Chess theory (original) (raw)
La théorie aux échecs est l'ensemble du corpus technique écrit relatif à la « bonne façon » de jouer aux échecs. Théorie a ici un sens différent et moins rigoureux que, par exemple, en mathématiques ou en science physique. La théorie des finales comporte néanmoins des règles infaillibles pour certaines positions, alors que la théorie des ouvertures reflète un simple consensus.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | نظرية الشطرنج (بالإنجليزية: Chess theory) عادة ما تنقسم لعبة شطرنج إلى ثلاث مراحل: افتتاحية، منتصف اللعب، ونهاية اللعب. هناك مجموعة كبيرة من النظريات المتعلقة بكيفية لعب اللعبة في كل مرحلة من هذه المراحل، وخاصة في البداية والنهاية. أولئك الذين يكتبون عن نظرية الشطرنج، والذين غالبًا ما يكونون أيضًا لاعبين بارزين، يشار إليهم باسم «المنظرين» أو «المنظرين». تشير «نظرية الإفتتاح» بشكل عام إلى الإجماع، وتمثله على نطاق واسع الأدبيات الحالية حول الافتتاحيات. تتكون «نظرية نهاية اللعبة» من عبارات تتعلق بمواقف محددة، أو مواقف من نفس النوع، على الرغم من وجود القليل من المبادئ القابلة للتطبيق عالميًا. غالبًا ما تشير «نظرية اللعبة الوسطى» إلى المبادئ أو المبادئ المنطبقة على منتصف اللعبة. ومع ذلك، فإن الاتجاه الحديث هو إعطاء أهمية قصوى لتحليل الموقف المحدد في متناول اليد بدلاً من المبادئ العامة. ساعد تطوير النظرية في كل هذه المجالات من خلال الأدبيات الكثيرة حول اللعبة. في عام 1913، كتب مؤرخ الشطرنج البارز هارولد موراي في كتابه الرائع المؤلف من 900 صفحة «تاريخ الشطرنج» أن «اللعبة تمتلك أدبًا ربما يفوق محتوياته جميع الألعاب الأخرى مجتمعة.» وقدر أنه في ذلك الوقت ربما تجاوز «العدد الإجمالي للكتب عن الشطرنج ومجلات الشطرنج والصحف التي تخصص مساحة للعبة بانتظام 5000 كتب». في عام 1949، قدر بي إتش وود أن العدد قد ارتفع إلى حوالي 20.000. كتب ديفيد فنسنت هوبر وكينيث وايلد في عام 1992 أنه "منذ ذلك الحين كانت هناك زيادة مطردة سنة بعد أخرى في عدد منشورات الشطرنج الجديدة. لا أحد يعرف عدد المطبوعات التي تمت طباعتها" أكبر مكتبة شطرنج في العالم، تحتوي مجموعة John G. White في مكتبة كليفلاند العامة، على أكثر من 32000 كتاب ومسلسل للشطرنج، بما في ذلك أكثر من 6000 مجلد من دوريات الشطرنج. يستفيد لاعبو الشطرنج اليوم أيضًا من مصادر المعلومات المستندة إلى الكمبيوتر. (ar) La teoria d'escacs és el conjunt del corpus tècnic escrit relatiu a com s'ha de jugar als escacs. El joc dels escacs es divideix tradicionalment en tres fases: l'obertura, el mig joc, i el final. Per cadascuna d'aquestes tres fases, i especialment per l'obertura i el final, hi ha un gran corpus de teoria relativa a com s'haurien de jugar. Els qui escriuen sobre teoria d'escacs són sovint citats com a teòrics dels escacs. El concepte "teoria d'obertures" es refereix sovint al consens assolit, majoritàriament representat per l'actual literatura sobre obertures. La "teoria de finals" consisteix en certeses sobre posicions específiques, o posicions de naturalesa similar, sobre les quals siguin aplicables els mateixos principis. La "teoria del mig joc" es refereix a regles o principis aplicables de forma general al mig joc. No obstant això, la tendència moderna és a donar la màxima importància a l'anàlisi de la posició específica en lloc dels principis generals. El desenvolupament de la teoria en cadascuna d'aquestes àrees ha anat acompanyat d'una vasta literatura sobre el joc. El 1913, el destacat historiador dels escacs H.J.R. Murray va escriure a la seva gran obra de 900 pàgines que "Els escacs tenen una bibliografia que probablement excedeix la de tots els altres jocs junts." Murray va estimar que en aquell temps "el nombre total de llibres d'escacs, revistes d'escacs, i publicacions que dedicaven espai al joc de manera regular, excedia probablement de 5.000". El 1949, opinava que aquesta xifra s'havia incrementat fins als 20.000. David Hooper i Kenneth Whyld escrigueren el 1992 que "Des de llavors hi ha hagut un sostingut increment any a any del nombre de publicacions d'escacs. Ningú no sap quantes se n'han publicades..." la biblioteca d'escacs més gran del món, la col·lecció John G. White a la biblioteca pública de Cleveland, conté uns 32.000 llibres i publicacions d'escacs, inclosos uns 6.000 volums enquadernats de revistes d'escacs. Els escaquistes actuals tenen a la seva disposició també fonts d'informació per ordinador que Murray no va poder ni imaginar. (ca) The game of chess is commonly divided into three phases: the opening, middlegame, and endgame. There is a large body of theory regarding how the game should be played in each of these phases, especially the opening and endgame. Those who write about chess theory, who are often also eminent players, are referred to as "theorists" or "theoreticians". "Opening theory" commonly refers to consensus, broadly represented by current literature on the openings. "Endgame theory" consists of statements regarding specific positions, or positions of a similar type, though there are few universally applicable principles. "Middlegame theory" often refers to maxims or principles applicable to the middlegame. The modern trend, however, is to assign paramount importance to analysis of the specific position at hand rather than to general principles. The development of theory in all of these areas has been assisted by the vast literature on the game. In 1913, preeminent chess historian H. J. R. Murray wrote in his 900-page magnum opus A History of Chess that, "The game possesses a literature which in contents probably exceeds that of all other games combined." He estimated that at that time the "total number of books on chess, chess magazines, and newspapers devoting space regularly to the game probably exceeds 5,000". In 1949, B. H. Wood estimated that the number had increased to about 20,000. David Hooper and Kenneth Whyld wrote in 1992 that, "Since then there has been a steady increase year by year of the number of new chess publications. No one knows how many have been printed..." The world's largest chess library, the John G. White Collection at the Cleveland Public Library, contains over 32,000 chess books and serials, including over 6,000 bound volumes of chess periodicals. Chess players today also avail themselves of computer-based sources of information. (en) La théorie aux échecs est l'ensemble du corpus technique écrit relatif à la « bonne façon » de jouer aux échecs. Théorie a ici un sens différent et moins rigoureux que, par exemple, en mathématiques ou en science physique. La théorie des finales comporte néanmoins des règles infaillibles pour certaines positions, alors que la théorie des ouvertures reflète un simple consensus. (fr) De Schaaktheorie omvat de leer van de grondregels en van de beginselen van het schaakspel en kan onderverdeeld worden in: * de theorie van de opening * de theorie van het middenspel * de theorie van het eindspel Over deze drie indelingen is een groot aantal boeken geschreven waarin de schaker zich kan verdiepen om een zo sterk mogelijke partij te kunnen spelen. Wereldkampioen Wilhelm Steinitz (1836-1900) heeft hiertoe de aanzet gegeven. De Nederlandse schaker Max Euwe (1901-1981) heeft veel boeken over de schaakopening, het middenspel en het eindspel geschreven.Zijn serie "Theorie der Schaakopeningen" is wereldwijd bekend. Bijna alle grootmeesters hebben een flink repertoire aan schaakopeningen paraat. (nl) O jogo de xadrez é comumente dividido dentro de três fases: abertura, meio-jogo, e final de jogo. Existem uma grande gama de teorias em relação a como o jogo deveria ser jogado em cada fase, especialmente as aberturas e finais de partida. Aqueles que escrevem sobre a teoria do xadrez, que costumam ser também exímios jogadores, são referenciados como "teoristas" ou "teoristicistas". "A teoria da abertura" comumente se refere ao consenso, amplamente representado através da atual literatura sobre aberturas. "A teoria dos finais de jogos" consiste em opiniões a respeito de específicas posições, ou posições de um tipo similar, entretanto ocorre alguns princípios que são universalmente aplicáveis. "A teoria de meio-jogo" usualmente referem-se as máximas ou principais aplicações do meio da partida. A tendência moderna, contudo, estão a escolher quais são os critérios mais relevantes para analisar as posições específicas ao invés de princípios gerais. O desenvolvimento da teoria em todas essas áreas têm sido obtida através da vasta literatura sobre o xadrez. Em 1913, o notável historiador de xadrez H. J. R. Murray escreveu em sua brilhante obra de 900 páginas A History of Chess que: "O xadrez possuía uma gama literária que, combinada, continha provavelmente mais publicações do todos os outros jogos". Ele estimava que naquele tempo "o número total de livros sobre xadrez, revistas e jornais que reservavam um espaço regular para o jogo era superior a 5.000". Em 1949, B. H. Wood acreditava que a porção havia aumentado para cerca de 20.000. David Hooper e Kenneth Whyld escreveram em 1992 que: "Desde então o número havia tido um aumento fixo ano a pós ano de novas publicações sobre xadrez. Ninguém sabe ao certo quantas mais foram impressas..." A maior bibliotéca sobre xadrez do mundo, a coleção de John G. White na biblioteca pública de Cleveland, possui mais de 32.000 livros e séries acerca do xadrez; incluindo mais de 6.000 volumes periódicos encadernados a respeito do xadrez. Os jogadores de xadrez de hoje também desfrutam da base de recursos computacionais para obterem informações. (pt) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Starting_position_in_a_chess_game.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageID | 16975268 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 38828 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1109573231 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Carl_Schlechter dbr:Queen's_Gambit dbr:Queen's_Gambit_Accepted dbr:Rudolf_Spielmann dbr:Scandinavian_Defense dbr:Endgame_tablebase dbr:List_of_chess_books dbr:List_of_chess_openings dbr:List_of_chess_periodicals dbr:Baruch_Harold_Wood dbr:Belgrade dbr:Bird's_Opening dbr:Bishop's_Opening dbr:Bishop_(chess) dbr:Apothecary dbr:Howard_Staunton dbr:John_Nunn dbr:Joseph_Bertin dbr:Pawnless_chess_endgame dbr:Pedro_Damiano dbr:Perfect_play dbr:Petrov's_Defense dbr:Reuben_Fine dbr:Vasily_Smyslov dbr:Vitaly_Chekhover dbr:Vladimir_Vuković dbr:Sicilian_Defense dbr:Max_Euwe dbr:Ruy_Lopez dbr:Rybka dbr:ChessBase dbr:Chess_Informant dbr:Chess_endgame dbr:Chess_endgame_literature dbr:Chess_libraries dbr:Chess_middlegame dbr:Chess_opening dbr:Chess_piece_relative_value dbr:Chess_strategy dbr:Cleveland_Public_Library dbr:Edward_Freeborough dbr:Emanuel_Lasker dbr:England dbr:English_Opening dbr:Frank_Lamprecht dbr:François-André_Danican_Philidor dbr:Fritz_(chess) dbr:Garry_Kasparov dbr:German_(language) dbr:Gioachino_Greco dbr:Giuoco_Piano dbr:My_System dbr:Andrew_Soltis dbr:London_System dbr:Combination_(chess) dbr:Yugoslavia dbr:Yuri_Averbakh dbr:Yuri_Balashov dbr:Chess_engines dbr:Chess_tactics dbr:John_Herbert_White dbr:John_L._Watson dbr:Pawn_(chess) dbr:Philidor_position dbc:Chess_terminology dbr:Two_knights_endgame dbr:USSR dbr:Wilhelm_Steinitz dbr:William_Hartston dbr:Gambit dbr:Giulio_Cesare_Polerio dbr:A_History_of_Chess dbr:Alexander_Kotov dbr:Algebraic_chess_notation dbr:Czechoslovakia dbr:Damiano_Defence dbr:Dutch_(language) dbr:Basic_Chess_Endings dbr:Nick_de_Firmian dbr:Pal_Benko dbr:Carl_Jaenisch dbr:Grandmaster_(chess) dbr:Handbuch_des_Schachspiels dbr:Ludvig_Collijn dbr:Luděk_Pachman dbr:Queen_(chess) dbr:Richard_Griffith_(chess_player) dbr:Grigory_Levenfish dbr:Göttingen_manuscript dbr:H._J._R._Murray dbr:Harry_Golombek dbc:Chess_theory dbr:Aron_Nimzowitsch dbr:Aaron_Alexandre dbr:Charles_Ranken dbr:Checkmate dbr:Chess dbr:Chess_problem dbr:Karsten_Müller dbr:King's_Gambit dbr:Swedish_(language) dbr:George_Walker_(chess_player) dbr:Ponziani_Opening dbr:Portugal dbr:Spain dbr:Encyclopedia_of_Chess_Openings dbr:Knight_(chess) dbr:Open_Game dbr:Wrong_rook_pawn dbr:International_Master dbr:Modern_Chess_Openings dbr:Ruy_López_de_Segura dbr:Sacrifice_(chess) dbr:Software dbr:World_Chess_Championship dbr:Exchange_(chess) dbr:Master_(chess) dbr:Paul_Rudolf_von_Bilguer dbr:John_G._White dbr:Luis_Ramirez_de_Lucena dbr:I.A._Horowitz dbr:World_wars dbr:Philidor's_Defense dbr:David_Hooper_(chess_player) dbr:William_Steinitz dbr:List_of_chess_terms dbr:Punctuation_(chess) dbr:Kenneth_Whyld dbr:File:Aron_Nimzowitsch.jpg dbr:File:Lucena1497.jpg dbr:File:Starting_position_in_a_chess_game.jpg dbr:Larobok |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Chess dbt:Chess_notation dbt:ISBN dbt:More dbt:Reflist dbt:Short_description |
| dct:subject | dbc:Chess_terminology dbc:Chess_theory |
| rdfs:comment | La théorie aux échecs est l'ensemble du corpus technique écrit relatif à la « bonne façon » de jouer aux échecs. Théorie a ici un sens différent et moins rigoureux que, par exemple, en mathématiques ou en science physique. La théorie des finales comporte néanmoins des règles infaillibles pour certaines positions, alors que la théorie des ouvertures reflète un simple consensus. (fr) نظرية الشطرنج (بالإنجليزية: Chess theory) عادة ما تنقسم لعبة شطرنج إلى ثلاث مراحل: افتتاحية، منتصف اللعب، ونهاية اللعب. هناك مجموعة كبيرة من النظريات المتعلقة بكيفية لعب اللعبة في كل مرحلة من هذه المراحل، وخاصة في البداية والنهاية. أولئك الذين يكتبون عن نظرية الشطرنج، والذين غالبًا ما يكونون أيضًا لاعبين بارزين، يشار إليهم باسم «المنظرين» أو «المنظرين». (ar) La teoria d'escacs és el conjunt del corpus tècnic escrit relatiu a com s'ha de jugar als escacs. El joc dels escacs es divideix tradicionalment en tres fases: l'obertura, el mig joc, i el final. Per cadascuna d'aquestes tres fases, i especialment per l'obertura i el final, hi ha un gran corpus de teoria relativa a com s'haurien de jugar. Els qui escriuen sobre teoria d'escacs són sovint citats com a teòrics dels escacs. (ca) The game of chess is commonly divided into three phases: the opening, middlegame, and endgame. There is a large body of theory regarding how the game should be played in each of these phases, especially the opening and endgame. Those who write about chess theory, who are often also eminent players, are referred to as "theorists" or "theoreticians". (en) De Schaaktheorie omvat de leer van de grondregels en van de beginselen van het schaakspel en kan onderverdeeld worden in: * de theorie van de opening * de theorie van het middenspel * de theorie van het eindspel Bijna alle grootmeesters hebben een flink repertoire aan schaakopeningen paraat. (nl) O jogo de xadrez é comumente dividido dentro de três fases: abertura, meio-jogo, e final de jogo. Existem uma grande gama de teorias em relação a como o jogo deveria ser jogado em cada fase, especialmente as aberturas e finais de partida. Aqueles que escrevem sobre a teoria do xadrez, que costumam ser também exímios jogadores, são referenciados como "teoristas" ou "teoristicistas". (pt) |
| rdfs:label | Chess theory (en) نظرية الشطرنج (ar) Teoria d'escacs (ca) Théorie (échecs) (fr) Schaaktheorie (nl) Teoria do xadrez (pt) |
| owl:sameAs | freebase:Chess theory wikidata:Chess theory dbpedia-ar:Chess theory dbpedia-ca:Chess theory dbpedia-fa:Chess theory dbpedia-fr:Chess theory dbpedia-nl:Chess theory dbpedia-pt:Chess theory dbpedia-vi:Chess theory https://global.dbpedia.org/id/qjKp |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Chess_theory?oldid=1109573231&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Aron_Nimzowitsch.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Lucena1497.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Starting_position_in_a_chess_game.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Chess_theory |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Chess_opening_theory dbr:Theoretician_(chess) dbr:Theory_(chess) dbr:Opening_theory_(chess) dbr:Chess_theoretician dbr:Chess_theorist dbr:Theorist_(chess) |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Queen's_Gambit dbr:Encyclopaedia_of_Chess_Openings dbr:List_of_chess_games dbr:Hugh_Myers dbr:Vera_Menchik dbr:Viacheslav_Ragozin dbr:Vladimir_Bagirov dbr:Vladimir_Kramnik dbr:De_ludo_scachorum dbr:Domenico_Lorenzo_Ponziani dbr:Ruy_Lopez,_Mortimer_Trap dbr:Chess_endgame dbr:Chess_endgame_literature dbr:Chess_middlegame dbr:Chess_opening dbr:Chess_piece_relative_value dbr:Chess_strategy dbr:Ernst_Falkbeer dbr:1746_to_1750_in_sports dbr:Alexey_Sokolsky dbr:Friedrich_Sämisch dbr:Giambattista_Lolli dbr:Modern_Benoni dbr:Anderssen's_Opening dbr:Angus_Dunnington dbr:Lionel_Kieseritzky dbr:Lionel_Penrose dbr:London_System dbr:Boden's_Mate dbr:Slav_Defense dbr:Emanuel_Schiffers dbr:Chess_opening_theory dbr:Maximilian_Ujtelky dbr:Tibor_Károlyi_(chess_player) dbr:Vsevolod_Rauzer dbr:Weaver_W._Adams dbr:Alekhine's_Defence dbr:Aleksandr_Nikitin_(chess_player) dbr:Alexander_Alekhine dbr:Draw_(chess) dbr:Dunst_Opening dbr:Edgard_Colle dbr:Ernst_Grünfeld dbr:André_Chéron dbr:Owen's_Defence dbr:Hans_Müller_(chess_player) dbr:History_of_chess dbr:History_of_games dbr:Outline_of_chess dbr:List_of_Jewish_chess_players dbr:The_exchange_(chess) dbr:The_Game_of_the_Century_(chess) dbr:Grünfeld_Defence,_Nadanian_Variation dbr:Haije_Kramer dbr:Henry_Charlick dbr:James_Hanham dbr:Jan_Gustafsson dbr:Jennifer_Yu_(chess_player) dbr:Backgammon_opening_theory dbr:Tassilo_von_Heydebrand_und_der_Lasa dbr:Aron_Nimzowitsch dbr:Ashot_Nadanian dbr:Checkmate dbr:Chess dbr:Chess.com dbr:Chess_opening_theory_table dbr:Chigorin_Defense dbr:Jānis_Kļaviņš dbr:King's_Gambit dbr:Sultan_Khan_(chess_player) dbr:Georges_Renaud dbr:Theoretician_(chess) dbr:Theory_(chess) dbr:Pietro_Carrera dbr:Pirc_Defence dbr:Poisoned_Pawn_Variation dbr:Igor_Zaitsev dbr:Michał_Krasenkow dbr:Sergey_Belavenets dbr:Milan_Vidmar dbr:Traité_des_Amateurs dbr:Everyman_Chess dbr:First-move_advantage_in_chess dbr:Paul_Rudolf_von_Bilguer dbr:Vladimir_Nenarokov dbr:Opening_theory_(chess) dbr:Chess_theoretician dbr:Chess_theorist dbr:Theorist_(chess) |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Chess_theory |
