aiga — Wikiccionari (original) (raw)
Un article de Wikiccionari.
Aiga vojada dins un veire.
Occitan
Etimologia
Del latin aqua. Lo mot latin ven de l’indoeuropeu comun *h₂ekweh₂, issut de *h₂ekw- (« beure ») ; l’indoeuropeu comun *wd-r (« aiga ») es la raiç de l’anglés water, l'alemand Wasser, de voda, woda o вода dins las lengas eslavas e del grec ancian ὕδωρ húdôr qui se prefixa en ὕδρο- húdro- (idro-). Que retrobem dins un fais de mots sabents en occitan, en francés e dins mai d'una lenga latina, per parlar d’un ligam a l'aiga.
Prononciacion
/ˈajɣo̞/, /ˈajɣo̞/
/ˈajgɔ/, /ˈajgɔ/ (lemosin)
/ˈajɔ/, /ˈajɔ/ (auvernhat)
/ˈajgə/, /ˈajgə/ (vivaroaupenc, nòrd de las Valadas Occitanas)
/ˈɛg/, /ˈɛg/ (marchés)
França (Bearn) : escotar « aiga »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| aiga | aigas |
| [ˈajɣo] | [ˈajɣos] |
- Liquid constituït d'oxigèn e d'idrogèn, de formula H2O, qu'es un element constitutiu màger de totes los èssers vius.
- Tèrme generic per designar un riu, una ribièra o un flume.
- fig. Orina.
Variantas dialectalas
Derivats
| aigabolida aigada aigaci aigadièr aigalós aiganèu aiganha | aigardent aigat aigatge aigós aiguièr asaigar |
|---|
Traduccions
| alemand: Wasser (de) neutre anglés: water (en) aragonés: augua (an) femenin aromanés: apã (rup) femenin azèri: su (az) basc: ur (eu) breton: dour (br) catalan: aigua (ca) femenin chèc: voda (cs) dalmate: jacqua (dalmate) danés: vand (da) espanhòl: agua (es) femenin esperanto: akvo (eo) francés: eau (fr) femenin gaelic escocés: uisge (gd) gaelic irlandés: uisce (ga) grèc: νερό (el) neutre | ido: aquo (io) italian: acqua (it) femenin lituanian: vanduo (lt) lorenc roman: auve / aûve / awve / ôoue / ôv ongrés: víz (hu) neerlandés: water (nl) polonés: woda (pl) portugués: água (pt) femenin romanés: apă (ro) femenin naut sorab: woda (hsb) sard: abba (sc) sicilian: occa (scn) femenin, acqua (scn) femenin suedés: vatten (sv) tibetan: ཆུ (bo) turc: su (tr) turcmen: suw (tk) ucraïnian: водa (uk) valon: aiwe (wa) |
|---|