La necrópolis de incineración de Can PiteuCan Roqueta (Sabadell, Barcelona): caracterización del ritual funerario (original) (raw)
Related papers
M.C. Rovira Hortalà, F.J. López Cachero, F. Mazière (dirs.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat, Monografies 14, MAC, Barcelona., 2012
In this paper a single structure known as “stone paved structure CPR-247” is presented. It is a small funerary concentration composed of a minimum of 11 tombs of simple morphology, which is covered by stones and occupies an irregular area of about 5 m2. Unfortunately, due to different anthropogenic and taphonomic processes that took place in the area, it is not possible to establish neither the morphology nor the original extension.
2005
1. EL MARCO FÍSICO: EL CONTEXTO GEOLÓGICO 87 2. EL MARCO FÍSICO: EL CONTEXTO GEOGRÁFICO 88 3. EL MARCO BIOLÓGICO: EL CONTEXTO PALEOECOLÓGICO 90 CAPÍTULO III 97-117 HISTORIA DE LAS INVESTIGACIONES EN EL PARAJE DE CAN ROQUETA Y METODOLOGÍA APLICADA EN CAN PITEU-CAN ROQUETA X La necrópolis de incineración de CPR: estudio de los materiales cerámicos Javier López Cachero La necrópolis de incineración de CPR: estudio de los materiales cerámicos Javier López Cachero que caracterizarán el período III (750-600 ANE). Las necrópolis más representativas son Les Obagues, contemporánea a Can Missert II en Barcelona, Llardecans y Roques de St. Formatge en Lleida, y el complejo de El Molar -La Tosseta, respectivamente. En esta última fase también se observa la introducción del hierro, puesta en relación con nuevas "penetraciones culturales" procedentes de los palafitos suizos (Vilaseca, 1973: 262). El período IV (600-450 ANE) significa la llegada de las primeras importaciones coloniales y el inicio de las transformaciones que llevarán a la configuración del mundo protoibérico durante el período V (450-300 ANE). De nuevo son las necrópolis, en este caso Can Canyís y el Coll del Moro de Gandesa para el período IV y el Coll del Moro de la Serra d'Almors en Tivissa para el período V, las que definirán mejor estas dos fases finales. Por último, habrá un período VI, representado por la sala P de Cova de la Font Major, que fechará entre el 300 y el 250 ANE. La influencia de los trabajos de Vilaseca se dejará sentir en los siguientes trabajos que desarrollarán esta misma temática a lo largo de la década de los años 70. El primero en hacerse eco de estos nuevos planteamientos será Maluquer de Motes (1971) que transformará radicalmente su modelo de 1946. En primer lugar, subirá la La necrópolis de incineración de CPR: estudio de los materiales cerámicos Javier López Cachero Foto 10.-Tumba CPR-495. Vista de su loculus situado en el mismo centro de la fosa.
2015
Els ornaments personals en matèries dures animals i en argila cuita estan presents a la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta de forma residual, donat que la gran part de l’ornamentació està representada bàsicament en metall. El nombre de peces evidencia l’abandonament de certes matèries primeres per a la producció d’habillament com a conseqüència de la introducció de noves manufactures. Pel que fa a les espècies de malacofauna marina determinades a Can Piteu-Can Roqueta pertanyen al tipus Mollusca (mol·luscs, animals tous), al subtipus Conchifera (Mol·luscs amb closca) i a les classes Bivalvia (bivalbs) i Gastropoda (cargols).
La necròpolis de Can Piteu – Can Roqueta (Sabadell, Barcelona) ha proporcionat un conjunt de materials quantitativament molt nombrós. Com a exemple podem citar les poc més de 2.000 peces ceràmiques individualitzades o els més de 550 objectes metàl·lics de coure/bronze, ferro i bimetàl·lics identificats. Una primera aproximació al ritual, però, ens permet observar una considerable diferència entre el bronze final i la primera edat del ferro, amb una col·locació d’objectes molt modesta en el primer cas, on el més usual és l’aparició del vas cinerari amb la corresponent tapadora ceràmica. Igualment, la presència d’aixovar metàl·lic a l’interior de les urnes cineràries i de les tombes del bronze final és bastant escassa. Així, d’un total de 412 estructures estudiades i datades dins d’aquesta fase (399 de les quals, tombes), només 44 contenen algun element metàl·lic fins a sumar un total de 62 objectes. Malgrat tot, quan aquests objectes apareixen al nivell superficial de la tomba i/o associats al seu nivell de destrucció, la interpretació com aixovar i, fins i tot, la seva atribució cronològica resulta complicada de valorar. Per tant, si els valorem a part, haurem de concloure que només 19 tombes contenen aixovar i que el seu nombre total és de 24 objectes. Aquests objectes són tipològicament molt homogenis entre si, ja que responen a tres funcionalitats molt concretes: l’ornamentació del cos (braçalets, denes i arracades), complements del vestit (botons, anelles i cadenes) i la cura del cos (navalles i pinces). A més, hi ha un petit conjunt de restes indeterminables d’interpretació difícil. La nostra intenció en aquest treball és analitzar detalladament els contextos arqueològics associats a aquests objectes i aprofitar el significatiu volum de dades de què disposem per tractar d’interpretar alguns dels aspectes rituals que hi ha darrere d’aquests dipòsits funeraris.
Trabajos de Prehistoria
Se presentan los resultados de la excavación y estudio de la necrópolis ibérica de Les Esquarterades (Ulldecona, Tarragona) y la reconstrucción del ritual funerario del período Ibérico Antiguo a partir de los mismos. Este yacimiento se sitúa en una zona donde existen datos relativamente abundantes sobre el mundo funerario, incluyendo varias necrópolis excavadas entre los ríos Ebro y Mijares. Sin embargo, la mayoría de estas investigaciones se realizó entre las décadas de 1960 y 1970, con importantes carencias metodológicas, entre las que destaca la total ausencia de estudios antropológicos. Esta necrópolis se ha estudiado mediante una metodología renovada, con elevado carácter interdisciplinar. Esto ha permitido recuperar información de calidad sobre aspectos hasta ahora poco conocidos para el período y la zona, como la caracterización antropológica de la población enterrada, los ustrina o la identificación de banquetes funerarios o libaciones en el momento de realizar los depósitos...
Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, 1986
El coneixement del ritual funerari caracteritzat per la incineració del cadaver com a tret diferencial d'uns contactes foranis (centreuropeus) amb les poblacions de les terres de l'interior del nostre país (comarca dYOsona) ha presentat, de sempre, un important buit d'informació. Recordem que només les troballes mal documentades del Turó de les Mentides (Folguero1es)l i de les sepultures del Fugurull (Manlleu)2, eren relacionades amb el món funerari d'inicis del 1 r. mileleni aC bé que en ambdós casos es tractava d'inhumacions.
Presentamos el conjunto de inhumaciones de Can Gambús-1, de cronología neolítica y asociadas a la denominada "Cultura de los Sepulcros de Fosa" (finales del V a inicios del IV milenio cal BC). El objetivo principal es informar de las novedades relativas a los procedimientos de construcción de las fosas y a los materiales empleados en la cobertura de las sepulturas, además del tratamiento dado a algunos de los cadáveres. Ello ha sido posible gracias al excepcional estado de conservación de dichas sepulturas, a su riguroso proceso de excavación arqueológica y a su estudio antropológico y taxonómico detallado a partir de todas las evidencias disponibles. Asimismo, se presentan los ajuares recuperados en las inhumaciones cuya riqueza es notable en comparación con la de otros contextos funerarios similares. Probablemente este dato esté relacionado con la presencia exclusiva de individuos adultos entre los inhumados.