Military of Carthage (original) (raw)
Het Carthaagse leger was van oorsprong een burgerleger, net zoals dat van de moederstad Tyrus. Door de rol die Carthago zou gaan spelen in het Middellandse Zeegebied werd het omgevormd tot een huurlingenleger met slechts één burgereenheid. Vooral het eliteleger de Heilige Schare van Carthago genoot enige bekendheid.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago. Si bé per Cartago la flota cartaginesa va ser sempre la seva principal força, l'exèrcit va adquirir un paper clau en l'extensió del poder púnic sobre els nadius del nord d'Àfrica i del sud de la península Ibèrica, principalment en el període comprès entre el segle vi aC i el segle iii aC A partir del segle v aC Cartago va iniciar un ambiciós programa d'expansió cap a Sardenya, les illes Balears i el nord d'Àfrica. A causa d'això, el seu exèrcit es va anar transformant en un mosaic multiètnic, doncs l'escassetat de recursos humans propis va motivar la necessitat d'enrolar contingents de tropes foranes, principalment com a mercenaris. Aquest fet va convertir a les forces armades de Cartago en un conglomerat d'unitats púniques, aliades i mercenàries. Quant a la seva estructura militar, es va tractar sempre d'un exèrcit combinat, que disposava d'infanteria lleugera i pesada, d'artilleria, de fustigadors, de cavalleria lleugera i pesada, així com de seccions d'elefants de guerra (elefant cartaginès) i de carros de guerra. El comandament suprem de l'exèrcit va ser inicialment ostentat pels sufetes, fins al segle iii aC A partir de llavors, el van rebre generals nomenats directament pel Senat o l'Assemblea. L'exèrcit de Cartago es va enfrontar en nombroses ocasions a exèrcits grecs per l'hegemonia a Sicília. Això va influenciar el desenvolupament de les tàctiques i armes púniques, que va basar el seu exèrcit en unitats de falange. La disputa per Sicília va resultar inconclusa, i Cartago mai va arribar a conquistar la ciutat de Siracusa. No obstant això, la maquinària bèl·lica cartaginesa va tenir el seu major repte en enfrontar-se a les legions romanes en les Guerres Púniques. Tot i que Cartago va ser finalment derrotada, el seu exèrcit va aconseguir notables triomfs al comandament d'homes excepcionals com Aníbal i Amílcar Barca. (ca) جيش قرطاج، هو أحد أكبر القوات العسكرية في العالم القديم. على الرغم من أن البحرية القرطاجية كانت دائما القوة العسكرية الرئيسة، اكتسب الجيش دورا رئيسيا في انتشار السلطة القرطاجية على الشعوب الأصلية في شمال أفريقيا وشبه جزيرة إيبيريا الجنوبية من القرن السادس قبل الميلاد والقرن الثالث قبل الميلاد. كما سمح جيش قرطاج لتوسع في سردينيا وجزر البليار. وأدى هذا التوسع إلى تحويل الجيش من مجموعة من المواطنين والجنود إلى قوة متعددة الجنسيات تتألف أساسا من وحدات مرتزقة أجنبية. كان للجيش القرطاجي قوة أسلحة مشتركة، تضم مشاة خفيفة وثقيلة، ومحركات حصار، ومناششات، وفرسان خفيفة وثقيلة، فضلا عن فيلة وعربات حرب. القيادة العليا للجيش كان في البداية من قبل سوفيتس المدنية حتى القرن الثالث قبل الميلاد. بعد ذلك، تم تعيين الجنرالات العسكريين المحترفين مباشرة من قبل مجلس الشيوخ القرطاجيين. حارب الجيش قرطاج الإغريق على السيطرة على جزيرة صقلية. وقد أثرت هذه اللقاءات على تطوير أسلحة القرطاجيين وتكتيكاتهم، مما أدى إلى اعتماد قرطاج على الطراز اليوناني جندي هوبليت يقاتل في تشكيل الكتائب. ومع ذلك، واجهت آلة الحرب القرطاجية التحدي الأكبر في الجيش من الجمهورية الرومانية خلال الحروب البونيقية. وبينما هزم روما قرطاج أخيرا في عام 146 قبل الميلاد، حقق جيشها نجاحا ملحوظا تحت قيادة هاميلكار باركا وابنه هانيبال. (ar) El ejército de Cartago fue una de las fuerzas militares más importantes de la Antigüedad clásica, leal al Estado púnico. Si bien para Cartago la armada fue siempre su principal fuerza, el ejército adquirió un papel clave en la extensión del poder púnico sobre los nativos del norte de África y del sur de la península ibérica, principalmente en el periodo comprendido entre el siglo VI a. C. y el siglo III a. C. A partir del siglo V a. C. Cartago inició un ambicioso programa de expansión hacia Cerdeña, las islas Baleares y el norte de África. Debido a ello, su ejército se fue transformando en un mosaico multiétnico, pues la escasez de recursos humanos propios motivó la necesidad de enrolar contingentes de tropas foráneas, principalmente como mercenarios. Este hecho convirtió a las fuerzas armadas de Cartago en un conglomerado de unidades púnicas, aliadas y mercenarias. En cuanto a su estructura militar, se trató siempre de un ejército combinado, que disponía de infantería ligera y pesada, de armas de asedio, de hostigadores, de caballería ligera y pesada, así como de secciones de elefantes de guerra y carros de guerra. El mando supremo del ejército fue inicialmente ostentado por los sufetes, hasta el siglo III a. C. A partir de entonces, lo recibieron generales nombrados directamente por el Senado o la Asamblea. El ejército de Cartago se enfrentó en numerosas ocasiones a ejércitos griegos por la hegemonía en Sicilia. Esto influenció el desarrollo de las tácticas y armas púnicas, que basó su ejército en unidades de falange. La disputa por Sicilia resultó inconclusa, y Cartago nunca llegó a conquistar la ciudad de Siracusa. Sin embargo, la maquinaria bélica cartaginesa tuvo su mayor reto al enfrentarse a las legiones romanas en las guerras púnicas. Si bien Cartago fue finalmente derrotada, su ejército consiguió notables triunfos al mando de hombres excepcionales como Aníbal y Amílcar Barca. (es) The military of Carthage was one of the largest military forces in the ancient world. Although Carthage's navy was always its main military force, the army acquired a key role in the spread of Carthaginian power over the native peoples of northern Africa and southern Iberian Peninsula from the 6th century BC and the 3rd century BC. Carthage's military also allowed it to expand into Sardinia and the Balearic Islands. This expansion transformed the military from a body of citizen-soldiers into a multinational force composed of a combination of allies, citizens and foreign mercenary units. The Carthaginian military was a combined arms force, which comprised light and heavy infantry, siege engines, skirmishers, light and heavy cavalry, as well as war elephants and chariots. Supreme command of the military was initially held by the civilian Suffetes until the third century BC. Thereafter, professional military generals were appointed directly by the Carthaginian Senate. Carthage's military battled the Greeks over control of the island of Sicily. These encounters influenced the development of the Carthaginians' weapons and tactics, causing Carthage to adopt the Greek-style hoplite soldier fighting in the phalanx formation. Though they ultimately prevailed over the Greeks in Sicily, shortly thereafter the Carthaginian war machine was confronted with the single greatest military challenge it would ever face from the military of the expanding Roman Republic. Carthage and Rome fought several major protracted conflicts known as the Punic Wars, the last of which resulted in the complete and total destruction of the city of Carthage in 146 BC, by which time the Carthaginian military was only a shadow of its former self. Carthage came close to victory on several occasions, during the earlier Punic Wars however; with their military achieving notable success under the command of Hamilcar Barca and his son Hannibal in the First and Second Punic Wars respectively. Hannibal Barca specifically, is widely regarded as one of the greatest military geniuses of all time. (en) L’armée de Carthage fut l'une des forces militaires les plus importantes de l'Antiquité classique. Même si pour Carthage, sa marine de guerre fut toujours sa principale force, l'armée acquit un rôle clé dans l'extension du pouvoir punique sur les habitants du nord de l'Afrique et du sud de la Péninsule Ibérique, principalement dans la période comprise entre le VIe siècle av. J.-C. et le IIIe siècle av. J.-C. À partir du Ve siècle av. J.-C., Carthage mit en œuvre un ambitieux programme d'expansion vers la Sardaigne, les îles Baléares et l'Afrique du Nord. Pour cette raison, l'armée se transforma progressivement en une mosaïque multiethnique, car l'insuffisance de ressources humaines propres motiva la nécessité d'enrôler des contingents de troupes étrangères, principalement comme mercenaires. Ce fait transforma les forces armées de Carthage en un conglomérat d'unités puniques, alliées et de mercenaires. Quant à sa structure militaire, elle consista toujours en une armée combinée, qui disposait d'infanterie légère et lourde, d'artillerie, de chasseurs à pied, de cavalerie légère et lourde, ainsi que de sections d'éléphants de guerre et de chars de guerre. Le commandement suprême de l'armée fut initialement détenu par les suffètes jusqu'au IIIe siècle av. J.-C. À partir de cette date, ce sont des généraux nommés directement par le Sénat ou l'Assemblée qui reçurent cette charge. L'armée de Carthage affronta, en de nombreuses occasions, les armées grecques pour la domination de la Sicile. Cela influença le développement des tactiques et des armes de Carthage, qui fonda son armée sur les unités de phalanges. La dispute de la Sicile se révéla infructueuse, et jamais Carthage ne parvint à conquérir la ville de Syracuse. Néanmoins, la machinerie de guerre carthaginoise connut son défi majeur en affrontant les légions romaines au cours des Guerres puniques. Même si Carthage fut finalement battue, son armée obtint des triomphes remarquables sous le commandement d'hommes exceptionnels tels que Hannibal et Hamilcar Barca. (fr) Pasukan Punisia adakah kekuatan militer bangsa Punisia yang berasal dari Kartago di Afrika Utara serta pasukan-pasukan dari etnis Punisia seusai penghancuran Kartago pada Perang Punisia Ketiga. Polis Kartago menguasai daerah yang luas di Maghreb, Tunisia modern, dan mengendalikan pesisir Tripolitania dan Maroko modern dengan basisnya di sisa-sisa pesisir Maghreb. Kerajaan-suku Numidia lainnya di merasakan adanya pengaruh Kartago pada masa jayanya. Namun dengan dukungan Romawi setelah Perang Punisia Kedua, satu Kerajaan Numidia bersatu, yang berumur pendek, didirikan, menambil alih pengaruh Kartago di Maghreb dengan bangsa Punisia tahu bagiamana memainkan peran yang penting sampai penaklukan Romawi. Di luar Afrika, bangsa Punisia menguasai dan memengaruhi politik di sebagian besar area di Sisilia, Korsika, Sardinia, dan Semenanjung Iberia. Kebanyakan catatan mengenai militer Kartago bercerita mengenai konflik di daerah-daerah ini. Dalam peperangan darat, kerajaan-kerajaan di Afrika biasanya sangat bergantung pada tentara bayaran dari luar Afrika, sedangkan angkatan laut tetap diawaki oleh orang Afrika. Mulai dari Perang Sisilia sampai Perang Punisia, catatan mengenai pasukan Afrika hampir selalu berasal dari musuh-musu mereka. Namun diketahui bahwa pada , angkatan laut Kartago ikut membantu sekutu Romawi mereka. (in) L'esercito cartaginese era una delle più importanti forze militari dell'antichità classica. Anche se sempre fu la la forza principale di Cartagine, l'esercito di terra ebbe un ruolo chiave per estendere il potere punico sopra le popolazioni native del nordafrica e del sud della penisola iberica, soprattutto nel periodo che va dal VI al III secolo a.C.. Sappiamo inoltre che, a partire dal V secolo a.C., Cartagine avviò un ambizioso programma di espansione in Sardegna, nelle Isole Baleari oltreché nel nord Africa. In seguito a questa espansione, l'esercito venne trasformato in un mosaico multietnico, poiché la carenza di risorse umane richiese la necessità di arruolare contingenti di truppe straniere, principalmente come mercenari. Questo fatto generò nell'esercito cartaginese un insieme di unità alleate e mercenarie. A differenza di altri eserciti classici, quello punico fu così formato in gran parte da mercenari, posti sotto il comando di un capitano, a sua volta subordinato ad un corpo ufficiali composto da cittadini cartaginesi, provenienti dalle classi sociali più elevate. Per quanto riguarda la sua struttura militare rappresentò da sempre un esercito che disponeva di una fanteria pesante e di una leggera, oltre a unità di artiglieria, di cavalleria leggera e pesante, oltre a elefanti da guerra e carri. Il comando supremo dell'esercito venne inizialmente detenuto dai suffetes fino al III secolo a.C. In seguito, il comandante in capo veniva nominato direttamente dal Senato cartaginese. L'esercito cartaginese si scontrò in numerose occasioni con gli eserciti greci per l'egemonia in Sicilia. Questo diede notevole impulso alle nuove tattiche e alle armi puniche, trasformando l'esercito in unità falangitiche. La guerra durò secoli in Sicilia (600 - 265 a.C. circa), tra Cartagine e Syrakousai (Siracusa), città mai conquistata dai punici. Tuttavia la macchina da guerra cartaginese ebbe il suo più importante conflitto di fronte alle legioni romane nelle tre guerre puniche (264 - 146 a.C.). E sebbene Cartagine venisse finalmente sconfitta, il suo esercito raggiunse notevoli successi grazie a comandanti eccezionali come Annibale e il padre, Amilcare Barca. (it) 카르타고군은 고대 세계에서 가장 규모가 큰 군대 중 하나였다. 카르타고 해군이 항상 군사력의 중점이기는 했지만, 카르타고 육군도 기원전 6세기부터 기원전 3세기까지 북아프리카와 이베리아 반도 남부 지역의 토착민들에게 카르타고의 힘을 퍼트리는데 중요한 역할을 맡았다. 카르타고의 군사는 또한 사르데냐와 발레아레스 제도에도 확장을 해냈다. 이 확장은 시민군 중심에서 외국인 용병대가 주를 이뤄 구성된 다국적인 군대로 변화하였다. 카르타고군은 경보병, , , 척후병, 경기병, 중기병과 더불어 전투 코끼리, 전차로 이뤄진 혼합 부대였다. 카르카고군의 최고 지휘권은 초창기에는 기원전 3세기까지 민간 집정관들이 지녔다. 그 이후로는 전문 군인 지휘관이 카르타고 의회로부터 직접 임명되었다. 카트타고군은 시칠리아섬의 지배권을 두고 그리스인들과 싸웠다. 이 접촉은 카르카고의 무기와 전술에 영향을 미쳐, 팔랑크스 대형으로 싸우는 그리스 방식의 호플리테스를 카르타고가 도입하는데 원인이 되었다. 그러나 카르타고의 군사 체계는 포에니 전쟁 동안에 로마 공화국의 군사라는 최대의 난적을 마주했다. 카르타고가 기원전 146년에 로마에게 결국에는 패했지만, 하밀카르 바르카와 그의 아들 한니발의 지휘하에서 카르타고의 군사는 눈에 띄는 성과를 거뒀다. (ko) Het Carthaagse leger was van oorsprong een burgerleger, net zoals dat van de moederstad Tyrus. Door de rol die Carthago zou gaan spelen in het Middellandse Zeegebied werd het omgevormd tot een huurlingenleger met slechts één burgereenheid. Vooral het eliteleger de Heilige Schare van Carthago genoot enige bekendheid. (nl) O exército de Cartago foi uma das forças militares mais importantes da Antiguidade, graças ao qual a cidade púnica impulsou sua hegemonía no Mediterrâneo central e ocidental desde o século VI ao século III a.C.. Se tratava de um exército formado principalmente por mercenários estrangeiros, ainda que possuía certos sinais de identidade própria. Foi finalmente superado pelas legiões romanas nas Guerras Púnicas. (pt) Армия Карфагена, или маханат (финик. 𐤌𐤇𐤍𐤕, Mhnt) — наземные силы (армия) Карфагенского государства, существовавшего в IX—II веках до н. э. Поначалу представляла собой ополчение граждан города и зависимых племён, но после реформы Магона I (VI век до н. э.) стала состоять преимущественно из иностранцев-наёмников под верховным командованием представителей аристократических родов. Опиралась на мощный военно-морской флот, который долгое время господствовал в Западном Средиземноморье. (ru) |
| dbo:activeYearsEndYear | -146-01-01 (xsd:gYear) |
| dbo:activeYearsStartYear | -550-01-01 (xsd:gYear) |
| dbo:battle | dbr:Punic_Wars dbr:Pyrrhic_War dbr:Greek-Punic_Wars |
| dbo:notableCommander | dbr:Hamilcar_Barca dbr:Hannibal |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Troupes_carthaginoises_Arverniales_2012.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | https://archive.org/details/isbn_9781566194631 https://web.archive.org/web/20071011110130/http:/www.cartage.org.lb/en/themes/GeogHist/histories/Oldcivilization/phoenicia/origin/puniclit/inscriptions.html |
| dbo:wikiPageID | 6778622 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 32295 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1121398141 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Carthage dbr:Protectorate dbr:Punic_Wars dbr:Punic_wars dbr:Pyrrhic_War dbr:Roman_Republic dbr:Rome dbr:Sardinia dbr:Battle_of_Adys dbr:Battle_of_Cape_Ecnomus dbr:Battle_of_the_Bagradas_River_(255_BC) dbr:Hoplites dbr:Phalanx dbr:Light_infantry dbr:Lucanians dbr:Libyans dbr:Light_cavalry dbr:Ligures dbr:Numidian_cavalry dbr:Numidians dbr:Siege_engines dbr:Commander-in-chief dbr:Conscripted dbr:Ancient_Greece dbr:Ancient_Macedonian_army dbr:Poenulus dbr:Citizen dbr:Gauls dbr:Greeks dbr:Third_Punic_War dbr:Roman_Consul dbr:Appian dbr:Sicilian_Wars dbr:Sicily dbr:Siege_of_Aspis dbr:Siege_of_Carthage_(Third_Punic_War) dbr:Combined_arms dbc:Military_of_Carthage dbr:Hoplite dbr:Iberians dbr:Philip_II_of_Macedon dbr:Spartan dbr:Balearic_Islands dbr:Agathocles_of_Syracuse dbr:Age_of_Enlightenment dbr:Tyre,_Lebanon dbr:War_elephants dbr:Corvus_(weapon) dbr:Heavy_cavalry dbr:Heavy_infantry dbr:Etruscans dbr:Linothorax dbr:Greek-Punic_Wars dbr:Marcus_Atilius_Regulus dbr:Africa dbr:African_bush_elephant dbr:African_forest_elephant dbr:First_Punic_War dbr:Naval_fleet dbr:Hamilcar_Barca dbr:Hannibal dbr:Hannibal_Gisco dbr:Hanno_the_Navigator dbr:Italy dbr:Marines_(military) dbr:Aspis dbr:Xanthippus_of_Carthage dbr:Skirmishers dbr:Phoenicia dbr:Polis dbr:Polybius dbr:Classical_antiquity dbr:Greave dbr:Iberian_Peninsula dbr:Mercenary dbr:Mercenary_War dbr:Metropolis dbr:Carthaginian_Iberia dbr:Second_Punic_War dbr:Mago_I_of_Carthage dbr:Samnites dbr:Strategos dbr:Roman_legion dbr:Thureophoroi dbr:Chariots dbr:North_African_elephant dbr:Thureos dbr:Mediterranean dbr:Northern_Africa dbr:Military_of_Ancient_Rome dbr:Battle_of_Drepanum dbr:Ancient_Libyans dbr:Ligurians dbr:Diodorus dbr:Numidian_War dbr:Suffete dbr:File:Balearic_Slinger.jpg dbr:File:Sacred_Band_cavalryman.png dbr:File:Troupes_carthaginoises_Arverniales_2012.JPG dbr:File:Carthaginian_chariot.png dbr:File:Carthaginian_hoplite_-_Oplita_cartaginese.JPG dbr:File:Punic.keel.JPG dbr:File:Salammbô_-_défilé_des_centurions.jpg |
| dbp:battles | dbr:Punic_Wars dbr:Pyrrhic_War dbr:Greek-Punic_Wars |
| dbp:caption | Military of Carthage (en) |
| dbp:country | Ancient Carthage (en) |
| dbp:dates | 550 (xsd:integer) |
| dbp:disbanded | 146 (xsd:integer) |
| dbp:notableCommanders | dbr:Hamilcar_Barca dbr:Hannibal |
| dbp:type | Navy (en) Army (en) |
| dbp:unitName | Carthaginian Military (en) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Citation_needed dbt:Cite_book dbt:Cn dbt:Further dbt:ISBN dbt:Infobox_military_unit dbt:Main dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Specify |
| dct:subject | dbc:Military_of_Carthage |
| rdf:type | owl:Thing schema:Organization dul:Agent dul:SocialPerson dbo:Agent wikidata:Q176799 wikidata:Q24229398 wikidata:Q43229 dbo:MilitaryUnit dbo:Organisation |
| rdfs:comment | Het Carthaagse leger was van oorsprong een burgerleger, net zoals dat van de moederstad Tyrus. Door de rol die Carthago zou gaan spelen in het Middellandse Zeegebied werd het omgevormd tot een huurlingenleger met slechts één burgereenheid. Vooral het eliteleger de Heilige Schare van Carthago genoot enige bekendheid. (nl) O exército de Cartago foi uma das forças militares mais importantes da Antiguidade, graças ao qual a cidade púnica impulsou sua hegemonía no Mediterrâneo central e ocidental desde o século VI ao século III a.C.. Se tratava de um exército formado principalmente por mercenários estrangeiros, ainda que possuía certos sinais de identidade própria. Foi finalmente superado pelas legiões romanas nas Guerras Púnicas. (pt) Армия Карфагена, или маханат (финик. 𐤌𐤇𐤍𐤕, Mhnt) — наземные силы (армия) Карфагенского государства, существовавшего в IX—II веках до н. э. Поначалу представляла собой ополчение граждан города и зависимых племён, но после реформы Магона I (VI век до н. э.) стала состоять преимущественно из иностранцев-наёмников под верховным командованием представителей аристократических родов. Опиралась на мощный военно-морской флот, который долгое время господствовал в Западном Средиземноморье. (ru) جيش قرطاج، هو أحد أكبر القوات العسكرية في العالم القديم. على الرغم من أن البحرية القرطاجية كانت دائما القوة العسكرية الرئيسة، اكتسب الجيش دورا رئيسيا في انتشار السلطة القرطاجية على الشعوب الأصلية في شمال أفريقيا وشبه جزيرة إيبيريا الجنوبية من القرن السادس قبل الميلاد والقرن الثالث قبل الميلاد. كما سمح جيش قرطاج لتوسع في سردينيا وجزر البليار. وأدى هذا التوسع إلى تحويل الجيش من مجموعة من المواطنين والجنود إلى قوة متعددة الجنسيات تتألف أساسا من وحدات مرتزقة أجنبية. (ar) L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago. Si bé per Cartago la flota cartaginesa va ser sempre la seva principal força, l'exèrcit va adquirir un paper clau en l'extensió del poder púnic sobre els nadius del nord d'Àfrica i del sud de la península Ibèrica, principalment en el període comprès entre el segle vi aC i el segle iii aC A partir del segle v aC Cartago va iniciar un ambiciós programa d'expansió cap a Sardenya, les illes Balears i el nord d'Àfrica. A causa d'això, el seu exèrcit es va anar transformant en un mosaic multiètnic, doncs l'escassetat de recursos humans propis va motivar la necessitat d'enrolar contingents de tropes foranes, principalment com a mercen (ca) El ejército de Cartago fue una de las fuerzas militares más importantes de la Antigüedad clásica, leal al Estado púnico. Si bien para Cartago la armada fue siempre su principal fuerza, el ejército adquirió un papel clave en la extensión del poder púnico sobre los nativos del norte de África y del sur de la península ibérica, principalmente en el periodo comprendido entre el siglo VI a. C. y el siglo III a. C. A partir del siglo V a. C. Cartago inició un ambicioso programa de expansión hacia Cerdeña, las islas Baleares y el norte de África. Debido a ello, su ejército se fue transformando en un mosaico multiétnico, pues la escasez de recursos humanos propios motivó la necesidad de enrolar contingentes de tropas foráneas, principalmente como mercenarios. Este hecho convirtió a las fuerzas arm (es) The military of Carthage was one of the largest military forces in the ancient world. Although Carthage's navy was always its main military force, the army acquired a key role in the spread of Carthaginian power over the native peoples of northern Africa and southern Iberian Peninsula from the 6th century BC and the 3rd century BC. Carthage's military also allowed it to expand into Sardinia and the Balearic Islands. This expansion transformed the military from a body of citizen-soldiers into a multinational force composed of a combination of allies, citizens and foreign mercenary units. (en) Pasukan Punisia adakah kekuatan militer bangsa Punisia yang berasal dari Kartago di Afrika Utara serta pasukan-pasukan dari etnis Punisia seusai penghancuran Kartago pada Perang Punisia Ketiga. Polis Kartago menguasai daerah yang luas di Maghreb, Tunisia modern, dan mengendalikan pesisir Tripolitania dan Maroko modern dengan basisnya di sisa-sisa pesisir Maghreb. Kerajaan-suku Numidia lainnya di merasakan adanya pengaruh Kartago pada masa jayanya. Namun dengan dukungan Romawi setelah Perang Punisia Kedua, satu Kerajaan Numidia bersatu, yang berumur pendek, didirikan, menambil alih pengaruh Kartago di Maghreb dengan bangsa Punisia tahu bagiamana memainkan peran yang penting sampai penaklukan Romawi. Di luar Afrika, bangsa Punisia menguasai dan memengaruhi politik di sebagian besar area di (in) L’armée de Carthage fut l'une des forces militaires les plus importantes de l'Antiquité classique. Même si pour Carthage, sa marine de guerre fut toujours sa principale force, l'armée acquit un rôle clé dans l'extension du pouvoir punique sur les habitants du nord de l'Afrique et du sud de la Péninsule Ibérique, principalement dans la période comprise entre le VIe siècle av. J.-C. et le IIIe siècle av. J.-C. À partir du Ve siècle av. J.-C., Carthage mit en œuvre un ambitieux programme d'expansion vers la Sardaigne, les îles Baléares et l'Afrique du Nord. Pour cette raison, l'armée se transforma progressivement en une mosaïque multiethnique, car l'insuffisance de ressources humaines propres motiva la nécessité d'enrôler des contingents de troupes étrangères, principalement comme mercenaires (fr) 카르타고군은 고대 세계에서 가장 규모가 큰 군대 중 하나였다. 카르타고 해군이 항상 군사력의 중점이기는 했지만, 카르타고 육군도 기원전 6세기부터 기원전 3세기까지 북아프리카와 이베리아 반도 남부 지역의 토착민들에게 카르타고의 힘을 퍼트리는데 중요한 역할을 맡았다. 카르타고의 군사는 또한 사르데냐와 발레아레스 제도에도 확장을 해냈다. 이 확장은 시민군 중심에서 외국인 용병대가 주를 이뤄 구성된 다국적인 군대로 변화하였다. 카르타고군은 경보병, , , 척후병, 경기병, 중기병과 더불어 전투 코끼리, 전차로 이뤄진 혼합 부대였다. 카르카고군의 최고 지휘권은 초창기에는 기원전 3세기까지 민간 집정관들이 지녔다. 그 이후로는 전문 군인 지휘관이 카르타고 의회로부터 직접 임명되었다. (ko) L'esercito cartaginese era una delle più importanti forze militari dell'antichità classica. Anche se sempre fu la la forza principale di Cartagine, l'esercito di terra ebbe un ruolo chiave per estendere il potere punico sopra le popolazioni native del nordafrica e del sud della penisola iberica, soprattutto nel periodo che va dal VI al III secolo a.C.. Sappiamo inoltre che, a partire dal V secolo a.C., Cartagine avviò un ambizioso programma di espansione in Sardegna, nelle Isole Baleari oltreché nel nord Africa. In seguito a questa espansione, l'esercito venne trasformato in un mosaico multietnico, poiché la carenza di risorse umane richiese la necessità di arruolare contingenti di truppe straniere, principalmente come mercenari. Questo fatto generò nell'esercito cartaginese un insieme di (it) |
| rdfs:label | Military of Carthage (en) جيش قرطاج (ar) Exèrcit cartaginès (ca) Ejército de Cartago (es) Armée de Carthage (fr) Pasukan Punisia (in) Esercito cartaginese (it) 카르타고군 (ko) Carthaags leger (nl) Exército de Cartago (pt) Армия Карфагена (ru) |
| owl:sameAs | yago-res:Military of Carthage wikidata:Military of Carthage dbpedia-ar:Military of Carthage dbpedia-bg:Military of Carthage dbpedia-ca:Military of Carthage dbpedia-es:Military of Carthage dbpedia-fr:Military of Carthage dbpedia-he:Military of Carthage dbpedia-id:Military of Carthage dbpedia-it:Military of Carthage dbpedia-ko:Military of Carthage dbpedia-nl:Military of Carthage dbpedia-pt:Military of Carthage dbpedia-ru:Military of Carthage https://global.dbpedia.org/id/pjgB |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Military_of_Carthage?oldid=1121398141&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Carthaginian_hoplite_-_Oplita_cartaginese.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Balearic_Slinger.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Sacred_Band_cavalryman.png wiki-commons:Special:FilePath/Troupes_carthaginoises_Arverniales_2012.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Carthaginian_chariot.png wiki-commons:Special:FilePath/Punic.keel.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Salammbô_-_défilé_des_centurions.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Military_of_Carthage |
| foaf:name | Carthaginian Military (en) |
| is dbo:militaryBranch of | dbr:Mathos dbr:Spendius |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Carthaginian_navy dbr:Military_of_ancient_Carthage dbr:Carthaginian_Army dbr:Carthaginian_army dbr:Carthaginian_military dbr:Punic_Armed_Forces dbr:Punic_Military_Forces dbr:Punic_military_forces |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Carthaginian_navy dbr:Battle_of_Drepana dbr:Volcanism_of_Italy dbr:List_of_massacres_in_Italy dbr:Numidian_cavalry dbr:Mathos dbr:Sacred_Band_of_Carthage dbr:Gothic_and_Vandal_warfare dbr:Ksour_Essef_cuirass dbr:Malchus_(general) dbr:Maritime_history_of_Europe dbr:War_elephant dbr:Larus_(Cantabrian) dbr:Acireale dbr:Favignana dbr:Hannibal dbr:Asbyte dbr:Spendius dbr:Military_of_ancient_Carthage dbr:Political_history_of_the_world dbr:Siegecraft_in_Ancient_Greece dbr:Viriathus_(Second_Punic_War) dbr:Carthaginian_Army dbr:Carthaginian_army dbr:Carthaginian_military dbr:Punic_Armed_Forces dbr:Punic_Military_Forces dbr:Punic_military_forces |
| is dbp:branch of | dbr:Mathos dbr:Spendius |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Military_of_Carthage |
