bala - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Ruc portant una bala de palla
1-esfèrica 2-ogival 3-ogival amb revestiment de tefló 4-de punta plana
- Pronúncia(i): oriental /ˈba.ɫə/ⓘ, occidental /ˈba.ɫa/
- Rimes: -ala
- Etimologia: Del protogermànic *ballô o *balluz (‘bola’), del protoindooeuropeu *bʰel- (‘inflar’), per dues vies:
[1] Del francès balle, del fràncic *balla (‘bola’), segle XIII.
[2] De l'italià palla, del longobard *palla o *balla, segle XVII.
bala f. (plural bales)
- Fardell gros de llana, cotó o altra matèria tèxtil, de peladures, encenalls, etc., premsat i lligat amb cintes metàl·liques o de material plàstic, amb filferros, etc.
una bala de palla, una bala de papers, etc. - Conjunt de cinc feixos de paper o deu raimes, cinc mil fulls.
Quantitat de paper: baló (10.000), caixa (8.000), bala (5.000), feix (1.000), raima (500), mà de paper (25), quadern (5)
Fardell
bala f. (plural bales)
Projectil
Italià: pallottola (it)
Kurd: gulle (ku) f.
Osseta: нӕмыг (os)
Síl·labes: ba·la (2)
Article corresponent a la
ViquipèdiaPronúncia(i): /ˈba.la/
Rimes: -ala
Etimologia: Del francès balle.
bala f. (plural balas)
bala
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb balar
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb balar
(voseo) balá
Síl·labes: ba·la (2)
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bala
bala • (![]()
![]()
)
- Formant d’antropònims bimembres
bala
- forma plural de bal