vinent - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	central /biˈnen/
balear /viˈnent/, /viˈnen/
Occidental:	nord-occidental /biˈnen/
valencià /viˈnent/, /biˈnen/

Rimes: -ent
Etimologia: Del llatí vulgar *veniente, acusatiu de veniēns, participi present de veniō ‎(‘venir’), segle XIII.

vinent inv. ‎(plural vinents)

Que ve, següent.

entrant

Traduccions

Afrikaans: volgende (af)
Alemany: nächster (de)
Anglès: next (en)
Àrab: تَالٍ‎ (ar)
Armeni: հաջորդ (hy) ‎(hadjord)
Búlgar: сле́дващ (bg) ‎(slèdvaxt)
Castellà: próximo (es)
Eslovè: naslednji (sl)
Esperanto: proksima (eo)
Estonià: järgmine (et)
Finès: seuraava (fi)
Francès: prochain (fr)
Grec: επόμενος (el) ‎(epómenos)
Hongarès: legközelebbi (hu)
Irlandès: seo chugainn (ga)
Italià: prossimo (it)
Japonès: 明くる (ja)
Llatí: propior (la)
Macedoni: следен (mk)
Neerlandès: volgend (nl), aanstaand (nl)
Noruec: neste (no), følgende (no)
Persa: آینده‎ (fa)
Portuguès: próximo (pt), seguinte (pt)
Rus: сле́дующий (ru) ‎(sléduiusxi)
Suec: nästa (sv)
Turc: ertesi (tr)
Txec: další (cs), následující (cs)
Xinès: 下 (zh) ‎(xià)
Síl·labes: vi·nent (2)
Anagrames: invent, venint, ventin
Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB