Pope Clement VII (original) (raw)

dbo:abstract

Klement VII., vlastním jménem Giulio di Giuliano de Medici (26. května 1478 Florencie – 25. září 1534 Řím), byl papežem v letech 1523–1534; kardinálem pak v letech 1513–1523. Byl strýcem Kateřiny Medicejské, kterou po smrti jejích rodičů vychovával. Podařilo se mu ji jako čtrnáctiletou provdat (1533) za stejně starého Jindřicha II., pozdějšího francouzského krále. Díky tomuto sňatku zanechali Medicejští významnou stopu ve francouzských dějinách, neboť Kateřina se stala matkou tří posledních králů z linie Valois a na čas také regentkou Francie. (cs)
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici ; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.Considerat "el més desafortunat dels papes", el regnat de Climent VII va estar marcat per una ràpida successió de lluites polítiques, militars i religioses, moltes en curs, que van tenir conseqüències de gran abast per al cristianisme i el món polític. Elegit el 1523 al final del , Climent va arribar al papat amb una gran reputació com a home d'estat. Havia servit amb distinció com a assessor principal del papa Lleó X (1513-1521), del papa Adrià VI (1522-1523), i meritablement com a gran mestre de Florència (1519-1523). Assumint el lideratge en un moment de crisi, amb la difusió de la reforma protestant; l'Església a punt de fallir; i els grans exèrcits estrangers que envaïen Itàlia, Climent va intentar inicialment unir la cristiandat fent la pau entre els molts líders cristians que llavors eren controvertits. Més tard, va intentar alliberar Itàlia de l'ocupació estrangera, creient que amenaçava la llibertat de l'Església. La complexa situació política dels anys 1520 va frustrar els esforços de Clement. Heretar reptes sense precedents, inclosa la reforma protestant de Martí Luter al nord d'Europa; una gran lluita de poder a Itàlia entre els dos reis més poderosos d'Europa, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles V i Francesc I de França, cadascun dels quals exigia al Papa que escollís un bàndol; i les invasions turques d'Europa de l'Est dirigides per Solimà el Magnífic, els problemes de Climent es van agreujar amb el divorci contenciós del rei Enric VIII d'Anglaterra, cosa que va provocar que ; i el 1527, es van agreujar les relacions amb l'emperador Carles V, cosa que va conduir al violent saqueig de Roma, durant el qual Climent va ser empresonat. Després d'escapar del confinament al castell de Sant'Angelo, Climent —amb poques opcions econòmiques, militars o polítiques que quedaven— va comprometre la independència de l'Església i d'Itàlia aliant-se amb el seu antic carceller, Carles V. En contrast amb el seu pontificat torturat, Climent era personalment respectable i devot, posseïa una "dignitat de propietat de caràcter", "grans adquisicions tant teològiques com científiques", així com "extraordinària adreça i penetració; Climent VII, en temps serens, podria tenir va administrar el poder papal amb una alta reputació i una envejable prosperitat. Però, amb tota la seva profunda visió dels afers polítics d'Europa, Clement no sembla haver comprès la posició alterada del Papa "en relació amb els emergents estats-nació d'Europa i el protestantisme. Climent va deixar un important llegat cultural a la tradició Medici. Va encarregar obres icòniques de Rafael, Benvenuto Cellini i Miquel Àngel, incloent El Judici Final a la capella Sixtina. E n qüestions de ciència, Climent és conegut sobretot per aprovar, el 1533, la teoria de Nicolau Copèrnic que la Terra gira al voltant del Sol, 99 anys abans del judici d'heretgia de Galileo Galilei per obtenir idees similars. Eclesiàsticament, Climent és recordat per les ordres de protecció dels jueus de la Inquisició, aprovant els ordes dels Teatins i dels Caputxins , i assegurant l'illa de Malta per als Cavallers de Malta. (ca)
كليمنس السابع (Clemens VII) ، وُلد باسم جوليو دي جوليانو دي ميديشي (فلورنسا، 26 مايو 1478 - روما، 25 سبتمبر 1534) ، أحد أعضاء عائلة ميديشي الفلورنسي، بابا الكنيسة الكاثوليكية التاسع عشر بعد المئتين من عام 1523 حتى موته. (ar)
Ο Πάπας Κλήμης Ζ΄ (γενική: του Κλήμεντος, αιτιατική: τον Κλήμεντα, κοσμικό όνομα: Τζoύλιο ντι Τζουλιάνο ντε’ Μέντιτσι, ιταλ. Giulio di Giuliano de' Medici, * Φλωρεντία, 26 Μαΐου 1478 – Ρώμη, 25 Σεπτεμβρίου 1534), ήταν ο 219ος Πάπας της Ρωμαιοκαθολικής εκκλησίας από το 1523 έως το θάνατό του. (el)
Klemento la 7-a (naskiĝis kiel Giulio di Giuliano de' Medici la 26-an de majo 1478 en Florenco, mortis la 25-an de septembro 1534 en Romo) estis papo de 1523 ĝis 1534. Li nesingarde aliancis kun Francisko la 1-a kelkajn monatojn post la malvenko de Pavio en 1525. Tuj post la malliberigo de la reĝo, li aliĝis al la ligo de Cognac en Majo 1526, kontraŭ Karlo la 5-a. Al la ligo partoprenis ankaŭ Henriko la 8-a, Venezio kaj pluraj italaj princoj. Karlo la 5-a, pro venĝo, sendis siajn dungitajn soldatojn batali kontraŭ la Romo. La plejparto de la soldatoj estis germanaj kaj adeptoj de Lutero. Kiam mortis la papo, la 25-an de septembro 1534, la katolikismo ne bone fartis. La partizanoj de la papo abomenis la partizanojn de la Evangelio. De sia kastelo Sankta-Angelo, li vidis Romon difektita de la luteranaj soldatoj. En la sama periodo, Danujo, Norvegujo, Svedujo kaj Anglujo disiĝis de la katolika eklezio. La turkoj invadis la katolikan Hungarujon kaj Sulejmano la 1-a alvenis al Vieno. La ekleziaj gravuloj demandis sin ĉu malaperos katolikismo. Klemento la 7-a opiniis, ke la Apokalipso tuj alvenos. Li petis de Mikelanĝelo ke li pentru la Lastan Juĝon sur la muro de la Siksta Kapelo. (eo)
Clemens VII. (bürgerlich Giulio de’ Medici; * 26. Mai 1478 in Florenz; † 25. September 1534 in Rom) aus der Familie der Medici war vom 18. November 1523 bis zu seinem Tode Papst. (de)
Klemente VII.a (latinez: Clemens VII; Florentzia, 1478ko maiatzaren 26a - † Erroma, 1534ko irailaren 25a), sortzez Giulio Medici, Eliza Katolikoaren 219. aita santua izan zen 1523 eta 1534 urteen bitartean. (eu)
Clemente VII (en latín, Clemens PP. VII), de nombre secular Julio de Médici (Florencia, 26 de mayo de 1478-Roma, 25 de septiembre de 1534) fue el papa n.º 219 de la Iglesia católica, desde 1523 hasta su muerte en 1534. (es)
Ba Phápa ar an Eaglais Chaitliceach é Pápa Clemeint VII. (ga)
Pope Clement VII (Latin: Clemens VII; Italian: Clemente VII; born Giulio de' Medici; 26 May 1478 – 25 September 1534) was head of the Catholic Church and ruler of the Papal States from 19 November 1523 to his death on 25 September 1534. Deemed "the most unfortunate of the popes", Clement VII's reign was marked by a rapid succession of political, military, and religious struggles—many long in the making—which had far-reaching consequences for Christianity and world politics. Elected in 1523 at the end of the Italian Renaissance, Clement came to the papacy with a high reputation as a statesman. He had served with distinction as chief advisor to Pope Leo X (1513–1521), Pope Adrian VI (1522–1523), and commendably as gran maestro of Florence (1519–1523). Assuming leadership at a time of crisis, with the Protestant Reformation spreading; the Church nearing bankruptcy; and large, foreign armies invading Italy, Clement initially tried to unite Christendom by making peace among the many Christian leaders then at odds. He later attempted to liberate Italy from foreign occupation, believing that it threatened the Church's freedom. The complex political situation of the 1520s thwarted Clement's efforts. Inheriting unprecedented challenges, including Martin Luther's Protestant Reformation in Northern Europe; a vast power struggle in Italy between Europe's two most powerful kings, Holy Roman Emperor Charles V and Francis I of France, each of whom demanded that the Pope choose a side; and Turkish invasions of Eastern Europe led by Suleiman the Magnificent, Clement's problems were exacerbated by King Henry VIII of England's contentious divorce, resulting in England breaking away from the Catholic Church; and in 1527, souring relations with Emperor Charles V, leading to the violent Sack of Rome, during which Clement was imprisoned. After escaping confinement in the Castel Sant'Angelo, Clement—with few economic, military, or political options remaining—compromised the Church's and Italy's independence by allying with his former jailer, Charles V. In contrast to his tortured pontificate, Clement was personally respectable and devout, possessing a "dignified propriety of character", "great acquirements both theological and scientific", as well as "extraordinary address and penetration—Clement VII, in serener times, might have administered the Papal power with high reputation and enviable prosperity. But with all of his profound insight into the political affairs of Europe, Clement does not seem to have comprehended the altered position of the Pope" in relation to Europe's emerging nation-states and Protestantism. Clement left a significant cultural legacy in the Medici tradition. He commissioned artworks by Raphael, Benvenuto Cellini, and Michelangelo, including Michelangelo's The Last Judgment in the Sistine Chapel. In matters of science, Clement is best known for approving, in 1533, Nicolaus Copernicus's theory that the Earth revolves around the Sun—99 years before Galileo Galilei's heresy trial for similar ideas. (en)
Klemens VII (26 Mei 1478 – 25 September 1534) adalah Paus yang menjabat sejak 19 November 1523 sampai 25 September 1534. * l * b * s (in)
Jules de Médicis (en italien Giulio di Giuliano de' Medici), né le 26 mai 1478 à Florence et mort le 25 septembre 1534 à Rome, fut le 219e pape de l’Église catholique de 1523 à 1534 sous le nom de Clément VII (en latin Clemens VII, en italien Clemente VII). Durant son pontificat, il s'oppose au roi d'Espagne et empereur germanique Charles Quint et au roi d'Angleterre Henri VIII. (fr)
교황 클레멘스 7세(라틴어: Clemens PP. VII, 이탈리아어: Papa Clemente VII)는 제219대 교황(재위: 1523년 11월 26일 ~ 1534년 9월 25일)이다. 본명은 줄리오 디 줄리아노 데 메디치(이탈리아어: Giulio di Giuliano de' Medici)이다. 사생아라는 약점을 극복하고 메디치 가문 출신으로는 두번째로 교황이 되었다. (ko)
クレメンス7世（Clemens VII, 1478年5月26日 - 1534年9月25日）は、ローマ教皇（在位：1523年 - 1534年）。メディチ家の出身で、本名はジュリオ・デ・メディチ（Giulio de' Medici）。パッツィ家の陰謀で殺害されたジュリアーノ・デ・メディチの遺児であり、母はフィオレッタ・ゴリーニ。2代前のレオ10世の従弟に当たる。ヘンリー8世の離婚問題を承認した、ケンブリッジ大学教授（後にカンタベリー大司教になる）のトマス・クランマーとヘンリー8世を破門した。 (ja)
Clemente VII, nato Giulio Zanobi di Giuliano de' Medici (Firenze, 26 maggio 1478 – Roma, 25 settembre 1534), esponente della famiglia fiorentina dei Medici, fu il 219º papa della Chiesa cattolica dal 1523 fino alla sua morte. (it)
Klemens VII (łac. Clemens VII; właśc. Giulio de’ Medici; ur. 26 maja 1478 we Florencji, zm. 25 września 1534 w Rzymie) – papież w okresie od 19 listopada 1523 do 25 września 1534. (pl)
Clemens VII, geboren als Giulio de' Medici (Firenze, 26 mei 1478 – Rome, 25 september 1534), was paus van november 1523 tot aan zijn dood. Hij was de opvolger van Adrianus VI. Clemens VII werd geboren als Giulio de' Medici, de buitenechtelijke zoon van Giuliano di Piero de' Medici. Hij volgde Lorenzo II op als leider van de familie de' Medici, maar deed in 1523 afstand van zijn functie om tot paus te worden verkozen. Daarmee was hij na zijn neef Leo X de tweede paus uit dit beroemde geslacht. Met de verkiezing van kardinaal Giulio de' Medici leek het alsof de gouden tijd van de' Medici was teruggekeerd. Clemens VII was echter veel strenger en ook plichtsgetrouwer dan Leo X ooit was geweest. Door aanvankelijk Frans I van Frankrijk te steunen in de Italiaanse Oorlog van 1521 tot 1526, tot grote ergernis van Karel V, trachtte de nieuwe paus de Spaanse druk op Italië tegen te gaan, hetgeen echter totaal mislukte. Na de Franse nederlaag in de Slag bij Pavia en de gevangenneming van Frans I zocht hij de bescherming van de keizer om zich vervolgens weer aan te sluiten bij de Liga van Cognac (1526, een militair bondgenootschap met Frankrijk, Milaan, Venetië, en Florence) tégen de keizer. Dit leidde tot de inneming en een door de keizer onbedoelde plundering van Rome (6 mei 1527) door de keizerlijke troepen. Paus Clemens vluchtte naar de Engelenburcht, maar moest zich uiteindelijk gewonnen geven en werd gevangengenomen. Hij kwam pas vrij na de uitdrukkelijke belofte van neutraliteit in het Habsburgs-Franse conflict, verliet de verwoeste stad en vestigde zich eerst in Orvieto en daarna in Viterbo. De verzoening met Karel V en diens keizerkroning in 1530 was slechts een schijnvrede. Clemens VII was grotendeels verantwoordelijk voor de sterke verspreiding van de Reformatie in de noordelijke Europese landen. Door zijn afwachtende en diplomatieke houding, en zijn categorische weigering om op verzoek van de keizer een algemeen concilie bijeen te roepen, verknoeide de paus niet alleen een mogelijkheid de verzoening tussen de Kerk en de Reformatie te realiseren, zijn onhandige optreden in de echtscheiding van Hendrik VIII van Engeland, die hij in 1533 excommuniceerde, leidde ook tot de afscheiding van de Anglicaanse Kerk. Hij toonde evenmin sympathie voor de hervormingsbewegingen die binnen de kerk al actief waren, en die later zouden leiden tot de stichting van religieuze orden als de jezuïeten, ursulinen en kapucijnen. Trouw aan de traditie van de Medici was Clemens VII ook een beschermer van kunsten en wetenschappen, maar zijn mecenaat bleef beperkt door gebrek aan financiën. In 1524 gaf hij wel opdracht tot gevangenneming van de kunstenaar Marcantonio Raimondi om zijn gravures voor de I Modi. Hij gaf Michelangelo de opdracht voor het ontwerpen van de Medicikapel van de San Lorenzo Basiliek en de Biblioteca Medicea Laurenziana in Firenze. Clemens VII is, samen met zijn neef Leo X, begraven in de Aldobrandinikapel in de Santa Maria sopra Minerva in Rome. Pausen van de Rooms-Katholieke Kerk Cursief: tegenpaus (nl)
Clemens VII (latin den milde), född Giulio de' Medici 26 maj 1478 i Florens, död 25 september 1534, var påve från den 19 november 1523 till sin död, den 25 september 1534. (sv)
O Papa Clemente VII (italiano: Papa Clemente VII; latim: Clemens VII) (26 de maio de 1478 — 25 de setembro de 1534), nascido Giulio di Giuliano de Médici, foi chefe da Igreja Católica e governante dos Estados papais de 19 de novembro de 1523 até a data da sua morte. “O mais infeliz dos papas”, o reinado de Clemente VII foi marcado por uma rápida sucessão de lutas políticas, militares e religiosas - muitas em andamento - que tiveram consequências de longo alcance para Cristianismo e política mundial. Eleito em 1523, no final da Renascença italiana, Clemente VII chegou ao papado com uma grande reputação de estadista. Serviu com distinção como conselheiro principal do Papa Leão X (1513-1521), do Papa Adriano VI (1522-1523) e ainda se distinguiu como "gran maestro" de Florença (1519-1523). Assumindo capacidade de liderança em tempos de crise, com a Reforma Protestante em expansão, e grandes exércitos estrangeiros invadindo a Itália, Clemente VII tentou inicialmente unir a cristandade, fazendo a paz entre os muitos líderes cristãos então em desacordo. Mais tarde, ele tentou libertar a Itália da ocupação estrangeira, acreditando que isso ameaçava a liberdade da Igreja. A complexa situação política da década de 1520 frustrou os esforços de Clemente VII. Foram tempos de herança de desafios assustadores, incluindo: a Reforma Protestante de Martinho Lutero no norte da Europa; uma vasta luta pelo poder na Itália entre os dois reis mais poderosos da Europa, o Sacro Imperador Romano-Germânico Carlos V e Francisco I de França, cada um dos quais exigiu que o Papa escolhesse um lado; e invasões turcas da Europa Oriental, lideradas por Solimão, o Magnífico. Os problemas de Clemente foram exacerbados pelo divórcio contencioso do rei Henrique VIII de Inglaterra, que resultaria na ruptura entre Inglaterra e a Igreja Católica, e pela deterioração, em 1527, das relações com o imperador Carlos V, que conduziria ao violento Saque de Roma, durante o qual o papa foi preso. Depois de escapar do confinamento no Castelo Sant'Angelo, o papa — com poucas opções financeiras, militares ou políticas restantes — comprometeu a independência da Igreja e da Itália, aliando-se ao seu ex-carcereiro, o imperador Carlos V. Em contraste com seu papado torturado, Clemente VII era pessoalmente respeitável e devoto, possuindo uma “personalidade digna de caráter”, “grandes feitos teológicos e científicos”, bem como “liderança e julgamento extraordinários - Clemente VII, em tempos de serenidade, poderia ter administrado o poder papal com alta reputação e prosperidade invejável. Mas, com toda a sua profunda compreensão dos assuntos políticos da Europa, Clemente parece não ter compreendido a posição alterada do papa ”em relação aos emergentes estados-nações e ao protestantismo da Europa. Em matéria de ciência, Clemente VII é mais conhecido por aprovar pessoalmente, em 1533, a teoria de Nicolau Copérnico de que a Terra gira em torno do Sol, o heliocentrismo - 99 anos antes do processo por heresia contra Galileo Galilei por ideias semelhantes. Eclesiástico, Clemente VII é lembrado por emitir ordens protegendo judeus da Inquisição, aprovando a Ordem dos Frades Menores Capuchinhos e protegendo a ilha de Malta para os Cavaleiros de Malta. (pt)
Климе́нт VII (лат. Clemens PP. VII; в миру Джу́лио Ме́дичи, итал. Giulio de Medici; 26 мая 1478 — 25 сентября 1534) — Папа Римский с 19 ноября 1523 года по 25 сентября 1534 года. (ru)
Климент VII (Джуліо ді Джуліано де Медічі; 26 травня 1478 — 25 вересня 1534) — 219-й Папа Римський, понтифікат якого тривав з 19 листопада 1523 до 25 вересня 1534 року, останній Папа епохи Відродження. (uk)
教宗克勉七世（拉丁語：Clemens PP. VII；1478年5月26日－1534年9月25日）原名儒略·德·美第奇（Giulio de' Medici），1523年11月19日當選羅馬主教（教宗），同年11月26日即位至1534年9月25日為止。他於1513至1523年间為樞機。克勉七世是教宗良十世堂弟，在他的父亲朱利亚诺·德·美第奇被刺身亡后一个月出生，由他的伯父洛伦佐·德·美第奇抚养长大。 (zh)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:buried

Basilica of Santa Maria sopra Minerva, Rome (en)

dcterms:subject

rdfs:comment

Klement VII., vlastním jménem Giulio di Giuliano de Medici (26. května 1478 Florencie – 25. září 1534 Řím), byl papežem v letech 1523–1534; kardinálem pak v letech 1513–1523. Byl strýcem Kateřiny Medicejské, kterou po smrti jejích rodičů vychovával. Podařilo se mu ji jako čtrnáctiletou provdat (1533) za stejně starého Jindřicha II., pozdějšího francouzského krále. Díky tomuto sňatku zanechali Medicejští významnou stopu ve francouzských dějinách, neboť Kateřina se stala matkou tří posledních králů z linie Valois a na čas také regentkou Francie. (cs)
كليمنس السابع (Clemens VII) ، وُلد باسم جوليو دي جوليانو دي ميديشي (فلورنسا، 26 مايو 1478 - روما، 25 سبتمبر 1534) ، أحد أعضاء عائلة ميديشي الفلورنسي، بابا الكنيسة الكاثوليكية التاسع عشر بعد المئتين من عام 1523 حتى موته. (ar)
Ο Πάπας Κλήμης Ζ΄ (γενική: του Κλήμεντος, αιτιατική: τον Κλήμεντα, κοσμικό όνομα: Τζoύλιο ντι Τζουλιάνο ντε’ Μέντιτσι, ιταλ. Giulio di Giuliano de' Medici, * Φλωρεντία, 26 Μαΐου 1478 – Ρώμη, 25 Σεπτεμβρίου 1534), ήταν ο 219ος Πάπας της Ρωμαιοκαθολικής εκκλησίας από το 1523 έως το θάνατό του. (el)
Clemens VII. (bürgerlich Giulio de’ Medici; * 26. Mai 1478 in Florenz; † 25. September 1534 in Rom) aus der Familie der Medici war vom 18. November 1523 bis zu seinem Tode Papst. (de)
Klemente VII.a (latinez: Clemens VII; Florentzia, 1478ko maiatzaren 26a - † Erroma, 1534ko irailaren 25a), sortzez Giulio Medici, Eliza Katolikoaren 219. aita santua izan zen 1523 eta 1534 urteen bitartean. (eu)
Clemente VII (en latín, Clemens PP. VII), de nombre secular Julio de Médici (Florencia, 26 de mayo de 1478-Roma, 25 de septiembre de 1534) fue el papa n.º 219 de la Iglesia católica, desde 1523 hasta su muerte en 1534. (es)
Ba Phápa ar an Eaglais Chaitliceach é Pápa Clemeint VII. (ga)
Klemens VII (26 Mei 1478 – 25 September 1534) adalah Paus yang menjabat sejak 19 November 1523 sampai 25 September 1534. * l * b * s (in)
Jules de Médicis (en italien Giulio di Giuliano de' Medici), né le 26 mai 1478 à Florence et mort le 25 septembre 1534 à Rome, fut le 219e pape de l’Église catholique de 1523 à 1534 sous le nom de Clément VII (en latin Clemens VII, en italien Clemente VII). Durant son pontificat, il s'oppose au roi d'Espagne et empereur germanique Charles Quint et au roi d'Angleterre Henri VIII. (fr)
교황 클레멘스 7세(라틴어: Clemens PP. VII, 이탈리아어: Papa Clemente VII)는 제219대 교황(재위: 1523년 11월 26일 ~ 1534년 9월 25일)이다. 본명은 줄리오 디 줄리아노 데 메디치(이탈리아어: Giulio di Giuliano de' Medici)이다. 사생아라는 약점을 극복하고 메디치 가문 출신으로는 두번째로 교황이 되었다. (ko)
クレメンス7世（Clemens VII, 1478年5月26日 - 1534年9月25日）は、ローマ教皇（在位：1523年 - 1534年）。メディチ家の出身で、本名はジュリオ・デ・メディチ（Giulio de' Medici）。パッツィ家の陰謀で殺害されたジュリアーノ・デ・メディチの遺児であり、母はフィオレッタ・ゴリーニ。2代前のレオ10世の従弟に当たる。ヘンリー8世の離婚問題を承認した、ケンブリッジ大学教授（後にカンタベリー大司教になる）のトマス・クランマーとヘンリー8世を破門した。 (ja)
Clemente VII, nato Giulio Zanobi di Giuliano de' Medici (Firenze, 26 maggio 1478 – Roma, 25 settembre 1534), esponente della famiglia fiorentina dei Medici, fu il 219º papa della Chiesa cattolica dal 1523 fino alla sua morte. (it)
Klemens VII (łac. Clemens VII; właśc. Giulio de’ Medici; ur. 26 maja 1478 we Florencji, zm. 25 września 1534 w Rzymie) – papież w okresie od 19 listopada 1523 do 25 września 1534. (pl)
Clemens VII (latin den milde), född Giulio de' Medici 26 maj 1478 i Florens, död 25 september 1534, var påve från den 19 november 1523 till sin död, den 25 september 1534. (sv)
Климе́нт VII (лат. Clemens PP. VII; в миру Джу́лио Ме́дичи, итал. Giulio de Medici; 26 мая 1478 — 25 сентября 1534) — Папа Римский с 19 ноября 1523 года по 25 сентября 1534 года. (ru)
Климент VII (Джуліо ді Джуліано де Медічі; 26 травня 1478 — 25 вересня 1534) — 219-й Папа Римський, понтифікат якого тривав з 19 листопада 1523 до 25 вересня 1534 року, останній Папа епохи Відродження. (uk)
教宗克勉七世（拉丁語：Clemens PP. VII；1478年5月26日－1534年9月25日）原名儒略·德·美第奇（Giulio de' Medici），1523年11月19日當選羅馬主教（教宗），同年11月26日即位至1534年9月25日為止。他於1513至1523年间為樞機。克勉七世是教宗良十世堂弟，在他的父亲朱利亚诺·德·美第奇被刺身亡后一个月出生，由他的伯父洛伦佐·德·美第奇抚养长大。 (zh)
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici ; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.Considerat "el més desafortunat dels papes", el regnat de Climent VII va estar marcat per una ràpida successió de lluites polítiques, militars i religioses, moltes en curs, que van tenir conseqüències de gran abast per al cristianisme i el món polític. (ca)
Klemento la 7-a (naskiĝis kiel Giulio di Giuliano de' Medici la 26-an de majo 1478 en Florenco, mortis la 25-an de septembro 1534 en Romo) estis papo de 1523 ĝis 1534. Li nesingarde aliancis kun Francisko la 1-a kelkajn monatojn post la malvenko de Pavio en 1525. Tuj post la malliberigo de la reĝo, li aliĝis al la ligo de Cognac en Majo 1526, kontraŭ Karlo la 5-a. Al la ligo partoprenis ankaŭ Henriko la 8-a, Venezio kaj pluraj italaj princoj. Karlo la 5-a, pro venĝo, sendis siajn dungitajn soldatojn batali kontraŭ la Romo. La plejparto de la soldatoj estis germanaj kaj adeptoj de Lutero. (eo)
Pope Clement VII (Latin: Clemens VII; Italian: Clemente VII; born Giulio de' Medici; 26 May 1478 – 25 September 1534) was head of the Catholic Church and ruler of the Papal States from 19 November 1523 to his death on 25 September 1534. Deemed "the most unfortunate of the popes", Clement VII's reign was marked by a rapid succession of political, military, and religious struggles—many long in the making—which had far-reaching consequences for Christianity and world politics. (en)
Clemens VII, geboren als Giulio de' Medici (Firenze, 26 mei 1478 – Rome, 25 september 1534), was paus van november 1523 tot aan zijn dood. Hij was de opvolger van Adrianus VI. Clemens VII werd geboren als Giulio de' Medici, de buitenechtelijke zoon van Giuliano di Piero de' Medici. Hij volgde Lorenzo II op als leider van de familie de' Medici, maar deed in 1523 afstand van zijn functie om tot paus te worden verkozen. Daarmee was hij na zijn neef Leo X de tweede paus uit dit beroemde geslacht. Met de verkiezing van kardinaal Giulio de' Medici leek het alsof de gouden tijd van de' Medici was teruggekeerd. Clemens VII was echter veel strenger en ook plichtsgetrouwer dan Leo X ooit was geweest. (nl)
O Papa Clemente VII (italiano: Papa Clemente VII; latim: Clemens VII) (26 de maio de 1478 — 25 de setembro de 1534), nascido Giulio di Giuliano de Médici, foi chefe da Igreja Católica e governante dos Estados papais de 19 de novembro de 1523 até a data da sua morte. “O mais infeliz dos papas”, o reinado de Clemente VII foi marcado por uma rápida sucessão de lutas políticas, militares e religiosas - muitas em andamento - que tiveram consequências de longo alcance para Cristianismo e política mundial. (pt)

foaf:depiction

is dbo:wikiPageRedirects of