cul - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: CUL

• Pronúncia(i): /ˈkuɫ/ⓘ
• Rimes: -ul
• Etimologia: Del llatí cūlus, segle XIV.

cul m. ‎(plural culs)

1. Part del darrere entre l'esquena i les cames format per les natges i l'anus
2. Part de sota o del darrere d'algun objecte
   el cul del got

• acular
• anar cul enrere
• descular
• capicular
• culà
• cular
• culassa
• culblanc
• culdellàntia
• cul-de-sac
• culejar
• culet
• culer
• culera
• culgròs
• culoti
• culroget
• culroig
• encular
• escular
• gratacul
• llepaculs
• rascaculs
• recular

Traduccions

• Alemany: Gesäß (de) n., Arsch (de) m.

• Anglès: buttocks (en) pl., ass (en)

• Asturià: culu (ast)

• Belarús: жо́па (be) f. ‎(jopa)

• Búlgar: гъз (bg) m. ‎(gaz)

• Castellà: culo (es)

• Danès: røv (da) c.

• Eslovac: riť (sk) f., prdel (sk) f.

• Eslovè: rit (sl) m.

• Esperanto: pugo (eo)

• Estonià: perse (et)

• Finès: perse (fi)

• Francès: cul (fr) m.

• Friülà: cûl (fur)

• Georgià: ტრაკი (ka) ‎(traki)

• Grec: οπίσθια (el) n. pl. ‎(opísthia)

• Grec antic: ὄρρος (grc) m. ‎(órrhos)

• Guaraní: evi (gn)

• Hebreu: יַשְׁבָן‎ (he)

• Hongarès: segg (hu)

• Irlandès: tóin (ga) f.

• Islandès: rass (is)

• Italià: culo (it) m.

• Japonès: 尻 (ja)

• Llatí: culus (la) m.

• Llengua de signes catalana: CUL (csc)

• Neerlandès: kont (nl) m.

• Noruec: ræv (no) f., rumpe (no) m.

• Paixtu: کونه‎ (ps)

• Polonès: dupa (pl) f., tyłek (pl) m.

• Portuguès: cu (pt) m., fundo (pt) m.

• Retoromànic: tgil (rm) m., chül (rm) m.

• Romanès: fund (ro) n., popou (ro) n.

• Romaní: bul (rom) f.

• Rus: жо́па (ru) f. ‎(jopa), по́па (ru) f. ‎(popa)

• Sard: colum (sc), culu (sc)

• Serbocroat: дупе (sh), dupe (sh)

• Sicilià: culu (scn) m.

• Suec: arsle (sv) n., röv (sv) c.

• Turc: göt (tr)

• Txec: prdel (cs) f.

• Xinès: 屁股 (zh) ‎(pìgǔ)

• Síl·labes: 1

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot