bacallà - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Un bacallà

• Pronúncia(i): oriental /bə.kəˈʎa/, occidental /ba.kaˈʎa/
• Rimes: -a
• Homòfon: bacallar
• Etimologia: Del gascó cabilhau, segle XVII.

bacallà m. ‎(plural bacallans)

1. Peix de la família dels gàdids, de color marronós o verd oliva amb taques fosques, que viu a l’Atlàntic septentrional, de carn molt apreciada (Gadus morhua).
2. abadejo

• abadejo, estocafix, juliana, peixopalo

• (arcaismes, localismes) abadeig, bacallar, bacallat, badejo, estocafís, estocfix, pexopalo

• peixos > gàdids

Traduccions

• Afrikaans: kabeljou (af)

• Alemany: Kabeljau (de) m., Dorsch (de) m.

• Anglès: cod (en)

• Asturià: bacaláu (ast)

• Castellà: abadejo (es), bacalao (es), pez palo (es)

• Danès: torsk (da) c., kabliau (da) c.

• Francès: morue (fr) f., cabillaud (fr) m.

• Frisó occidental: kalbejau (fy)

• Friülà: bacalà (fur) m.

• Gallec: bacallau (gl) m.

• Islandès: þorskur (is) m.

• Italià: merluzzo (it) m.

• Llatí: gadus (la) m.

• Llengua de signes catalana: BACALLÀ (csc)

• Neerlandès: kabeljauw (nl) m.

• Noruec: torsk (no), skrei (no)

• Occità: merluça (oc) f.

• Portuguès: bacalhau (pt) m.

• Romanès: cod (ro) m.

• Sicilià: baccalaru (scn) m.

• Suec: torsk (sv) c., skrei (sv) c.

• Síl·labes: ba·ca·llà (3)

• Anagrames: acaball, caballa

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• bacallà. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.