castell - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /kəsˈteʎ/ⓘ, occidental /kasˈteʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí vulgar *castellu, de castellum ‎(‘fortalesa’), diminutiu de castrum ‎(‘campament militar amb palissada’), segle XIII.

castell m. ‎(plural castells)

1. Fortificació defensiva.
2. (nàutica) Estructura elevada d'un vaixell, especialment els que es troben en els seus extrems, a popa i a proa.
3. (argot casteller) Construcció dels castellers composta per conjunts d'una o més persones pujades sobre les espatlles d'altres conjunts de persones. Quan el conjunt és de més d'una persona, s'agafen fent un cercle.
4. Qualsevol edifici que imita un castell militar i en especial quan duu torres i merlets.
5. Pila en el sentit d'amuntegament de coses.

• Castell de cartes: Conjunt de cartes d'una baralla posades en equilibri recolzant-se unes en altres i unes sobre altres. Per extensió i de forma metafòrica qualsevol edificació, objecte o activitat propers a la caiguda o al fracàs.

• Castell de sorra: Aquell que es construït amb sorra imitant un castell militar. Per extensió qualsevol figura creada amb sorra. També per extensió qualsevol projecte precari.

• Castells en els núvols, castells en l’aire: Projecte de difícil o impossible execució.

• Ser l'amo del castell: manar

• acastellanar, acastellar, castellà, castellania, castellologia, castellot, encastellament, encastellar, encastellat, encastellonat

• fortalesa

• alcàsser, palau

Fortificació defensiva

• Alemany: Burg (de) f., Schloss (de) n.
• Anglès: castle (en)
• Castellà: castillo (es) m.
• Eslovac: hrad (sk) m.
• Eslovè: grad (sl) m.
• Esperanto: kastelo (eo)
• Feroès: slott (fo) n.
• Finès: linna (fi)
• Francès: château (fr) m.
• Gallec: castelo (gl) m.
• Gal·lès: castell (cy)
• Georgià: კოშკი (ka) ‎(koixki)
• Grec: κάστρο (el) n. ‎(kastro)
• Italià: castello (it) m.
• Llatí: castellum (la) m.
• Neerlandès: kasteel (nl) n.
• Occità: castèl (oc) m.
• Polonès: zamek (pl) m.
• Portuguès: castelo (pt) m.
• Quítxua: pukara (qu)
• Retoromànic: chastè (rm) m.
• Romanès: cetate (ro), castel (ro) n.
• Rus: замок (ru) m. ‎(zamok)
• Sard: casteddu (sc) m.
• Suec: slott (sv) n., borg (sv) c.
• Turc: kale (tr)
• Txec: hrad (cs) m., zámek (cs) m.
• Xinès: 城堡 (zh) ‎(chéngbǎo)

Construcció dels castellers

• Anglès: castell (en)

• Síl·labes: cas·tell (2)

• Anagrama: llescat

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: castell

• Etimologia: Del català castell.

castell ‎(plural castells)

1. castell, construcció dels castellers.

castell m. ‎(plural cestyll)

1. castell (fortificació defensiva)