An-Nasir Yusuf (original) (raw)
الناصر يوسف بن محمد بن غازي بن يوسف (627 - 659 هـ / 1230 - 1261 م) هو آخر ملوك بني أيوب. ولد بقلعة حلب سنة سبع وعشرين وستمائة هجري.
.png?width=300)
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi —àrab: الناصر يوسف بن محمد بن غازي بن يوسف, an-Nāṣir Yūsuf b. Muḥammad b. Ḡāzī b. Yūsuf—, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de i d'Alep. Era fill de l'emir al-Aziz ibn adh-Dhàhir (net de Saladí), i per tant era besnet de Saladí. La seva mare era Fàtima, filla d'al-Kàmil. A la mort del seu pare el 5 de novembre de 1236 fou proclamat nou emir, i com que era menor d'edat la regència va correspondre a la seva àvia paterna Dayfa Khàtun bint al-Màlik al-Àdil (filla d'al-Àdil I). Al-Àixraf ibn al-Àdil de Damasc va pretendre la successió a lo que es va oposar al-Kàmil ibn al-Àdil d'Egipte que la pretenia per a si mateix. Estava a punt d'esclatar la guerra quan al-Àixraf es va posar malalt i va morir pocs mesos després, el 27 d'agost de 1237. Al-Kàmil abans de poder ocupar Alep es va posar també malalt a Damasc i va morir el dimecres 6 de març de 1238, el que va permetre al jove An-Nàssir Yússuf conservar el principat. Dayfa Khàtun va reconèixer la sobirania del sultà Kaykhusraw II de Rum (1237-1246) el que es va reflectir a les monedes. En canvi es va oposar a l'atabeg de Mossul Badr-ad-Din Lulu i a les bandes de soldats corasmis. La regent va morir el novembre del 1242 i llavors an-Nàssir Yússuf va agafar directament el poder quan tenia poc més de 12 anys, però assessorat pel visir Jamal-ad-Din Iqbal-ad-Dawla al-Khatuní i l'amir Xams-ad-Din Lulu al-Aminí, sota consells del qual va estendre el seu poder per quasi tot Síria. El 1243 els rumí foren derrotats a Köse Dagh i això va implicar que en endavant els mongols passaven a ser fronterers i van començar a fer ràtzies a Síria que de moment foren poc importants. As-Sàlih Ayyub d'Egipte (1240-1249) amb el suport de les bandes de corasmis, es va apoderar el 1245 de Palestina i el maig va assetjar Damasc que es va rendir el novembre següent; as-Sàlih Ismaïl va rebre Baalbek i Bosra en compensació. Però els corasmis, que eren mercenaris, descontents amb as-Sàlih Ayyub, es van posar al servei del seu rival as-Sàlih Ismaïl, i van començar per aquest el setge de Damasc amb el suport també del senyor Izz-ad-Din de Salkhad (març del 1246); el setge fou greu i els habitants van quedar reduïts a haver de menjar gossos. Però Ibrahim al-Mansur d'Homs (1240-1246) i an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep van formar coalició per enfrontar als atacants que temien acabarien controlant Síria si conquerien Damasc; fins i tot van buscar el suport dels croats d'Acre. Ibrahim al-Mansur va actuar a contracor, ja que salvar Damasc suposava reforçar el poder al sud de Síria del seu enemic as-Sàlih Ayyub d'Egipte, però finalment va decidir actuar i junt al seu aliat d'Alep va reunir bandes de turcmans i de beduïns mercenaris amb els quals es va dirigir a Damasc; les forces assetjants van abandonar Damasc i es van dirigir al nord i van enfrontar a l'exèrcit enemic prop del llac d'Homs, on les bandes coràsmies foren derrotades de manera tan completa (26 de maig de 1246) que quasi van quedar exterminades i el seu poder a Síria es va acabar per sempre. Llavors Ibrahim al-Mansur es va dirigir a Baalbek que estava defensada pel fill d'al-Salih Ismail, al-Mansur Mahmud, al que volia castigar per la seva aliança amb els corasmis o khwarizms; va capturar la ciutat fàcilment però en arribar a la ciutadella, que difícilment podia conquerir, es va retirar a Homs. Ibrahim al-Mansur va entrar a Damasc en nom d'al-Salih Ayyub, però es va instal·lar a Nayrab, a l'oest de la ciutat i va negociar amb el sultà d'Egipte un acord (que segurament buscava la cessió de Damasc); as-Sàlih Ayyub el va convidar al Caire a negociar i Ibrahim va acceptar però llavors es va posar malalt i va morir el 28 de juny de 1246 sent enterrat a Homs. As-Sàlih Ismaïl es va retirar a Alep on An-Nàssir Yússuf el va acollir i perdonar i va esdevenir el seu vassall. El 1248 el general d'an-Nàssir Yússuf, Xams-ad-Din Lulu al-Armani o al-Amini, va avançar cap a Homs governada per al-Àixraf ibn al-Mansur (1246-1260) i després de dos mesos de setge el va obligar a capitular, obligant-lo a cedir Alep a canvi de Tell Bashir. El 1249 al-Àixraf ibn al-Mansur es va apoderar de Nisibin, Dara i Karkisiya que pertanyien a l'atabeg de Mossul Badr-ad-Din Lulu. Diyar Bakr i Diyar Rabia reconeixien la sobirania d'Alep. A la mort de Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, sultà d'Egipte i Damasc, ela amirs de Damasc van proclamar sultà a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, entrant a aquesta ciutat el juliol de 1250. Per venjar a Turan Shah a preparar una expedició a Egipte (on fou posat nominalment al tron sense tenir el poder) i va negociar l'aliança amb el rei Lluís IX de França sense resultat. L'expedició a Egipte fou rebutjada a la batalla de Gaza (octubre de 1250) guanyada per l'amir egipci Faris al-Din Aktay. An-Nàssir no es va desanimar i va preparar una nova expedició que va sortir de Damasc el gener de 1251 i a principis de febrer va lliurar la batalla d'al-Abbasa; tenia la victòria a la mà quan la traïció dels seus mamelucs turcs va capgirar el resultat. An-Nàssir Yússuf va haver de fugir i alguns prínceps van caure presoners; l'amir Xams-ad-Din Lulu va morir a la batalla. Faris al-Din Aktay, el vencedor, va penetrar a Palestina i va ocupar Nablus i altres ciutats importants, fins que un nou exèrcit sirià aixecat per an-Nàssir Yússuf va aturar el seu avanç. Després de llargues negociacions es va ajustar la pau la primavera del 1253. Yússuf renunciava a Egipte i era reconegut a Damasc. El 1259 quan es van presentar els mongols, an-Nàssir Yússuf va fer submissió immediatament i va enviar al campament mongol regals. Quan va pensar que els altres prínceps l'ajudarien contra l'amenaça, va canviar el to i va respondre amb paraules provocadores a un missatge d'Hulagu i aquest va assetjar Alep. An-Nàssir Yússuf que era a Damasc, va pensar a anar contra els mongols i obligar-los a aixecar el setge, però abans va intentar obtenir ajut d'altres prínceps i va enviar missatgers arreu. Cap va respondre a la seva crida i mentre va caure en mans dels mongols (gener del 1260) i fou saquejada, i an-Nàssir Yússuf va desistir de fer l'expedició. No tenia altre remei que abandonar Damasc i marxar al sud cap a Gaza on va intantar una aliança o quasi una submissió amb els mamelucs. (la dinastia va subsistir com a vassalla), Baalbek i foren ocupades pels mongols tot seguit. Homs va quedar com estat vassall. Finalment an-Nàssir Yússuf es va rendir a les forces d'Hulagu manadfes per Kitbuga (o Kitbuka) i va quedar presoner a Maragha. Després de la batalla d'Ayn Djalut (3 de setembre de 1260) o bé després de la primera en què els mongols manats pel mateix kan Hulagu foren derrotats per Bàybars I d'Egipte, el 10 de desembre de 1260, l'Il-kan va ordenar l'execució d'an-Nàssir Yússuf i tots els membres mascles de la família excepte el seu fill al-Aziz Muhammad. Amb ell es va acabar la branca aiúbida d'Alep i Damasc. És considerat un home pietós i poc amant dels plaers, erudit i poeta.Els aiúbides, que ja havien perdut el soldanat del Caire a mans dels mamelucs quedaven definitivament esborrats dels seus antics dominis egipcis i sirians. (ca) الناصر يوسف بن محمد بن غازي بن يوسف (627 - 659 هـ / 1230 - 1261 م) هو آخر ملوك بني أيوب. ولد بقلعة حلب سنة سبع وعشرين وستمائة هجري. (ar) Al-Malik an-Nasir Salah ad-Din Yusuf (arabisch الملك الناصر صلاح الدين يوسف, DMG al-Malik an-Nāṣir Ṣalāḥ ad-Dīn Yūsuf; * um 1228; † Herbst 1260) war der letzte Sultan von Syrien aus der Dynastie der Ayyubiden. Er war zudem der letzte direkte Nachkomme des berühmten Saladin, der sein Urgroßvater war und dessen Namen er trug. Nach dem Tod seines Vaters al-Aziz Muhammad im Jahr 1236 folgte ihm an-Nasir als Emir von Aleppo nach. Weil er noch ein Kind war, übernahm zunächst seine Großmutter, Daifah Khatun, die Regentschaft in Aleppo. Deren Bruder, Sultan al-Kamil, beabsichtigte Syrien wieder mit Ägypten zu vereinen und zog mit einem Heer herauf. Daifah Khatun verbündete sich mit al-Aschraf von Damaskus, der aber schon 1237 starb, worauf Damaskus von al-Kamil eingenommen wurde. Dort aber starb der Sultan selbst im März 1238, was die weitere Unabhängigkeit Aleppos sicherstellte. Aber auch nachdem an-Nasir die Herrschaft selbst übernommen hatte, musste er sich stets gegen Sultan as-Salih Ayyub verteidigen und verbündete sich dafür mit seinen Vettern aus Homs, Kerak und auch den christlichen Kreuzfahrerbaronen. Diese Allianz musste allerdings in der Schlacht von La Forbie (18. Oktober 1244) eine schwere Niederlage gegen ein ägyptisches Heer hinnehmen, in dessen Folge Sultan as-Salih Damaskus einnehmen konnte. Auf den Tod des Emirs von Homs 1246 verbündete sich an-Nasir mit von Hamah. Nachdem sich Sultan as-Salih nach Ägypten zurückgezogen hatte, eroberten die Verbündeten im Sommer 1248 Homs, welches an-Nasir seinem Herrschaftsbereich einfügte. Sultan as-Salih zog darauf gegen an-Nasir und belagerte ihn in Homs. Da aber gleichzeitig König Ludwig IX. von Frankreich auf Zypern eintraf (Sechster Kreuzzug), brach as-Salih die Belagerung ab, um die Verteidigung Ägyptens zu organisieren. Laut dem Kreuzzugschronisten Jean de Joinville wurde der Rückzug des Sultans durch einen von an-Nasir in die Wege geleiteten Giftanschlag beschleunigt, nachdem die Gesundheit des Sultans chronisch geschwächt blieb. Der Sultan starb im November 1249 noch während des Kampfes gegen die Kreuzritter. Der neue Sultan Turan Schah konnte im April 1250 über die Kreuzritter siegen, wurde darauf aber von den Mameluken ermordet, die nun ihrerseits die Herrschaft in Ägypten an sich rissen. An-Nasir ergriff die Chance und besetzte am 11. Juli 1250 Damaskus. Damit begründete er ein unabhängiges Ayyubidensultanat in Syrien. Für ein gemeinsames Bündnis gegen die Mameluken bot er dem in Akkon regierenden Ludwig IX. eine Pilgerreise nach Jerusalem an, doch Ludwig IX. schlug aus Rücksichtnahme gegenüber jenen noch von den Mameluken gefangen gehaltenen Kreuzfahrern ein Bündnis aus. Am 21. Februar 1251 scheiterte eine Invasion Ägyptens in der Schlacht von al-Kura, worauf an-Nasir militärisch geschwächt auf seine Ambitionen für eine Herrschaft in Kairo verzichten musste. Im April 1253 einigte er sich vertraglich mit den Mameluken auf die bestehenden Verhältnisse. Darauf unternahm er Angriffe auf die Kreuzfahrerstädte Akkon und Sidon, wobei er bei letzterer 2000 Einwohner töten ließ. Trotz seines Friedens mit den Mameluken versuchte an-Nasir, sie in den folgenden Jahren gegeneinander aufzubringen, und gewährte unter anderem Baibars Asyl in Damaskus. 1257 wurde Sultan Izz ad-Din Aybak ermordet, woraufhin Qutuz die Macht in Ägypten übernahm. Die Lage änderte sich schlagartig, als 1258 die Mongolen unter dem Il-Khan Hülegü in Mesopotamien einbrachen und das Kalifat in Bagdad stürzten. An-Nasir entsandte umgehend seinen Sohn al-Aziz an Hülegü als Zeichen seiner Unterwerfung. Doch als Hülegü 1259 in Syrien erschien, verließ an-Nasir Aleppo und sammelte Truppen in Damaskus. Im Januar 1260 eroberten die Mongolen Aleppo und anschließend Homs. Weil um dieselbe Zeit in Syrien die Nachricht vom Tod des mongolischen Großkhans eintraf, zog Hülegü mit dem größten Teil seines Heeres nach Zentralasien zurück, ließ aber noch starke Truppen unter seinem Feldherrn Kitbukha zurück. An-Nasir nahm nun Kontakt zu Qutuz auf, um sich mit ihm zu verbünden. Im März 1260 zogen die Mongolen in Damaskus ein, an-Nasir floh mit seinen Truppen nach Transjordanien. Bevor er sich aber mit dem heraufziehenden Heer der Mameluken vereinigen konnte, wurde er von seinen eigenen Gefolgsleuten verraten, an die Mongolen ausgeliefert und von Kitbukha an Hülegü gesandt. Als dieser die Nachricht von der Niederlage Kitbukhas in der Schlacht bei ʿAin Dschālūt (3. September 1260) vernahm, ließ er an-Nasir enthaupten. An-Nasir Yusuf war mit Maleka Khatum verheiratet, einer Tochter des Sultans der Rum-Seldschuken Kai Kobad I. (de) An-Nasir Yusuf (Arabic: الناصر يوسف; AD 1228–1260), fully al-Malik al-Nasir Salah al-Din Yusuf ibn al-Aziz ibn al-Zahir ibn Salah al-Din Yusuf ibn Ayyub ibn Shazy (الملك الناصر صلاح الدين يوسف بن الظاهر بن العزيز بن صلاح الدين يوسف بن أيوب بن شاذى), was the Ayyubid Emir of Syria from his seat in Aleppo (1236–1260) and the Sultan of the Ayyubid Empire from 1250 until the sack of Aleppo by the Mongols in 1260. (en) An-Nasir Yusuf fue un señor ayubí que gobernó Alepo, Homs y Damasco. Era bisnieto de Saladino. Cuando los mongoles invadieron Siria en 1259, no les hizo frente y abandonó sus territorios para marchar al Sinaí. Su propio séquito lo entregó a los mongoles, que se cree que lo asesinaron en 1261. (es) An-Nasir Yusuf (bahasa Arab: الناصر يوسف; ad 1228–1260), yang bernama lengkap al-Malik al-Nasir Salah al-Din Yusuf bin bin bin Salah al-Din Yusuf bin Ayyub bin Shazy (الملك الناصر صلاح الدين يوسف بن الظاهر بن العزيز بن صلاح الدين يوسف بن أيوب بن شاذى), adalah Amir Siria Ayyubiyah dari tahtanya di Aleppo (1236–1260) dan Sultan dari 1250 sampai perebutan Aleppo oleh Mongol pada 1260. (in) Al-Malik an-Naser Salah ad-Dîn Yusuf, né en 1230 et mort après 1260, est le dernier sultan ayyoubide d'Alep de 1236 à 1260 et de Damas de 1250 à 1260. Il est fils d'El-Malek el-Aziz Mohammed, émir d'Alep, petit-fils d'El-Malik ed-Zahir Ghazi, émir d'Alep, et arrière-petit-fils de Saladin, sultan d'Égypte et de Syrie. (fr) Ан-Насир Юсуф (араб. الناصر يوسف; 1228—1260 гг.н. э.), полное имя — аль-Малик аль-Насир Салах ад-Дин Юсуф ибн аль-Азиз ибн ибн Салах ад-Дин Юсуф ибн Айюб ибн Шази, был эмиром Айюбидов Сирии в Алеппо (1236—1260) и султаном империи Айюбидов с 1250 года до монголами в 1260 году. (ru) |
| dbo:activeYearsEndYear | 1260-01-01 (xsd:gYear) |
| dbo:activeYearsStartYear | 1250-01-01 (xsd:gYear) |
| dbo:child | dbr:Al-Aziz_Muhammad |
| dbo:parent | dbr:Al-Aziz_Muhammad |
| dbo:predecessor | dbr:Al-Muazzam_Turanshah |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Ayyubid_Dynasty_1171_-_1246(AD).png?width=300 |
| dbo:title | Al-Malik an-Nasir (en) |
| dbo:wikiPageExternalLink | https://books.google.com/books%3Fid=JfXl5kvabhoC |
| dbo:wikiPageID | 13051029 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 12729 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1086689287 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Qalawun dbc:1228_births dbr:Vizier dbr:Dayfa_Khatun dbr:Hulagu dbr:Ain_Jalut dbr:Saladin dbr:Qaymariyya_(tribe) dbr:Egypt dbr:Gaza_City dbr:Mongolian_Empire dbr:Nablus dbr:Najm_ad-Din_Ayyub dbr:Louis_IX_of_France dbr:Emir dbr:Sultan dbr:Ayyubid_dynasty dbr:Az-Zahir_Ghazi dbr:Baibars dbr:List_of_Ayyubid_rulers dbr:Acre,_Israel dbr:Al-Adil_I dbr:Al-Aziz_Muhammad dbr:Al-Maqrizi dbr:Aleppo dbr:Al-Mansur_Ali dbr:Al-Muazzam_Turanshah dbc:13th-century_Ayyubid_rulers dbc:Ayyubid_emirs_of_Aleppo dbc:Ayyubid_emirs_of_Damascus dbc:Muslims_of_the_Seventh_Crusade dbr:Faris_ad-Din_Aktai dbr:Bahri_dynasty dbr:As-Salih_Ayyub dbc:Medieval_child_rulers dbc:1260_deaths dbc:13th-century_Kurdish_people dbr:Jerusalem dbr:Bilad_al-Sham dbr:Sunni_Islam dbr:Syria dbr:Mongol_invasions_of_Syria dbr:Aybak dbr:Ibn_Khaldun dbr:Kitbuqa dbr:Seventh_Crusade dbr:Shajar_al-Durr dbr:Saladin_(disambiguation) dbr:Shams_al-Din_Lu'lu'_al-Amini dbr:Siege_of_Aleppo_(1260) dbr:Ayyubids dbr:Crusaders dbr:Ayyubid_Empire dbr:Saif_ad-Din_Qutuz dbr:Abu_al-Fida dbr:Ibn_Taghri dbr:Ibn_al-Qifti dbr:The_Concise_History_of_Humanity_or_Chronicles dbr:File:Bagdad1258.jpg dbr:File:Ayyubid_Dynasty_1171_-_1246(AD).PNG dbr:File:BeglerbeicSHAM.jpg dbr:File:Louis-ix.jpg |
| dbp:birthDate | 1228 (xsd:integer) |
| dbp:chapter | The rise of the Mamluks (en) |
| dbp:deathDate | 1260 (xsd:integer) |
| dbp:dynasty | dbr:Ayyubid_dynasty |
| dbp:father | dbr:Al-Aziz_Muhammad |
| dbp:first | Robert (en) |
| dbp:issue | Al-Aziz (en) |
| dbp:last | Irwin (en) |
| dbp:name | Salah ad-Din Yusuf (en) |
| dbp:pages | 607 (xsd:integer) |
| dbp:predecessor | dbr:Al-Aziz_Muhammad dbr:Al-Muazzam_Turanshah |
| dbp:reason | dbr:Mongol_invasions_of_Syria |
| dbp:regent | dbr:Dayfa_Khatun (en) |
| dbp:reign | 1250 (xsd:integer) 0001-11-26 (xsd:gMonthDay) |
| dbp:religion | dbr:Sunni_Islam |
| dbp:rows | 2 (xsd:integer) |
| dbp:succession | dbr:List_of_Ayyubid_rulers |
| dbp:successor | Emirate abolished (en) |
| dbp:title | dbr:List_of_Ayyubid_rulers Al-Malik an-Nasir (en) |
| dbp:volume | 5 (xsd:integer) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Citation dbt:Citation_needed dbt:ISBN dbt:Infobox_monarch dbt:Main_article dbt:More_citations_needed dbt:Refbegin dbt:Refend dbt:Reflist dbt:S-bef dbt:S-end dbt:S-hou dbt:S-reg dbt:S-start dbt:S-ttl dbt:S-vac dbt:Sfn dbt:Short_description dbt:Ayyubid_dynasty dbt:New_Cambridge_Medieval_History |
| dbp:years | 1236 (xsd:integer) 1250 (xsd:integer) 0001-11-26 (xsd:gMonthDay) |
| dcterms:subject | dbc:1228_births dbc:13th-century_Ayyubid_rulers dbc:Ayyubid_emirs_of_Aleppo dbc:Ayyubid_emirs_of_Damascus dbc:Muslims_of_the_Seventh_Crusade dbc:Medieval_child_rulers dbc:1260_deaths dbc:13th-century_Kurdish_people |
| gold:hypernym | dbr:Governor |
| rdf:type | owl:Thing foaf:Person dbo:Person dul:NaturalPerson wikidata:Q19088 wikidata:Q215627 wikidata:Q5 wikidata:Q729 dbo:Animal dbo:Eukaryote dbo:Species schema:Person yago:WikicatKurdishRulers yago:WikicatMedievalChildRulers yago:CausalAgent100007347 yago:Emir110052497 yago:LivingThing100004258 yago:Object100002684 yago:Organism100004475 yago:Person100007846 yago:PhysicalEntity100001930 yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo dbo:Royalty yago:Ruler110541229 yago:Whole100003553 yago:WikicatEmirsOfAleppo yago:WikicatEmirsOfDamascus |
| rdfs:comment | الناصر يوسف بن محمد بن غازي بن يوسف (627 - 659 هـ / 1230 - 1261 م) هو آخر ملوك بني أيوب. ولد بقلعة حلب سنة سبع وعشرين وستمائة هجري. (ar) An-Nasir Yusuf (Arabic: الناصر يوسف; AD 1228–1260), fully al-Malik al-Nasir Salah al-Din Yusuf ibn al-Aziz ibn al-Zahir ibn Salah al-Din Yusuf ibn Ayyub ibn Shazy (الملك الناصر صلاح الدين يوسف بن الظاهر بن العزيز بن صلاح الدين يوسف بن أيوب بن شاذى), was the Ayyubid Emir of Syria from his seat in Aleppo (1236–1260) and the Sultan of the Ayyubid Empire from 1250 until the sack of Aleppo by the Mongols in 1260. (en) An-Nasir Yusuf fue un señor ayubí que gobernó Alepo, Homs y Damasco. Era bisnieto de Saladino. Cuando los mongoles invadieron Siria en 1259, no les hizo frente y abandonó sus territorios para marchar al Sinaí. Su propio séquito lo entregó a los mongoles, que se cree que lo asesinaron en 1261. (es) An-Nasir Yusuf (bahasa Arab: الناصر يوسف; ad 1228–1260), yang bernama lengkap al-Malik al-Nasir Salah al-Din Yusuf bin bin bin Salah al-Din Yusuf bin Ayyub bin Shazy (الملك الناصر صلاح الدين يوسف بن الظاهر بن العزيز بن صلاح الدين يوسف بن أيوب بن شاذى), adalah Amir Siria Ayyubiyah dari tahtanya di Aleppo (1236–1260) dan Sultan dari 1250 sampai perebutan Aleppo oleh Mongol pada 1260. (in) Al-Malik an-Naser Salah ad-Dîn Yusuf, né en 1230 et mort après 1260, est le dernier sultan ayyoubide d'Alep de 1236 à 1260 et de Damas de 1250 à 1260. Il est fils d'El-Malek el-Aziz Mohammed, émir d'Alep, petit-fils d'El-Malik ed-Zahir Ghazi, émir d'Alep, et arrière-petit-fils de Saladin, sultan d'Égypte et de Syrie. (fr) Ан-Насир Юсуф (араб. الناصر يوسف; 1228—1260 гг.н. э.), полное имя — аль-Малик аль-Насир Салах ад-Дин Юсуф ибн аль-Азиз ибн ибн Салах ад-Дин Юсуф ибн Айюб ибн Шази, был эмиром Айюбидов Сирии в Алеппо (1236—1260) и султаном империи Айюбидов с 1250 года до монголами в 1260 году. (ru) Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi —àrab: الناصر يوسف بن محمد بن غازي بن يوسف, an-Nāṣir Yūsuf b. Muḥammad b. Ḡāzī b. Yūsuf—, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de i d'Alep. (ca) Al-Malik an-Nasir Salah ad-Din Yusuf (arabisch الملك الناصر صلاح الدين يوسف, DMG al-Malik an-Nāṣir Ṣalāḥ ad-Dīn Yūsuf; * um 1228; † Herbst 1260) war der letzte Sultan von Syrien aus der Dynastie der Ayyubiden. Er war zudem der letzte direkte Nachkomme des berühmten Saladin, der sein Urgroßvater war und dessen Namen er trug. An-Nasir Yusuf war mit Maleka Khatum verheiratet, einer Tochter des Sultans der Rum-Seldschuken Kai Kobad I. (de) |
| rdfs:label | الناصر يوسف (ar) An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz (ca) An-Nasir Yusuf (de) An-Nasir Yusuf (en) An-Nasir Yusuf (es) An-Nasir Yusuf (in) Al-Nasir Yusuf (fr) Ан-Насир Юсуф (ru) |
| owl:sameAs | freebase:An-Nasir Yusuf yago-res:An-Nasir Yusuf wikidata:An-Nasir Yusuf dbpedia-ar:An-Nasir Yusuf http://arz.dbpedia.org/resource/الناصر_يوسف http://bn.dbpedia.org/resource/নাসির_ইউসুফ dbpedia-ca:An-Nasir Yusuf dbpedia-de:An-Nasir Yusuf dbpedia-es:An-Nasir Yusuf dbpedia-fa:An-Nasir Yusuf dbpedia-fr:An-Nasir Yusuf dbpedia-id:An-Nasir Yusuf dbpedia-ru:An-Nasir Yusuf https://global.dbpedia.org/id/2fRGs |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:An-Nasir_Yusuf?oldid=1086689287&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Ayyubid_Dynasty_1171_-_1246(AD).png wiki-commons:Special:FilePath/Louis-ix.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Bagdad1258.jpg wiki-commons:Special:FilePath/BeglerbeicSHAM.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:An-Nasir_Yusuf |
| foaf:name | Salah ad-Din Yusuf (en) |
| is dbo:child of | dbr:Al-Aziz_Muhammad |
| is dbo:commander of | dbr:Mongol_invasions_of_the_Levant |
| is dbo:successor of | dbr:Al-Aziz_Muhammad |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Al-Malik_al-Nāṣir_Yūsuf dbr:Al-Malik_an-Nāṣir_Yūsuf dbr:Al-Nasir_Salah_al-Din_Yusuf dbr:Al-Nasir_Yusuf dbr:Malik_Nasir_Yusuf |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Amir_al-ʿarab dbr:Qalawun dbr:Battle_of_Ain_Jalut dbr:Baybars dbr:Besni dbr:Hulagu_Khan dbr:Dayfa_Khatun dbr:List_of_rulers_of_Aleppo dbr:List_of_rulers_of_Damascus dbr:Timeline_of_the_Ilkhanate dbr:Timeline_of_the_Mongol_Empire dbr:1250 dbr:1253 dbr:1254 dbr:Citadel_of_Damascus dbr:Eighth_Crusade dbr:Mongol_invasions_of_the_Levant dbr:Mamluk_Sultanate dbr:Zengid_dynasty dbr:Franco-Mongol_alliance dbr:Hadhabani_(tribe) dbr:Ayyubid_dynasty dbr:Bab_Antakeya dbr:Bab_al-Faraj_(Aleppo) dbr:Banias dbr:Timeline_of_the_Kingdom_of_Jerusalem dbr:List_of_Ayyubid_rulers dbr:Al-Aziz_Muhammad dbr:Al-Mansur_II_Muhammad dbr:Aleppo dbr:Ancient_City_of_Aleppo dbr:Al-Ashraf_Musa,_Emir_of_Homs dbr:Al-Ashraf_Musa,_Sultan_of_Egypt dbr:Al-Mansur_Ibrahim dbr:Al-Mu'azzam_Turanshah_ibn_Salah_al-Din dbr:Al-Muazzam_Turanshah dbr:Al-Musta'sim dbr:Al-Qifti dbr:Al_Fadl dbr:Faris_al-Din_Aktay dbr:History_of_the_Knights_Hospitaller_in_the_Levant dbr:John_of_Valenciennes dbr:List_of_Kurds dbr:Harran dbr:History_of_Islam dbr:Izra dbr:Jamal_al-Din_al-Mizzi dbr:Jammaz_ibn_Hasan dbr:Jenin dbr:Bahramshah dbr:Salah_ad-Din_(name) dbr:Aybak dbr:Buhturids dbr:Guillaume_de_Chateauneuf dbr:Qutuz dbr:Seventh_Crusade dbr:Shajar_al-Durr dbr:Shams_al-Din_Lu'lu'_al-Amini dbr:Muhyi_al-Din_al-Maghribi dbr:Pierre_de_Vieille-Brioude dbr:Al-Malik_al-Nāṣir_Yūsuf dbr:Al-Malik_an-Nāṣir_Yūsuf dbr:Al-Nasir_Salah_al-Din_Yusuf dbr:Al-Nasir_Yusuf dbr:Malik_Nasir_Yusuf |
| is dbp:issue of | dbr:Al-Aziz_Muhammad |
| is dbp:regent of | dbr:Dayfa_Khatun |
| is dbp:successor of | dbr:Al-Aziz_Muhammad dbr:Al-Muazzam_Turanshah |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:An-Nasir_Yusuf |
