indigne — Wikiccionari (original) (raw)

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin indignus.

Prononciacion

legadocian, gascon /inˈðinne/, /inˈðinne/

provençau /ĩⁿdigˈne/, /ĩⁿdigˈne/

Sillabas

in|dig|ne

Adjectiu

indigne

1. Qu’es pas digne de quicòm.
2. (particular, drech) Qualifica aquel que, per aver mancat a un dever essencial per una persona, de vivent o après la mòrt, es privat de sa succession.
3. Qu’es pas convenent o convenable ; qu'es condemnable.

Antonims

• digne

Derivats

• indignament

Parents

• indignar
• indignat
• indignitat

Traduccions

Forma de vèrb

indigne

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de indignar.
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de indignar.

Catalan

Etimologia

Del latin indignus.

Prononciacion

Oriental: /inˈdiŋnə/, /inˈdiŋnə/

Occidental: nord-occidental /inˈdiŋne/, /inˈdiŋne/, valencian /inˈdiɡne/, /inˈdiɡne/

Sillabas

in|dig|ne

Adjectiu

indigne

1. indigne (oc)

Forma de vèrb

indigne

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de indignar.
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de indignar.

Francés

Etimologia

Del latin indignus.

Prononciacion

/ɛ̃diɲ/, /ɛ̃diɲ/

Sillabas

in|dig|ne

Adjectiu

indigne masculin o femenin, (plurals: indignes)

1. indigne (oc)

Forma de vèrb

indigne

1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de indigner.
2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de indigner.
3. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de indigner.
4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de indigner.
5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de indigner.