avar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: àvar

• Pronúncia(i):

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí avārus, segle XIII.

avar m. ‎(femení avara, plural masculí avars, plural femení avares)

1. (també substantivat) Que estalvia molt amb l'objectiu d'acumular possessions.
   Perquè don Alfeu era més escèptic: donava a entendre que don Policarp era un avar, certament ric i solter, i que vivia envoltat de tots els seus diners, comptant-los incansable.[1]

• avariciós, cobdiciós

Traduccions

• Alemany: habgierig (de)

• Anglès: avaricious (en)

• Armeni: ագահ (hy) ‎(agah)

• Búlgar: алчен (bg) ‎(altxen)

• Castellà: avaro (es)

• Esperanto: avara (eo)

• Finès: ahne (fi)

• Francès: avare (fr)

• Georgià: ძუნწი (ka) ‎(dzuntsi)

• Hongarès: fösvény (hu)

• Irlandès: gabhálach (ga)

• Italià: avaro (it)

• Neerlandès: inhalig (nl)

• Polonès: skąpy (pl)

• Portuguès: avarento (pt)

• Romanès: avar (ro)

• Rus: а́лчный (ru) ‎(altxni)

• Suec: girig (sv)

• Txec: chamtivý (cs)

• Xinès: 愛財 (zh) ‎(爱财, àicái)

• Síl·labes: a·var (2)

• Anagrames: vara, varà

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

1. ↑ Melcior Comes, El llibre dels plaers immensos, 2010