nom - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /ˈnɔm/ⓘ, (gironí) /ˈnom/
• Rimes: -ɔm
• Parònim: gnom
• Etimologia: Del llatí nōmen.

nom m. ‎(plural noms)

1. (lingüística) Substantiu, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.
2. Apel·latiu personal.

• substantiu

• apel·lació, denominació

• anomenada, fama, honra, reputació

• nomenclatura

• anomenar

• malnom

• nomenar

• nòmer

• renom

• sobrenom

• prestanoms

• uninominal

• nom comú: Nom que es refereix a qualsevol dels elements que compleixen la mateixa definició.

• nom propi: Nom que, en contraposició a nom comú, es refereix a un element concret. La inicial cal escriure-la en majúscula.

• dir el nom del porc: insultar.

• gastar el nom

• agnom

• anòmia

• cognom

• denominar

• nomenclàtor

• nomenclatura

• nòmina

• nominal

• nominar

• onomància

• onomasiologia

• onomatopeia

• paranomia

• prenom

• pronom

Substantiu

• Anglès: noun (en)
• Basc: izen (eu)
• Castellà: sustantivo (es)
• Francès: nom (fr)
• Hindi: नाम (hi) m., शब्द (hi) m.
• Llengua de signes catalana: NOM (csc)
• Maltès: nom (mt) m.
• Marathi: नाम (mr) n.
• Occità: nom (oc) m.
• Polonès: rzeczownik (pl) m.
• Romanès: nume (ro)
• Sànscrit: शब्द (sa) m.
• Suec: namn (sv)

Apel·latiu personal

• Afrikaans: naam (af)
• Albanès: emër (sq) m.
• Anglès: name (en)
• Àrab: اِسْم (ar) m.
• Arameu: שְׁמָא‎ (arc) m.
• Armeni: անուն (hy) ‎(anun)
• Basc: izen (eu)
• Belarús: і́мя (be) n. ‎(ímia)
• Bengalí: নাম (bn)
• Bretó: ano (br) m.
• Búlgar: ѝме (bg) n. ‎(ѝme)
• Castellà: nombre (es)
• Coreà: 이름 (ko) ‎(ireum)
• Cors: nomu (co)
• Danès: navn (da)
• Eslovac: meno (sk) n.
• Eslovè: ime (sl) n.
• Esperanto: nomo (eo)
• Estonià: nimi (et)
• Feroès: navn (fo) n.
• Finès: nimi (fi)
• Francès: nom (fr)
• Friülà: non (fur)
• Gallec: nome (gl) m.
• Gal·lès: enw (cy)
• Georgià: სახელი (ka) ‎(sàkheli)
• Grec: όνομα (el) n. ‎(ónoma)
• Grec antic: ὄνομα (grc) n. ‎(ónoma)
• Gujarati: નામ (gu) m.
• Hebreu: שֵׁם‎ (he) m.
• Hindi: नाम (hi) m.
• Ídix: נאָמען‎ (yi) m.
• Ido: nomo (io)
• Indonesi: nama (id)
• Islandès: nafn (is) n.
• Italià: nome (it) m.
• Japonès: 名前 (ja)
• Kazakh: есім (kk) ‎(esim/iessim)
• Khmer: ឈ្មោះ (km)
• Kirguís: ат (ky) ‎(at)
• Kurd: nav (ku)
• Laosià: ຊື່ (lo)
• Letó: vārds (lv) m.
• Lituà: vardas (lt) m.
• Llatí: nomen (la) n.
• Llengua de signes catalana: NOM (csc)
• Luxemburguès: Numm (lb)
• Macedoni: име (mk) n.
• Malai: nama (ms)
• Malaiàlam: പേര് (ml)
• Marathi: नाम (mr) n.
• Mongol: нэр (mn)
• Neerlandès: naam (nl) m.
• Noruec: navn (no)
• Occità: nom (oc) m.
• Persa: نام‎ (fa)
• Polonès: imię (pl) n.
• Portuguès: nome (pt) m.
• Quítxua: suti (qu)
• Retoromànic: nom (rm) m., num (rm) m.
• Romanès: nume (ro) n.
• Rus: и́мя (ru) n. ‎(ímia)
• Sard: nomene (sc)
• Sicilià: nomu (scn) m.
• Suahili: jina (sw)
• Suec: namn (sv) n.
• Tadjik: ном (tg)
• Tai: ชื่อ (th)
• Tàtar: исем (tt)
• Telugu: పేరు (te)
• Turc: ad (tr)
• Txec: jméno (cs) n.
• Ucraïnès: і́м'я (uk) n. ‎(ímia)
• Urdú: نام‎ (ur) m.
• Való: no (wa)
• Vènet: nome (vec)
• Volapük: nem (vo)
• Xhosa: ifani (xh)
• Xinès: 名 (zh) ‎(míng)

nom

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nòmer.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nòmer.

• Síl·labes: 1

• Anagrames: mon (revers), Mon (revers), món

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: nom

• Pronúncia (AFI): /nɔ̃/

• Etimologia: Del llatí nōmen.

nom m. ‎(plural noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu).

• nominal

• nommer

• nom chrétien

• nom commun

• nom de baptême

• nom de famille

• nom patronymique

• nom personnel

• nom propre

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès

• Entrada «nom» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

• Pronúncia (AFI): /nɔm/

• Etimologia: Potser del català nom.

nom m. ‎(plural nomi)

1. nom, substantiu

nom m. ‎(plural noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu)

• nom comun

• nom pròpri

• nòm