Alejandro Ros Mateos | University of Barcelona (original) (raw)
Uploads
Papers by Alejandro Ros Mateos
XIII Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, pàgs. 583-596, 2005
L'objectiu de la nostra comunicació és aproximar-nos al període ibèric tardà a la Cessetània i pr... more L'objectiu de la nostra comunicació és aproximar-nos al període ibèric tardà a la Cessetània i presentar una línia de treball que explica el pas de l'ibèric ple a l'ibèric tardà i la posterior evolució fins la seva desaparició cap el canvi d'era. Abans de l'arribada dels romans, existia a la Cessetània un poblament fortament jerarquitzat, característic d'un proto-estat o d'un estat arcaic. A la cúspide de l'estructura territorial hi ha la ciutat ibèrica documentada a Tarragona, que seria la capital de la Cessetània. Per sota de la capital trobem una sèrie de ciutats de segon ordre i menor extensió: El Vilar (Valls), Darró (Vilanova i la Geltrú), les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), Olèrdola (Olèrdola) i probablement l'Alzinar Gran de la Massana (Font-rubí). Aquestes ciutats de segon ordre canalitzen els recursos d'una subzona per mitjà de petits nuclis agraris d'hàbitat dispers (l'Argilera, l'Albonar) o nuclis d'activitats econòmiques especialitzades (Les Guàrdies, Vinya d'en Pau, Mas Castellar). Dividim l'estudi del període ibèric tardà a la Cessetània en dos períodes:
Quaderns de Patrimoni del Garraf, 5, pàgs. 22-25, 2006
XII Congressus Internacionalis Epigraphicae Graecae et Latinae, Barcelona, pàgs. 1247-1254, 2007
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24, pàgs. 227-269, 2004
En aquest treball exposem els resultats obtinguts de les dues primeres campanyes d'excavació a la... more En aquest treball exposem els resultats obtinguts de les dues primeres campanyes d'excavació a la villa romana de La Carrova (Amposta, Montsià). Els treballs formen part de la voluntat de l'Ajuntament d'Amposta i del Museu Comarcal del Montsià de musealitzar i obrir al públic el jaciment properament. El gruix principal de les estructures descobertes corresponen aparentment a un gran edifi ci rural d'època romana baix-imperial. Amb tot, els treballs realitzats han proporcionat evidències d'altres ocupacions de la zona anteriors a l'edifi cació de la villa, concretament una necròpolis romana i una possible fase inicial de l'ibèric tardà.
III Seminari d’Història del Penedès. Els treballs i el món del treball al Penedès Històric, (Edició a cura de Ramon ARNABAT), pàgs. 65-81, 2007
Tercera Reunió d’Arqueologia de Calafell, pàgs. 289-307, 2006
Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. Del Règim Senyorial a la Gestió Pública, Poblet, 12-13 de novembre de 2004, pàgs. 393-404, 2004
L'any 1964 es realitza una troballa arqueològica fortuïta a Tillans (Prades). El descobriment va ... more L'any 1964 es realitza una troballa arqueològica fortuïta a Tillans (Prades). El descobriment va consistir en un lot de ceràmiques de vernís negre, que foren ingressades en el fons del Museu Salvador Vilaseca de Reus. 1 Creiem que es pot tractar d'un dipòsit ritual.
Cossetans i romans. Els antics pobladors de Darró, (Joan Garcia Targa, coordinador), Vilanova i la Geltrú, pàgs. 95-96, 2005
Catàleg de l’exposició El poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Museu Municipal d’Arenys de Mar i Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 12-25, 2004
Les sivelles ibèriques de cinturó, o fermalls, de placa rectangular constituïen, sens dubte, un e... more Les sivelles ibèriques de cinturó, o fermalls, de placa rectangular constituïen, sens dubte, un element de prestigi dins de la indumentària ibèrica. També eren una de les millors mostres de l’orfebreria ibèrica, ja que en molts casos es decoraven amb motius molt variats, algunes fins i tot amb adomassats de plata i or. Morfològicament es caracteritzen per la placa rectangular, amb dues escotadures laterals i un garfi. La seva distribució abasta el món ibèric i celtibèric. Nosaltres ens centrarem en els exemples del nordest i llevant peninsular.
Aquestes sivelles són característiques del període ibèric ple (segles IV-III aC), tot i que trobem alguns exemplars durant el segle V aC i la seva difusió arriba fins el període ibèric tardà. Abasten tot el territori de cultura ibèrica i també la Celtiberia.
En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, P... more En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de
la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l’estudi, amb
criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador
Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres
investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l’Ebre. A l’últim, s’analitzen les possibles interpretacions d’aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d’un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona
The Iberian silos at La Bassa (Santa Margarida i els Monjos): an approach to the late Iberian per... more The Iberian silos at La Bassa (Santa Margarida i els Monjos): an approach to the late Iberian period in the Foix basin
The aim of our paper is to review the materials from the two Iberian silos at La Bassa, now in the Vilafranca del Penedès Wine Museum. The Iberian silos at La Bassa were discovered by chance in 1944 and were excavated by Pere Giró i Romeu. We have used up-to-date criteria for refining the chronology of use of the silos which, as we have established, were in operation in the first half of the 1st century BC.
The results are compared with other archaeological information about El Penedès such as the silo at Bellester, used between the 2nd and 1st centuries BC; the field of silos at Mas Castellar, which was abandoned in the first half of the 2nd century BC; or the Roman villa at the Aviation Field (Santa Margarida i els Monjos). Those data allow us to observe the proliferation in the 2nd century BC in the Penedès of isolated silos or fields of silos. The phenomenon is part of an agrarian expansion by the Iberian world. It is also interesting to point out the use of an arula in one of the two silos at la Bassa.
This site consists of an Iberian settlement and group of silos excavated in the 1940s by Pere Gir... more This site consists of an Iberian settlement and group of silos excavated in the 1940s by Pere Giró i Romeu. The settlers here engaged in specialist economic activity. This is not the only instance where this occurred in the area, since it is very similar, for example, to Turó de la Font de la Canya in Avinyonet del Penedès. The settlement began to operate between the second half of the 7th century BC and the first half of the 4th century BC, in the early stages of Iberian settlement of El Penedès and possibly from the first half of the Iron Age. It was abandoned in the opening half of the 2nd century BC. All the indications suggest that the settlement declined in importance during Romanisation in response to a change in the model of occupation and exploitation of the land.
Revista d'arqueologia de Ponent, Jan 1, 2003
Barcelona quaderns d'història, Jan 1, 2004
Arquitectura defensiva: la …, Jan 1, 2006
XIII Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, pàgs. 583-596, 2005
L'objectiu de la nostra comunicació és aproximar-nos al període ibèric tardà a la Cessetània i pr... more L'objectiu de la nostra comunicació és aproximar-nos al període ibèric tardà a la Cessetània i presentar una línia de treball que explica el pas de l'ibèric ple a l'ibèric tardà i la posterior evolució fins la seva desaparició cap el canvi d'era. Abans de l'arribada dels romans, existia a la Cessetània un poblament fortament jerarquitzat, característic d'un proto-estat o d'un estat arcaic. A la cúspide de l'estructura territorial hi ha la ciutat ibèrica documentada a Tarragona, que seria la capital de la Cessetània. Per sota de la capital trobem una sèrie de ciutats de segon ordre i menor extensió: El Vilar (Valls), Darró (Vilanova i la Geltrú), les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), Olèrdola (Olèrdola) i probablement l'Alzinar Gran de la Massana (Font-rubí). Aquestes ciutats de segon ordre canalitzen els recursos d'una subzona per mitjà de petits nuclis agraris d'hàbitat dispers (l'Argilera, l'Albonar) o nuclis d'activitats econòmiques especialitzades (Les Guàrdies, Vinya d'en Pau, Mas Castellar). Dividim l'estudi del període ibèric tardà a la Cessetània en dos períodes:
Quaderns de Patrimoni del Garraf, 5, pàgs. 22-25, 2006
XII Congressus Internacionalis Epigraphicae Graecae et Latinae, Barcelona, pàgs. 1247-1254, 2007
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24, pàgs. 227-269, 2004
En aquest treball exposem els resultats obtinguts de les dues primeres campanyes d'excavació a la... more En aquest treball exposem els resultats obtinguts de les dues primeres campanyes d'excavació a la villa romana de La Carrova (Amposta, Montsià). Els treballs formen part de la voluntat de l'Ajuntament d'Amposta i del Museu Comarcal del Montsià de musealitzar i obrir al públic el jaciment properament. El gruix principal de les estructures descobertes corresponen aparentment a un gran edifi ci rural d'època romana baix-imperial. Amb tot, els treballs realitzats han proporcionat evidències d'altres ocupacions de la zona anteriors a l'edifi cació de la villa, concretament una necròpolis romana i una possible fase inicial de l'ibèric tardà.
III Seminari d’Història del Penedès. Els treballs i el món del treball al Penedès Històric, (Edició a cura de Ramon ARNABAT), pàgs. 65-81, 2007
Tercera Reunió d’Arqueologia de Calafell, pàgs. 289-307, 2006
Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. Del Règim Senyorial a la Gestió Pública, Poblet, 12-13 de novembre de 2004, pàgs. 393-404, 2004
L'any 1964 es realitza una troballa arqueològica fortuïta a Tillans (Prades). El descobriment va ... more L'any 1964 es realitza una troballa arqueològica fortuïta a Tillans (Prades). El descobriment va consistir en un lot de ceràmiques de vernís negre, que foren ingressades en el fons del Museu Salvador Vilaseca de Reus. 1 Creiem que es pot tractar d'un dipòsit ritual.
Cossetans i romans. Els antics pobladors de Darró, (Joan Garcia Targa, coordinador), Vilanova i la Geltrú, pàgs. 95-96, 2005
Catàleg de l’exposició El poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Museu Municipal d’Arenys de Mar i Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 12-25, 2004
Les sivelles ibèriques de cinturó, o fermalls, de placa rectangular constituïen, sens dubte, un e... more Les sivelles ibèriques de cinturó, o fermalls, de placa rectangular constituïen, sens dubte, un element de prestigi dins de la indumentària ibèrica. També eren una de les millors mostres de l’orfebreria ibèrica, ja que en molts casos es decoraven amb motius molt variats, algunes fins i tot amb adomassats de plata i or. Morfològicament es caracteritzen per la placa rectangular, amb dues escotadures laterals i un garfi. La seva distribució abasta el món ibèric i celtibèric. Nosaltres ens centrarem en els exemples del nordest i llevant peninsular.
Aquestes sivelles són característiques del període ibèric ple (segles IV-III aC), tot i que trobem alguns exemplars durant el segle V aC i la seva difusió arriba fins el període ibèric tardà. Abasten tot el territori de cultura ibèrica i també la Celtiberia.
En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, P... more En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de
la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l’estudi, amb
criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador
Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres
investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l’Ebre. A l’últim, s’analitzen les possibles interpretacions d’aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d’un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona
The Iberian silos at La Bassa (Santa Margarida i els Monjos): an approach to the late Iberian per... more The Iberian silos at La Bassa (Santa Margarida i els Monjos): an approach to the late Iberian period in the Foix basin
The aim of our paper is to review the materials from the two Iberian silos at La Bassa, now in the Vilafranca del Penedès Wine Museum. The Iberian silos at La Bassa were discovered by chance in 1944 and were excavated by Pere Giró i Romeu. We have used up-to-date criteria for refining the chronology of use of the silos which, as we have established, were in operation in the first half of the 1st century BC.
The results are compared with other archaeological information about El Penedès such as the silo at Bellester, used between the 2nd and 1st centuries BC; the field of silos at Mas Castellar, which was abandoned in the first half of the 2nd century BC; or the Roman villa at the Aviation Field (Santa Margarida i els Monjos). Those data allow us to observe the proliferation in the 2nd century BC in the Penedès of isolated silos or fields of silos. The phenomenon is part of an agrarian expansion by the Iberian world. It is also interesting to point out the use of an arula in one of the two silos at la Bassa.
This site consists of an Iberian settlement and group of silos excavated in the 1940s by Pere Gir... more This site consists of an Iberian settlement and group of silos excavated in the 1940s by Pere Giró i Romeu. The settlers here engaged in specialist economic activity. This is not the only instance where this occurred in the area, since it is very similar, for example, to Turó de la Font de la Canya in Avinyonet del Penedès. The settlement began to operate between the second half of the 7th century BC and the first half of the 4th century BC, in the early stages of Iberian settlement of El Penedès and possibly from the first half of the Iron Age. It was abandoned in the opening half of the 2nd century BC. All the indications suggest that the settlement declined in importance during Romanisation in response to a change in the model of occupation and exploitation of the land.
Revista d'arqueologia de Ponent, Jan 1, 2003
Barcelona quaderns d'història, Jan 1, 2004
Arquitectura defensiva: la …, Jan 1, 2006