Whistleblower (original) (raw)

dbo:abstract

Un alertador és una persona que treballa per a un organisme i denuncia públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme per motius d'interès públic. El terme anglès whistleblower o xiulador, prové de la pràctica dels oficials de policia britànics que sonaven els seus xiulets quan s'adonaven de la comissió d'un crim per a alertar al públic i altres policies del perill. En neerlandès es diu campaner, en referència a la persona que sona la campana d'alarma. El límit entre un alertador, un terme amb una connotació ètica positiva i un o traïdor amb una connotació negativa depèn del punt de vista de l'observador. En denúncies en l'àmbit polític, sovint cal una distància històrica per tal de poder triar entre alertador i traïdor. L'eticitat de l'acte depèn damunt de tot de l'absència d'ànim de lucre o altres beneficis personals en l'alertador. Aquesta revelació pot ser de diversos tipus: una violació d'una llei, una regla o regulació que pot ser una amenaça a l'interès públic. Es tracta sovint de frau financer, d', no respecte sistemàtic de lleis de salut o seguretat o de corrupció política i econòmica. Com generalment la persona pertany a aquesta mateixa organització que acusa, l'organització invoca la ruptura del secret professional o l'abús de confiança i àdhuc espionatge quan es tractaria de secrets d'estat per a contraatacar. Els alertadors poden fer les seves al·legacions internament, amb altres persones, en l'organització o, externament, a reguladors, agències, grups mediàtics o grups que tinguin una relació amb el tema. Es troben sovint en un conflicte personal entre la seva lleialtat a l'organització, la seva consciència ètica i els riscs als quals s'exposen: represàlies, pèrdua de la feina i llargs plets costosos. A un estat de dret les regles internes d'una organització no poden ser contràries al dret públic i una organització no pot en qualsevol cas obligar els seus membres o empleats de silenciar actes criminals o errors majors. El que sí que pot prohibir-se és la revelació de secrets de fabricació, de plans estratègics ecc. Uns altres secrets protegits poden ser les confidències obtingudes dins una relació d'assistència individual per un metge, un advocat o un terapeuta així que el dret d'un periodista de no revelar les seves fonts. (ca)
Whistleblowing (z angličtiny doslova hvízdání na píšťalku) je termín z přelomu 60. a 70. let 20. století, který M. P. Miceli a J. P. Near v roce 1985 definovali jako označení pro případy, kdy stávající nebo bývalý zaměstnanec nějaké organizace – whistleblower, tedy „ten, kdo hvízdá na píšťalku“ – upozorní instituci nebo orgán oprávněný k prověření či zakročení na nelegitimní, neetické nebo nezákonné praktiky na pracovišti, které se dějí se souhlasem jeho nadřízených a jdou proti veřejnému zájmu či ohrožují veřejnost, přičemž některé verze definice jsou navíc omezeny podmínkou, že upozorňovatel jedná v dobré víře a nesleduje vlastní prospěch a že situaci nelze vyřešit interními mechanismy. Podle MF Dnes se tak označuje fenomén, kdy zaměstnanci státní správy nebo velkých firem upozorní na trestné nebo podezřelé jednání, o kterém se dozvěděli jen díky svému postavení a interním informacím. whistleblowing (coby právem definovaný termín) uvádí „přinesení na světlo jakýkoli důkaz plýtvání, podvodu, zneužití [moci, vlivu, …], nezákonného chování nebo hrozby vůči veřejnému zdraví či bezpečnosti.“ Termín se týká případů, kdy je oznámení o závažné věci učiněno víceméně nezištně příslušným úřadům nebo orgánům a oznamovatel přitom porušuje loajalitu ke svým přímým nadřízeným či vůbec ke svému zaměstnavateli, který je za napadené jednání odpovědný, čímž často riskuje ztrátu zaměstnání nebo i bezpečí a klid své rodiny. Whistleblowing může v různých zemích upravovat zákon, který určí, jaká whistleblowerovi po dobu kauzy náleží míra ochrany. V Česku neexistuje speciální komplexní zákon na ochranu oznamovatelů, ale pouze obecná ochrana podle pracovně-právních předpisů, správního řádu, občanského zákoníku a antidiskriminačních předpisů, jistou vyšší míru ochrany ve srovnání s některými zeměmi v České republice zajišťuje například zákaz výpovědi ze strany zaměstnavatele bez udání důvodu a možnost obrátit se na Státní úřad inspekce práce nebo na soud. Speciální státní ochrana nebo i podpora existuje například ve Velké Británii, Švédsku a USA. Světový den whistleblowerů připadá na 23. červen. Určité vodítko při rozhodování o oznámení trestného činu může poskytovat trestní právo. Například český trestní zákoník (40/2009 Sb.) v § 368 taxativně vyjmenovává činy, jejichž neoznámení je trestné. Mezi nimi jsou přijetí úplatku, podplacení, obecné ohrožení, ohrožení utajované informace. Časopis Time zvolil whistleblowery v roce 2002 Osobností roku. (cs)
كاشف الفساد (المبلغ عن الأعمال غير القانونية أو المخبر) وقد يمسى الجَرّاس (من التجريس وهو عقاب لفضح الجرائم والعيوب) هو شخص يكشف سوء السلوك أو الاحتيال المزعوم أو النشاط غير القانوني الذي يقع في المؤسسة. ويمكن تصنيف سوء السلوك المزعوم بطرق عدة؛ مثلاً، انتهاك قانون أو قاعدة أو تشريع و/أو تشكيل تهديد مباشر على الصالح العام، مثل الاحتيال وانتهاكات الصحة والسلامة والفساد. وقد يقدم كاشفو الفساد ادعاءاتهم داخليًا (مثلاً، لأشخاص آخرين داخل المؤسسة المتهمة) أو خارجيًا (للمراقبين أو هيئات إنفاذ القانون أو الإعلام أو المجموعات المعنية بالقضايا). كانت أولى القوانين التي عملت على حماية كاشفي الفساد قانون المزاعم الكاذبة الأمريكي لسنة 1863م (الذي تمت مراجعته في عام 1986م)، والذي حاول محاربة احتيال مؤيدي الحكومة الأمريكية أثناء الحرب الأهلية. ويشجع القانون كاشفي الفساد بوعدهم بالحصول على نسبة من الأموال المستردة أو التعويضات التي تكسبها الحكومة، فضلاً عن حمايتهم من التعرض للطرد التعسفي. كثيرًا ما يتعرض كاشفو الفساد لأعمال انتقامية، وتصدر أحيانًا عن المؤسسة أو المجموعة التي اتهموها، وأحيانًا عن مؤسسات ذات صلة، وأحيانًا أخرى بموجب القانون. تمثل التساؤلات حول مدى قانونية كشف الفساد والمسؤولية الأخلاقية للإبلاغ وتقييم المؤسسات للكشف عن الفساد جزءًا من مجال الأخلاقيات السياسية. (ar)
Μάρτυρας δημοσίου συμφέροντος (αγγλ. whistleblower) είναι ένα πρόσωπο που συμβάλλει ουσιωδώς με τις πληροφορίες που παρέχει στις Αρχές, χωρίς ωστόσο να είναι το ίδιο εμπλεκόμενο και χωρίς να έχει ιδίον όφελος στην αποκάλυψη και δίωξη υποθέσεων. Οι υποθέσεις μπορεί να αφορούν δωροδοκία ή δωροληψία πολιτικών αξιωματούχων, δωροδοκία ή δωροληψία υπαλλήλου, δωροδοκία ή δωροληψία δικαστικών λειτουργών, εμπορία επιρροής μεσαζόντων και τις συναφείς με αυτές πράξεις. Ένας μάρτυρας δημοσίου συμφέροντος αποκαλύπτει κάθε μορφή πληροφορίας που θεωρείται παράνομη, ανήθικη ή δεν είναι σύμφωνη με τους κανονισμούς ενός οργανισμού. Οι πληροφορίες μπορεί να σχετίζονται με παραβίαση της πολιτικής μίας επιχείρησης, των νόμων, των κανονισμών ή να αποτελούν απειλή για το δημόσιο συμφέρον ή την εθνική ασφάλεια, όπως επίσης και να καταγγέλουν κάποια απάτη και διαφθορά. Οι μάρτυρες δημοσίου συμφέροντος αν και προστατεύονται από διάφορες οργανώσεις, αντιμετωπίζουν κατηγορίες για εγκληματικές πράξεις, αποκτούν κοινωνικό στίγμα και λήγει κάθε συνεργασία με την εταιρεία στην οποία εργάζονταν. Μερικοί από τους γνωστούς διεθνώς μάρτυρες δημοσίου συμφέροντος είναι οι Έντουαρντ Σνόουντεν, Τζούλιαν Ασάνζ, Ντάνιελ Έλσμπεργκ, Τσέλσι Μάνινγκ, Στεφανί Ζιμπώ, Ερβέ Φαλσιανί, Αντουάν Ντελτούρ και ο άγνωστος που διέρρευσε τα Έγγραφα του Παναμά, οι οποίοι αποκάλυψαν πληροφορίες για τις παρακολουθήσεις των πολιτών από τις μυστικές υπηρεσίες, για διπλωματικά έγγραφα, για τους πολέμους στο Βιετνάμ και στο Αφγανιστάν και τη φοροδιαφυγή που ακολουθούν μεγάλες τράπεζες για τους πελάτες τους. Ήρθαν σε σύγκρουση με τους οργανισμούς που κατήγγειλαν και κατέληξαν κατηγορούμενοι, φυγάδες και φυλακισμένοι. (el)
Ein Whistleblower (im deutschen Sprachraum zunehmend auch Hinweisgeber, Enthüller oder Aufdecker) ist der Anglizismus für eine Person, die für die Öffentlichkeit wichtige Informationen aus einem geheimen oder geschützten Zusammenhang veröffentlicht. (de)
Un alertador, también llamado denunciante, informante, filtrador o delator, define a un ciudadano que, trabajando en sectores públicos o privados, decide dar a conocer un hecho presuntamente criminal como un delito, un peligro o un fraude a la sociedad civil, a los medios de comunicación o a los organismos públicos. La revelación de información puede ocurrir mediante la información simple de los hechos hasta la filtración de documentos y pruebas que corroboran el hecho. En ocasiones se usa el término inglés whistleblower (persona que hace sonar un silbato o pito), cuyo uso se circunscribe al ámbito laboral u organizacional, mientras que los términos equivalentes en castellano pueden aplicarse también a actuaciones en otros ámbitos. La revelación de esta conducta puede ser de varios tipos: la violación de una ley, regla o regulación que puede ser una amenaza al interés público, como un fraude contra leyes de salud o seguridad o sobre corrupción política. Los whistleblowers, pueden hacer sus alegaciones internamente, con otras personas en la organización o externamente a reguladores, agencias, medios de comunicación, o grupos que tengan relación con el tema. Frecuentemente se ven obligados a afrontar represalias de las manos de la organización o grupo acusado, o de organizaciones y gobiernos indirectamente relacionados. En razón de ello, algunos gobiernos han aprobado regulaciones legales para darles protección. (es)
Barneko salatzailea (ingelesez: whistleblower, hitzez hitz “txistua jotzen duena”) pertsona bat da, zeinak salatzen baitu beste pertsona edo erakunde bat, publikoa nahiz pribatua, jarduera legez kanpokoa edo etikarik gabea daramatelako —delitu, arrisku edo iruzur izan daitekeena—, erabat ezkutuan. Barneko salatzaileak barne kanalak edo kanpokoak erabil ditzake okerrak argitara ateratzeko. Barneko kanalak jeneralean izaten dira salatzailearen inguruko nagusiak. Kanpoko kanalak, berriz, izan daitezke hedabideak, legearen betearazleak edo gobernua. Zenbait herrialdetan salatari edo txibato hitza erabiltzen da pertsona horiek izendatzeko, ohiko samarra eguneroko elkarrizketetan, baina konnotazio negatiboak dituena. Baina whistleblower hitzak ingelesez ez du konnotazio txar hori. Ez da harritzekoa barneko salatzaileek errepresaliak jasotzea salatu dituzten pertsona edo erakundeen partetik. Hori dela-eta zenbait herrialdetan badaude legeak barneko salatzaileak babesteko. Zenbait taldek, gainera, babesa eskaintzen diete halakoei, baina babes hori mugatua izaten da. Izan ere, sarri gobernuek beraiek egiten baitute barneko salatzaileen kontra, hedabide eta auzitegiekin elkarlanean, haiei akusazio kriminalak leporatuta, lana kenduta eta bestelako presioak eginda. (eu)
Un lanceur d'alerte est toute personne, groupe ou institution qui, ayant connaissance d'un danger, d'un risque ou d'un scandale, adresse un signal d'alarme en espérant enclencher un processus de régulation, de controverse ou de mobilisation collective. La notion est apparue en français à propos d'alertes sanitaires et environnementales dans les travaux sociologiques publiés par Francis Chateauraynaud et Didier Torny en 1999 dans l'ouvrage intitulé Les sombres précurseurs. À la différence du délateur ou du traître, le lanceur d'alerte est animé de bonnes intentions, agissant pour ce qu'il estime être le bien commun, l'intérêt public ou intérêt général. Il s'agit généralement d'une action bénévole et désintéressée, souvent contre l'avis de sa hiérarchie, pour informer instances officielles, associations et médias, notamment le journalisme d'enquête. Selon Bertrand Venard (2022), « mieux protéger les lanceurs d’alerte, c’est aussi sécuriser l’économie » car la corruption freine le développement économique en impliquant « de mauvaises décisions, un surcoût des achats et une diminution des investissements ». Face aux dangers encourus, qui peuvent aller du risque de licenciement à celui d'assassinat, en passant par les atteintes à la santé financière ou physique, la tranquillité de son couple ou de sa famille, la protection des sources d'information du journalisme d'enquête n'est pas seulement une règle de droit français mais aussi un principe de la déontologie du journalisme, mis en avant dans la Charte de Munich. En France, depuis la fin des années 1990, divers lanceurs d'alertes ont été menacés ou poursuivis par leur employeur ou d'autres acteurs. D'autres ont subi des poursuites-bâillons, procédures judiciaires visant à censurer et ruiner un détracteur. Des mouvements associatifs ou politiques ont alors demandé une législation les protégeant, inspirée du droit existant dans différents pays, dont les États-Unis. Le Grenelle de l'environnement, en 2007, a pris position pour une protection juridique des lanceurs d'alerte. En 2016, la loi Sapin 2 a instauré pour la première fois un statut de lanceur d'alerte, associé à un certain nombre de garanties dont la protection contre toute forme de représailles. À l'échelle de l'Union européenne, une directive a été adoptée en 2019 pour protéger « les personnes signalant des violations du droit de l'Union ». Le gouvernement fédéral du Canada s'est doté d'une loi sur la protection des fonctionnaires divulgateurs d'actes répréhensibles, qui a été modifiée en 2007. (fr)
Pelapor pelanggaran (bahasa Inggris: whistleblower), atau disingkat sebagai pelapor, adalah istilah bagi orang atau pihak yang merupakan karyawan, mantan karyawan, pekerja, atau anggota dari suatu institusi atau organisasi yang melaporkan suatu tindakan yang dianggap melanggar ketentuan kepada pihak yang berwenang. Secara umum segala tindakan yang melanggar ketentuan berarti melanggar hukum, aturan dan persyaratan yang menjadi ancaman pihak publik atau kepentingan publik. Pelanggaran tersebut, termasuk di antaranya, seperti korupsi, pelanggaran atas , dan masih banyak lagi. Pelaporan pelanggaran (whistleblowing) bukanlah sesuatu yang baru melainkan sesuatu yang sudah lama ada. Pelanggaran yang dapat dilaporkan tidak hanya menyangkut skandal keuangan melainkan segala hal yang melanggar hukum dan dapat menimbulkan tidak hanya kerugian tetapi ancaman bagi masyarakat. Bahkan skandal di dalam institusi pemerintah atau pemerintah sendiri dapat dijadikan bahan pelaporan. Pelaporan pelanggaran menjadi populer di Indonesia karena pemberitaan media mengenai adanya pelapor atas tindakan korupsi di tubuh Komisi Pemilihan Umum, yaitu Khairiansyah Salman, mantan auditor Badan Pemeriksa Keuangan). Contoh kasus di negara lain, yaitu Jeffrey Wigand yang sangat terkenal di Amerika Serikat sebagai pembongkar skandal perusahaan . Ia mengatakan bahwa para petinggi perusahaan menyetujui penambahan zat yang bersifat karsinogenik di dalam yang diproduksi oleh perusahaan Brown & Williamson. Berdasarkan tujuan pelaporannya, pelapor pelanggaran terdiri dari dua jenis: * Pelapor internal adalah seorang pekerja atau karyawan di dalam suatu perusahaan atau institusi yang melaporkan suatu tindakan pelanggaran hukum kepada karyawan lainnya atau atasannya yang juga ada di dalam perusahaan tersebut. * Pelapor eksternal adalah pihak pekerja atau karyawan di dalam suatu perusahaan atau organisasi yang melaporkan suatu pelanggaran hukum kepada pihak di luar institusi, organisasi atau perusahaan tersebut. Biasanya tipe ini melaporkan segala tindakan yang melanggar hukum kepada media, , pengacara, pengadilan, institusi pemerintahan, atau LSM. Pelaporan jenis ini hampir dipastikan berakibat pada dipecatnya pelapor tersebut dari perusahaan tempatnya bekerja. Seorang pelapor pelanggaran mungkin saja telah menyimpang dari kepentingan perusahaan. Jika pengungkapan tersebut tidak dilarang oleh hukum atau diminta atas perintah eksekutif untuk tetap dijaga kerahasiaannya, maka laporan dari seorang pelapor tidak akan dianggap sebagai bentuk pengkhianatan (treason) di mata hukum. (in)
Il segnalatore (o segnalante) di illeciti, giornalisticamente reso dal termine dell'inglese americano whistleblower, è un individuo che denuncia pubblicamente o riferisce alle autorità attività illecite o fraudolente all'interno del governo, di un'organizzazione pubblica o privata. Sono ritenuti tali i soggetti che denuncino le condotte illecite o pericoli di cui sono venuti a conoscenza all'interno dell'organizzazione stessa, all'autorità giudiziaria o renderle pubbliche attraverso i media o le associazioni ed enti che si occupino dei problemi in questione. (it)
A whistleblower (also written as whistle-blower or whistle blower) is a person, often an employee, who reveals information about activity within a private or public organization that is deemed illegal, immoral, illicit, unsafe or fraudulent. Whistleblowers can use a variety of internal or external channels to communicate information or allegations. Over 83% of whistleblowers report internally to a supervisor, human resources, compliance, or a neutral third party within the company, hoping that the company will address and correct the issues. A whistleblower can also bring allegations to light by communicating with external entities, such as the media, government, or law enforcement. Whistleblowing can occur in either the private sector or the public sector. Retaliation is a real risk for whistleblowers, who often pay a heavy price for blowing the whistle. The most common form of retaliation is abrupt termination of employment. However, several other actions may also be considered retaliatory, including extreme increases in workloads, having hours cut drastically, preventing task completion, or bullying. Laws in many countries attempt to protect whistleblowers and to regulate the whistleblowing activities. These laws tend to adopt different approaches to public and private sector whistleblowing. Whistleblowers do not always achieve their aims. For their claims to be credible and successful, they must have compelling evidence to support their claims that the government or regulating body can use or investigate to "prove" such claims and hold corrupt companies and/or government agencies to account. (en)
( 영화에 대해서는 내부고발자 (영화) 문서를 참고하십시오.)( 양심선언은 여기로 연결됩니다. 텔레비전 드라마에 대해서는 문서를 참고하십시오.) 내부고발(內部告發, 영어: whistleblowing)은 조직 내부 혹은 외부의 부정 거래나 불법 행위 등에 대한 정보를 신고하고 공개하는 행위이다. 보통 불법에 관한 내용이거나 사기, 보건/안전 규정 위반, 부패 등의 규정 위반이나 공익에 대한 직접적 침해에 대한 내용을 담은 알려지지 않은 정보들이 내부 고발자를 통해 공개되곤 한다. 내부 고발자들은 대개 내부 고발 이후 내부 고발의 대상인 단체나 관련 단체, 또는 법적인 반발을 직면하는 경우가 대부분이다. 내부고발자(內部告發者)는 공익제보자(公益提報者) 또는 공익신고자(公益申告者)라고 부르기도 하며 영어로는 디프 스로트(Deep Throat)라고 불리기도 한다. 디프 스로트는 워터게이트 사건의 내부 고발자의 암호명으로, 사건 후에 고유명사처럼 사용되기 시작하였다. (ko)
内部告発（ないぶこくはつ）とは、組織（企業）内部の人間が、公益保護を目的に、所属組織の不正や悪事（法令違反など）を、外部の監督機関（監督官庁など）や報道機関などへ知らせて周知を図る行為である。組織の不祥事やその隠蔽は、この内部告発によって明らかになるケースが多い。社内の監査担当部門に対して行われるそれを「内部通報」、企業外部（マスメディアや行政機関等）に対して行う「内部告発」と呼び分けられているが、本項では便宜上内部通報も合わせて扱う。日本における内部告発・内部通報に関する法律としては、公益通報者保護法がある。 (ja)
Een klokkenluider is iemand die een misstand openbaar maakt. (nl)
Sygnalista, demaskator (ang. whistleblower, dosł. „człowiek dmuchający w gwizdek”) – osoba nagłaśniająca działalność, która według niej jest najprawdopodobniej nielegalna lub nieuczciwa. Jest to termin powstały i stosowany w anglosaskim kręgu kulturowym (Wielka Brytania, Stany Zjednoczone, Kanada, Australia, Nowa Zelandia). (pl)
Visselblåsare, visselpipare eller visslare, av engelskans whistleblower, är en person som slår larm om oegentligheter, ofta på sin egen arbetsplats, främst till massmedia eller kontrollorgan vid upptäckt av oegentligheter hos till exempel myndighet och företag. Visselblåsare har exempelvis avslöjat korruption, vapensmuggling, staters avlyssning och åsiktsregistrering av den egna befolkningen, militärers mord på civila, miljöbrott och brister i omvårdnad och patientsäkerhet. Visselblåsare har ofta drabbats av kännbara konsekvenser genom att åtalas för exempelvis spionage, förtal eller – om beskyllningen är riktad mot den egna arbetsgivaren – att bli avskedad eller omplacerad. Begreppet kommer från att engelska poliser, för att påkalla kollegors och allmänhetens uppmärksamhet om pågående brott, en gång i tiden använde sig av visselpipor. Ordet visselblåsare finns upptaget i den 14:e upplagan av Svenska Akademiens ordlista, som gavs ut år 2015. (sv)
Denunciante é toda pessoa, grupo ou organização que, tendo informações sobre um perigo, risco, má conduta ou atividade ilegal de pessoas, grupos ou organizações expõe publicamente essas informações, esperando iniciar um processo de regulação, controvérsia ou mobilização coletiva. Essa exposição pode ser efetuada para a sociedade civil e a opinião pública, bem como diretamente para as autoridades públicas. A má conduta denunciada pode ser desde a inobservância de uma lei ou outro tipo de norma jurídica ou regulamento, como fraudes, violações à saúde e à segurança de outrem, e corrupção, até ameaças ao interesse público e a valores morais. Os denunciantes podem apresentar as suas denúncias internamente (isto é, para pessoas dentro da organização acusada) ou externamente (aos órgãos públicos reguladores, fiscalizadores e policiais, aos meios de comunicação ou a um grupo da sociedade civil comprometido com o assunto). O conceito de 'denunciante' não se confunde com o de 'informante' ou delator. O denunciante, na maioria das vezes, age de boa fé e boas intenções: não é movido por interesses pessoais e age para divulgar um fato, uma ameaça ao bem comum, ao interesse público ou geral. Muitas vezes, o denunciante assume riscos reais, em nome da causa que pretende defender e difundir, além de muitas vezes enfrentar prejuízos financeiros, ameaças ou mesmo atentados à sua integridade física ou à de sua família, difamação e manobras jurídico-legais (lawfare), entre outras, por ação da organização ou grupo denunciado. O termo 'denunciante' tem sido usado como tradução mais aproximada do inglês whistleblower, que se refere ao cidadão que faz a denúncia sobre fato criminoso havido em ambiente organizacional - público ou privado - e não observado pelas autoridades fiscalizadoras, seja por negligência ou mesmo envolvimento das próprias autoridades no delito. Portanto uma 'denúncia' pode ser baseada, no todo ou em parte, em delação, porém a delação e a denúncia não se confundem. A denúncia refere-se a algo que se sabe ser ilegal ou nocivo à sociedade, a uma organização, grupo ou mesmo a um indivíduo. Para denunciar, não é necessário que se esteja infiltrado entre criminosos. Já a delação pode ser precedida de infiltração de um indivíduo entre criminosos, com a finalidade de buscar provas e testemunhar contra os infratores. Porém, comumente, o delator integra de fato a organização criminosa e, posteriormente, vem a delatar seus pares, a fim de defender interesses pessoais, inclusive em processos judiciais, quando a delação pode ser usada como uma estratégia de defesa, a fim de obter redução da pena ou condições mais brandas de detenção, tais como (substituição do encarceramento pela prisão domiciliar etc.). Nesse caso, trata-se da chamada delação premiada, que alguns juristas equiparam às confissões obtidas mediante tortura. No Brasil, tende a se fixar a jurisprudência de que uma denúncia não pode ser fundamentada exclusivamente em delação premiada. Questões sobre a legitimidade das denúncias, a responsabilidade moral das denúncias e a apreciação das denúncias pelas instituições fazem parte do campo da ética do Direito. Diferentemente do que ocorre no Brasil, em outros países são comuns as ofertas de grandes recompensas, baseadas tanto na recuperação de ativos quanto na aplicação de multas, em troca de denúncias. O Congresso dos Estados Unidos, por exemplo, criou o Whistleblower Program, livremente traduzido como 'Programa do Denunciante', em 21 de julho de 2010, através da seção 922 do ato Dodd-Frank. Tal programa chegou a anunciar, em julho de 2017, dois prêmios, sendo um de 1,7 milhão e outro de 2,5 milhões de dólares, para o servidor público que oferecesse, à Comissão de Títulos e Câmbio dos Estados Unidos, denúncia capaz de suscitar uma investigação. Também a Commodity Futures Trading Commission (CFTC), agência federal norte-americana que regula o mercado de commodities, oferece ao denunciante que der ensejo a uma ação que resulte em mais de 1 milhão de dólares, em multas, uma quantia correspondente a até 30% sobre o valor de cada sanção penal aplicada. O capítulo 165 - Regras do denunciante, da norma 17 do Código de Regulamentos Federais, regulamenta o Commodity Exchange Act. (pt)
Информатор (англ. Whistleblower букв. «дующий в свисток») — активный гражданин, предающий гласности имевшие место или предполагаемые незаконные или аморальные действия, совершённые правительственным учреждением, общественной, частной или коммерческой организацией, в которых состоит он сам или с которыми он сотрудничает. Информаторы сообщают о выявленных нарушениях либо внутри соответствующей организации (например, другим её членам или уполномоченным органам), либо за её пределами (инспекторам, правоохранительным органам, средствам массовой информации или заинтересованным лицам). Информаторы могут лично выступать в качестве инициаторов расследования либо передавать информацию посредникам, имеющим средства для распространения (публикации) соответствующей информации. В некоторых странах, в том числе в США, в рамках концепции qui tam, информаторы могут сами подавать иски о нецелевом расходовании государственных средств от имени государства и, в случае успеха, претендовать на часть средств, взысканных с ответчика. Не следует путать с осведомителем. (ru)
吹哨人（英語：Whistleblower，中文译名有告密者、告密人、吹哨者、举报者、揭黑幕者、揭弊者、扒糞者、弊端揭發人等，粤语称㧻魁，台灣檢舉達人亦屬吹哨人）指的是揭露一个组织（无论其是私有还是公共的）内部非法的、不诚实的或者有不正当行为的人。这些行为可以被分为几种不同的情况，比如违反企业或组织内部规定、违法、可能对公共安全及国家安全造成危害、或者是欺诈与腐败。而吹哨人可以选择将有关这些行为的信息对内或者对外公布。如果是对内公布的话，该吹哨人可以选择将信息披露给该组织内部的其他人以引起注意并解决问题。如果是对外公布的话，吹哨人可以选择将有关资料交予第三方组织，比如联系媒体公之于众，或者向政府部门／有关机构反映问题，向法院提起诉讼等。吹哨人往往容易被被吹哨者实施报复打击。许多第三方组织，比如维基解密，往往会为他们提供一定的保护，但这种保护往往十分有限。吹哨人通常会面对被吹哨者的法律诉讼、刑事指控、诬蔑以及停职等报复性处罚。但吹哨人往往能起到不少正面作用，比如大幅度降低行政监察成本，制止问题的发生，对不遵纪守法的企业有很大威慑力。欧美很多国家都立法建有“吹哨人制度”，“吹哨人制度”的法理在于：以公平正義动机為前提，举报属实有利于社会大众维护公正，就应得到法律保护。而吹哨人所作的告密行為，粵語俗稱為「㧻魁」。有许多法律旨在保护吹哨人。一些第三方团体甚至为吹哨人提供保护，但是这种保护非常有限。吹哨人面临着法律诉讼、刑事指控、社会污名化以及丢掉职位、职务或工作的风险。吹哨行为也分为对内举报和公共举报两种。这种分类取决于某人选择举报的组织类型是私营部门抑或是公共部门。在众多因素的影响下，两类举报造成的结果各不相同。但是，公共举报更有可能导致刑事指控抑或是被判决监禁。选择举报私营部门组织或机构的吹哨人更有可能面临解雇、法律和民事指控。我们可以从伦理视角研究更深层次的吹哨人理论与问题，以及人们为什么选择吹哨（whistleblow）。吹哨是一个延续多年的伦理辩论主题。主张吹哨符合道德的一派坚持认为，吹哨是公民不服从的一种形式，其目的是保护公众免受政府不当行为的侵害。而反对派则认为吹哨是违反保密原则的不道德行为，尤其是在那些处理敏感的客户或患者信息的行业中。吹哨人应该获得法律保护吹哨人经常面临报复，来自被指控的组织或团体。关于吹哨的正当性、吹哨的道德责任（特指分割謬誤）以及对吹哨制度的评估等问题是的一部分。 (zh)
Інформатор (жаргонне стукач; англ. informant, informer, snitch, squealer, singer, stool pigeon) — людина, що надає привілейовану або секретну інформацію іншій людині або організації. Зазвичай використовують задля цього осіб, що належать до відносно непомітних, впроваджених у суспільство професій як-то священики чи таксисти; представників силових структур внутрішньої безпеки, окрім агентів усередині злочинних угруповань. (uk)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:date

2008-05-16 (xsd:date)
2009-04-09 (xsd:date)
2017-08-04 (xsd:date)
2019-04-17 (xsd:date)

dbp:wikiPageUsesTemplate

rdfs:comment

Ein Whistleblower (im deutschen Sprachraum zunehmend auch Hinweisgeber, Enthüller oder Aufdecker) ist der Anglizismus für eine Person, die für die Öffentlichkeit wichtige Informationen aus einem geheimen oder geschützten Zusammenhang veröffentlicht. (de)
Il segnalatore (o segnalante) di illeciti, giornalisticamente reso dal termine dell'inglese americano whistleblower, è un individuo che denuncia pubblicamente o riferisce alle autorità attività illecite o fraudolente all'interno del governo, di un'organizzazione pubblica o privata. Sono ritenuti tali i soggetti che denuncino le condotte illecite o pericoli di cui sono venuti a conoscenza all'interno dell'organizzazione stessa, all'autorità giudiziaria o renderle pubbliche attraverso i media o le associazioni ed enti che si occupino dei problemi in questione. (it)
( 영화에 대해서는 내부고발자 (영화) 문서를 참고하십시오.)( 양심선언은 여기로 연결됩니다. 텔레비전 드라마에 대해서는 문서를 참고하십시오.) 내부고발(內部告發, 영어: whistleblowing)은 조직 내부 혹은 외부의 부정 거래나 불법 행위 등에 대한 정보를 신고하고 공개하는 행위이다. 보통 불법에 관한 내용이거나 사기, 보건/안전 규정 위반, 부패 등의 규정 위반이나 공익에 대한 직접적 침해에 대한 내용을 담은 알려지지 않은 정보들이 내부 고발자를 통해 공개되곤 한다. 내부 고발자들은 대개 내부 고발 이후 내부 고발의 대상인 단체나 관련 단체, 또는 법적인 반발을 직면하는 경우가 대부분이다. 내부고발자(內部告發者)는 공익제보자(公益提報者) 또는 공익신고자(公益申告者)라고 부르기도 하며 영어로는 디프 스로트(Deep Throat)라고 불리기도 한다. 디프 스로트는 워터게이트 사건의 내부 고발자의 암호명으로, 사건 후에 고유명사처럼 사용되기 시작하였다. (ko)
内部告発（ないぶこくはつ）とは、組織（企業）内部の人間が、公益保護を目的に、所属組織の不正や悪事（法令違反など）を、外部の監督機関（監督官庁など）や報道機関などへ知らせて周知を図る行為である。組織の不祥事やその隠蔽は、この内部告発によって明らかになるケースが多い。社内の監査担当部門に対して行われるそれを「内部通報」、企業外部（マスメディアや行政機関等）に対して行う「内部告発」と呼び分けられているが、本項では便宜上内部通報も合わせて扱う。日本における内部告発・内部通報に関する法律としては、公益通報者保護法がある。 (ja)
Een klokkenluider is iemand die een misstand openbaar maakt. (nl)
Sygnalista, demaskator (ang. whistleblower, dosł. „człowiek dmuchający w gwizdek”) – osoba nagłaśniająca działalność, która według niej jest najprawdopodobniej nielegalna lub nieuczciwa. Jest to termin powstały i stosowany w anglosaskim kręgu kulturowym (Wielka Brytania, Stany Zjednoczone, Kanada, Australia, Nowa Zelandia). (pl)
Інформатор (жаргонне стукач; англ. informant, informer, snitch, squealer, singer, stool pigeon) — людина, що надає привілейовану або секретну інформацію іншій людині або організації. Зазвичай використовують задля цього осіб, що належать до відносно непомітних, впроваджених у суспільство професій як-то священики чи таксисти; представників силових структур внутрішньої безпеки, окрім агентів усередині злочинних угруповань. (uk)
كاشف الفساد (المبلغ عن الأعمال غير القانونية أو المخبر) وقد يمسى الجَرّاس (من التجريس وهو عقاب لفضح الجرائم والعيوب) هو شخص يكشف سوء السلوك أو الاحتيال المزعوم أو النشاط غير القانوني الذي يقع في المؤسسة. ويمكن تصنيف سوء السلوك المزعوم بطرق عدة؛ مثلاً، انتهاك قانون أو قاعدة أو تشريع و/أو تشكيل تهديد مباشر على الصالح العام، مثل الاحتيال وانتهاكات الصحة والسلامة والفساد. وقد يقدم كاشفو الفساد ادعاءاتهم داخليًا (مثلاً، لأشخاص آخرين داخل المؤسسة المتهمة) أو خارجيًا (للمراقبين أو هيئات إنفاذ القانون أو الإعلام أو المجموعات المعنية بالقضايا). (ar)
Un alertador és una persona que treballa per a un organisme i denuncia públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme per motius d'interès públic. El terme anglès whistleblower o xiulador, prové de la pràctica dels oficials de policia britànics que sonaven els seus xiulets quan s'adonaven de la comissió d'un crim per a alertar al públic i altres policies del perill. En neerlandès es diu campaner, en referència a la persona que sona la campana d'alarma. El límit entre un alertador, un terme amb una connotació ètica positiva i un o traïdor amb una connotació negativa depèn del punt de vista de l'observador. En denúncies en l'àmbit polític, sovint cal una distància històrica per tal de poder triar entre alertador i traïdor. L'eticitat de l'acte depèn d (ca)
Whistleblowing (z angličtiny doslova hvízdání na píšťalku) je termín z přelomu 60. a 70. let 20. století, který M. P. Miceli a J. P. Near v roce 1985 definovali jako označení pro případy, kdy stávající nebo bývalý zaměstnanec nějaké organizace – whistleblower, tedy „ten, kdo hvízdá na píšťalku“ – upozorní instituci nebo orgán oprávněný k prověření či zakročení na nelegitimní, neetické nebo nezákonné praktiky na pracovišti, které se dějí se souhlasem jeho nadřízených a jdou proti veřejnému zájmu či ohrožují veřejnost, přičemž některé verze definice jsou navíc omezeny podmínkou, že upozorňovatel jedná v dobré víře a nesleduje vlastní prospěch a že situaci nelze vyřešit interními mechanismy. Podle MF Dnes se tak označuje fenomén, kdy zaměstnanci státní správy nebo velkých firem upozorní na tr (cs)
Μάρτυρας δημοσίου συμφέροντος (αγγλ. whistleblower) είναι ένα πρόσωπο που συμβάλλει ουσιωδώς με τις πληροφορίες που παρέχει στις Αρχές, χωρίς ωστόσο να είναι το ίδιο εμπλεκόμενο και χωρίς να έχει ιδίον όφελος στην αποκάλυψη και δίωξη υποθέσεων. Οι υποθέσεις μπορεί να αφορούν δωροδοκία ή δωροληψία πολιτικών αξιωματούχων, δωροδοκία ή δωροληψία υπαλλήλου, δωροδοκία ή δωροληψία δικαστικών λειτουργών, εμπορία επιρροής μεσαζόντων και τις συναφείς με αυτές πράξεις. (el)
Un alertador, también llamado denunciante, informante, filtrador o delator, define a un ciudadano que, trabajando en sectores públicos o privados, decide dar a conocer un hecho presuntamente criminal como un delito, un peligro o un fraude a la sociedad civil, a los medios de comunicación o a los organismos públicos. La revelación de información puede ocurrir mediante la información simple de los hechos hasta la filtración de documentos y pruebas que corroboran el hecho. En ocasiones se usa el término inglés whistleblower (persona que hace sonar un silbato o pito), cuyo uso se circunscribe al ámbito laboral u organizacional, mientras que los términos equivalentes en castellano pueden aplicarse también a actuaciones en otros ámbitos. (es)
Barneko salatzailea (ingelesez: whistleblower, hitzez hitz “txistua jotzen duena”) pertsona bat da, zeinak salatzen baitu beste pertsona edo erakunde bat, publikoa nahiz pribatua, jarduera legez kanpokoa edo etikarik gabea daramatelako —delitu, arrisku edo iruzur izan daitekeena—, erabat ezkutuan. Barneko salatzaileak barne kanalak edo kanpokoak erabil ditzake okerrak argitara ateratzeko. Barneko kanalak jeneralean izaten dira salatzailearen inguruko nagusiak. Kanpoko kanalak, berriz, izan daitezke hedabideak, legearen betearazleak edo gobernua. (eu)
Pelapor pelanggaran (bahasa Inggris: whistleblower), atau disingkat sebagai pelapor, adalah istilah bagi orang atau pihak yang merupakan karyawan, mantan karyawan, pekerja, atau anggota dari suatu institusi atau organisasi yang melaporkan suatu tindakan yang dianggap melanggar ketentuan kepada pihak yang berwenang. Secara umum segala tindakan yang melanggar ketentuan berarti melanggar hukum, aturan dan persyaratan yang menjadi ancaman pihak publik atau kepentingan publik. Pelanggaran tersebut, termasuk di antaranya, seperti korupsi, pelanggaran atas , dan masih banyak lagi. (in)
A whistleblower (also written as whistle-blower or whistle blower) is a person, often an employee, who reveals information about activity within a private or public organization that is deemed illegal, immoral, illicit, unsafe or fraudulent. Whistleblowers can use a variety of internal or external channels to communicate information or allegations. Over 83% of whistleblowers report internally to a supervisor, human resources, compliance, or a neutral third party within the company, hoping that the company will address and correct the issues. A whistleblower can also bring allegations to light by communicating with external entities, such as the media, government, or law enforcement. Whistleblowing can occur in either the private sector or the public sector. (en)
Un lanceur d'alerte est toute personne, groupe ou institution qui, ayant connaissance d'un danger, d'un risque ou d'un scandale, adresse un signal d'alarme en espérant enclencher un processus de régulation, de controverse ou de mobilisation collective. La notion est apparue en français à propos d'alertes sanitaires et environnementales dans les travaux sociologiques publiés par Francis Chateauraynaud et Didier Torny en 1999 dans l'ouvrage intitulé Les sombres précurseurs. (fr)
Информатор (англ. Whistleblower букв. «дующий в свисток») — активный гражданин, предающий гласности имевшие место или предполагаемые незаконные или аморальные действия, совершённые правительственным учреждением, общественной, частной или коммерческой организацией, в которых состоит он сам или с которыми он сотрудничает. (ru)
Visselblåsare, visselpipare eller visslare, av engelskans whistleblower, är en person som slår larm om oegentligheter, ofta på sin egen arbetsplats, främst till massmedia eller kontrollorgan vid upptäckt av oegentligheter hos till exempel myndighet och företag. Begreppet kommer från att engelska poliser, för att påkalla kollegors och allmänhetens uppmärksamhet om pågående brott, en gång i tiden använde sig av visselpipor. Ordet visselblåsare finns upptaget i den 14:e upplagan av Svenska Akademiens ordlista, som gavs ut år 2015. (sv)
Denunciante é toda pessoa, grupo ou organização que, tendo informações sobre um perigo, risco, má conduta ou atividade ilegal de pessoas, grupos ou organizações expõe publicamente essas informações, esperando iniciar um processo de regulação, controvérsia ou mobilização coletiva. Essa exposição pode ser efetuada para a sociedade civil e a opinião pública, bem como diretamente para as autoridades públicas. A má conduta denunciada pode ser desde a inobservância de uma lei ou outro tipo de norma jurídica ou regulamento, como fraudes, violações à saúde e à segurança de outrem, e corrupção, até ameaças ao interesse público e a valores morais. Os denunciantes podem apresentar as suas denúncias internamente (isto é, para pessoas dentro da organização acusada) ou externamente (aos órgãos públicos (pt)
吹哨人（英語：Whistleblower，中文译名有告密者、告密人、吹哨者、举报者、揭黑幕者、揭弊者、扒糞者、弊端揭發人等，粤语称㧻魁，台灣檢舉達人亦屬吹哨人）指的是揭露一个组织（无论其是私有还是公共的）内部非法的、不诚实的或者有不正当行为的人。这些行为可以被分为几种不同的情况，比如违反企业或组织内部规定、违法、可能对公共安全及国家安全造成危害、或者是欺诈与腐败。而吹哨人可以选择将有关这些行为的信息对内或者对外公布。如果是对内公布的话，该吹哨人可以选择将信息披露给该组织内部的其他人以引起注意并解决问题。如果是对外公布的话，吹哨人可以选择将有关资料交予第三方组织，比如联系媒体公之于众，或者向政府部门／有关机构反映问题，向法院提起诉讼等。吹哨人往往容易被被吹哨者实施报复打击。许多第三方组织，比如维基解密，往往会为他们提供一定的保护，但这种保护往往十分有限。吹哨人通常会面对被吹哨者的法律诉讼、刑事指控、诬蔑以及停职等报复性处罚。但吹哨人往往能起到不少正面作用，比如大幅度降低行政监察成本，制止问题的发生，对不遵纪守法的企业有很大威慑力。欧美很多国家都立法建有“吹哨人制度”，“吹哨人制度”的法理在于：以公平正義动机為前提，举报属实有利于社会大众维护公正，就应得到法律保护。而吹哨人所作的告密行為，粵語俗稱為「㧻魁」。 (zh)

is dbo:knownFor of

is dbo:wikiPageWikiLink of