Religious studies (original) (raw)

dbo:abstract

تعتبر الدراسات العقائد الدينية : التي تُعرف بدراسة الدين.وهو مجالًا أكاديميًا مكرسًا للبحث في المعتقدات الدينية والسلوكيات والمؤسسات. فهو يصف ويقارن ويفسر ويشرح الدين، ويركز على المنظورات المنهجية والتاريخية والشاملة للثقافات.ومحاولة اللاهوت لفهم طبيعة القوى (مثل الآلهة)، ومحاولة أي من الدراسات الدينية دراسة السلوك الديني والمعتقد خارجًا عن وجهات النظر الدينية معينة.حيث تعتمد الدراسات الدينية على تخصصات متعددة وممنهجا بما في ذلك الأنثروبولوجيا وعلم الاجتماع وعلم النفس والفلسفة وتاريخ الدين. ووصف الباحث في الدراسات الدينية والتر كابس الغرض من هذا التخصص بأنه عبارة" ممارسة وتدريب... والبدء في التحقيق فيما يتعلق بموضوع الدين".ذكرت Capps أن الغرض الآخر هو استخدام "الأساليب والتقنيات المحددة للتحقيق لجعل موضوع الدين واضحًا في الوقت ذاته. ووصف الباحث روبرت سيغال الدراسات الدينية الانضباط بأنه "موضوع الديني تتعد فيه الأساليب الجميلة "، وبالتالي "و يتطلب إما طريقة مميزة أو تفسيرًا مميزًا ضمن الوضع التأديبي".مختلف العلماء العاملين في الميدان لديهم اهتمامات ونوايا مختلفة. على سبيل المثال، يسعى البعض للدفاع عن الدين، بينما يسعى آخرون إلى شرحه بعيداً، ويرغب آخرون في استخدام الدين كمثال يثبت فيه نظرية خاصة بهم.يهتم بعض علماء الدراسات الدينية بدراسة الدين الذي ينتمون إليه في المقام الأول.حيث اخبر علماء الدين بأن دراسة الموضوع مفيدة للأفراد لأنها ستزودهم بمعرفة وثيقة الصلة بالسياق الشخصي والمهني داخل عالم يتزايد به العولمة. [6] وقد قيل أيضا أن دراسة الدين مفيدة في تقدير وفهم التوترات الطائفية والعنف الديني. (ar)
Religionistika (z latinského slova religio) je věda, která se zabývá studiem náboženství. Jejím předmětem není rozhodování o pravdivosti jednotlivých náboženství, nýbrž popis a klasifikace jednotlivých náboženských skutečností i celých náboženských systémů. Zkoumá však i samu sebe, své meze a metodologické možnosti. Jedním z problémů religionistiky jako vědy zůstává definice náboženství a s ní spojený problém definice samotné religionistiky. Věda sama používá různých metod v závislosti na škole, která se jí věnuje; odtud pramení i jisté rozdíly mezi těmito přístupy v religionistice. K základním religionistickým postupům při zkoumání náboženství patří historická a srovnávací (komparativní) religionistika. Religionistika také hojně využívá hledisek jiných věd, ze kterých jsou dnes již relativně samostatné disciplíny jako filozofie či sociologie náboženství (pak se jedná o tzv. kontextuální religionistiku). Formování religionistiky jako vědy souviselo s dobou osvícenství, a to zvláště v Anglii, Nizozemsku, Německu a Skandinávii. Vznik religionistiky jako samostatného oboru studia spadá do druhé poloviny 19. století a za jejího zakladatele se považuje Friedrich Max Müller. Nejdříve se začala vyčleňovat na teologických fakultách, avšak brzy dokázala prosadit svou nezávislost na teologii a dnes se vyučuje zejména na filozofických fakultách. (cs)
Les ciències de la religió o estudis religiosos es refereixen a l'estudi científic, neutral i multidisciplinari de les religions; abastant els seus mites, ritus, valors, actituds, comportaments, doctrines, creences i institucions. No s'ha de confondre amb l'adoctrinament religiós, formació religiosa, educació religiosa o ensenyament de la religió (estesa al conjunt de la població, especialment durant la infància - catequesi, escola dominical, madrassa -), ni amb la formació dels religiosos o carrera eclesiàstica (restringida al clergat - seminari -). Tot i que no existeix una definició general sobre el concepte de «religió», s'ha dut a terme l'explicació i la descripció de fenòmens considerats com a religiosos (el «fet religiós»); especialment des d'una perspectiva comparativa, emfatitzant sobretot en el caràcter sistemàtic del seu estudi i la seva fonamentació en fets històrics i altres dades verificables analitzats de forma neutral per arribar a conclusions objectives. En aquesta òptica, la ciència de la religió és un camp d'estudi marcadament multidisciplinari. Engloba i sistematitza les conclusions de diverses ciències, incloent-hi entre altres la filosofia, la filologia, la història, l'arqueologia, l'antropologia, la sociologia, la psicologia i, molt més recentment, la neurobiologia i altres ciències cognitives. L'estudi de les ciències de la religió comença a desenvolupar-se de manera sistemàtica al segle xix a Europa, juntament amb el naixement de l'anàlisi filològica-històriques de la Bíblia (alta crítica), així com del de textos hindús i budistes que eren per primera vegada traduïts a llengües europees. Entre els primers investigadors representants d'aquest moviment hi trobem Friedrich Max Müller a Anglaterra i Cornelis Petrus Tiele als Països Baixos. De les disciplines precursores de les ciències de la religió tal com s'han acabat definint, va destacar l'estudi comparatiu de les religions, de vegades anomenat religió comparada, mitologia comparada o fins i tot teologia comparada (Comparative Religion, 'religió comparativa', expressió poc usada en castellà, és la més usada en l'àmbit anglosaxó). Als Estats Units es va utilitzar també History of Religions, 'història de les religions', en sentit ampli, no limitat als aspectes historiogràfics; tal com es van desenvolupar les tradicions metodològiques de la Universitat de Chicago, en particular per Mircea Eliade, des del final de la dècada dels cinquanta fins als anys vuitanta del segle xx. Actualment, en l'àmbit acadèmic anglosaxó preval l'apel·latiu Religious Studies ('estudis religiosos') mentre que en el francès i l'alemany es emplean les denominacions Science des religions i Religionswissenschaft («ciència de les religions»). Altres expressions similars, com a «ciències de les religions», també tenen ús. Les ciències de la religió i la teologia es diferencien entre si respecte l'objecte del seu estudi i respecte de l'enfocament de base d'ambdues. Mentre que disciplines de caràcter científic, les ciències de la religió estudien el fenomen religiós "des de fora", amb la perspectiva que dona la consideració d'un objecte d'estudi des del punt de vista de l'observador, no de l'observat; encara que també considerin necessàriament, per raons metodològiques, la imatge que l'observat té de si mateix "des d'endins" (alternança entre les perspectives emic i etic) Les ciències de la religió no s'identifiquen amb l'objecte del seu estudi, ni ho justifiquen, ni s'ocupen de ponderar el seu valor intrínsec ni assumeixen com a pròpies les veritats transcendentals d'una o una altra religió. Per contra, s'ocupen de la recerca i sistematització dels aspectes observables de totes les religions per igual, amb referència al seu context històric. L'investigador científic no té per què ser ateu, i és indiferent que sigui o no creient de les religions que estudia, davant les quals deu desprendre's de tot prejudici, buscant l'objectivitat; i entén que, en bona pràctica científica, qualsevol dada, procés o conclusió obtinguts del seu treball són provisionals i estan sotmesos a falsació. Per a la teologia, per contra, no pot haver-hi contradicció entre la realitat o la lògica i el text sagrat (que per la seva pròpia naturalesa és veritat revelada, i no pot ser fals ni contradictori), la qual cosa es presenta com una evidència a priori. El teòleg és fonamentalment un creient. Les "teologies" es defineixen respecte una religió en particular, i respecte les divisions internes de cadascuna, fins i tot encara que puguin influir-se mútuament o estar emparentades històricament (teologia judaica, teologia cristiana -teologia catòlica, teologia ortodoxa, teologia protestant, teologia luterana, teologia calvinista-, teologia islàmica -teologia sunnita, teologia xiïta-, teologia budista, teologia hinduista, teologia sintoísta). Dins d'un determinat marc teològic es formen especialistes (sacerdots, pastors, teòrics laics, professors d'una religió en particular, predicadores, etc.) Per a les ciències de la religió, aquests són al seu torn objectes d'estudi mentre que actors o difusores d'una creença particular. La diferència no radica tan sols en el gran objecte d'estudi, respecte del com existeixen superposicions, sinó també quant a una actitud inicial diferent: per al científic de la religió, cada religió no és més que una religió entre tantes altres. Però, per a un teòleg d'aquesta religió, l'anàlisi d'una qüestió religiosa problemàtica ha de fer-se des de la perspectiva pròpia enfront de l'aliena (el "nosaltres" enfront de "els altres" -identitat i alteridad-), partint d'un pressupost irrenunciable: que els fonaments i conclusions de la seva pròpia religió són els veritables, i que fins i tot, en alguns casos, quan es fixen com a dogmes, estan fora de tota discussió, controvèrsia o reexamen, sent únicament objecte d'una possible defensa o apologètica. Que un teòleg tingui una crisi de fe, que li porti fins i tot a canviar de religió, o a fundar una nova, no depèn d'un procés racional, sinó vivencial; és un esdeveniment espiritual, no científic; i suposa un cisma, no un canvi de paradigma. El lloc propi de la teologia és l'Església com a comunitat de fe (cristiandat, umma), i d'això es deriva que l'Església ha de poder establir de forma autoritzada criteris per a la reflexió teològica, tant si són rígids com si són oberts (magisteri de l'Església, sacerdoci universal i lliure interpretació de la Bíblia, etc.) Tals postures comporten necessàriament implicacions metodològiques diferents, però qualsevol d'elles, fins i tot la del ecumenismo, és també radicalment divergent al de les ciències de la religió, que no només considera totes les religions en un peu d'igualtat, sinó que no es vincula a elles. Fins i tot encara que els estudis teològics no excloguin els mètodes científics, el fet que la seva ocupació es vinculi indissociablement al cos doctrinario d'una professió de fe en particular, fa que la cientificidad de la teologia sigui, per a ella mateixa, un tret merament instrumental, no essencial (philosophia ancilla theologiae -"la filosofia és esclava de la teologia"-).(Vegeu també: ) (ca)
Με τον όρο θρησκειολογία εννοείται η σπουδή για την κατανόηση της θρησκείας μέσα από συστηματική καταγραφή, μελέτη και διερεύνηση. (el)
Religioscienco estas scienca fako komparanta diversajn religiojn. Malgraŭ tema proksimeco al teologio, religioscienco per siaj metodoj kaj celoj klare diferenciĝas. Kvankam ĝiaj detaloj en diversaj landoj kaj edukaj institucioj varias, tiun ĉi sciencobranĉon ĝenerale karakterizas, ke ĝi * studas pli ol unu religion * donas al ĉiu el ili samrangan atenton * komparas ilin * studas religiojn kiel sociajn, kulturajn kaj historiajn fenomenojn en objektiva perspektivo * ne celas eduki defendantojn aŭ disvastigantojn de religia doktrino. (eo)
Die Religionswissenschaft ist eine Geisteswissenschaft oder auch Kulturwissenschaft, die Religion empirisch, historisch und systematisch erforscht. Dabei befasst sie sich mit allen konkreten Religionen, religiösen Gemeinschaften, Weltanschauungen und Ideologien sowie religiös konnotierten Narrativen der Vergangenheit und Gegenwart. Zu ihren Subdisziplinen zählen beispielsweise der Religionsvergleich bzw. -komparatistik, die Religionsgeschichte, Religionsphänomenologie, Religionssoziologie, Religionspsychologie, Religionsethnologie, Religionsökonomie, Religionsgeographie u. a. Zur universitären Theologie bestehen Berührungspunkte in allen theologischen Bereichen: kirchengeschichtlichen, exegetischen, systematischen und praktischen. Untersuchungsgegenstand der Religionswissenschaft sind darüber hinaus die Binnensystematiken verschiedener Religionen. Neue Ansätze sind beispielsweise die sogenannte „Angewandte“ (Wolfgang Gantke) beziehungsweise „Praktische Religionswissenschaft“ (Udo Tworuschka). Was genau „Religion“ ist oder etwas als „religiös“ bestimmt, konnte bisher nur vorläufig bestimmt werden (siehe Religionsdefinition). Die Religionswissenschaft arbeitet in der Regel mit auf ihre jeweiligen Fragestellungen zugeschnittenen (Heuristik). Im deutschsprachigen Raum wird das Fach oftmals durch Attribute wie „allgemein“ oder „vergleichend“ näher bestimmt und häufig mit der Disziplin der Religionsgeschichte assoziiert. Zum Beispiel nannte sich der Dachverband der Religionswissenschaftler in Deutschland 50 Jahre lang „Deutsche Vereinigung für Religionsgeschichte“ und wurde 2005 in (DVRW) umbenannt. (de)
Las ciencias de la religión o estudios religiosos refieren al estudio científico, neutral y multidisciplinar de las religiones; abarcando sus mitos, ritos, valores, actitudes, comportamientos, doctrinas, creencias e instituciones. No debe confundirse con el adoctrinamiento religioso, , educación religiosa o (extendida al conjunto de la población, especialmente durante la infancia -catequesis, escuela dominical, madrasa-), ni con la o (restringida al clero -seminario-). Si bien no existe un consenso generalizado sobre la definición de «religión», en el marco de las disciplinas definidas como ciencias de la religión se persigue la descripción e interpretación de los fenómenos que se consideran generalmente como religiosos (el «»); especialmente desde una perspectiva comparativa, poniendo sobre todo el acento en el carácter de su estudio y su fundamentación en hechos históricos y otros datos verificables analizados de forma neutral para llegar a conclusiones objetivas. En esa óptica, la ciencia de la religión es un campo de estudio marcadamente multidisciplinar. Engloba y sistematiza las conclusiones de diversas ciencias, incluyendo entre otras la filosofía, la filología, la historia, la arqueología, la antropología, la sociología, la psicología y, mucho más recientemente, la neurobiología y otras ciencias cognitivas. El estudio de las ciencias de la religión comienza a desarrollarse de manera sistemática en el siglo XIX en Europa, junto con el florecimiento de los análisis filológico-históricos de la Biblia (alta crítica), así como del de textos hindúes y budistas que eran por primera vez traducidos a lenguas europeas. Entre los primeros investigadores representantes de este movimiento se cuentan Friedrich Max Müller en Inglaterra y Cornelis Petrus Tiele en los Países Bajos. De las disciplinas precursoras de las ciencias de la religión tal como se han terminado definiendo, destacó el estudio comparativo de las religiones, a veces llamado religión comparada, mitología comparada o incluso (Comparative Religion, 'religión comparativa', expresión poco usada en castellano, es la más usada en el ámbito anglosajón). En los Estados Unidos se utilizó también History of Religions, 'historia de las religiones', en sentido amplio, no limitado a los aspectos historiográficos; tal como se desarrollaron las tradiciones metodológicas de la Universidad de Chicago, en particular por Mircea Eliade, desde el final de la década de los cincuenta hasta los años ochenta del siglo XX. Actualmente, en el ámbito académico anglosajón prevalece el apelativo Religious Studies ('estudios religiosos') mientras que en el francés y el alemán se emplean las denominaciones Science des religions y Religionswissenschaft («ciencia de las religiones»). Otras expresiones similares, como «ciencias de las religiones», también tienen uso. (es)
Ikasketa erlijioso, ikasketa arlo bat da, non erlijioen sinismen, jokabide eta instituzioei buruz ikasten den. Erlijioaren zientziek edo erlijio-ikasketek erlijioen azterketa zientifikoari, neutralari eta diziplina anitzekoari egiten diote erreferentzia; haien mitoak, erritoak, balioak, jarrerak, portaerak, doktrinak, sinesmenak eta erakundeak hartzen dituzte. Ez da nahastu behar erlijio-doktrinamenduarekin, erlijio-heziketarekin, erlijio-hezkuntzarekin edo erlijio-irakaskuntzarekin (herritar guztiei zabalduta dago, batez ere haurtzaroan – Katekesia, igandeko eskola, amaordea –), ezta erlijiosoen prestakuntzarekin edo eliza-karrerarekin ere (kleroari – Seminarioari – Mugatua). «Erlijioaren» definizioari buruzko adostasun orokorrik ez badago ere, erlijio-zientzia gisa definitutako diziplinen esparruan, oro har erlijiosotzat jotzen diren fenomenoak («erlijiosoa») deskribatu eta interpretatu nahi dira; bereziki, konparaziozko ikuspegi batetik, eta, batez ere, azterlanaren izaera sistematikoa azpimarratu nahi da, bai eta gertakari historikoetan eta modu neutralean aztertutako beste datu egiaztagarri batzuetan duen oinarria ere, ondorio objektiboetara iristeko. Ikuspegi horretan, erlijioaren zientzia diziplina anitzeko ikerketa-eremua da nabarmen. Hainbat zientziatako ondorioak biltzen eta sistematizatzen ditu, besteak beste, filosofia, filologia, historia, arkeologia, antropologia, soziologia, psikologia eta, oraintsuago, neurobiologia eta beste zientzia kognitibo batzuk. Erlijio-zientzien azterketa sistematikoki garatzen hasi zen XIX. mendean Europan, Bibliaren analisi filologiko-historikoak loratzearekin batera (goi-mailako kritika), baita testu hindu eta budistak ere, lehen aldiz Europako hizkuntzetara itzultzen zirenak. Mugimendu honen lehen ikertzaile ordezkarien artean daude Friedrich Max Müller Ingalaterran eta Cornelis Petrus Tiele Herbehereetan. Erlijio-zientzien aitzindari izan diren diziplinetatik, definitzen amaitu den moduan, erlijioen azterketa konparatiboa nabarmendu zen, batzuetan erlijio konparatua, mitologia konparatua edo teologia konparatua deitua (Comparative Religion, 'Erlijio konparatiboa', gaztelaniaz gutxi erabiltzen den esamoldea, eremu anglosaxoian gehien erabiltzen dena da). Estatu Batuetan History of Religions ere erabili zen, 'Erlijioen historia', zentzu zabalean, alderdi historiografikoetara mugatu gabe; Chicagoko Unibertsitateko tradizio metodologikoak garatu ziren bezala, bereziki Mircea Eliaderen eskutik, berrogeita hamarreko hamarkadaren amaieratik XX. mendeko laurogeiko hamarkadara arte. Gaur egun, eremu akademiko anglosaxoian, Religious Studies ("ikasketa erlijiosoak") izena nagusitzen da; frantsesean eta alemanean, berriz, Science des religions eta Religionswissenschaft ("erlijioen zientzia") izenak erabiltzen dira. Antzeko beste adierazpen batzuk ere erabiltzen dira, hala nola «erlijioen zientziak». (eu)
Les sciences des religions sont un domaine des sciences humaines et sociales. L'expression est généralement usitée au pluriel. Il n'existe pas à proprement parler « une » science des religions, mais des approches pluridisciplinaires du religieux en sociologie, anthropologie, psychologie, philosophie, art et littérature, etc. Les sciences religieuses sont les diverses sciences appliquées aux religions dans une option non théologique : philologie, linguistique, histoire littéraire, exégèse, sociologie, anthropologie, archéologie, etc. La locution apparait en France en ce sens en 1885 avec la création de la cinquième section de l'école pratique des hautes études. C'est l'histoire des religions qui est à l'origine d'un intérêt objectivant des traditions religieuses, et d'une certaine façon constitue la discipline mère de la tradition comparatiste des religions. La mise à distance historique a permis de traiter la diversité des faits religieux comme une réalité non polémique. Évitant toute folklorisation du religieux, d'autres disciplines analysent le fait religieux comme une réalité vivante spécifique, à la fois englobée et distincte des cultural studies. La sociologie des religions est l'une des branches des sciences religieuses. Elle étudie aussi bien les aspects quantitatifs (comme la géographie) que la phénoménologie des religions (comme l'anthropologie le fait dans les sociétés premières). Elle n'a de rapports avec la théologie que pour éclairer la compréhension de certaines manifestations phénoménologiques. Le droit et les sciences politiques peuvent également être associés aux sciences des religions lorsqu'il s'agit d'étudier comment les sociétés régulent, de façon très diverses, le fait religieux, allant du statut des institutions et des communautés croyantes à celui des exceptions de consciences individuelles voire des accommodements raisonnables. Enfin, est posée la question de la place en sciences des religions d'une approche de théologies comparées, apte à élucider les invariants ou les singularités herméneutiques à l'interne de chaque tradition. (fr)
Kajian agama adalah sebuah bidang akademik yang dicurahkan untuk meneliti kepercayaan, perilaku dan lembaga keagamaan. Kajian tersebut mendeskripsikan, membandingkan, menafsirkan dan menjelaskan agama, memakai sudut pandang sistematis, berlandaskan sejarah dan lintas budaya. (in)
Religious studies, also known as the study of religion, is an academic field devoted to research into religious beliefs, behaviors, and institutions. It describes, compares, interprets, and explains religion, emphasizing systematic, historically based, and cross-cultural perspectives. While theology attempts to understand the transcendent or supernatural according to traditional religious accounts, religious studies takes a more scientific and objective approach independent of any particular religious viewpoint. Religious studies thus draws upon multiple academic disciplines and methodologies including anthropology, sociology, psychology, philosophy, and history of religion. Religious studies originated in the nineteenth century, when scholarly and historical analysis of the Bible had flourished, and Hindu and Buddhist texts were first being translated into European languages. Early influential scholars included Friedrich Max Müller in England and Cornelius P. Tiele in the Netherlands. Today religious studies is practiced by scholars worldwide. In its early years, it was known as "comparative religion" or the science of religion and, in the US, there are those who today also know the field as the History of religion (associated with methodological traditions traced to the University of Chicago in general, and in particular Mircea Eliade, from the late 1950s through to the late 1980s). The religious studies scholar Walter Capps described the purpose of the discipline as to provide "training and practice ... in directing and conducting inquiry regarding the subject of religion". At the same time, Capps stated that its other purpose was to use "prescribed modes and techniques of inquiry to make the subject of religion intelligible."Religious studies scholar Robert A. Segal characterised the discipline as "a subject matter" that is "open to many approaches", and thus it "does not require either a distinctive method or a distinctive explanation to be worthy of disciplinary status." Different scholars operating in the field have different interests and intentions; some for instance seek to defend religion, while others seek to explain it away, and others wish to use religion as an example with which to prove a theory of their own. Some scholars of religious studies are interested in primarily studying the religion to which they belong. Scholars of religion have argued that a study of the subject is useful for individuals because it will provide them with knowledge that is pertinent in inter-personal and professional contexts within an increasingly globalised world. It has also been argued that studying religion is useful in appreciating and understanding sectarian tensions and religious violence. (en)
宗教学（しゅうきょうがく、英語: religious studies, science of religion）は、経験科学の様々な手法を用いて宗教を研究する学際的な学問である。ドイツ語圏では“Religionswissenschaft”、オランダ語では“godsdienstwetenschap”と言う。もともとは神学の一部であったが独立し、キリスト教の神学以外の分野を対象とするかたちで、民俗宗教から新宗教まで、幅広く研究する学問分野である。現在では研究手法により、宗教社会学・比較宗教学・宗教心理学・宗教人類学・宗教民俗学などと分類される。特定宗教の教義の研究を行う神学・教学・宗学、あるいは宗教哲学とは区別される。広義の宗教学では、これらを含める場合もある。宗教学は経験科学の範囲内のみとするか、形而上学的範囲を含めるかは課題である。宗教学は19世紀後半にヨーロッパにおいて成立した。欧米における経験科学の発達、および、植民地支配等による様々な宗教との接触が発生の背景にある。宗教学研究の初期の段階では、キリスト教と他の宗教を比較検討することにより、宗教の一般的要素、普遍的要素の追求や進化・発展過程の研究が行われた。マクス・ミュラーによるインドの宗教研究に基づいた東洋と西洋の宗教の比較や、ジェームズ・フレイザーによる古代ギリシア・古代ローマの宗教、ヨーロッパ民間信仰、原始宗教の比較研究がこれにあたる。また、社会学・心理学の発展において宗教はその研究対象となった。社会学の例として、エミール・デュルケームの『宗教生活の原初形態』や、マックス・ウェーバーの『プロテスタンティズムの倫理と資本主義の精神』があげられる。また、心理学においても、スターバックの宗教心理学や、ウィリアム・ジェームズの『宗教的経験の諸相』が19世紀末から20世紀はじめにかけて発表されている。また、文化人類学や民族学、民俗学においては、成立時より、多くの研究領域が重なっているといえる。このように宗教学は、「宗教」という研究対象に対し、様々な研究方法を用いて研究が進められている。個々の研究は宗教学の研究であると同時に社会学・心理学・文化人類学等それぞれの研究であるとも言える。 (ja)
종교학(宗敎學)은 종교와 관련된 분야를 연구하는 학문이다. 일반적으로종교 현상을 연구하고 종교 일반의 본질 그리고 신앙체제와 방법을 밝히는 것이 목적이다. (ko)
La scienza delle religioni (anche scienza della religione, scienze delle religioni, scienze religiose) è la disciplina delle scienze umane che si occupa del fenomeno religioso, ovvero del sacro, avvalendosi dei contributi propri di altre discipline quali la storia, la pedagogia, la storia comparata, la storia delle religioni, l'antropologia, la sociologia, la linguistica, utilizzando metodi propri anche della fenomenologia e dell'ermeneutica. (it)
De godsdienstwetenschap bestudeert godsdienst, ofwel religie op wetenschappelijke wijze. Het is een interdisciplinair programma waarbinnen op basis van vragen vanuit verschillende disciplines en met behulp van empirische onderzoeksmethoden kennis wordt vergaard over religies en religieuze verschijnselen. Die kennis wordt op systematische wijze met elkaar verbonden en vergeleken, om zo te komen tot inzicht in oorsprong, functie en betekenis van religieus denken en handelen. Het is dus een andere invalshoek dan die van de theologie. In principe zijn drie verschillende houdingen ten aanzien van religie mogelijk: * Men beziet alle religieuze fenomenen vanuit het perspectief van de eigen religie; * Men verhoudt zich agnostisch ten aanzien van het waarheidsgehalte van iedere religie, of * Men beziet alle religieuze fenomenen als potentiële bronnen van kennis. In de huidige godsdienstwetenschappen wordt de tweede en/of derde houding ten aanzien van religie aangenomen. Men zoekt niet naar de waarheid van religieuze opvattingen, maar naar de geschiedenis, de functie en de betekenis ervan voor de aanhangers van die opvatting. Het doel van de godsdienstwetenschappen is een intersubjectieve beschrijving van religieus denken en handelen te geven. Soms wordt ook wel de benaming vergelijkende godsdienstwetenschappen gebruikt; dit om aan te geven dat het hierbij gaat om onderzoek vanuit een vergelijkend perspectief. De volgende deelgebieden kunnen in de godsdienstwetenschappen worden onderscheiden: * godsdienstpsychologie * godsdienstsociologie * godsdienstgeschiedenis * godsdienstantropologie De faculteit der Godsdienstwetenschappen van de Universiteit Leiden kent de leerstoel Vrijmetselarij. (nl)
Religioznawstwo – zespół nauk o religii, których podejście – w odróżnieniu od teologii i od filozofii religii – charakteryzuje się empirycznym (antropologicznym, socjologicznym, historycznym, ekonomicznym) stosunkiem do przedmiotu badań. Często stosowana jest perspektywa porównawcza (fenomenologia religii). (pl)
Ciência da religião é uma área das ciências humanas ou ciências sociais/culturais (também chamada de história das religiões, religiões comparadas, religiologia, ciência das religiões, ciências da religião ou ciências das religiões; em alemão Religionswissenschaft; em inglês Study of Religions ou Religious Studies). O estudo de religiões, sobretudo das religiões de outras culturas que não sejam a do(a) autor(a), tem precedentes desde a antiguidade em várias culturas e tempos históricos, mas o surgimento de uma ciência da religião nos moldes modernos só vai ocorrer entre as décadas de 1850 e 1870, através da iniciativa do alemão Friedrich Max Müller (1823-1900). É tradicionalmente subdividida em história das religiões (ramo empírico de pesquisa específica) e religiões comparadas (ramo sistemático e teórico de pesquisa de ou a partir de várias culturas religiosas). Nasceu de metodologias comparativistas europeias, vindas da filologia de línguas indo-europeias e da ciência e filosofia romântica alemã, somado ao desejo de estudar com profundidade as religiões existentes no mundo, tendo forte diálogo com a etnologia. Após a "briga de métodos" entre vertentes fenomenológicas e empiristas, em meados do século XX, houve algumas mudanças na área. Empréstimos de métodos e teorias de outras áreas ocorreram com muita força, sobretudo, buscando alternativas ao paradigma fenomenológico clássico, de autores como Otto, van der Leeuw e Eliade. Tais atitudes geraram, de um lado, o fortalecimento de uma perspectiva multidisciplinar, que abraçou várias subdisciplinas e disciplinas auxiliares, como a antropologia da religião, a sociologia da religião, a psicologia da religião e a geografia da religião. Por outro lado, novos paradigmas próprios da área nasceram, como novas teorias interpretativas feitas por Michael Pye, a noção de uma ciência crítica da religião por Donald Wiebe, o que se chamou de "virada material" (material turn) da Ciência da Religião (Vasquez, 2013) - o que abarca o novo comparativismo, neurofenomenologia da religião, a ideia de religião vivenciada (lived religion) e pesquisas com elementos mais materiais das religiões. (pt)
Religionsvetenskap är det vetenskapliga studiet av religioner, deras bakgrund och utveckling. Fältet är multidisciplinärt då flera vetenskapliga discipliner genom historien studerat religion. Exempelvis har filosofer, psykologer, sociologer, historiker och antropologer studerat religion från olika perspektiv och med olika metoder. Detta har medfört att religionsvetenskapen bland annat kan indelas i följande områden: religionsfilosofi, religionspsykologi, religionssociologi, religionshistoria och religionsantropologi. Religionsvetenskapen kan vidare delas in utefter vilken religion som studeras. Det finns till exempel kristen teologi, judaistik, islamologi och buddhologi. Centrala frågor inom religionsvetenskapen har varit att definiera begreppet "religion", att undersöka religionernas historiska uppkomst, att undersöka varför människor är och blir religiösa, vad religionerna fyller för funktion i människors liv och vad religioner har för relation till samhällen och kulturer. I Sverige förekommer det att termen "teologi" av historiska skäl används istället för religionsvetenskap. Flera moderna teologer menar att termen kan användas synonymt med religionsvetenskap, medan flera religionsvetare menar att termerna inte är synonyma. Teologerna Paul Tillich, och definierar till exempel "teologi" som studiet av alla religioner som tror på någon ultimat verklighet. Religionsvetarna Jonas Svensson och Stefan Arvidsson menar i kontrast till dessa att teologi är detsamma som "kristendomsforskning", dock inte nödvändigtvis bedrivet från ett kristet perspektiv. De menar således att teologi är ett delområde inom religionsvetenskapen, jämförbart med judaistik, islamologi och buddhologi. (sv)
Релігієзнавство — комплекс наукових академічних (теоретичних, дослідницьких та навчальних) дисциплін, що вивчають суспільну природу релігії — її історію, розвиток та місце в культурі та соціумі, типологію та таке інше. Релігієзнавство вивчає процес виникнення, функціонування й розвитку релігії, її будову, прояви в історії суспільства, роль у житті окремої людини, конкретних суспільств, взаємозв'язок і взаємодію з іншими царинами культури. Це комплексна галузь людського знання. Релігієзнавство сформувалося в результаті зусиль представників богословсько-теологічної, філософської і наукової думки. Як галузь гуманітарного знання релігієзнавство виникло в Європі у другій половині XIX століття. Засновниками релігієзнавства вважаються Фрідріх Макс Мюллер, та . (uk)
Религиове́дение или религиеве́дение (слово состоит из религия и ве́дение) — академическая область научных исследований, посвященная исследованию религиозных убеждений, поведения и институтов. Она описывает, сравнивает, интерпретирует и объясняет религию, уделяя особое внимание систематическим, исторически обоснованным и межкультурным перспективам. В предмет изучения религиоведения входят закономерности возникновения, развития и функционирования религии, а также её строения и различные компоненты, ее многообразные феномены. Религиоведение следует отличать от богословия (теологии) и философии религии. (ru)
宗教学，即宗教研究（英語：Religious Studies），是一門研究宗教的信仰、儀式、行為、制度的學問，是社會科學中較晚發展的近代史學科。相近的學科有生死學，神學，哲學，殯葬學等等，一般認為是由馬克斯·繆勒最先定義，又有宗教學之父之稱。 (zh)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:url

rdf:type

rdfs:comment

Με τον όρο θρησκειολογία εννοείται η σπουδή για την κατανόηση της θρησκείας μέσα από συστηματική καταγραφή, μελέτη και διερεύνηση. (el)
Religioscienco estas scienca fako komparanta diversajn religiojn. Malgraŭ tema proksimeco al teologio, religioscienco per siaj metodoj kaj celoj klare diferenciĝas. Kvankam ĝiaj detaloj en diversaj landoj kaj edukaj institucioj varias, tiun ĉi sciencobranĉon ĝenerale karakterizas, ke ĝi * studas pli ol unu religion * donas al ĉiu el ili samrangan atenton * komparas ilin * studas religiojn kiel sociajn, kulturajn kaj historiajn fenomenojn en objektiva perspektivo * ne celas eduki defendantojn aŭ disvastigantojn de religia doktrino. (eo)
Kajian agama adalah sebuah bidang akademik yang dicurahkan untuk meneliti kepercayaan, perilaku dan lembaga keagamaan. Kajian tersebut mendeskripsikan, membandingkan, menafsirkan dan menjelaskan agama, memakai sudut pandang sistematis, berlandaskan sejarah dan lintas budaya. (in)
종교학(宗敎學)은 종교와 관련된 분야를 연구하는 학문이다. 일반적으로종교 현상을 연구하고 종교 일반의 본질 그리고 신앙체제와 방법을 밝히는 것이 목적이다. (ko)
La scienza delle religioni (anche scienza della religione, scienze delle religioni, scienze religiose) è la disciplina delle scienze umane che si occupa del fenomeno religioso, ovvero del sacro, avvalendosi dei contributi propri di altre discipline quali la storia, la pedagogia, la storia comparata, la storia delle religioni, l'antropologia, la sociologia, la linguistica, utilizzando metodi propri anche della fenomenologia e dell'ermeneutica. (it)
Religioznawstwo – zespół nauk o religii, których podejście – w odróżnieniu od teologii i od filozofii religii – charakteryzuje się empirycznym (antropologicznym, socjologicznym, historycznym, ekonomicznym) stosunkiem do przedmiotu badań. Często stosowana jest perspektywa porównawcza (fenomenologia religii). (pl)
宗教学，即宗教研究（英語：Religious Studies），是一門研究宗教的信仰、儀式、行為、制度的學問，是社會科學中較晚發展的近代史學科。相近的學科有生死學，神學，哲學，殯葬學等等，一般認為是由馬克斯·繆勒最先定義，又有宗教學之父之稱。 (zh)
تعتبر الدراسات العقائد الدينية : التي تُعرف بدراسة الدين.وهو مجالًا أكاديميًا مكرسًا للبحث في المعتقدات الدينية والسلوكيات والمؤسسات. فهو يصف ويقارن ويفسر ويشرح الدين، ويركز على المنظورات المنهجية والتاريخية والشاملة للثقافات.ومحاولة اللاهوت لفهم طبيعة القوى (مثل الآلهة)، ومحاولة أي من الدراسات الدينية دراسة السلوك الديني والمعتقد خارجًا عن وجهات النظر الدينية معينة.حيث تعتمد الدراسات الدينية على تخصصات متعددة وممنهجا بما في ذلك الأنثروبولوجيا وعلم الاجتماع وعلم النفس والفلسفة وتاريخ الدين. (ar)
Les ciències de la religió o estudis religiosos es refereixen a l'estudi científic, neutral i multidisciplinari de les religions; abastant els seus mites, ritus, valors, actituds, comportaments, doctrines, creences i institucions. No s'ha de confondre amb l'adoctrinament religiós, formació religiosa, educació religiosa o ensenyament de la religió (estesa al conjunt de la població, especialment durant la infància - catequesi, escola dominical, madrassa -), ni amb la formació dels religiosos o carrera eclesiàstica (restringida al clergat - seminari -).(Vegeu també: ) (ca)
Religionistika (z latinského slova religio) je věda, která se zabývá studiem náboženství. Jejím předmětem není rozhodování o pravdivosti jednotlivých náboženství, nýbrž popis a klasifikace jednotlivých náboženských skutečností i celých náboženských systémů. Zkoumá však i samu sebe, své meze a metodologické možnosti. (cs)
Die Religionswissenschaft ist eine Geisteswissenschaft oder auch Kulturwissenschaft, die Religion empirisch, historisch und systematisch erforscht. Dabei befasst sie sich mit allen konkreten Religionen, religiösen Gemeinschaften, Weltanschauungen und Ideologien sowie religiös konnotierten Narrativen der Vergangenheit und Gegenwart. Was genau „Religion“ ist oder etwas als „religiös“ bestimmt, konnte bisher nur vorläufig bestimmt werden (siehe Religionsdefinition). Die Religionswissenschaft arbeitet in der Regel mit auf ihre jeweiligen Fragestellungen zugeschnittenen (Heuristik). (de)
Las ciencias de la religión o estudios religiosos refieren al estudio científico, neutral y multidisciplinar de las religiones; abarcando sus mitos, ritos, valores, actitudes, comportamientos, doctrinas, creencias e instituciones. No debe confundirse con el adoctrinamiento religioso, , educación religiosa o (extendida al conjunto de la población, especialmente durante la infancia -catequesis, escuela dominical, madrasa-), ni con la o (restringida al clero -seminario-). (es)
Ikasketa erlijioso, ikasketa arlo bat da, non erlijioen sinismen, jokabide eta instituzioei buruz ikasten den. Erlijioaren zientziek edo erlijio-ikasketek erlijioen azterketa zientifikoari, neutralari eta diziplina anitzekoari egiten diote erreferentzia; haien mitoak, erritoak, balioak, jarrerak, portaerak, doktrinak, sinesmenak eta erakundeak hartzen dituzte. Ez da nahastu behar erlijio-doktrinamenduarekin, erlijio-heziketarekin, erlijio-hezkuntzarekin edo erlijio-irakaskuntzarekin (herritar guztiei zabalduta dago, batez ere haurtzaroan – Katekesia, igandeko eskola, amaordea –), ezta erlijiosoen prestakuntzarekin edo eliza-karrerarekin ere (kleroari – Seminarioari – Mugatua). (eu)
Religious studies, also known as the study of religion, is an academic field devoted to research into religious beliefs, behaviors, and institutions. It describes, compares, interprets, and explains religion, emphasizing systematic, historically based, and cross-cultural perspectives. (en)
Les sciences des religions sont un domaine des sciences humaines et sociales. L'expression est généralement usitée au pluriel. Il n'existe pas à proprement parler « une » science des religions, mais des approches pluridisciplinaires du religieux en sociologie, anthropologie, psychologie, philosophie, art et littérature, etc. Enfin, est posée la question de la place en sciences des religions d'une approche de théologies comparées, apte à élucider les invariants ou les singularités herméneutiques à l'interne de chaque tradition. (fr)
宗教学（しゅうきょうがく、英語: religious studies, science of religion）は、経験科学の様々な手法を用いて宗教を研究する学際的な学問である。ドイツ語圏では“Religionswissenschaft”、オランダ語では“godsdienstwetenschap”と言う。もともとは神学の一部であったが独立し、キリスト教の神学以外の分野を対象とするかたちで、民俗宗教から新宗教まで、幅広く研究する学問分野である。現在では研究手法により、宗教社会学・比較宗教学・宗教心理学・宗教人類学・宗教民俗学などと分類される。特定宗教の教義の研究を行う神学・教学・宗学、あるいは宗教哲学とは区別される。広義の宗教学では、これらを含める場合もある。宗教学は経験科学の範囲内のみとするか、形而上学的範囲を含めるかは課題である。宗教学は19世紀後半にヨーロッパにおいて成立した。欧米における経験科学の発達、および、植民地支配等による様々な宗教との接触が発生の背景にある。また、社会学・心理学の発展において宗教はその研究対象となった。社会学の例として、エミール・デュルケームの『宗教生活の原初形態』や、マックス・ウェーバーの『プロテスタンティズムの倫理と資本主義の精神』があげられる。 (ja)
De godsdienstwetenschap bestudeert godsdienst, ofwel religie op wetenschappelijke wijze. Het is een interdisciplinair programma waarbinnen op basis van vragen vanuit verschillende disciplines en met behulp van empirische onderzoeksmethoden kennis wordt vergaard over religies en religieuze verschijnselen. Die kennis wordt op systematische wijze met elkaar verbonden en vergeleken, om zo te komen tot inzicht in oorsprong, functie en betekenis van religieus denken en handelen. Het is dus een andere invalshoek dan die van de theologie. (nl)
Ciência da religião é uma área das ciências humanas ou ciências sociais/culturais (também chamada de história das religiões, religiões comparadas, religiologia, ciência das religiões, ciências da religião ou ciências das religiões; em alemão Religionswissenschaft; em inglês Study of Religions ou Religious Studies). (pt)
Religionsvetenskap är det vetenskapliga studiet av religioner, deras bakgrund och utveckling. Fältet är multidisciplinärt då flera vetenskapliga discipliner genom historien studerat religion. Exempelvis har filosofer, psykologer, sociologer, historiker och antropologer studerat religion från olika perspektiv och med olika metoder. Detta har medfört att religionsvetenskapen bland annat kan indelas i följande områden: religionsfilosofi, religionspsykologi, religionssociologi, religionshistoria och religionsantropologi. Religionsvetenskapen kan vidare delas in utefter vilken religion som studeras. Det finns till exempel kristen teologi, judaistik, islamologi och buddhologi. (sv)
Релігієзнавство — комплекс наукових академічних (теоретичних, дослідницьких та навчальних) дисциплін, що вивчають суспільну природу релігії — її історію, розвиток та місце в культурі та соціумі, типологію та таке інше. Як галузь гуманітарного знання релігієзнавство виникло в Європі у другій половині XIX століття. Засновниками релігієзнавства вважаються Фрідріх Макс Мюллер, та . (uk)
Религиове́дение или религиеве́дение (слово состоит из религия и ве́дение) — академическая область научных исследований, посвященная исследованию религиозных убеждений, поведения и институтов. Она описывает, сравнивает, интерпретирует и объясняет религию, уделяя особое внимание систематическим, исторически обоснованным и межкультурным перспективам. В предмет изучения религиоведения входят закономерности возникновения, развития и функционирования религии, а также её строения и различные компоненты, ее многообразные феномены. (ru)

rdfs:label

Religious studies (en)
دراسة العقائد الدينية (ar)
Ciències de la religió (ca)
Religionistika (cs)
Religionswissenschaft (de)
Θρησκειολογία (el)
Religioscienco (eo)
Ciencias de la religión (es)
Ikasketa erlijioso (eu)
Sciences des religions (fr)
Studi agama (in)
Scienza delle religioni (it)
종교학 (ko)
宗教学 (ja)
Religioznawstwo (pl)
Godsdienstwetenschap (nl)
Ciência da religião (pt)
Религиоведение (ru)
Religionsvetenskap (sv)
宗教学 (zh)
Релігієзнавство (uk)

is dbo:wikiPageRedirects of

is dbp:discipline of

is dbp:subject of