avet — Wikiccionari (original) (raw)

Un article de Wikiccionari.

Avet de l'estanci subalpenc

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar abēte, en latin classic abies, -iĕtis.

Prononciacion

lengadocian, gascon /aˈβet/, /aˈβet/

escotar « avet »

provençau /aˈvet/, /aˈvet/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
avet avets
[aˈβet] [aˈβets]

avet masculin

  1. Bot Arbre monoïc de la familha de las pinacèas (Abies alba).
  2. Fusta (o lenha) d'aqueste arbre.
    A pè se meton en camin,
    Vèsta a la còrda en bandolièira,
    Pigasson darrèr lo copet;
    Lo gancho, margat d'un avet,
    Sus l'espatla, a l'alabardièira. (Clar Glèisas, Los carrassièrs)

Sinonims

Derivats

Locucions derivadas

Traduccions

alemand: Tanne (de) femenin anglés: fir (en) catalan: avet (ca) masculin chèc: jedle (cs) espanhòl: abeto (es) masculin esperanto: abio (eo) francés: sapin (fr) masculin grèc: έλατο (el) italian: abete (it) polonés: jodła (pl) romanés: brad (ro)

Catalan

Etimologia

Del latin vulgar abēte, en latin classic abies, -iĕtis.

Prononciacion

/əˈβɛt/, /əˈβɛt/

Espanha (Manresa) : escotar « avet »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
avet avets
[əˈβɛt] [əˈβɛts]

avet masculin

  1. Avet.

Derivats

Romanch

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

avet (puter)

  1. Primièra persona del singular al preterit de avair.
  2. Tresena persona del singular al preterit de avair.