favor - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí favor, del verb favere ‎(‘ser propici, interessar-se per algú’).

favor m. ‎(plural favors)

1. Ajuda prestada a un altre a qui es té en estima o concessió d'avantatge cap a aquesta persona.
2. Predisposició a fer concessions cap a algú de nivell inferior.
   El comte tenia el favor del rei.

• avantatge
• suport, gràcia

Traduccions

• Alemany: Gefallen (de) m.

• Anglès: favor (en), behalf (en)

• Búlgar: услуга (bg) f. ‎(usluga)

• Castellà: favor (es)

• Eslovè: usluga (sl) f.

• Esperanto: favoro (eo)

• Finès: palvelus (fi)

• Francès: faveur (fr)

• Gallec: favor (gl) m.

• Grec: χάρη (el) f. ‎(khari)

• Grec antic: χάρις (grc) f. ‎(kháris)

• Hebreu: טובה‎ (he) f.

• Hongarès: szívesség (hu)

• Italià: favore (it)

• Japonès: 好意 (ja)

• Llatí: venia (la) f.

• Maltès: favur (mt)

• Neerlandès: dienst (nl)

• Polonès: przysługa (pl) f.

• Portuguès: favor (pt) m.

• Romanès: favoare (ro) f.

• Rus: услу́га (ru) f. ‎(usluga)

• Turc: iyilik (tr)

• Txec: laskavost (cs) f.

• Vietnamita: ơn (vi)

• Xinès: 恩惠 (zh) ‎(ēnhuì)

• Síl·labes: fa·vor (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

favor ‎(plural favors)

1. favor

favor ‎(3a persona singular present favors, gerundi favoring, passat i participi favored)

1. afavorir

• favour (britànic)

• Pronúncia(i):

Peninsular: \faˈβoɾ\

Americà: alt /f(a)ˈboɾ/, baix \faˈβoɾ\

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí favor.

favor m. ‎(plural favores)

1. favor

• favorecer

• favorable

• por favor

• Síl·labes: fa·vor (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre favor