edifici - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ə.ðiˈfi.si/ⓘ, occidental /e.ðiˈfi.si/
• Rimes: -isi
• Etimologia: Del llatí aedĭfĭcium ‎(‘grup vertical d'habitacles’), de aedificō ‎(‘edificar’) i el sufix -ium, segle XIV.

edifici m. ‎(plural edificis)

1. Construcció tancada per parets i amb el sostre cobert. Normalment està destinada a l'habitatge o a d'altres necessitats humanes (magatzem, fortificació, temple, etc).
2. Casa de ciutat.
3. (figurat) Conjunt de sabers organitzats.

Traduccions

• Alemany: Gebäude (de)

• Anglès: building (en)

• Àzeri: bina (az)

• Basc: eraikin (eu)

• Belarús: буды́нак (be) ‎(budínak)

• Bosnià: zgrada (bs)

• Castellà: edificio (es)

• Croat: zgrada (hr)

• Danès: bygning (da)

• Eslovac: budova (sk) f.

• Esperanto: konstruaĵo (eo)

• Estonià: hoone (et)

• Finès: rakennus (fi)

• Francès: bâtiment (fr)

• Frisó occidental: bouwurk (fy)

• Friülà: edifizi (fur) m.

• Gallec: edificio (gl)

• Gal·lès: adeilad (cy)

• Georgià: შენობა (ka) ‎(xènoba)

• Grec: κτίριο (el) ‎(ktírio)

• Grec antic: οἴκημα (grc) n. ‎(oíkēma), οἰκοδομία (grc) f. ‎(oikodomía)

• Groenlandès: illu (kl)

• Hongarès: épület (hu)

• Ido: edifico (io)

• Indonesi: bangunan (id)

• Interlingua: edificio (ia)

• Irlandès: foirgneamh (ga)

• Islandès: bygging (is)

• Italià: edificio (it)

• Japonès: 建築物 (ja)

• Javanès: wewangunan (jv)

• Kannada: ಕಟ್ಟಡ (kn)

• Llatí: aedificium (la) n.

• Llengua de signes catalana: CASA (csc)

• Neerlandès: gebouw (nl) n.

• Occità: bastiment (oc) m.

• Polonès: budynek (pl)

• Portuguès: edifício (pt)

• Retoromànic: edifizi (rm) m.

• Romanès: clădire (ro), edificiu (ro) n.

• Rus: зда́ние (ru) ‎(zdànie)

• Sicilià: edificiu (scn) m.

• Suec: byggnad (sv) c., bygge (sv) n.

• Tadjik: бино (tg)

• Turc: bina (tr), yapı (tr)

• Txec: budova (cs)

• Xinès: 建築 (zh) ‎(建筑, jiànzhù)

• Síl·labes: e·di·fi·ci (4)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot