Ottoman illumination (original) (raw)
L'enluminure ottomane ou turque couvre l'art non figuratif décoratif peint ou dessiné dans les livres ou sur les feuilles des (en) (albums), par opposition aux représentations figurées de la miniature ottomane. En turc elle est appelée tezhip, mot arabe qui signifie « orner d'or ». Elle fait partie de l'ensemble des arts du livre de l'empire ottoman avec la miniature (taswir), la calligraphie (hat), la calligraphie islamique, la reliure (cilt) et le papier marbré (ebru).
.jpg?width=300)
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | La il·luminació otomana o turca abasta l'art otomà no figuratiu pintat o dibuixat en llibres o en fulls solts recopilats en àlbums coneguts com a muraqqa, a diferència de les imatges de la miniatura otomana. En turc s'anomena tezhip, que significa «ornamentat amb or.» Era part de les arts del llibre otomà, juntament amb la miniatura otomana (taswir), cal·ligrafia (barret), cal·ligrafia islàmica, l'enquadernació (cilt) i el paper jaspiat (ebru). En l'Imperi Otomà, els manuscrits il·luminats van ser encarregats pel sultà o els administradors de la cort. En el Palau Topkapi, aquests manuscrits van ser creats pels artistes que treballen en Nakkashane, el taller dels artistes de la miniatura i la il·luminació. Es podien il·luminar tant llibres religiosos com no religiosos. També els fulls per a àlbums levha, que consistien en cal·ligrafia il·luminada (barret) de tughra, textos religiosos, versos de poemes o proverbis, i dibuixos purament decoratius. Les il·luminacions es van fer al voltant del text com a marc, o dins del text en forma de triangle o rectangle. Hi podria haver unes quantes pàgines de tapís en el llibre amb composicions ornamentals que cobrien la pàgina sencera sense cap text adjunt. El motius consistien en Rumi, Saz Yolu, Penc, Hatai, roses, motius florals, fulles de palma, flors naturalistes, Munhani (motius acolorits amb formes de corbes), dracs, Simurgh (Fènix) (motius Tama en llibre japonesos i xinesos d'arts). En el segle xv, Ahmed b. Hacı Mahmut el-Aksarayi va ser un famós artista d'il·luminació que va crear un estil únic al llibre Divan-i Ahmedi el 1437, amb motius florals multicolors. En el començament del segle XVI, les obres de Hasan b. Abdullah van ser original per la seva harmonia en els colors. A la segona meitat del segle, Bayram b. Dervish, Nakkaş Kara Mehmed Çelebi (Karamemi) va il·luminar llibres sobre literatura i història. Karamemi va plantejar una innovació a la tradició amb les seves ornaments florals naturalistes. L'art de la il·luminació del segle xvii va ser diferent dels segles anteriors a causa del major ús dels colors. Hâfiz Osman (1642–1698), va inventar el format cal·ligràfic de la hilye, o el text que descriu l'aparença de Mahoma, que es guardava en àlbums o s'emmarcava en imatges penjades a la pared. La crisi econòmica i social va afectar la vida cultural, i es van produir menys manuscrits en aquest període en relació amb el passat. Al segle xviii, es van introduir nous motius ornamentals. Els dissenys florals van ser tridimensionals i naturalistes, tot i incorporant les influències de l'art occidental. Ali el-Üsküdari va reutilitzar l' ,que va ser introduït per pintor en el segle xvii. Es van seguir els estils del Barroc i Rococó que reflectirien la influència de l'occidentalització de la cultura otomana. Després de canvis socials i econòmics a mitjans del segle xviii, es produirien canvis en la vida cultural de l'imperi otomà. La impremta finalment es va fer extensiva durant el segle xix. La demanda de manuscrits il·luminats es va reduir, i la majoria d'artistes van passar a produir làmines per imprimir. El segle xix va ser un període amb una gran varietat d'estils. Els etils barroc i rococó europeus van ser coneguts i adoptats pels artistes d'il·luminació otomans. Ahmed Efendi, Ali Ragip, Rashid, Ahmed Ataullah van ser els artistes mes famosos del moment. La introducció de la impremta, pintures sobre tela, i la fotografia no va tenir tantes influències externes com va esdevenir en el cas de la pintura en miniatura otomana. Això es va produir pel fet que tant els artistes com les elits governants dins Imperi Otomà es van mostrar ansiosos per continuar amb la tradició de d'il·luminar textos religiosos, que no només eren llibres (com els Alcorà il·luminats) però també com a ceràmiques per adornar i santificar les seves cases i espais de treball. En el segle xx, després de la fi de l'Imperi d'Otomà, la intel·lectualitat de la República turca recentment nascuda, va estar sota la influència de l'estètica i art occidentals. Les otomanes no eren especialment valorades com a tals, sinó que es consideraven com una tradició del passat. Després de la Reforma d'Alfabet el 1925 es van abolir els caràcters otomans-àrabs i es va adoptar l'alfabet llatí pels ciutadans de la república turca. La cal·ligrafia otomana esdevindria inintel·ligible per la nova generació turca. En la mesura que l'art de la il·luminació turca compartí destí comú amb la cal·ligrafia otomana des del començament de la seva història, ambdues arts van passar per un període de crisi.. Però també hi hi havia intel·lectuals conservadors que van valorar totes les arts del llibre otomà, com a disciplines artístiques que havien de mantenir-se vives i transmeses a les futures generacions. Suheyl Unver, Rikkat Kunt, Muhsin Demironat, Ismail Hakki Altunbezer, i Feyzullah Dayigil van ser alguns dels intel·lectuals que van tenir un paper important en la continuació de la tradició de l'art d'il·luminació turca. Amb la fundació de secció d'Arts decoratives turques dins de l'Acadèmia de Belles Arts, es van educar a les noves generacions d'artistes d'il·luminació.Avui en dia, hi ha molts artistes en el camp d'il·luminació. Alguns d'ells són Çiçek Derman, Gülnur Duran, Şahin İnalöz, Cahide Keskiner, Ülker Erke, Melek Anter i Münevver Üçer (tots ells dones). (ca) Turkish or Ottoman illumination covers non-figurative painted or drawn decorative art in books or on sheets in muraqqa or albums, as opposed to the figurative images of the Ottoman miniature. In Turkish it is called “tezhip”, meaning “ornamenting with gold”. It was a part of the Ottoman Book Arts together with the Ottoman miniature (taswir), calligraphy (hat), bookbinding (cilt) and paper marbling (ebru). In the Ottoman Empire, illuminated and illustrated manuscripts were commissioned by the Sultan or the administrators of the court. In Topkapi Palace, these manuscripts were created by the artists working in , the atelier of the miniature and illumination artists. Both religious and non-religious books could be illuminated. Also sheets for albums levha consisted of illuminated calligraphy (hat) of tughra, religious texts, verses from poems or proverbs, and purely decorative drawings. The illuminations were made either surrounding the text as a frame or within the text in triangle or rectangle forms. There could be a few carpet pages in the book with ornamental compositions covering the whole page without any accompanying text. The motifs consisted of Rumi, Saz Yolu, Penc, Hatai, roses, Leaf Motifs, Palm Leaves, naturalistic flowers, Munhani (gradient colored curve motifs), Dragons, Simurg (Phoenix) Çintamani (Tama motif in Japanese and Chinese book arts). In the 15th century, Ahmed b. Hacı Mahmut el-Aksarayi was a famous illumination artist who created a unique style in the book Divan-ı Ahmedi in 1437, with multi-colored floral patterns. In the beginning of the 16th century, Hasan b. Abdullah's works was original for their color harmony. In the second half of the century, Bayram b. Dervish, Nakkaş Kara Mehmed Çelebi (Karamemi) illuminated books about literature and history. Karamemi brought innovation to the tradition with his naturalistic floral ornamentations. 17th century illumination art was different from the previous examples due to more use of colors. Hâfiz Osman (1642–1698), invented the calligraphic format of the hilye, or text describing the appearance of Muhammad, which were kept in albums or framed like pictures for hanging on walls. The economic and social crisis effected cultural life and fewer manuscripts were produced in this period compared to the past. In the 18th century, new ornamental motifs were introduced. The floral designs were three-dimensional and naturalistic and carried the influences of Western art. Ali Üsküdarî reused the Saz style which was introduced by painter Shahkulu in the 16th century. Baroque and Rococo styles were used that reflected the influence of cultural Westernization. After the mid-18th century social and economic changes lead to changes in Ottoman cultural life. When the printing press finally became widely used in the 19th century, the demand for illuminated manuscripts were reduced and the artists mostly produced plates for printing. The 19th century was a period a vast variety of styles. The European baroque and rococo styles were known and adopted by Ottoman illumination artists. Ahmed Efendi, Ali Ragip, Rashid, Ahmed Ataullah were the famous artists of the period. The introduction of printing press, paintings on toil and photography did not have as much negative influences as it did in the case of Ottoman miniature painting. This was because both people and the ruling elites in Ottoman Empire were eager to continue the tradition of illuminating religious texts that came not only as books (like illuminated Qurans) but also as plates to adorn and sanctify their houses and work places. In the 20th century, after the end of Ottoman Empire, the intelligentsia of the newly born Turkish Republic was under the influence of Western art and aesthetics. The Ottoman Book Arts were unfortunately estimated as not as arts but as outdated things of the past. After the Alphabet Reform in 1925 that abolished Ottoman-Arabic characters and adopted Latin alphabet to be used by the citizens of the Republic, Ottoman Calligraphy was doomed to be incomprehensible by the next generation. As Ottoman-Turkish Illumination Art had shared a common fate with Ottoman Calligraphy from the beginning of their history, both arts went through a period of crisis. But there were conservative intellectuals who valued all the Ottoman Book Arts as important artistic traditions that should be kept alive and transmitted to the next generations. Suheyl Unver, Rikkat Kunt, Muhsin Demironat, Ismail Hakki Altunbezer, and Feyzullah Dayigil were some of the intellectuals that played an important role in continuing the tradition of Ottoman/Turkish Illumination Art. With the foundation of Turkish Decorative Arts section within the Academy of Fine Arts, new generations of illumination artists were educated. Today there are many artists in the field of illumination. Some of them are Çiçek Derman, Gülnur Duran, Şahin İnalöz, Cahide Keskiner, Ülker Erke, Melek Anter and Münevver Üçer (all of whom are women). * Page from the Qur'an. Probably Edirne, 1457-58. Turkish and Islamic Arts Museum * Opening pages from the Qur'an probably meant for the Selim I (1512-1520), perhaps to celebrate his conquest of Mamluk Egypt and Syria in 1517. Signed by both its calligrapher and illuminator — a relatively rare practice - seventy years later this luxurious manuscript was dedicated to the mausoleum of her father, Selim II (1566-1574), by great-granddaughter of Selim I, Ismihan Sultan (d. 1585). Copied by Khalil Allah b. Mahmud Shah, illuminated by Muhammad b. Ali. Istanbul, dated September 1517. Turkish and Islamic Arts Museum * Tughra of Suleiman the Magnificent (1520-1566), c. 1555-1560. Metropolitan Museum of Art * A hilye by Hâfiz Osman, 1691/1692, with later illumination. Chester Beatty Library * Hilye-i Şerif, c. 1725. Sadberk Hanım Museum * Lacquered album cover by (fl 1723-1761). Istanbul University Library * Hilye-i Şerif Anthology. Early 19th century. Sadberk Hanım Museum * Qur'an copied by , 1848-49. Sadberk Hanım Museum * The name "Muhammad" reflected with Quranic verses inside. Khalili Collection of Islamic Art * Qur'an copied by and illuminated by , 1894-95. Sakıp Sabancı Museum (en) L'enluminure ottomane ou turque couvre l'art non figuratif décoratif peint ou dessiné dans les livres ou sur les feuilles des (en) (albums), par opposition aux représentations figurées de la miniature ottomane. En turc elle est appelée tezhip, mot arabe qui signifie « orner d'or ». Elle fait partie de l'ensemble des arts du livre de l'empire ottoman avec la miniature (taswir), la calligraphie (hat), la calligraphie islamique, la reliure (cilt) et le papier marbré (ebru). (fr) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Double_page_from_the_..._Ktp._T.5467_ff._359b-360a).jpg?width |
| dbo:wikiPageExternalLink | http://www.turkislamsanatlari.com/tezhib/tezhib.asp http://www.turkishculture.org/traditional-arts/handwritten-books/manuscript-illumination-264.htm |
| dbo:wikiPageID | 15379585 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 9016 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1112825145 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Rococo dbr:Saz_style dbr:Ottoman_miniature dbr:Baroque dbr:Paper_marbling dbr:Tughra dbr:Sadberk_Hanım_Museum dbr:Sakıp_Sabancı_Museum dbr:Muhammad dbr:Mamluk_Sultanate dbc:Ottoman_art dbr:Suleiman_the_Magnificent dbr:Şahkulu_(painter) dbr:Khalili_Collection_of_Islamic_Art dbc:Islamic_illuminated_manuscripts dbr:Turkish_and_Islamic_Arts_Museum dbr:Turkish_language dbr:Edirne dbr:Floruit dbr:Ottoman–Mamluk_War_(1516–1517) dbr:Ismihan_Sultan dbr:Chester_Beatty_Library dbr:Hâfiz_Osman dbr:Metropolitan_Museum_of_Art dbr:Carpet_page dbr:Selim_II dbr:Selim_I dbr:Illuminated_manuscript dbr:Muraqqa dbr:Topkapi_Palace dbr:Abdullah_Zühdi dbr:Ali_Üsküdarî dbr:File:Double_page_from_the_"Divan-i_Muhibbi"_(IÜ_Ktp._T.5467_ff._359b-360a).jpg dbr:Hafız_Tahsin_Hilmi dbr:Nakkashane dbr:Osman_Yümnî dbr:Simurg dbr:Hilye |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Cite_book dbt:Gallery dbt:Refbegin dbt:Refend dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Inline_citations dbt:Islamic_calligraphy |
| dcterms:subject | dbc:Ottoman_art dbc:Islamic_illuminated_manuscripts |
| rdf:type | yago:Abstraction100002137 yago:Communication100033020 yago:Manuscript106406979 yago:WikicatIslamicIlluminatedManuscripts yago:Writing106362953 yago:WrittenCommunication106349220 |
| rdfs:comment | L'enluminure ottomane ou turque couvre l'art non figuratif décoratif peint ou dessiné dans les livres ou sur les feuilles des (en) (albums), par opposition aux représentations figurées de la miniature ottomane. En turc elle est appelée tezhip, mot arabe qui signifie « orner d'or ». Elle fait partie de l'ensemble des arts du livre de l'empire ottoman avec la miniature (taswir), la calligraphie (hat), la calligraphie islamique, la reliure (cilt) et le papier marbré (ebru). (fr) La il·luminació otomana o turca abasta l'art otomà no figuratiu pintat o dibuixat en llibres o en fulls solts recopilats en àlbums coneguts com a muraqqa, a diferència de les imatges de la miniatura otomana. En turc s'anomena tezhip, que significa «ornamentat amb or.» Era part de les arts del llibre otomà, juntament amb la miniatura otomana (taswir), cal·ligrafia (barret), cal·ligrafia islàmica, l'enquadernació (cilt) i el paper jaspiat (ebru). En l'Imperi Otomà, els manuscrits il·luminats van ser encarregats pel sultà o els administradors de la cort. En el Palau Topkapi, aquests manuscrits van ser creats pels artistes que treballen en Nakkashane, el taller dels artistes de la miniatura i la il·luminació. Es podien il·luminar tant llibres religiosos com no religiosos. També els fulls per a (ca) Turkish or Ottoman illumination covers non-figurative painted or drawn decorative art in books or on sheets in muraqqa or albums, as opposed to the figurative images of the Ottoman miniature. In Turkish it is called “tezhip”, meaning “ornamenting with gold”. It was a part of the Ottoman Book Arts together with the Ottoman miniature (taswir), calligraphy (hat), bookbinding (cilt) and paper marbling (ebru). In the Ottoman Empire, illuminated and illustrated manuscripts were commissioned by the Sultan or the administrators of the court. In Topkapi Palace, these manuscripts were created by the artists working in , the atelier of the miniature and illumination artists. Both religious and non-religious books could be illuminated. Also sheets for albums levha consisted of illuminated calligraphy (en) |
| rdfs:label | Il·luminació otomana (ca) Enluminure ottomane (fr) Ottoman illumination (en) |
| owl:sameAs | freebase:Ottoman illumination yago-res:Ottoman illumination wikidata:Ottoman illumination dbpedia-ca:Ottoman illumination dbpedia-fr:Ottoman illumination https://global.dbpedia.org/id/euyd |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Ottoman_illumination?oldid=1112825145&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Lacquered_album_cover..._Üsküdarî_(İÜ_Ktp.,_TY,_no._5650).jpg wiki-commons:Special:FilePath/Qur'an_copied_by_Hafız_Tahsin_Hilmi_Efendi_(1894).jpg wiki-commons:Special:FilePath/Tughra_(Official_Sign...ificent_(r._1520–66)_MET_DP251197.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Double_page_from_the_...i"_(IÜ_Ktp._T.5467_ff._359b-360a).jpg wiki-commons:Special:FilePath/Hilye-i_Şerif._Unknown,_circa_1725_(SHM_15501).jpg wiki-commons:Special:FilePath/Hilye-i_Şerif_Anthology_(SHM_10602).jpg wiki-commons:Special:FilePath/Khalili_Collection_Islamic_Art_cal_0353.2.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Ottoman_Single-volume_Qur'an_(TIEM_224).jpg wiki-commons:Special:FilePath/Page_from_Ottoman_Qur'an_(TIEM_30.2a).jpg wiki-commons:Special:FilePath/Qur'an_copied_by_Abdullah_Zühdi.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Description_of_the_Pr...bi),_by_Hafiz_Osman_(CBL_T_559.4).jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Ottoman_illumination |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Ottoman_Illumination dbr:Turkish_illumination |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Miniature_(illuminated_manuscript) dbr:Ottoman_miniature dbr:Depictions_of_Muhammad dbr:Tughra dbr:Ahmet_Yakupoğlu dbr:Alev_Demirkesen dbr:Aniconism_in_Islam dbr:Nusret_Çolpan dbr:Ottoman_Empire dbr:Hilya dbr:Islamic_art dbr:Islamic_culture dbr:Court_painter dbr:Nezihe_Bilgütay_Derler dbr:Neşe_Aybey dbr:Quran dbr:Ottoman_Illumination dbr:Muraqqa dbr:Turkish_art dbr:Turkish_illumination |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Ottoman_illumination |
