Les inscripcions llatines del Mausoleu de Bellpuig. Cuique suum ("A cadascú el que és seu") (original) (raw)

"Les inscripcions ibèriques i llatines del Cogul (Les Garrigues, LLeida)"

Revista d'Arquelogia de Ponent 24, 2014

Aquest article sintetitza les investigacions prèvies sobre les inscripcions ibèriques i llatines de la Roca dels Moros del Cogul i aporta una nova anàlisi dels seus textos a partir dels darrers treballs de documentació gràfica efectuats en el jaciment. Es presenta un nou calc integral del conjunt, al qual s'ha aplicat un tractament específic de les imatges i dels signes que ha posat de manifest importants detalls anteriorment ocults. El nou material gràfic ha permès fer una revisió de les lectures precedents d'aquests textos, ampliar-les i aportar nous elements per a la interpretació del contingut. Es comenta l'atribució votiva d'una part de les inscripcions en el context d'un possible santuari d'origen preromà i també s'ofereixen noves aportacions referents a l'àmbit de la toponímia o de les indicacions de tipus territorial.

El plet per a la baronia de Bellpuig (1462-1537)

Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2021

Hug III de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig, va seguir el bàndol contrari al rei Joan II durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), essent capturat a la batalla de Rubinat (1462). La baronia i totes seves les possessions foren confiscades, atorgades al seu germà Antoni, i mesos després Hug fou ajusticiat (1463). En acabada la guerra, la vídua d’Hug, Elfa de Perellós i de Mur, baronessa de l’Albi, va pledejar pels drets dels seus fills sobre la baronia de Bellpuig. Ara, gràcies a la troballa d’un document (transcrit a l’apèndix), podem saber millor el desenvolupament del judici i les posteriors apel·lacions, fins a un acord final l’any 1537.

Sobre els viacrucis de Bellpuig i de Passanant. Nota ceràmica a Torregrossa

Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2014

Text que tracta sobre vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII, que es pot vincular amb el taller dels Grau.

La rosassa de l'església de Bellpuig: un model d'imitació (1568-1692)

Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", 2020

El tema tractat ha estat l'arquitectura, en concret, la rosassa existent a la façana de l'església de Bellpuig (1568-1574) i la difusió d'aquest model per les contrades properes, sobretot al sud del bisbat de la Seu d'Urgell. Al mateix temps, també fem referència a l'activitat de diferents mestres de cases en aquest context geogràfic: des de la família Gener (l'oncle Tomàs i el nebot Melcior), als qual hem atribuït l'església de Miralcamp; el taller dels Vernach, francesos actius a Bellpuig i Vilagrassa, i que podien haver realitzat les esglésies de Castellserà i Bellmunt d'Urgell; més una llarga nòmina de tallers de la primera meitat del segle XVII que es fan ressò d'aquesta tipologia a les actuals comarques de l'Urgell, la Noguera i, puntualment, al Segrià.

Joan Alberich i Montserrat Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins

Faventia, 2006

bre l'existbncia del mbn en introduir-hi blement exemplar. En aquests aspectes i, la idea d'aire com a constitutiu de tota la sobretot, en la concepció general de realitat, tot oposant-se a la proposta dels l'obra, l'autor revela un profund arrelanombrosos elements i a la tesi dlAn?igoment en l'escola alemanya i en la seva ras sobre el V O~S , encara que en molts metodologia investigadora, sense deixar detalls segueix Empkdocles, Anaxigores en suspens. ras i Anaxímenes. Finalment, cal afegir, amb tota justi-Dembcrit és analitzat i interpretat en cia, que aquesta tesi juntament amb la el capítol desk. La integració de la física manera com ha estat elaborada rearfima, i l'btica en la cikncia de l'inima es fonauna vegada més, les noves línies de trementa en la teoria de Dembcrit, segons ball que la investigació humanística del la qual es dóna unió entre la moral i la final del segle xx esta aplicant als seus física, de manera que les molbsties que assoliments. D'aquesta manera es valora causa el cos i la incultura que té l'iinima l'objectivitat del concepte transmbs amb porten a les mateixes conseqükncies. el suport d'un text objectiu, encara que El darrer capítol p;esenta les conclusigui en detriment de la subtilesa i de les sions i una síntesi. Es a dir, el pensa-excel4kncies a qui: ens tenien acostumats ment dels pre-socratics representa una els filblegs i filbsofs al llarg d'aquest seunitat entre @8ay i Vuxfi: els &toms són gle. Aquest llibre representa, sens dubte, la @ 8 o y , els &oms constitueixen la la visió més moderna, més analítica i Vuxfi. A aquesta unitat, li correspon la més clara dintre de l'extensa singladura relació de l'ontologia i la teoria del coliterkria que ha produi't, al llarg de seneixement, relació ja compresa, encara gles, el pensament filosbfic pre-socratic. que oculta, en el ctnúmero,, pitagbric i en el hoyog d'Hericlit, i revelada poste

(together with Eulàlia Vernet i Pons) L''Homiliari' de Luculentius (marca hispànica catalana, ca. 900): un tresor amagat de la cultura textual carolíngia

Al segle XXI, la possibilitat de descobrir, estudiar i editar un text llatí quasi desconegut i ignorat de l’Edat mitjana primerenca és un fet francament rar. L’Homiliari de Luculentius ens ofereix aquesta excepcional oportunitat. Tots els indicis afavoreixen, ara per ara, la nostra hipòtesi, segons la qual aquesta font rellevant, coneguda únicament a partir de fragments concrets escollits, és una raresa en el sentit propi del terme: ha de ser considerada clarament el primer monument de la literatura llatina de l’anomenada marca hispànica, la regió nord-oriental de la Península Ibèrica dominada pels carolingis i la seva cultura. El nostre projecte de recerca té com a objectiu dur a terme l’edició crítica completa d’aquest corpus homilètic, la identificació de les seves fonts i la contextualització religiosa, social i política de l’autor, d’àmbit possiblement monàstic, i de la seva xarxa. L’exploració d’aquest homiliari canviarà fonamentalment la visió que tenim de la cultura religiosa carolíngia a Catalunya, una regió perifèrica de l’imperi de Carlemany, no prou valorada encara. Mots clau: Catalunya medieval, homiliari carolingi, Luculentius, estudis de manuscrits, llatí medieval

Sobre un esgrafiado con onomástica ibérica del Tossal de Cal Montblanc (Albesa, Lleida)

Palaeohispanica. Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua, 2019

Resumen: La excavación de un asentamiento rural cercano a Lleida ha permitido recuperar un importante contexto cerámico datado entre finales del siglo I e inicios del II d.C. El depósito incluye una amplia representación de terra sigillata y vajillas de uso culinario del periodo. El interés del repertorio reside en la diversidad y cantidad de los esgrafiados conservados. Los textos se escribieron casi exclusivamente en latín, pero incluyen algún ejemplo en griego. Su contenido se limita a representaciones onomásticas, aunque también se identifican indicaciones de propiedad y expresiones insultantes o jocosas. En este artículo se analiza uno de los fragmentos, perteneciente a una jarra en cerámica engobada, que parece conservar una indicación onomástica ibérica y tal vez un teónimo. Esta hipótesis conferiría un carácter votivo a la inscripción. Palabras clave: Onomástica ibérica. Epigrafía romana. Esgrafiado. Abstract: The excavation of a rural settlement near Lleida has allowed the recovery of an important ceramic context dating from the end of the first century to the beginning of the second century AD. The deposit includes a broad representation of terra sigillata and culinary ware of the period. However, the interest of the repertoire resides in the diversity and quantity of the conserved grafitti. The texts were written almost exclusively in Latin, but include some example in Greek. Its content is limited to onomastic representations, although indications of property and insulting or jocular expressions are also identified. This article analyzes one of the fragments, belonging to a jug in common ware, which seems to retain an Iberian onomastic indication and maybe a theonym. This hypothesis would confer a votive character to the inscription.