vil·la - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -illa
• Parònim: vila
• Etimologia: Del francès villa, de l’italià villa, del llatí villa, doblet del patrimonial vila.

vil·la f. ‎(plural vil·les)

1. (històric) Unitat d'explotació agrària d'època romana.
2. Casa luxosa envoltada de jardí, situada als afores del nucli urbà d'una població.

Casa envoltada de jardí

• Alemany: Villa (de) f., Anwesen (de) n., Landhaus (de) n.

• Anglès: villa (en)

• Àrab: فِيلَا‎ (ar) f.

• Belarús: ві́ла (be) f. ‎(vila), да́ча (be) f. ‎(datxa)

• Búlgar: ви́ла (bg) f. ‎(vila)

• Castellà: villa (es)

• Coreà: 별장 (ko) ‎(byeoljang)

• Danès: villa (da) c.

• Eslovac: vila (sk) f.

• Eslovè: vila (sl) f.

• Finès: huvila (fi)

• Francès: villa (fr)

• Georgià: ვილა (ka) ‎(vila)

• Grec: βίλα (el) f. ‎(vila)

• Hebreu: וילה‎ (he)

• Islandès: villa (is) f.

• Italià: villa (it)

• Japonès: 別荘 (ja)

• Llatí: villa (la) f.

• Macedoni: вила (mk) f.

• Neerlandès: villa (nl) m. f.

• Noruec: villa (no) m.

• Polonès: willa (pl) f., dacza (pl) f.

• Romanès: vilă (ro) f.

• Rus: ви́лла (ru) f. ‎(vil·la), да́ча (ru) f. ‎(datxa)

• Turc: villa (tr)

• Txec: vila (cs) f.

• Vietnamita: biệt thự (vi)

• Xinès: 別墅 (zh) ‎(别墅, biéshù)

• Síl·labes: vil·la (2)

• Anagrames: llavi, llaví

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot