Арагонскую корону. Между XIII и XVIII веками княжество граничило с королевством Арагон на западе, королевством Валенсия на юге, королевством Франция и феодальным владением Андорра на севере и Средиземным морем на востоке. Термин «княжество Каталония» продолжал использоваться до Второй Испанской республики, когда его использование уменьшилось из-за его монархического происхождения. Сегодн (ru)
Furstendömet Katalonien (katalanska: Principat de Catalunya, latin: Principatus Cathaloniæ, occitanska: Principautat de Catalonha, spanska: Principado de Cataluña) var en medeltida och tidigmodern stat på nordöstra Iberiska halvön. Under det mesta av sin historia var det i dynastisk förening med kungariket Aragonien, som tillsammans utgjorde Aragoniska kronan. (sv)

rdfs:label

Principality of Catalonia (en)
إمارة كتالونيا (ar)
Principat de Catalunya (ca)
Katalánské knížectví (cs)
Fürstentum Katalonien (de)
Πριγκιπάτο της Καταλωνίας (el)
Princlando Katalunio (eo)
Principado de Cataluña (es)
Kataluniako Printzerria (eu)
Kepangeranan Catalunya (in)
Principauté de Catalogne (fr)
Principato di Catalogna (it)
カタルーニャ君主国 (ja)
Vorstendom Catalonië (nl)
Principado da Catalunha (pt)
Княжество Каталония (ru)
Furstendömet Katalonien (sv)
Князівство Каталонія (uk)
加泰隆尼亞公國 (zh)

foaf:depiction

foaf:name

Catalonia (en)
Principality of Catalonia (en)

is dbo:place of

is dbo:wikiPageWikiLink of