olla - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: OLLA

Oriental: /ˈɔ.ʎə/, (gironí) /ˈo.ʎə/
Occidental: nord-occidental /ˈɔ.ʎa/
valencià /ˈɔ.ʎa/, /ˈɔ.ʎɔ/

olla f. ‎(plural olles)

  1. Recipient de terrissa o metall, de forma ventruda, emprat per a cuinar aliments al foc.
  2. gorg

Traduccions

Peninsular: septentrional /ˈo.ʎa/, meridional /ˈo.ʝa/

Americà: /ˈo.ʝa/, austral \ˈo.ʒa\

olla f. ‎(plural ollas)

  1. olla

olla ‎(1a persona present olen, 3a persona singular present on, 3a persona plural present ovat, connegatiu present ole, impersonal present ollaan, participi passat ollut)

  1. existir
    on ratkaisu
    existeix una solució
  2. haver-hi
    metsässä on mustikoita
    al bosc hi ha nabius
  3. ser (qualitat)
    Suomi on kaunis maa
    Finlàndia és un país bonic
  4. estar (estat)
    olen onnellinen
    estic content
    olet sairas
    estàs malalt/a
  5. ser (locatiu)
    koira on ulkona
    el gos és a fora
  6. ser (temporal)
  7. fer (fenòmen atmosfèric)
  8. ser (possessió, el posseïdor va en cas genitiu)
    kenen tämä on?
    de qui és això?
  9. tenir (el posseïdor va en cas adessiu davant del verb, el verb va sempre en 3a persona singular, el posseït va en nominatiu darrere del verb)
    hänellä on iso auto
    ell/ella té un cotxe gran
  10. haver de, caldre (modal d'obligació amb el participi present o el participi present passiu del verb principal)
    työ on tehtävä
    la feina s'ha de fer
    (literalment, «la feina és sent feta, tehtävä és el participi present passiu de tehdä, fer»)
  11. haver (auxiliar per formar els temps perfet i plusquamperfet etc amb el participi passat del verb principal)
    tyttö on tullut
    la noia ha vingut
    (literalment, «la noia és vinguda, tullut és el participi passat de tulla, venir»)
    poika oli jo noussut
    el noi ja s'havia llevat
    (literalment, «el noi era llevat, noussut és el participi passat de nousta, llevar-se»)