pipa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: pipà

• Pronúncia(i): oriental /ˈpi.pə/, occidental /ˈpi.pa/
• Rimes: -ipa
• Etimologia: Del llatí *pipa, de pipare ‎(‘piular’).

pipa f. ‎(plural pipes)

1. Instrument per a fumar compost per una cassoleta on es crema el tabac connectada per un costat de la seva base a un tub el final del qual és per on el fumador xucla el fum.
2. (argot) pistola per analogia amb la seva forma.
3. (col·loquial) xumet

• fer la pipa
• fer pam i pipa

Instrument per a fumar

• Albanès: llullë (sq) m.
• Alemany: Pfeife (de) f.
• Anglès: pipe (en)
• Àrab: غَلْيُون‎ (ar) m.
• Armeni: ծխամորճ (hy) ‎(tskhamortx)
• Àzeri: çubuq (az)
• Basc: pipa (eu)
• Belarús: тру́бка (be) f. ‎(trubka)
• Búlgar: лу́ла (bg) f. ‎(lula)
• Castellà: pipa (es)
• Coreà: 담뱃대 (ko) ‎(dambaetdae)
• Danès: pibe (da) c.
• Eslovac: fajka (sk) f.
• Eslovè: pipa (sl) f.
• Esperanto: pipo (eo)
• Estonià: piip (et)
• Finès: piippu (fi)
• Francès: pipe (fr)
• Friülà: pipe (fur) f.
• Gallec: pipa (gl) f.
• Georgià: ჩიბუხი (ka) ‎(txíbukhi)
• Grec: πίπα (el) f. ‎(pipa)
• Hebreu: מִקְטֶרֶת‎ (he)
• Hindi: पाइप (hi)
• Hongarès: pipa (hu)
• Ídix: ליולקע‎ (yi) f.
• Indonesi: pipa (id)
• Irlandès: píopa (ga) m.
• Italià: pipa (it)
• Japonès: パイプ (ja) ‎(paipu)
• Kazakh: трубка (kk) ‎(trwbka/trubka)
• Letó: pīpe (lv) f.
• Lituà: pypkė (lt) f.
• Luxemburguès: Päif (lb) f.
• Macedoni: лу́ле (mk) n.
• Maori: paipa (mi)
• Mongol: гаанс (mn)
• Neerlandès: pijp (nl) f.
• Polonès: fajka (pl) f.
• Portuguès: cachimbo (pt) m.
• Romanès: pipă (ro) f.
• Rus: тру́бка (ru) f. ‎(trubka), лю́лька (ru) f. ‎(liülka)
• Serbocroat: лула (sh) f. (ciríl·lic), lula (sh) f. (llatí)
• Suahili: kiko (sw)
• Suec: pipa (sv) c.
• Tadjik: трубка (tg)
• Tagal: kuwako (tl)
• Tai: กล้องยาสูบ (th)
• Turc: pipo (tr)
• Txec: dýmka (cs) f., fajfka (cs) f.
• Ucraïnès: тру́бка (uk) f. ‎(trubka), лю́лька (uk) f. ‎(liülka)
• Urdú: پائپ‎ (ur)
• Uzbek: trubka (uz)
• Vietnamita: tẩu (vi)
• Xinès: 煙斗 (zh) ‎(烟斗, yāndǒu)

pipa m. ‎(plural pipes)

1. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 90 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, i amb un mànec curt amb claviller integrat a la caixa, amb trasts i de quatre a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

pipa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pipar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pipar.

• Síl·labes: pi·pa (2)

• Anagrames: papi, papí

• Article corresponent a la Viquipèdia

• pipa. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

pipa ‎(plural pipas)

1. pipa

• pipa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

• Pronúncia(i):

Peninsular: /ˈpi.pa/

Americà: alt /ˈpi.p(a)/, baix /ˈpi.pa/

• Rimes: -ipa
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *pipa ‎(‘flauta petita’), de pīpō ‎(‘piular’).
• Etimologia: [2] Reducció de pepita.

pipa f. ‎(plural pipas)

1. pipa
2. (argot) pistola

pipa f. ‎(plural pipas)

1. llavor, grana
2. (sovint en plural) Llavors torrades de gira-sol.

• pepita

• Síl·labes: pi·pa (2)

• Anagrama: papi

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pipa

• Pronúncia (AFI): /piˈpa/

pipa m. ‎(plural pipas)

1. (música) pipa

• pipa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].