mandat — Wikiccionari (original) (raw)

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin mandatum.

Prononciacion

/man'dat/, /man'dat/França (Bearn) : escotar « mandat »

Sillabas

man|dat

Nom comun

Declinason
Singular Plural
mandat mandats
[man'dat] [man'dats]

mandat masculin

  1. (drech) Acte per que balha lo suènh d’un afar a qualqu’un que se'n carga de gratuit.
  2. (politica) Mena de contracte moral qu'existís entre un deputat e sos electors, segon las opinions que s'engatgèt a defendre abans son eleccion.
  3. (par extension) (politica) Durada de la quita mission ; mandatura.
  4. (finància) Títol de pagament, òrdre de pagar una quita soma a una persona designada
    1. (particular) Mandat postal.
  5. Poder donat a una autoritat superiora de polícia o de justícia
    • Un mandat d’arrèst.
  6. (drech internacional) Regim internacional qu'aviá vocacion a s’aplicar a las ancianas colonias alemandas o otomanas a l’epòca de la Societat de las Nacions.

Parents

Derivats

Sinonims

Traduccions

alemand: Auftrag (de), Mandat (de) anglés: mandate (en) (poder), term (en) (politica), warrant (en) (òrdre) catalan: mandat (ca) espanhòl: mandato (es) francés: mandat (fr) italian: mandato (it) basc: mandatua (eu) portugués: mandato (pt)

Forma de vèrb

mandat

  1. Participi présent masculin de mandar

Catalan

Etimologia

Del latin mandatum.

Prononciacion

oriental /mənˈdat/, /mənˈdat/

occidental /manˈdat/, /manˈdat/

Espanha (Barcelona) : escotar « mandat »

Sillabas

man|dat

Nom comun

Declinason
Singular Plural
mandat mandats

mandat masculin

  1. mandat

Forma de vèrb

mandat

  1. Participi présent masculin de mandar

Francés

Etimologia

Del latin mandatum.

Prononciacion

/mɑ̃.da/, /mɑ̃.da/

Soïssa (Lausana) : escotar « mandat »

França (Somain) : escotar « mandat »

Sillabas

man|dat

Nom comun

Declinason
Singular Plural
mandat mandats

mandat masculin

  1. mandat