compromís - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -is
• Etimologia: Del llatí compromissum, segle XIX.

compromís m. ‎(plural compromisos)

1. (dret) Acord entre parts per resoldre una controvèrsia per arbitratge.
2. Obligació contreta.
3. Situació crítica difícil de resoldre.

• de compromís

Acord

• Albanès: kompromis (sq) m.

• Alemany: Ausgleich (de) m.

• Anglès: compromise (en)

• Armeni: փոխզիջում (hy) ‎(pokhzidjum)

• Belarús: кампрамі́с (be) m. ‎(kampramís)

• Búlgar: компроми́с (bg) m. ‎(kompromís)

• Castellà: compromiso (es)

• Coreà: 타협 (ko) ‎(tahyeop)

• Danès: kompromis (da) n.

• Eslovac: kompromis (sk) m.

• Eslovè: kompromis (sl) m.

• Esperanto: kompromiso (eo)

• Estonià: kompromiss (et)

• Finès: kompromissi (fi)

• Francès: compromis (fr)

• Friülà: compromission (fur) f.

• Grec: συμβιβασμός (el) m. ‎(simbivasmós)

• Italià: compromesso (it) m.

• Japonès: 妥協 (ja)

• Kazakh: мәміле (kk) ‎(mämile/mamile)

• Letó: kompromiss (lv) m.

• Lituà: kompromisas (lt) m.

• Macedoni: компромис (mk) m.

• Neerlandès: compromis (nl) n.

• Polonès: kompromis (pl) m.

• Portuguès: compromisso (pt) m.

• Romanès: compromis (ro) n.

• Rus: компроми́сс (ru) m. ‎(kompromiss)

• Suec: kompromiss (sv) c.

• Turc: ödün (tr)

• Txec: kompromis (cs) m.

• Ucraïnès: компромі́с (uk) m. ‎(kompromís)

• Vietnamita: sự thoả hiệp (vi)

• Xinès: 妥協 (zh) ‎(妥协, tuǒxié)

• Síl·labes: com·pro·mís (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot