olla - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Potser volíeu: OLLA
- Pronúncia(i):
| Oriental: | /ˈɔ.ʎə/, (gironí) /ˈo.ʎə/ |
|---|---|
| Occidental: | nord-occidental /ˈɔ.ʎa/ |
| valencià /ˈɔ.ʎa/, /ˈɔ.ʎɔ/ |
olla f. (plural olles)
perol (valencià)
"Ser com una olla de grills": Haver-hi molt de xivarri.
"Olla que no has de menjar, deixa-la cremar": Dita per aconsellar indiferència davant els fets que no ens atenyen directament.
Traduccions
Gallec: pota (gl) f., pote (gl) m., perola (gl) f., caldeiro (gl) m.
Grec antic: χύτρα (grc) f. (khýtra)
Llengua de signes catalana: OLLA (csc)
Romaní: piri (rom) f.
Síl·labes: o·lla (2)
Article corresponent a la
ViquipèdiaPronúncia(i):
Peninsular: septentrional /ˈo.ʎa/, meridional /ˈo.ʝa/
Americà: /ˈo.ʝa/, austral \ˈo.ʒa\
- Rimes: -oʎa
olla f. (plural ollas)
- Síl·labes: o·lla (2)
olla (1a persona present olen, 3a persona singular present on, 3a persona plural present ovat, connegatiu present ole, impersonal present ollaan, participi passat ollut)
- existir
on ratkaisu
existeix una solució - haver-hi
metsässä on mustikoita
al bosc hi ha nabius - ser (qualitat)
Suomi on kaunis maa
Finlàndia és un país bonic - estar (estat)
olen onnellinen
estic content
olet sairas
estàs malalt/a - ser (locatiu)
koira on ulkona
el gos és a fora - ser (temporal)
- fer (fenòmen atmosfèric)
- ser (possessió, el posseïdor va en cas genitiu)
kenen tämä on?
de qui és això? - tenir (el posseïdor va en cas adessiu davant del verb, el verb va sempre en 3a persona singular, el posseït va en nominatiu darrere del verb)
hänellä on iso auto
ell/ella té un cotxe gran - haver de, caldre (modal d'obligació amb el participi present o el participi present passiu del verb principal)
työ on tehtävä
la feina s'ha de fer
(literalment, «la feina és sent feta, tehtävä és el participi present passiu de tehdä, fer») - haver (auxiliar per formar els temps perfet i plusquamperfet etc amb el participi passat del verb principal)
tyttö on tullut
la noia ha vingut
(literalment, «la noia és vinguda, tullut és el participi passat de tulla, venir»)
poika oli jo noussut
el noi ja s'havia llevat
(literalment, «el noi era llevat, noussut és el participi passat de nousta, llevar-se»)
- Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre olla