festa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): oriental /ˈfes.tə/, occidental /ˈfes.ta/
- Rimes: -esta
- Homòfon: fes-te
- Etimologia: Del llatí fēsta plural neutre substantivat de fēstus (‘que causa alegria’) per el·lipsi de fēsta diēs (‘dia de festa’), de l'arrel indoeuropea *dʰéh₁s, segle XIV.
festa f. (plural festes)
- Dia dedicat a la commemoració d'un esdeveniment, generalment comporta el lliurament laboral.
- Sobrenom que l'Església catòlica dona a cada dia de l'any, en honor o memòria a un sant.
- Conjunt de cerimònies i activitats lúdiques.
- Reunió d'amics en què s'escolta música alegre, es balla i es beu mentre s'intercanvien comentaris divertits.
- (sovint en plural) Afalac o carícia per tal de guanyar-se l'afecte d'algú.
estar de festa: Tenir l'ànim alegre.
fer festa: No anar a treballar.
festa major: Conjunt d’espectacles, balls i altres activitats socials amb què un ajuntament celebra anualment el seu sant patró.
Commemoració d'un esdeveniment
Friülà: fieste (fur)
Llengua de signes catalana: FESTA (csc)
Rus: вечери́нка (ru) f. (vetxerinka)
Síl·labes: fes·ta (2)