jutge - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): oriental /ˈʒu.d͡ʒə/ⓘ, occidental /ˈd͡ʒu.d͡ʒe/
- Etimologia: Del llatí jūdex, segle XIII.
jutge m. f. (plural jutges, femení jutgessa o **jutge)
Traduccions
- Afrikaans: regter (af)
- Albanès: gjyqtar (sq) m.
- Alemany: Richter (de) m.
- Anglès: judge (en)
- Armeni: դատավոր (hy) (datavor)
- Basc: epaile (eu)
- Belarús: суддзя́ (be) m. (suddzià)
- Bretó: barner (br) m.
- Castellà: juez (es)
- Coreà: 재판관 (ko) (jaepan-gwan)
- Danès: dommer (da) c.
- Eslovac: sudca (sk) m.
- Eslovè: sodnik (sl) m.
- Esperanto: juĝisto (eo)
- Estonià: kohtunik (et)
- Feroès: dómari (fo) m.
- Finès: tuomari (fi)
- Francès: juge (fr)
- Friülà: judis (fur)
- Gallec: xuíz (gl) m.
- Gal·lès: barnwr (cy) m.
- Georgià: მოსამართლე (ka) (mossàmartle)
- Grec: δικαστής (el) m. (dikastís)
- Grec antic: κριτής (grc) m. (kritḗs), δικαστής (grc) m. (dikastḗs)
- Hebreu: שׁוֹפֵט (he) m.
- Hindi: न्यायधीश (hi) m.
- Hongarès: bíró (hu)
- Ídix: שופֿט (yi) m.
- Irlandès: breitheamh (ga) m.
- Islandès: dómari (is) m.
- Italià: giudice (it)
- Kazakh: судья (kk) (swdʹya/sudia)
- Letó: tiesnesis (lv) m.
- Lituà: teisėjas (lt) m.
- Llatí: iudex (la) m.
- Luxemburguès: Riichter (lb)
- Macedoni: судија (mk) m.
- Malai: hakim (ms)
- Mongol: шүүгч (mn)
- Neerlandès: rechter (nl) m. f.
- Noruec: dommer (no) m.
- Occità: jutge (oc) m.
- Persa: قاضی (fa)
- Polonès: sędzia (pl) m.
- Portuguès: juiz (pt) m.
- Retoromànic: derschader (rm) m.
- Romanès: judecător (ro) m.
- Rus: судья́ (ru) m. (sudià)
- Sard: giuge (sc)
- Serbocroat: судија (sh), sudija (sh)
- Sicilià: jùdici (scn) m.
- Suahili: hakimu (sw), jaji (sw)
- Suec: domare (sv)
- Tadjik: қозӣ (tg)
- Tagal: hukom (tl), huwes (tl)
- Tai: ตุลาการ (th)
- Tàmil: நீதிபதி (ta)
- Tàtar: хаким (tt)
- Turc: hakim (tr)
- Txec: soudce (cs) m.
- Urdú: قاضی (ur) m.
- Való: djudje (wa)
- Vènet: xudexe (vec)
- Vietnamita: thẩm phán (vi)
- Xinès: 法官 (zh) (fǎguān)
jutge m. (plural jutges)
- (peixos) milana
jutge
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de jutjar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb jutjar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb jutjar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb jutjar.