arma — Wikiccionari (original) (raw)
Un article de Wikiccionari.
Occitan
Etimologia
(Nom comun 1) Del latin anima.
(Nom comun 2) Del latin arma.
Prononciacion
/ˈaɾmo̞/, /ˈaɾmo̞/
escotar « arma »
/ˈaʀmə/, /ˈaʀmə/
Sillabas
ar | ma (2)
Nom comun 1
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| arma | armas |
| [ˈaɾmo̞] | [ˈaɾmo̞s] |
arma femenin
- Principi vital d'un èsser vivent.
Sinonims
Traduccions
| alemand: Seele (de) femenin anglés: soul (en) catalan: ànima (ca)femenin espanhòl: alma (es) femenin francés: âme (fr) femenin | italian: anima (it) femenin istriòt: anama (ist) femenin, anema (ist) femenin, anima (ist) femenin portugués: alma (pt) femenin romanés: inimă (ro) femenin |
|---|
Nom comun 2
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| arma | armas |
| [ˈaɾmo] | [ˈaɾmos] |
arma femenin
- Aisina per atacar o se defendre.
Traduccions
| alemand: Waffe (de) femenin anglés: weapon (en) catalan: arma (ca) femenin espanhòl: arma (es) femenin | francés: arme (fr) femenin italian: arma (it) femenin portugués: arma (pt) femenin romanés: armă (ro) femenin |
|---|
Forma de vèrb
arma
- Tresena persona del singular del present del singular de armar.
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de armar.
Catalan
Etimologia
Del latin arma, armorum (« armas »).
Prononciacion
oriental /ˈarmə/, /ˈarmə/, occidental /ˈaɾma/, /ˈaɾma/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| arma | armes |
arma
- arma (aisina per atacar o se defendre).
Forma de vèrb
arma
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de armar.
- Segonda persona del singular a l'imperatiu afirmatiu de armar.
Espanhòl
Etimologia
Del latin arma, armorum (« armas »).
Prononciacion
/ˈaɾma/, /ˈaɾma/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| arma | armas |
| [ˈaɾma] | [ˈaɾmas] |
arma
- arma (aisina per atacar o se defendre).
Forma de vèrb
arma
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de armar.
- Segonda persona del singular (tú) a l'imperatiu de armar.
Referéncias
- Diccionario de la lengua espaňola de la Real Academia española : https://dle.rae.es/arma?m=form
Francés
Prononciacion
/aʁma/, /aʁma/
França (Lion) : escotar « arma »
França (Vòges) : escotar « arma »
Forma de vèrb
arma
- Tresena persona del singular al preterit de armer.
Italian
Etimologia
Del latin arma, armorum (« armas »).
Prononciacion
/ˈaɾma/, /ˈaɾma/
Itàlia : escotar « arma »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| arma | armi |
| [ˈaɾma] | [ˈaɾmi] |
arma femenin
- arma (aisina per atacar o se defendre).
Forma de vèrb
arma
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de armare.
- Segonda persona del singular a l'imperatiu afirmatiu de armare.
Referéncias
Portugués
Etimologia
Del latin arma, armorum (« armas »).
Prononciacion
Portugal /ˈaɾmɐ/, /ˈaɾmɐ/
Brasil /ˈaɦmɐ/, /ˈaɦmɐ/, /ˈaɾmə/, /ˈaɾmə/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| arma | armas |
arma
- arma (aisina per atacar o se defendre).
Forma de vèrb
arma