batalla - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Batalla de Trafalgar

Pronúncia(i): oriental /bəˈta.ʎə/, occidental /baˈta.ʎa/
Rimes: -aʎa
Etimologia: Del llatí battuālia ‎(‘exercicis de lluita i de combat d’espases’), de battō ‎(‘batre’), segle XI.

batalla f. ‎(plural batalles)

Enfrontament entre exèrcits enemics que es baten.
Enfrontament entre adversaris que es diputen obertament un mateix objectiu.
«Després d'assolir la maduresa en la connexió de veu als països desenvolupats, les operadores van prendre la iniciativa en la cultura. Els grups mediàtics s'han sumat a la batalla per la comercialització de continguts» (Josep Lluís Micó, Maquinètica, 2019)
Conjunt d’accions encaminades a resoldre un problema difícil o intens.
«S'està lliurant una batalla contra el masclisme i és imprescindible assenyalar aquells que no sumen en aquesta lluita» (Ruth Pérez Castro, Ara, núm. 3.268, 2019)

batallar
de batalla: referit a vehicles de guerra, en especial embarcacions, però també carros i d'altres, que estan destinats a participar en una guerra de forma directa amb les seves armes i no pas com a suport a altres accions, com podria ser l'aprovisionament.
escaramussa, avalot, tumult

Enfrontament entre bàndols

batalla

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de batallar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb batallar.