gall - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: GALL

• Pronúncia(i): /ˈɡaʎ/ⓘ
• Rimes: -aʎ
• Etimologia: [1] Del llatí gallus, segle XIV.
• Etimologia: [2] Del llatí *galleus, de galla ‎(‘gala’), segle XIV.

gall m. ‎(plural galls)

1. Mascle de l’espècie d’ocells Gallus gallus, amb la cresta carnosa i vermella, tarsos amb esperons i plomatge de coloració variable.
2. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Zeus faber)
3. (peixos) bruixa
4. (botànica, septentrional) rosella

• (Mascle Gallus gallus) pollastre

• (Zeus faber) gall de la mar, gall de mar, gall de Sant Pere, peix de Sant Pere

• gallina

• peixos > zeids

• engallar

• engallir

• gall dindi

• gall fer

• gallejar

• galler

• gallet

Mascle Gallus gallus

• Alemany: Hahn (de) m.
• Anglès: cock (en)
• Basc: oilar (eu)
• Bretó: kilhog (br) m.
• Castellà: gallo (es)
• Danès: hane (da) c.
• Eslovac: kohút (sk) m.
• Eslovè: petelin (sl) m.
• Esperanto: virkoko (eo), kokiĉo (eo)
• Feroès: hani (fo) m.
• Finès: kukko (fi)
• Francès: coq (fr)
• Gallec: galo (gl) m.
• Gal·lès: ceiliog (cy) m.
• Hebreu: גֶּבֶר‎ (he) m.
• Hongarès: kakas (hu)
• Irlandès: coileach (ga) m.
• Islandès: hani (is) m.
• Italià: gallo (it) m.
• Japonès: 雄鳥 (ja)
• Llatí: gallus (la) m.
• Llengua de signes catalana: GALL (csc)
• Occità: gal (oc) m., jau (oc) m.
• Polonès: kogut (pl) m.
• Portuguès: galo (pt) m.
• Quítxua: k'anka (qu)
• Romanès: cocoș (ro) m.
• Rus: пету́х (ru) m. ‎(petukh)
• Sicilià: jaddu (scn) m.
• Suahili: jogoo (sw)
• Suec: tupp (sv) c.
• Txec: kohout (cs) m.
• Vènet: galo (vec) m.
• Volapük: higok (vo)

gall m. ‎(plural galls)

1. Sinònim de galló.

• gallet

• Síl·labes: 1

• Anagrama: llag (revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• gall. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

• Pronúncia (AFI): /ɡɔːl/

gall ‎(plural galls)

1. (micologia) gala