L'educació moral dels estudiants de secundària (original) (raw)

Avaluació de la moral a les escoles catalanes

The paper deals with the psychological measurement of children's morality at the beginnings of the twentieth century in Catalonia (Spain). At a time when the new pedagogy was expected to be based on experimental psychology, morality was also considered an appropriate research topic. Prior to the Civil War, while ideological conflicts and social struggles were taking place in Spain, moral education was considered a key issue. The promotion of civic values was an important concern to the political parties and the Catalan government. The second part of the paper is devoted to the work of Emili Mira i López, a psychiatrist that applied moral tests to adults and children. Mira did some adaptations of foreign tests and created his own instruments with which the «moral reactions» are studied.

Influencia del sexe i l’edat en el Raonament Moral Prosocial dels estudiants de secundària.

RESUM Aquest treball presenta una aproximació a l'estudi del raonament moral prosocial i de les variables que influeixen en el seu desenvolupament. L'objectiu principal és determinar en quina mesura la variable sexe i la variable edat influixen en el raonament moral prosocial dels adolescents. L'estudi es realitza amb una mostra d'estudiants de Secundària (n=114), homes i dones. Els resultats indiquen que les dos variables analitzades (sexe i edat) tenen un efecte significatiu sobre el raonament moral prosocial. Les dones, davant d'una situació d'ajudar o no l'altre, justifiquen la seua decisió en raons més abstractes i internalitzades, enfront dels homes que se centren en l'aprovació i acceptació dels altres. A mesura que avancen en edat els adolescents presenten nivells de raonament moral prosocial més orientats a valors més abstractes i internalitzats. ABSTRACT This essay introduces the study of pro-social moral reasoning and of the variables that influence its development. The main objective is to determine in what measure do the gender and age variables influence pro-social moral reasoning in adolescents. This study is carried out with a group of secondary students (n=114), men and women. The results indicate that the two analyzed variables (gender and age) have a significant effect on pro-social moral reasoning. The women, confronted with a situation whether or not to help another person, justify their decision with more abstract and personal reasons, against the men’s decisions centered on the approval and acceptance of others. As they increase in age, the adolescents show levels of pro-social moral reasoning orientated towards more abstract and personal levels.

La educación moral en la universidad

Revista de la Facultad de Odontología

La Universidad debe transmitir conocimientos científico - tecnológicos como también valores morales para formar profesionales competentes y responsables. La enseñanza de la ética busca proporcionar instrumentos para que los estudiantes desarrollen criterios sólidos, capacidad de dialogo y tomen decisiones prudentes y justas. En ciencias de la salud reviste radical importancia en la práctica profesional a fin de garantizar la atención sanitaria. El objetivo de este trabajo es presentar una revisión bibliográfica donde se analiza la formación moral, las perspectivas de la universidad, de los profesionales de la salud, del currículum universitario, del rol del profesor y de las propuestas pedagógicas. Se aborda la discusión de dilemas morales como estrategia para favorecer el desarrollo del juicio moral de los estudiantes a través de situaciones que presentan conflictos de valores. Se afirma que mediante la reflexión se crean las condiciones necesarias para el aprendizaje madurativo at...

Diferències segons el nivell d'estudis en el raonament moral prosocial, els valors i l'empatia en estudiants de secundària

This article describes an approach to the study of pro-social moral reasoning, values and empathy and how the variable «level of education» can influence its development. The main objective is to compare how the variable «level of education» is related with pro-social moral reasoning, values and empathy of adolescents. The study is conducted with a sample of male and female secondary school students (n=114). The results show that the selected variable is related to various aspects of the subject's pro-social moral reasoning, empathy and values. When adolescents advance in their studies they show levels of pro-social moral reasoning more oriented to internalitized values; they show more tend to put themselves in the place of others and understand the situation from their point of view; and finally, they value more «happiness» and «self-esteem» and less «to be open».

Educación moral en la escuela infantil

2023

Este artículo estudia un aspecto del proceso de adquisición de las primeras conductas morales por parte de niños y niñas de entre dos y tres años en el contexto de la escuela infantil: los encuentros morales entre iguales y la regulación que a veces llevan a cabo las personas adultas. Durante un año se realizó una investigación etnográfica que proporcionó doscientas dieciséis escenas de episodios de relación entre iguales. Este material nos permitió definir qué es un encuentro moral, qué tipos de retos y conductas morales distintas surgen en los encuentros y qué modalidades de ayuda llevan a cabo las educadoras durante los encuentros morales. Los resultados han mostrado que la adquisición de la moralidad es un proceso psicopedagógico complejo que al menos articula tres dinamismos: la puesta a punto de la intencionalidad conjunta, el desarrollo de las actitudes morales que se manifiestan en la relación y el aprendizaje moral mediante el cual se transmiten pautas de conducta y valores de referencia. Asimismo, hemos podido constatar que en los encuentros morales entre iguales aparecen conductas morales de justicia, cooperación y cuidado. Unas conductas que son la base de la futura moralidad adulta, así como del desarrollo de varias teorías éticas. Finalmente, el artículo concluye dando indicaciones prácticas sobre cómo implementar un modelo de formación moral para la educación infantil atento a la relación entre iguales y la regulación adulta.

L'educador social en l'educació secundària

2006

La recent legislacio educativa ha permes la incorporacio professional de l'educador social als centres d'educacio secundaria. Aquesta incorporacio porta associada l'oportunitat de generar nous marcs, espais i temps de treball educatiu. Aquest article presenta els fonaments teorics, de l'organitzacio i la posada en practica d'una experiencia de treball educatiu en xarxa implementada en un lES de la provincia de Toledo. Preten servir de far pel que fa a noves formes de treball educatiu que donin respostes a les demandes i necessitats de les comunitats educatives.

Es pot educar només amb mínims morals? Ètica de mínims 'versus' mínima educació

En aquest article defensem la necessitat, per a una bona educació cívica, de no educar només en mínims morals. Justifiquem perquè no es pot educar només amb mínims morals i subratllem la importància dels màxims (de la fe, de les cosmovisions i de les comunitats formades al voltant d’elles). Si l'educació cívica ha de ser integral i en el respecte a la tolerància, cal assumir i conèixer les identitats així com les diferències; si aquestes queden marginades a l’àmbit del privat en una educació de mers mínims, malmeten la mateixa educació en l'ètica cívica. Concloem que les religions han estat, són i seran, importants ètiques de màxims amb les quals cal comptar en les tasques educatives i més si és un deure, com ens recorda Kant, perfeccionar-se fent feliç al proïsme.

Efecte del tipus d’estudi (Batxillerat/Formació Profesional) en el desenvolupament del judici moral d’una població d’adolescents

Anuari de Psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia, 1996

RESUMEN: En este estudio se ha propuesto evaluar y analizar la relación del desarrollo del juicio moral en una muestra de estudiantes de secundaria del interior de la Comunidad Valenciana. Los resultados muestran el nivel de razonameinto moral de los sujetos, situándose mayoriatriamente en el nivel convencional del razonameinto moral, aunque un grupo había razonado más frecuentemente con criterios de postconvencionalidad. Por otro lado, se ha comprobado que el pensamiento moral postconvencional aumenta progresivamente a medida que se asciende en los niveles de educación formal. Los estudiantes de bachillerato han puntuado significativamente más alto en pensameinto postconvencional y madurez moral, y más bajo en pensamiento convencional. ABSTRACT: This study seeks to evaluate and analyze the link between moral judgment development in a group of secondary students from the centre of the Valencian Autonomous Region. The results show the level of moral reasoning of the individuals, which is situated in general at the conventional level of moral reasoning; although the first group reasoned more frequently than the other with post-conventional criteria. On the other hand, it has been shown that post-conventional moral thought progressively increases as the level of formal education rises. The students of Bachillerato have a significantly higher score in post- conventional thought and moral maturity, and lower in conventional thought.