espantar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: espantà, espentà, espentar
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *expaventare, de expaveō, segle XIV.
• Etimologia: [2] Del sard logudorès ispantàre.

espantar trans., pron. ‎(pronominal espantar-se)

1. Fer por
2. allunyar

Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

• atemorir, aterrir, acoquinar, acollonir, cagar

• amenaçar

• escandalitzar, horroritzar, ofendre, sobresaltar, xocar

• obsessionar

• sorprendre

• En alguerès: assuconar, assustar

• espantable

• espantadís

• espantador

Traduccions

• Alemany: erschrecken (de), beängstigen (de)
• Anglès: scare (en), frighten (en)
• Àrab: أَفْزَعَ‎ (ar)
• Belarús: пало́хаць (be) ‎(palókhats)
• Castellà: espantar (es), asustar (es)
• Eslovac: desiť (sk), strašiť (sk)
• Eslovè: prestrašiti (sl)
• Esperanto: timigi (eo)
• Francès: effrayer (fr)
• Friülà: scaturî (fur), sbalsamâ (fur), sberlufî (fur)
• Gallec: espantar (gl), asustar (gl)
• Gal·lès: dychryn (cy)
• Grec: τρομάζω (el) ‎(tromazo)
• Italià: spaventare (it)
• Llatí: terrere (la)
• Llengua de signes catalana: POR (csc)
• Neerlandès: bang maken (nl), beangstigen (nl)
• Polonès: straszyć (pl)
• Portuguès: assustar (pt)
• Romanès: speria (ro)
• Rus: пуга́ть (ru) ‎(pugat)
• Sicilià: scantari (scn)
• Suec: skrämma (sv)
• Txec: polekat (cs)
• Xinès: 嚇唬 (zh) ‎(吓唬, xiàhǔ)

espantar trans., pron. ‎(pronominal espantar-se)

1. (alguerès) meravellar

• Síl·labes: es·pan·tar (3)

• Anagrames: aparents, enasprat, pastaren, separant, trepanàs

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: espantar

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /es.panˈtaɾ/, meridional \eh.paŋˈtaɾ\

Americà: alt /es.p(a)nˈtaɾ/, baix \eh.paŋˈtaɾ\, austral /eh.panˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ

espantar ‎(present espanto, passat espanté, futur espantaré)

1. espantar

• Síl·labes: es·pan·tar (3)