cunyat - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /kuˈɲat/ⓘ
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí cognātus ‎(‘consanguini’), segle XII, doblet de cognat.

cunyat m. ‎(plural cunyats, femení cunyada)

1. Germà del marit o de la muller.
2. Marit de la germana.

Traduccions

• Alemany: Schwager (de)

• Anglès: brother-in-law (en)

• Castellà: cuñado (es)

• Francès: beau-frère (fr)

• Italià: cognato (it)

• Llengua de signes catalana: CUNYAT (csc)

• Portuguès: cunhado (pt) m.

• Síl·labes: cu·nyat (2)

• Heterograma de 6 lletres (acntuy)

• Anagrama: canyut

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot