Complementizer (original) (raw)

dbo:abstract

En lingüística (sobretot en la gramàtica generativa i concretament en la teoria de la X' o X o X barrada), un complementador, o complementitzador, és una categoria sintàctica que més o menys equival a la conjunció de subordinació de la gramàtica tradicional. Per exemple, la paraula que es considera un complementador en oracions com Na Maria creu que plourà. El terme «complementador» sembla que el va emprar primera vegada Rosenbaum (1967), en la forma anglesa complementizer, i en català més aviat s'hauria d'haver traduït com «subordinant». Les abreviatures de complementador són C i COMP. Actualment es considera que el complementador com a categoria es troba present a totes les oracions, siguin subordinades o no, i que la seva posició pot rebre les conjuncions de subordinació, els pronoms relatius, els interrogatius, els adverbis interrogatius i els pronoms exclamatius. El complementador és fonamental en les oracions subordinades. Se sol considerar el nucli del (SC), que correspon en la gramàtica tradicional a una oració que fa la funció de complement (oració subordinada). Una prova que el complementador fa de nucli d'un sintagma és que sol ser el darrer element d'un sintagma en idiomes com el coreà o el japonès, en els quals hi ha altres nuclis que van darrere els seus complements, i sempre davant en llengües amb nucli inicial com el català i l'anglès. Ocupen la posició de complementador dos tipus de paraules segons que tinguin o no contingut semàntic. No en tenen la conjunció que de les oracions interrogatives directes globals, si a les , de a les en funció de subjecte o complement directe, i que de les oracions substantives amb un verb d'informació. Per contra, en tenen els anomenats , anomenats així pel començament de la majoria, és a dir: els què, quin, quant, els on, com, quan; i els qui, que, qual, quan, on, com. Fora de les oracions interrogatives, el complementador que s'empra davant les oracions completives de (és a dir, no d'infinitiu): Demanen que els tornin els diners. De s'empra davant algunes oracions substantives d'infinitiu, en funció de subjecte i complement directe: Confia d'aprovar. Hi ha un que propi de les oracions interrogatives directes globals: Que vindràs?. La posició del complementador és buida en el cas de la majoria de les oracions no subordinades. Els complementadors a més de formar una categoria sintàctica són uns marcadors de la en el cas de les oracions no asseveratives, és a dir, en les oracions interrogatives i en les . En català i altres llengües com l'anglès, atès que la posició de complementador és a l'esquerra del nucli del (ST; també anomenat o SI), s'hi desplacen els complementadors que són pronoms relatius, pronoms i adverbis interrogatius i exclamatius, des de la seva posició normal en una oració no subordinada o asseverativa El desplaçament del complementador es fa amb el nucli del seu sintagma, si és un ( Quantes hores has dormit? < Has dormit quantes hores ), i amb la preposició que complementa, si és un pronom (El problema de què parles < Parles del problema ). Aquest desplaçament s'anomena . Així, per exemple, tenim els següents parells d'oracions on el complement es troba darrere el nucli en l'oració de la dreta i davant, en la de l'esquerra, en forma dels pronom interrogatius què, quin i del pronom relatiu que: Què volia / Vull això Quin voldria / Vull aquellEl llibre que vol / Vol el llibre En el cas dels complementadors funcionals, és a dir, sense contingut semàntic, no es produeix cap desplaçament, perquè no són pronoms; és el cas de que i si en les oracions subordinades substantives següents: Demana-li si vindrà.Diu que vindrà. És normal que els complementadors procedeixin de l'evolució històrica d'altres categories sintàctiques (procés conegut com a gramaticalització o lexicalització). Entre llengües d'arreu del món és molt corrent que els determinants s'emprin com a complementadors (per exemple, that en anglès). Una altra font freqüent dels complementadors són les paraules interrogatives, com per exemple què en català. (ca)
In linguistics (especially generative grammar), complementizer or complementiser (glossing abbreviation: comp) is a functional category (part of speech) that includes those words that can be used to turn a clause into the subject or object of a sentence. For example, the word that may be called a complementizer in English sentences like Mary believes that it is raining. The concept of complementizers is specific to certain modern grammatical theories; in traditional grammar, such words are normally considered conjunctions. The standard abbreviation for complementizer is C. (en)
Mit dem englischen Begriff Complementizer bzw. der eingedeutschten Form Komplementierer (Kategoriesymbol C) bezeichnet man in der Linguistik, vor allem in der generativen Grammatik, einen Bestandteil der Satzstruktur, der unter anderem von unterordnenden Konjunktionen markiert wird. Das heißt, es sind Einheiten, die sich mit einem Kernsatz aus Subjekt und Prädikat verbinden und diesen z. B. zu einem eingeleiteten Nebensatz erweitern können. Hierbei bestimmt der Komplementierer die entstehende Satzart (z. B. Aussage- oder Fragesatz, die sich hinsichtlich der Bestandteile Subjekt und Prädikat ja nicht unterscheiden). Die Klasse der Komplementierer umfasst zunächst die unterordnenden Konjunktionen (Subjunktionen) wie z. B. dass, ob oder weil. Die Konjunktion ob erweist sich als Komplementierer, da sie den Nebensatz, den sie einleitet, als (eingebetteten) Fragesatz charakterisiert, hingegen markiert dass einen (eingebetteten) Aussagesatz. Der Begriff Komplementierer ist jedoch weiter gefasst, denn er schließt ebenso unausgesprochene („phonetisch leere“) Elemente ein, die nur in Form von Merkmalen in der abstrakten Darstellung der Satzstruktur anwesend sind. In dieser abstrakteren Form können dann nicht nur Nebensätze, sondern auch Hauptsätze ein solches Element enthalten. Beispielsweise wird die Position, die im Feldermodell des deutschen Satzes traditionell als die „linke Satzklammer“ bezeichnet wird, in vielen Theorien ebenfalls als Komplementierer identifiziert, unabhängig davon, womit die Position besetzt ist (im Verbzweit-Satz enthält sie dann z. B. das finite Verb). Somit bezieht sich der Begriff Komplementierer in erster Linie auf eine Position mit grammatischen Merkmalen in der abstrakten Satzstruktur, erst in zweiter Linie auch auf bestimmte Wörter, die in diese Position eingesetzt werden. Soweit es um Konjunktionen geht, werden entsprechend der Begriffsherkunft in diesem Artikel vor allem Aspekte dargestellt, die sich aus dem Modell der generativen Grammatik ergeben, für einen allgemeineren Überblick siehe den Artikel Konjunktion (Wortart). (de)
Un complementador (o complementante) es un término usado en lingüística (especialmente en gramática generativa. Es una categoría gramatical ("parte de la oración") o categoría funcional similar al concepto de conjunción subordinante de la gramática tradicional. Por ejemplo, la palabra que generalmente introduce oraciones subordinadas en español es que: Juan cree que mañana será tarde. El término "complementador" fue introducido por primera vez por Rosenbaum (1967). (es)
Een complementeerder is in de generatieve grammatica de benaming voor een lexicale categorie die in grote lijnen overeenkomt met wat in de traditionele ontleding een onderschikkend voegwoord heet. De term werd voor het eerst gebruikt in 1967. De term complementeerder (Eng. complementizer) wordt meestal afgekort tot C of CP (Complementizer Phrase). (nl)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:caption

CP coordination is necessary for a non-causal interpretation, so an empty complementizer must be present. (en)
Overt C necessarily leads to coordination of CPs, which lends itself easily to a non-causal interpretation. (en)
TP coordination is necessary for a causal interpretation, so no second complementizer is present. (en)

rdf:type

rdfs:comment

In linguistics (especially generative grammar), complementizer or complementiser (glossing abbreviation: comp) is a functional category (part of speech) that includes those words that can be used to turn a clause into the subject or object of a sentence. For example, the word that may be called a complementizer in English sentences like Mary believes that it is raining. The concept of complementizers is specific to certain modern grammatical theories; in traditional grammar, such words are normally considered conjunctions. The standard abbreviation for complementizer is C. (en)
Un complementador (o complementante) es un término usado en lingüística (especialmente en gramática generativa. Es una categoría gramatical ("parte de la oración") o categoría funcional similar al concepto de conjunción subordinante de la gramática tradicional. Por ejemplo, la palabra que generalmente introduce oraciones subordinadas en español es que: Juan cree que mañana será tarde. El término "complementador" fue introducido por primera vez por Rosenbaum (1967). (es)
Een complementeerder is in de generatieve grammatica de benaming voor een lexicale categorie die in grote lijnen overeenkomt met wat in de traditionele ontleding een onderschikkend voegwoord heet. De term werd voor het eerst gebruikt in 1967. De term complementeerder (Eng. complementizer) wordt meestal afgekort tot C of CP (Complementizer Phrase). (nl)
En lingüística (sobretot en la gramàtica generativa i concretament en la teoria de la X' o X o X barrada), un complementador, o complementitzador, és una categoria sintàctica que més o menys equival a la conjunció de subordinació de la gramàtica tradicional. Per exemple, la paraula que es considera un complementador en oracions com Na Maria creu que plourà. El terme «complementador» sembla que el va emprar primera vegada Rosenbaum (1967), en la forma anglesa complementizer, i en català més aviat s'hauria d'haver traduït com «subordinant». Les abreviatures de complementador són C i COMP. (ca)
Mit dem englischen Begriff Complementizer bzw. der eingedeutschten Form Komplementierer (Kategoriesymbol C) bezeichnet man in der Linguistik, vor allem in der generativen Grammatik, einen Bestandteil der Satzstruktur, der unter anderem von unterordnenden Konjunktionen markiert wird. Das heißt, es sind Einheiten, die sich mit einem Kernsatz aus Subjekt und Prädikat verbinden und diesen z. B. zu einem eingeleiteten Nebensatz erweitern können. Hierbei bestimmt der Komplementierer die entstehende Satzart (z. B. Aussage- oder Fragesatz, die sich hinsichtlich der Bestandteile Subjekt und Prädikat ja nicht unterscheiden). (de)

rdfs:label

Complementador (ca)
Complementizer (de)
Complementizer (en)
Complementador (es)
Complementeerder (nl)

is dbo:wikiPageWikiLink of