just - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈʒust/ⓘ, occidental /ˈd͡ʒust/
• Rimes: -ust
• Etimologia: Del llatí justus, segle XI.

just m. ‎(femení justa, plural masculí justs o justos, plural femení justes)

1. Conforme segons justícia i raó.
2. Ajustat a una altra cosa, igual en pes, mida o mesura.

• justifet
• ajustar
• justesa
• justejar
• maljust

just [1] (conforme segons justícia)

• Alemany: angemessen (de)
• Anglès: just (en), fair (en)
• Búlgar: верен (bg) ‎(veren)
• Castellà: justo (es)
• Finès: oikea (fi)
• Francès: juste (fr)
• Friülà: just (fur)
• Gallec: xusto (gl)
• Georgià: მართალი (ka) ‎(màrtali)
• Grec: δίκαιος (el) ‎(díkeos)
• Grec antic: δίκαιος (grc) ‎(díkaios)
• Hebreu: מדויק‎ (he)
• Hongarès: helyes (hu)
• Italià: giusto (it)
• Llatí: justus (la)
• Neerlandès: juist (nl)
• Polonès: dokładny (pl)
• Portuguès: justo (pt)
• Rus: пра́вильный (ru) ‎(pràvilni)
• Txec: správný (cs)
• Vietnamita: chính xác (vi)
• Xinès: 準確 (zh) ‎(准确, zhǔnquè)

just m. ‎(plural justs o justos, femení justa)

1. Que viu segons la llei de Déu.

just

1. Amb la deguda proporció, sens falta ni excés.

just

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de justar.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

• Pronúncia: /dʒʌst/ àudio (EUA) ⓘ

just ‎(comparatiu more just o juster, superlatiu most just o justest)

1. just, equànime
2. just, correcte

just ‎(no comparable)

1. només
2. (col·loquial) realment, totalment