pegar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	central /pəˈɣa/ⓘ
balear /peˈɣa/, /piˈɣa/
alguerès /paˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /peˈɣa/
valencià /peˈɣaɾ/, /peˈɣa/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfons: pagà, pagar, pegà
Etimologia: Del llatí picāre ‎(‘apegar, enganxar’), passant amb sentit figurat a «enganxar-se amb algú, tenir contacte estret», segle XIII.

pegar intr., trans.

Donar un cop o cops amb una certa força.
Topar un cos amb un altre.
apegar

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... pegat
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... pegar
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... pegat
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... pegat
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... pegat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... pegat
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... pegar
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... pegat
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... pegat
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... pegat
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: pego, pega, peguem
Vocal rizotònica: /ɛ/ central, /e/ general

Vocal arrizotònica: /e/ mallorquí, /i/ menorquí i eivissenc, evitant homofonia amb pagar.

(donar cops): aporrinar, atupar, copejar, espinyar, tustar
(un cos amb un altre): picar, tombar, topar, xocar
En alguerès: colpejar, escudir
apegar

Donar un cop, cops

Alemany: schlagen (de)
Anglès: hit (en), beat (en)
Àrab: ضَرَبَ‎ (ar)
Armeni: խփել (hy) ‎(khpel)
Basc: jo (eu)
Búlgar: улучвам (bg) ‎(ulutxvam)
Castellà: pegar (es)
Coreà: 치다 (ko) ‎(chida)
Danès: slå (da)
Eslovac: biť (sk), udrieť (sk)
Eslovè: udariti (sl), biti (sl)
Esperanto: frapi (eo), bati (eo)
Finès: iskeä (fi), lyödä (fi)
Francès: donner (fr), frapper (fr), battre (fr)
Gallec: bater (gl), golpear (gl)
Gal·lès: taro (cy)
Georgià: დარტყმა (ka) ‎(dartkma)
Grec: χτυπώ (el) ‎(khtipó)
Grec antic: τύπτω (grc) ‎(týptō), πλήσσω (grc) ‎(plḗssō), βάλλω (grc) ‎(bállō), τυγχάνω (grc) ‎(tynkhánō)
Hebreu: הרביץ‎ (he)
Hindi: मारना (hi)
Hongarès: üt (hu)
Ídix: שלאָגן‎ (yi)
Ido: frapar (io)
Islandès: slá (is)
Italià: picchiare (it), colpire (it), battere (it)
Japonès: 打つ (ja)
Kazakh: ұру (kk) ‎(urw/uru)
Khmer: វាយ (km)
Letó: sist (lv)
Llatí: battuere (la), pellere (la), ferire (la)
Macedoni: удира (mk), бие (mk)
Neerlandès: raken (nl), treffen (nl), slaan (nl)
Noruec: slå (no)
Persa: زدن‎ (fa)
Polonès: uderzać (pl), uderzyć (pl)
Portuguès: golpear (pt), bater (pt)
Quítxua: maqay (qu)
Retoromànic: batter (rm), pitgar (rm)
Romanès: lovi (ro), bate (ro)
Romaní: kurrel (rom)
Rus: ударя́ть (ru) ‎(udariat), уда́рить (ru) ‎(udàrit), бить (ru) ‎(bit), поби́ть (ru) ‎(pobit)
Serbocroat: ударити (sh), udariti (sh), бити (sh), biti (sh)
Suec: slå (sv)
Tai: ตี (th)
Turc: vurmak (tr)
Txec: praštit (cs), uhodit (cs)
Vietnamita: đập (vi)
Volapük: flapön (vo)
Xinès: 打擊 (zh) ‎(打击, dǎjī)
Síl·labes: pe·gar (2)
Anagrames: pagre, prega, pregà
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: pegar
Pronúncia(i):

Peninsular: \peˈɣaɾ\

Americà: alt /p(e)ˈɡaɾ/, baix \peˈɣaɾ\

Rimes: -aɾ
Etimologia: Del llatí picāre.

pegar ‎(present pego, passat pegué, futur pegaré)

enganxar, apegar, pegar
pegar, tustar
(esports de pilota) colpejar
lligar, adir-se amb harmonia
encomanar, contagiar

Síl·labes: pe·gar (2)