Aproximación al análisis dialectométrico de la entonación entre algunos puntos del dominio lingüístico catalán (original) (raw)

L'entonació lingüística dels dialectes

2008

La preocupació perquè s'estudiï l'entonació dels dialectes del català i se n'estableixin les semblances i diferències ve de lluny. Ja el 1916 el fonetista Pere Barnils defensava que calia conèixer-ne les formes melòdiques i convidava els investigadors a estudiar les particularitats del seu dialecte a l'article "De l'entonació en els nostres dialectes": Creiem haver dit el suficient per despertar l'interès d'aquells dels nostres col•laboradors o amics que tinguin aptituds i se sentin ben disposats per donar-nos a conèixer qualque particularitat rítmica o melòdica de llur dialecte (1916:14), partint de la convicció que existeixen diferències melòdiques perceptibles entre els diversos parlars i dialectes: " És innegable que quan parlem tots cantem en certa manera i a la nostra manera, car en realitat, entre el cant i la parla no existeix una diferència de naturalesa, sinó senzillament una diferència de grau. I aquesta diferència de grau és ço que fa precisament distingibles en el parlar els individus procedents de determinades regions o contrades dialectals (...) L'observació que acabem de reproduir podríem aplicar-la a la varietat oriental o central del català, que per a molts de nosaltres ofereix un ritme incolor i monòton. No tant, però, que no coneguem de seguida les variants melòdiques que, en determinades frases sobretot, caracteritzen, per exemple, el parlar de la Plana de Vic o el del Llobregat. Naturalment que les diferències augmenten i tenen llur màxim en ple domini dialectal." (1916:11-12) Aquesta mateixa preocupació sorgeix de nou setanta anys més tard de la mà del dialectòleg Joan Veny (1985) 1 , el qual creu que les diferències fòniques i les gramaticals són, des d'un

La entonación de las preguntas parciales en catalán

Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics, 2015

This article, based on an experimental corpus of 1,020 sentences, provides a description of the intonation ofwh-questions in Central Catalan, which had not been studied in depth so far. The data show thatwh-questions display a greater variety of intonation patterns than yes/no questions. The paper argues that each intonation pattern is preferably associated with a specific pragmatic meaning (asking for information, offering information, giving an order and so far).

La entonación en el español de América: Un estudio acerca de ocho dialectos hispanoamericanos

Boletín de lingüística, 2012

El presente trabajo investiga acerca de los patrones entonativos en 8 dialectos del español de América y de España. El análisis basado en la teoría autosegmental describe la frecuencia fundamental F0 en términos de sus movimientos e identifica combinaciones de tonos bajos (L) y altos (H) que se alinean con las sílabas tónicas de las palabras de contenido. Tales movimientos constituyen categorías fonológicas. De igual forma, se identifica el inventario de los tonos de juntura los cuales se ubican al final de la frase entonacional. Los resultados de este trabajo indican que los 8 dialectos estudiados, con la excepción de la variedad española, comparten el patrón entonativo L*+H L+H* L% en el cual L*+H es un tono prenuclear y L+H* es un tono nuclear. En relación con los tonos de juntura, los resultados revelan que L% puede tener dos valores: indica el final de una idea completa o unidad discursiva mayor, pero también puede indicar continuidad.